Maria Magdalena era el deixeble estimat de Jesús de Natzaret, la que millor comprenia les seves paraules, la que estava amb ell en els seus moments més importants de la seva vida entre nosaltres, al seu costat a la crucifixió, i també al costat del sepulcre va ser la primera que el va veure ressuscitat.
Els evangelis apòcrifs, com el de Felipe, el de Tomàs, o el que es coneix com el de Maria Magdalena, del qual es troben tan sols restes, ens parlen d'una relació especial, a ella Jesús li parlava de coses que no comptava a resta dels deixebles.
Li parlava de les tradicions essènies, de l'espurna divina que tot home i dona tenen al seu interior, que el lloc d'unir-se a Déu no el trobaria en grans temples sinó que el trobaria al temple interior, en el seu propi cor espiritual.
Quan Jesús deixo aquest món i els deixebles es van sentir desemparats ella va ser qui els va parlar per donar-los el valor per seguir predicant, la qual els va mostrar un nou evangeli amb paraules que només ella havia escoltat del seu Mestre.
Els primers cristians van ser testimonis de la gran importància de les dones que acompanyaven Jesús, que María de Magdalena era una prolongació, la representació del coneixement gnòstic que el va impartir.
Fins a l'any 90 de la nostra era va ser indubtable la seva gran tasca primer a la divulgació i mes tard en la influència sobre les primeres comunitats que escoltaven les paraules sagrades, després a poc a poc la societat de l'època on el femení era considerat subordinat al masculí va ser difuminant la seva figura.
Des del principi l'home, que representava la pedra, el inmovible, Pedro es va enfrontar al poder florent de l'aspecte femení, que representava Maria Magdalena.
La institució amb menys seguidors en aquests moments, recolzat per Pablo poc a poc va anar agafant el poder i tancant les portes a la nova religió a les dones.
A prop de l'any 400 de la nostra era van tancar el cercle i només van admetre els evangelis canònics, cremant i deixant en l'oblit el paper de les dones ia la seva màxima representació considerant-la prostituta i pecadora sense que en cap text, ni tan sols en els evangelis reconeguts es digui que aquesta va ser la seva vida.
I Jo vull dir sobre això que l'important de cada ésser humà és el seu present, el seu ara.
I encara que fos així el mateix Jesús ens dóna un exemple, quan una dona rento els peus amb les llàgrimes i els seus cabells i l'amo de la casa la considerava pecadora i li semblava malament que estigués a prop de Jesús, ell va dir que quan més pecats tenien mes li estimaria a perdonárselos, i li va dir dona et perdono els pecats. Li importava l'ara, no el passat.
L'església Catòlica a 1969 reconeix que s'ha difamat el nom de Maria Magdalena i treu el seu nom dels penitents del Santoral.
Jo reconec la tasca de Maria Magdalena acompanyant Jesús, estant al seu costat, compartint els seus bons i mals moments.
Tot des de la part més petita de la nostra matèria té un principi ying i un altre yang, un aspecte femení i un masculí i l'esperit es crea amb l'equilibri dels dos. Ja que tots dos són sagrats.
Humanitat solar- Emilio
