Missatge de Lady Portia: Com saber que és un fracàs el futur si encara no passa? Canalitzat per Fernanda Abundes

Rebent des de la meva arribada el millor dels éssers i donant jo en el compromís el millor de mi Ser ...

En la meva essència i en la seva essència he trobat grans qualitats, totes aquelles que es poden expressar i també descriure, he trobat la bellesa en l'ésser humà i he trobat també la raresa d'una ment que de sobte resulta l'enemiga de la seva pròpia realitat.

I en aquesta idea dels enemics de la ment m'han sorgit certs pensaments els quals són els meus detractors en el camí de la vida; tinc aquells pensaments que em fan desistir de continuar i tinc tots aquells pensaments també que en ser negatius em fan continuar. Sembla que és un repte constant amb la meva ment, una part de mi vol continuar i una altra part sap que ha estat un fracàs el següent pas; però com va a saber que és un fracàs el següent pas si encara no ho ha donat?

I és que la meva ment és tan predictible que tendeix a considerar fatídic tot allò que fins i tot no ha viscut és llavors, quan es converteix en la meva enemiga i li he donat a la meva vida un sentit tan fatídic que poques vegades m'atreveixo a viure-ho perquè ja sé que ha estat un fracàs; però com saber que és un fracàs el futur si encara no passa? Això és una cosa molt complexa i és una cosa del que la ment es deu allunyar.

Es pensa tant en el demà i fins i tot es pensa tant i tan malament que poques vegades s'atreveixen a aconseguir-ho perquè saben que no passarà. Consideren que tot el que ocorrerà depèn de tantes coses que ni tan sols coneixen, que no s'atreveixen a lliurar sense ni tan sols saber si fins i tot, van a aparèixer en el camí.

I en aquest donar i rebre de la vida, del que jo dono a la meva pròpia vida i rebut de la meva pròpia vida, és una situació tan complexa que poques vegades m'aturo a pensar-hi perquè és més fàcil seguir en un altre camí que enfrontar-me a la meva pròpia realitat ineficient que jo mateixa he provocat. Si vostès mateixos analitzen el que passa en la seva vida poden donar-se compte que en la seva ment habiten dos éssers, aquells als quals els diuen que continuïn i aquells als quals els diuen que és impossible continuar. Necessitem d'ambdues parts per seguir endavant, una part que ens de la confiança per seguir endavant amb tota la força i amb tota la fe per dir que és possible i una part que ens faci témer una mica per llavors poder ser cautelosos, però només això, ser cautelosos, no dir que no es pot aconseguir i molt menys que no passarà.

El futur és una màgia precisa i és tan modelable que pot ser de la manera tan perfecta com nosaltres vulguem veure-ho però la fem tan difícil, tan màgica, però al contrari, que no podem ni descobrir-la ni modelar i molt menys viure-la d'una manera perfecta .

El futur és una cosa en què tots pensen i que encara que molts diuen que no existeix, sabem que va a arribar i es convertirà en el nostre present però li tenim tanta por i tanta esperança al mateix temps que no fem alguna cosa concreta.

Si ja hem deixat que el nostre futur sigui fatídic deixem que sigui complet, no li donem petites esperances a la nostra ment d'una cosa que no farem; però si estem disposats que sigui perfecte i sigui tan precís i tan modelable a la manera que nosaltres decidim que això passi, hem de llavors tenir la força per poder donar-li tot allò que necessita perquè veritablement rebem allò que volem.

La vida és un donar en el present, si nosaltres donem en el present confiança, saviesa, tranquil·litat i esperança a tot allò que volem rebre, rebrem perfectament tot allò que nosaltres mateixos propiciem, que aquesta part conscient de la nostra ment i aquesta part de l'Ésser que necessita existir en el precís, ja atorgo.

Nosaltres mateixos donem i rebem a la vida yanms, donem i rebem a tots aquells éssers que ens envolten; nosaltres tenim la facultat, la capacitat i el do per donar-los a tots aquells un polsim del futur que necessiten. Som creadors del futur dels éssers que ens envolten i és que aquells que es consideren ms savis tendeixen a catalogar-lo com fcil i difcil, possible o impossible i és llavors quan contribueixen al nostre futur, quan nosaltres els diem això és possible, quan és una veu forta i és una veu d'aquells que tenen l'autoritat en la nostra vida considerem que és possible però quan aquells consideren que és impossible, nosaltres també ho considerem impossible. Si vostès creen futur en aquells éssers, creuen futur fcil, creuen futur feliç i creuen futur precís.

I quan parlo de futur només parlo de totes aquelles intencions i pensaments positius que arriben als éssers; el futur al final no és una cosa que existeixi però hi ha la realitat de l'esperança per saber que vindrà alguna cosa que nosaltres hem dissenyat.

Som dissenyadors del nostre destí, qu demanem al nostre destí? qu necessitem en aquesta destinació? Ningú ens ha dit que es necessiti una destinació creat per una col·lectivitat, som nosaltres els creadors, els que donem a aquesta vida i els que rebrem en aquesta realitat. El pensament conscient i el pensament feliç deu existir en cada un dels éssers, rendir-es mateixos les millors pleitesas d'una vida agradable. Hi ha tant per descobrir en l'ara i hi ha tant per descobrir en el que ve, que és important que tot això sigui exaltant les veritables virtuts del que habita en nosaltres.

El procés espiritual, mental, energètic de transformar un pensament és un procés una mica complex per a aquells que no creuen en si mateixos, però resultarà un procés fàcil i precís per a aquells que estimen de veritat la virtut d'existir en la felicitat, per a aquells que estimen la realitat senzilla, per a aquells que estimen el compartir a través de la seva saviesa i el seu coneixement i de la profunditat que hi ha en la seva ànima, aquesta virtut de ser.

Siguin vostès tot allò que requereixen per viure però sobretot siguin allò que en els seus pensaments necessiten transformar. Projectin els seus pensaments al seu destí, dibuixen en el seu destí la realitat que necessiten, no hi ha una realitat que no pugui passar, ni tampoc hi ha una realitat que sigui possible en aquell Ser que no vol pensar en la possibilitat dels fets.

Si vostès ja van decidir que el seu futur serà fatídic ja no li donin una llum d'esperança, però si vostès saben que necessiten un futur perfecte amb la llum de l'esperança ¿què necessiten en el present ?; ¿Què estan donant en l'ara? i què esperen rebre?

El donar i rebre és un procés d'un moment, al final no és ni present ni futur, és una constant, és un perfecte cicle d'energia que es dóna a través del pensament, a través de l'evolució del mateix ia través de l'evolució conscient de la realitat. El pensament d'evolucionar al punt on no ho basin en un temps sinó simplement en un moment i per dir un moment, em refereixo al pensament que flueix en aquest instant.

Quan la ment evoluciona i quan el pensament evolucionat es materialitza, és quan no viuen de moments sinó viuen de grans esdeveniments, quan aquest donar i rebre s'ha materialitzat en la seva existència i on saben que han estat els millors constructors i arquitectes d'aquesta realitat, perquè edifiquen conscientment tot allò que necessiten per viure a l'alegria, perquè els millors plans són d'aquells que estan en la tranquil·litat del seu record, en la consciència del seu present i en l'alegria del seu futur.

Han d'estar tranquils amb el record perquè han après prou, ser feliços amb el seu present, tenir calma per poder idear la millor realitat que serà venidora anomenada futur, un futur que diem que no existeix però existeix en els esdeveniments de les frases, ¡ que millors frases necessita el nostre futur per ser rebut amb alegria !, que millors frases necessita perquè l'existir i ser present, aquesta màgia de l'alquimista, es pugui transformar ara!

Hi ha un petit procés entre el present i el futur s'uneixen i aquest futur es converteix en present, és el moment de Déu, és el moment del Gran; c uan el futur esdevé present hi ha màgia, col·lisionen les veritats, xoquen els fets i les intencions, topa tot allò que anomenem temps, espai, únic, dos; topa tot i aquest petit moment de creació ... existeix i aquest petit moment de creació es diu ... Déu, es diu el Gran, es diu Tot.

És un festí quan el futur esdevé present, què festí volen rebre vostès ?, quina alegria volen rebre? o què fatídic moment esperen transformar ?, què necessiten vostès avui ?, que estan generant en el crear per rebre ?, en quin moment donaran màgia perquè aquest Gran passi ?.

Quan el futur es converteix en present hi ha un gran festí universal, és el toc de Déu, és el toc etern, perquè l'eternitat es torna un fet, el futur és present.

Espero que tots aquells als quals els he donat rebin de la meva això, el gran festí, quan llavors tot allò que esperen viure esdevingui un fet, es converteixi en present.

Avui per a mi és un gran festí perquè tot el que pensin en aquest moment, en un conjunt per crear, el materializaré, el generaré, el crearé ... Què pensen ara?

Un pensament conscient es materialitza, pensin-ho ara ... una oportunitat, una intenció, una creació, un fet ...

Hi ha un moment de festí ara, el Gran, l'Etern ha donat un toc a la realitat, el nostre futur es converteix en present i en l'eternitat transformarem el festí de la felicitat.

Compartint amb felicitat, guirigall i tranquil·litat tot allò que de vosaltres he rebut i començament a crear ...

Sóc Lady Portia, un dia vaig ser algú més, he arribat al festí de materialitzar, el meu futur ha estat el meu present i en el compartir amb els humans m'agrada transformar.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mèxic. 7 febrer 2018.

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org