Al meu entendre, les persones que es comprometen en un Procés de Desenvolupament Personal adquireixen una responsabilitat amb la qual han de ser bastant rigorosos.
Aquest Camí no sempre és curt ni és còmode ni és fàcil.
Això vol dir que no es va sol sinó que requereix de l'atenció continuada i de la constància, de l'observació i la cura, i del progrés insistent encara que sigui a base de passos mil·limètrics.
Convé evitar diverses coses, encara que totes elles estan relacionades d'alguna manera -o són la mateixa cosa amb diferents noms-, i són aquestes coses que ens inciten a la rendició o l'estancament.
Algú va dir que l'enemic de la vida no és la mort, sinó el desaprofitament.
Hi ha dos tipus de vida que aparentment són exactament el mateix tipus de vida, que no es distingeixen exteriorment, en els quals passen idènticament les mateixes coses, però que canvien radicalment en la substancialitat, en la visió, i en la vivència.
La mateixa cosa pot estar buida de vida o pot estar plena de vida. I l'única diferència està en com es visqui dins, en com es senti. A la vigilància que se li presti i en el suc que se li extregui. Al adonar-se'n.
Ser conscient del que es faci o es pensi o se senti li afegeix a la vida un plus que l'engrandeix, i de cara al Desenvolupament el que fa és extreure-li la ensenyament, la qual cosa enriqueix, el que afegeix el pas següent.
El desaprofitament és una de les coses que cal evitar, i amb això no em refereixo al fet que hi hagi d'estar contínuament fent coses per acabar cada dia amb la sensació que s'aprofita la vida-que sí que pot ser una manera de aprovecharla-. Em refereixo al fet que les coses no succeeixin sense més i es vagin a l'oblit buides, sinó que deixin un pòsit, un lliçó, un assabentar-se que un està Aquí i Ara, i de qui és, i de tenir la sensació o la seguretat que un governa la seva vida.
L'PEREZA, i no em refereixo a la mandra física, que perfectament pot un no tenir ganes de fer coses un dia, sinó a la mandra en la intenció o el compromís de seguir aprenent -aprendiéndose- tot i que un estigui tirat al llit. L'observació i la reflexió han d'estar activades a tota hora. La vida d'atenció i observació contínua, i el seu corresponent reflexió, no és obsessiva ni aclaparadora: és enriquidora.
L'ABANDONAMENT està prohibit. Quan un comença a conèixer les delícies del Procés de Desenvolupament Personal, quan comença a recollir els primers fruits, s'adona que no vol abandonar, vol seguir aprofundint, descobrint, aprenent. Es és conscient que no fer-ho és enganyar-se a si mateix. Ja saben quin és una de les meves frases preferides: PROMET NO abandonar-me MAI MÉS. Aparegui el que aparegui al llarg d'aquest Camí -que en moltes ocasions van ser coses desagradables del passat- no s'ha d'abandonar. El premi -que és un mateix i el contacte íntim amb l'U Mateix - és al seguir endavant.
LA MENTIDA i L'ENGANY. Ni tan sols la mal anomenada mentida piadosa. La transparència i la veritat són imprescindibles. Res que es construeixi sobre una mentida pot perdurar. Res que sigui una mentida s'ha d'admetre. L'ètica i l'honorabilitat han d'estar presents en tot moment.
L'DESESPERANÇA, L'ENFONSAMENT, EL EMPIPAMENT CONTRA UN MATEIX, LA RENDICIÓ. Res d'això ajuda, res d'això enriqueix, res d'això aporta alguna cosa positiva ... per tant són coses a evitar.
Cal seguir. Aquest Camí no admet la marxa cap enrere. No es pot esborrar el caminat i tornar a on un estava abans d'iniciar-lo. Afortunadament. El Caminante no ha de penedir-se dels passos fets.
És un error d'interpretaci quan un creu que est pitjor que al principi o quan creu que cada vegada est ms enrere. En realitat és com si a cada pas que un dóna es creés un barranc darrere del nostre TALN. Ja és impossible retirar-i noms queda l'opció d'avançar.
La atenci a la Vida i la atenci un mateix i l'Un Mateix l'Ésser Espiritual, la divinitat personal- són imprescindibles. I pel que fa un es d adonar que pot estar en alguna de les situacions que cal evitar convé recórrer a tot l'optimisme, de l'Amor Propi, de la illusi, de la Fe, o de qualsevol cosa que ens tregui d'aquest estat i ens posi novament en marxa.
Et deixo amb les teves reflexions
Autor: Francesc de Sales
VIST A: http://buscandome.es/index.php?action=forum
