Júpiter és el principal déu de la mitologia romana, el déu de tots els déus, amb poder suprem i absolut i pare de déus i de mortals. Va ser el fill de Saturn i Ops, el déu de l'agricultura i la deessa de la fertilitat.
Va ser en un temps el déu del cel, regent del clima i dels cicles de l'agricultura, després l'hi va considerar un protector de Roma. Hi va haver un temps en què es invisti dels atributs de l'Estat romà, de qui emanaven les lleis, l'ordre social i l'autoritat.
Aquest déu té el seu equivalent grec a Zeus, el déu de déus i de la mateixa manera que l és portador del llamp i el tro.
El mite de Jpiter
El naixement de Jpiter és potser el moment ms important en tota la mitologa romana. El mite explica que el seu pare Saturn devorava als seus fills, ja que compleixi amb la regla que li havia imposat el seu germà Titn per governar evitant as l'ascendència d'aquest, la qual hagués competit amb els seus fills al tron.
Però Ops, la seva esposa, vaig amagar a Jpiter a l'illa de Creta i el va donar a alletar a una cabra, Amaltea. Ops li va donar al seu espòs una pedra embolicada en paales, la qual el pare Devor.
Metis prepara un vomitiu i Saturn vomita a tots els seus fills i això li valdr a Jpiter un poder suprem. De gran, Jpiter va enfrontar a Titnya seu pare en successives guerres i assign als seus germans els regnes.
Va donar a Neptú el regne dels mars, a Plutó l'inframundo i es va casar amb la seva germana Juno, qui engendraria després a Mart, el déu de la guerra ia Vulcano, el déu de la forja.
Juno va ser una dona que es va caracteritzar per les seves constants gelosia cap a les infidelitats del seu marit i la seva ira la va portar a atemptar contra la vida dels seus fills il·legítims i les seves nombroses amants, les quals van ser deesses, reines, nimfes i mortals.
Júpiter enganyava la seva dona disfressant-se, i així cohabitava amb les donzelles més belles, com Alcmena, amb qui va concebre a Hèrcules, Calisto, amb qui va tenir a Arcade, Climente, qui va concebre al gegant Atles, la nimfa Dione, que va concebre a Venus.
Altres amants del déu van ser Egina, una nimfa amb qui va tenir dos fills, Eaco i Radamanto, així com Temis, Maya, Leda, Letona, Europa, Ceres, Taigeta i Mnemòsine.
El Júpiter capitolí i la tríada
Júpiter va ser la deïtat suprema de la tríada capitolina, amb la seva dona Juno i la seva filla Minerva. A Roma va ser venerat com "Júpiter, el millor i més gran", el protector de la ciutat, de l'Estat romà, com l'autoritat de lleis, la justícia i el dret.
El major temple romà era el Temple de Júpiter sobre el pujol Capitolina, on era adorat en una pedra sagrada anomenada Júpiter Lapis amb la seva dona Juno i la seva filla Minerva, la tríada capitolina. Era comú que aquests temples a la tríada s'erigissin en les noves ciutats de les colònies.
El Temple de Júpiter al turó Capitolina es va començar a construir per Tarquinio Prisco, va ser acabat per l'últim rei de Roma, Tarquinio el Superb, i inaugurat al començament de la era republicana al 509 AC
Un incendi va destruir el temple, el que va ser reconstruït l'any 83 AC Va ser en aquest incendi on van ser destruïts els Llibres Sibilinos i es va perdre la seva imatge de culte. Però no va ser l'únic incendi que va patir el temple. L'any 69 AC i en el 80 DC va ser presa de les flames.
Vist a Qui, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca
https://www.quien.net/jupiter.php
