Missatge de Mare Mileila: Què projecten al món ?. Canalitzat per Fernanda Abundes

Benvinguts a aquest instant, joiosa de trobar-me amb tots vostès ...

Tots els dies són especials però moltes vegades busquem un significat especial en allò que considerem com a grans moments, els grans moments no són aquells que es construeixen a l'exterior sinó aquells que nosaltres mateixos podem donar-los i atorgar-los un significat a la nostra vida.

Cada un de nosaltres té un dia especial que no és igual al dia especial d'algú més, això vol dir que tot té a veure amb les percepcions que tenim de la vida, del temps i de les circumstàncies; però ¿que ens fa tenir totes aquestes percepcions? la ment.

És la ment al final la que pot analitzar, criticar, avaluar i classificar tot allò que li passa dia a dia; però si nosaltres poguéssim escoltar a la veritable consciència de l'ànima llavors podríem tenir un significat especial constant i meravellós en el dia a dia. No hi ha dies meravellosos hi ha una vida meravellosa que es viu constantment, aquesta vida meravellosa no es mesura per temps per tant tampoc es pot mesurar per dies només es mesura pel moment constant de l'eternitat. L'eternitat no es pot considerar que s'iniciï en una etapa en concret i tampoc se sap quan va a acabar, és a dir, no té temps. Sabem que va iniciar el dia un de la creació, el dia zero és en el pla diví. El dia un és quan aquelles polaritats se separen, quan es comencen a nomenar, a classificar ia tenir idea dels espais i els temps; una mica menys estricte com ara el conceptualitza l'ésser humà, no obstant això aquí començaven a classificar-les coses, els ensenyaments, és llavors quan podem considerar que si recorrem una mica a aquesta consciència sublim que realment habita en nosaltres, els dies especials es realitzen moment a moment en aquesta eternitat en la qual vivim i habitem constantment. El problema de viure s'ha constituït en el temps, en aquells petits espais que considerem que té la vida per atorgar-nos la possibilitat de poder viure certes situacions en certes circumstàncies.

És important també entendre que aquests moments que vivim en el dia a dia que és l'eternitat, -entendiéndolo ja com un concepte més profund i veritable- rebem el que necessitem, res és una casualitat. Moltes vegades considerem que rebem les coses que no necessitem, però necessitem allò que considerem com a poc probable, com a mínim necessari, com a mínim bo, o fins i tot ja nomenant, com a dolent i és aquí on l'ensenyament neix a través fins i tot de la negació; però també hi ha grans i bells moments que ens regalen moment a moment i que són específics per al que la nostra ment, la nostra circumstància, la nostra consciència suprema necessita i això és un situació en concret, en específic, no és una casualitat, tot al final és un acord.

Els grups d'estudi que comparteixen ensenyaments i no precisament a través del coneixement escrit sinó de l'experiència de viure i d'estar assegut un al costat de l'altre compartint informació que no té a veure amb les paraules sinó simplement amb la vida, amb l'energia, fan que res sigui casual, fan que només hi hagi els que en el nombre han d'estar i ni un més ni un menys. No es podrien iniciar els ensenyaments sense aquells que han d'estar i tampoc es podrien iniciar amb aquells que no han d'estar i no per una exclusió, simplement per una necessitat de créixer amb base en l'acord, amb base en la llibertat de cadascuna de les decisions d'aquells que estan en el lloc indicat, en el moment precís. No hi ha accidents a la vida, no hi ha situacions que van ocórrer perquè estaven en un moment inadequat, tot absolutament tot, passa amb el pla diví, en el temps diví i el temps diví no lineal sinó etern.

És molt difícil trobar-se com som, com aquell diamant en brut, que es poleix constantment per intentar ser el diamant que la vida vol, que els temps necessiten, que els fills requereixen, que els pares aspiren, que els companys i companyes necessiten, que els amics esperen, que el mateix món i el dia a dia requereix per a ser.

Quan veuen l'esplendor que hi ha dins de vosaltres sense necessitat de polir res pel simple fet que són vostès, trobaran tantes sorpreses i tanta alegria en sol ésser; quan s'adonen que l'alegria no té un posat en concret, l'alegria és sospirar i poc se'l valora; l'alegria és plorar d'alegria i la s'assequen, l'alegria és aquells moments tan efímers, tan sublims que passen tan ràpid però que són tan eterns en l'ànima que són aquells que s'han de valorar.

El que els havia dit de les circumstàncies i que tot el que vostès pensen té a veure amb allò que han viscut i amb allò que no han viscut, amb aquelles circumstàncies que han travessat però al final han de d'entendre que tot el que passa en aquest camí és per alguna cosa i cap a on van és per a alguna cosa molt més gran, que res és casualitat. Si aquell ser que està costat d'un altre ser cada un té una informació en la seva energia i al seu voltant aquesta informació es comparteix constantment i també es comparteix amb el món. Si un ésser pensa en bondat, pensa en felicitat, pensa en amor tota la seva energia es banya amb aquesta característica. No necessiten saber ni preguntar-li a algú quan està molest per sentir la seva molèstia, no necessiten preguntar-li a algú quan està trist per sentir la tristesa; les emocions són tan volàtils que sense necessitat de dir-les en paraules es perceben amb la seva energia.

Que projecten vostès al món? que els agradés que aquell ésser sensible que passa pel costat de vostès percebés? a un ésser preocupat pel temps, preocupat pel material, preocupat pels mitjans? o un ésser que potser no tingui els mitjans però té la intenci de tenir-lo i feia ah va. Est construint el camí que vol, est construint l'escala necessària per arribar a allò que sap que necessita. Pel que vostès pensin cap això es mouen. Aquell ser que est convençut del que és, sap precisament que encara que no hi hagi en l'ara existir en la seva ara en l'eternitat alguna cosa així com en el seu futur per a la ment.

Tot el que passa en la nostra vida és per fer-nos créixer fins i tot aquells moments de desolanza ens fan forts, semblés que ens fan febles i ens cansen però ens fan entendre que no hi ha cap situacinms que la nostra voluntat per poder suportar.

L'existència és una pregunta constant i la resposta ms necessària per poder entendre-la només és viure-la amb tot el que implica, el dubte, la intenci de fer-ho, aquesta energia per continuar. El primer pas és el ms important, cap a la direcci que sigui es té la intenci de seguir i seguir sempre ser cap endavant, ningú torna, ningú pot tornar al seu passat només els seus records, ningú podr viure en l'ahir mai, només podran viure en la seva ment en l'ahir, però vostès mai seran el segon que acaba de passar, la seva consciència, el seu temps, el mateix temps col·lectiu i les circumstàncies han canviat no vivirn en el mateix temps perquè viure llavors a la ment en aquest temps? El que ha passat ha passat, fort ens ha fet, feble potser ens ha considerat però seguim, es que fortalesa va haver de existir. Segon a segon canvia l'essència, canvien les circumstàncies, canvia l'energia, ningú és el mateix d'ahir llavors imagnense en ser tan meravellós que seran per al dem, entendindolo en la ment, observndolo en l'eternitat.

Agraïda d'haver estat amb tots vostès i feliç.

Fins un altre instant i recordin que l'instant no es pot quantificar per tant sense observar en quin moment de la realitat per sempre ah gaudint l'eternitat.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) Pobla, Mxic. 24 agost 2017

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org