Missatge de Mare Mileila: L'oportunitat del caos. Canalitzat per Fernanda Abundes

Benvinguts a aquest instant joiosa de trobar-me amb tots vostès ...

Recordem que dia a dia tenim l'oportunitat de canvi, d'avaluació, de transformació, de renovació però sobretot d'admirar i viure l'existència humana com una cosa meravellosa.

És cert que en la quantificació que fem del nostre dia, del nostre temps i de conforme anem mesurant aquesta realitat, vam arribar a treure conclusions les quals no sempre són les que esperàvem; però ¿que és realment el que esperem en el camí de la vida? i sobretot, com és entesa la crisi? ¿Com és entès el procés de dualisme de la realitat ?.

Tot d'una som un tant injustos en avaluar aquest procés, considerem que tot el que no va d'acord amb el que teníem plantejat llavors és completament incorrecte, erroni, desagradable, dolent, trist i una infinitat de qualificatius que donem en un sentit negatiu, en un sentit abstracte també i molt poc profund a tots aquells esdeveniments que al final no ocorren per una casualitat sinó perquè hi ha una causa la qual va al final a concloure en un aprenentatge.

Absolutament cadascun dels segons que viu l'ésser humà és l'oportunitat per a un aprenentatge i en cada petit detall ha una gran lliçó, però, som poc creatius per observar aquest aprenentatge que moment a moment se'ns presenta i considerem que només són els grans canvis els que fan als grans aprenentatges, quan és el conjunt de tots aquells petits esdeveniments els que aconsegueixen que es faci veritablement un aprenentatge.

Però bé, xerrarem de l'oportunitat del caos el dia d'avui ....

Com és possible que puguem donar-li oportunitat o millor encara entrada al caos en la nostra vida?

Totes aquelles situacions que neguem o que sobretot diem que no haurien d'existir en la nostra realitat són precisament aquelles que ens fan més forts; tots aquells éssers en la nostra vida que apareixen com detractors són els nostres grans mestres. Tots aquells episodis que semblessin difícils són precisament aquells que treuen el millor de nosaltres, perquè el caos i la crisi fan que prenguem les millors armes i puguem sortir avant.

I en aquesta idea, tots aquells éssers que volen observar el sol i admirar hauran de conèixer la foscor per veritablement valorar-lo. Hi ha bellesa en la tristesa, hi ha bellesa també en l'enuig perquè ens dóna l'oportunitat per poder equilibrar allò que veritablement mereixem viure.

És important conèixer la tristesa per no donar-li força i no donar-li continuïtat, és important conèixer l'enuig per entendre que al final ens desgasta, ens malalta, ens treu temps, ens resta vida i és llavors quan vam optar una mica més per l'equilibri. És cert que no podem ser feliços tot el temps, tots els dies; podem viure en la felicitat però no en l'eufòria de la felicitat. Una ànima feliç és aquella que està conforme amb tot allò que està en la seva vida, fins i tot en la crisi, perquè sap que alguna cosa gran ve després de tot allò que trontolla la vida mateixa.

Puc dir-los que les grans experiències no són precisament aquelles que diem que hem conclòs sinó aquelles que estan en el camí i en aquesta lluita per entendre i entendre'ns.

L'enuig és clar que li resta vida fins i tot el cos humà perquè intoxica les mateixes cèl·lules del cos. El cos està acostumat a vibrar en una realitat, sinó és el més feliç i sense l'eufòria de la felicitat, està acostumat a estar en un estat normal i l'enuig és una gran concentració d'energia en un mateix espai que és el seu cos físic, llavors diguem que és una compressió innecessària d'una cosa que hauria de fluir de manera oberta.

Donin-li l'oportunitat a la crisi, aquell que li dóna l'oportunitat a la crisi pot créixer perquè creix a través del caos i el caos ens fa comprendre que és aquí quan vam treure els nostres veritables aprenentatges. A la felicitat se'ns oblida aprendre. Vegin la vida dels éssers, quan de sobte petits esdeveniments tanben desagradables toquen a la seva porta és quan tracten d'aprofundir-hi, de pensar, de intencionar, potser d'acostar-se a alguna teorao ideologia a. No necessiten el caos per acostar-se a vostès mateixos però al final aquests anlisi que tenim del caos en el present, en el passat i en el futur ens fan comprendre i ser justos amb aquesta transformació.

L'ahir és un aprenentatge conclòs que ens ha fet el que avui som amb absència i presència de l'ahir. L'dem és una idea que ens motiva però que no deu pressionar perquè només podem treballar en l'ara, la nostra situaci de la ment est concentrada en l'avui, el record és això, una cosa que no es pot canviar només aprendre. L'dem és una opció però no vivim d'opcions vivim de fets, només vivint en l'avui podem transformar.

Cada vegada que la crisi toqui a la seva porta recbanla amb les millors opcions que tinguin en la seva realitat, pnganla en el banquet, posin les dones flors, pnganse el millor vostès, posin la seva millor cara i llavors li preguntarn: qu em véns a explicar que jo no et pugui respondre? O an millor, dir-li que ha d'anar.

Tenen moltes més armes per poder combatre tot allò que creuen que és més fort que vostès, aquell que es creu capaç, creix en cada crisi.

Estar treballant amb tots vostès

Fins un altre instant i recordin que l'instant no es pot quantificar per tant, sense observar en quin moment de la realitat per sempre ah gaudint l'eternitat.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) Pobla, Mexic 16 novembre 2017.

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org