Missatge del Mestre Ritzua: "El veritable aprenentatge", Per Fernanda Abundes

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar entre vosaltres ...

La Saviesa com un terme

Molts consideren que la saviesa és llavors allò que s'obté a mesura que passa el temps; però llavors els savis comencen a comprendre que el temps és una cosa únicament que mesura, que el temps també és una situació que pressiona a aquelles ments que intenten entendre i llavors els humans entenen tot allò que no comprenen i llavors, quina és la pregunta d'entendre el que no es comprèn. Quan sorgeixen les preguntes de la vida i en concret de l'existència, es tracta de respondre a través de la vida mateixa el que es considera com: el camí a seguir.

Molts consideren i en la saviesa també plantegen que la missió ha d'estar delimitada i sobretot marcada en aquells grans éssers. Consideren aquells que la missió ha d'estar completament entesa i llavors serà comprensible.

¿Entesa i comprensible?

Bé, entesa en el sentit que sàpiguen què és el que deuen fer i llavors els savis es confonen conforme aquesta no va sent senzilla; llavors, no resulta comprensible en el camí.

Corresponent a això, recordin que la saviesa no és un terme assolible ni molt menys d'una situació que s'acumuli. Vull dir que els coneixements no acumulen a la saviesa, tampoc serà una qüestió d'èxit, en aquest sentit la saviesa no és el premi, la saviesa és una condició.

I quina és la condició concreta dins de tot això?

La saviesa part de la característica dels humans. Tots els humans contenen a això, és a dir, els humans són savis per naturalesa pel simple fet que la seva existència, el tema de la vida, és una situació molt molt profunda. En aquest sentit, des de la concepció dels éssers humans s'aplica la dualitat, és a dir, s'apliquen les polaritats tant la polaritat que dóna el ser com "ell" i la polaritat què donen els éssers com "ella".

Vull dir que dins de la fusió de la naturalesa existeix ja des de llavors un terme de saviesa; els éssers saben que l'equilibri ve des de llavors la part més simple, la part més complexa al mateix temps. Vull dir que llavors quan es forma la primera cèl·lula i el conjunt de les cèl·lules és una completa situació d'equilibri, i és llavors, quan ho savis han d'entendre que necessiten d'ambdues realitats per veritablement continuar en el camí. Podríem dir que el camí és una sendera bastant llarga i al mateix temps en aquesta situació, entenen que hi ha coses d'una banda que poden fascinarles i hi ha altres coses de l'altre, que tendeixen a pertorbar; però necessiten d'ambdues situacions per saber quin és el camí concret. Podríem dir que el camí de la vida es troba just al mig; però d'una banda es troba el fascinant i de l'altra banda el que pertorba.

Què pot ser allò que pertorbi l'ésser humà?

El temps ... i és llavors, quan el savi comprèn que el temps no pot pertànyer al costat que li pertorba, ha d'entendre que aquest seguirà corrent conforme el mesurament del temps; però que no és alguna cosa en el que hagi de de basar realment el que pugui aprendre i llavors, en allò que el fascina podrien estar aquells éssers amb els que genera afeccions però aquests mateixos, a mesura que passa el temps i passa allò que els pertorba, l'absència, allò que el savi sap que no és mort, únicament un canvi, pot entendre llavors, que el éssers tot i que ja no estiguin en el pla totalment físic, continuaran en el seu camí.

Quan el savi transcendeixi la realitat en el sentit del pensament i considera que el tangible no només és allò que pot observar sinó allò que sent, comprendrà que el camí és molt més profund. El savi sap, el savi comprèn, el savi deu entendre sobretot la realitat i aquesta realitat es basa en que no només el tangible és segur; fins i tot hi ha coses que no perceben els sentits que són molt més segures però que passen desapercebudes i aquestes són les veritables armes dels savis per poder continuar.

Les fortaleses emocionals resulten força útils quan les situacions del que pertorba tendeixen, en certa manera, a complicar més el camí i és llavors quan les pors han de sortir i llavors continuar amb aquelles fortaleses emocionals, part d'això continuen en les situacions d'objectius .

Vull dir que les situacions de fortaleses emocionals resulten també en una situació del que es diu el objectiu. L'objectiu de la vida dels éssers, clar que això també està comprès i està també en el que resulta d'un èxit merament humà. Els savis clar que necessiten de profunditat en el seu coneixement, anar més enllà del que és tangible però tampoc deixar de banda la seva part humana, perquè això són, éssers humans, éssers que es componen de dues situacions. Aquest és l'equilibri, aquells éssers que s'han oblidat de les situacions humanes també han de recordar que són humans.

El camí de la saviesa, el camí de l'espiritualitat, no només es basa en situacions no tangibles sinó també en els fets. Per ser un gran ésser humà has de ser un gran ser i també un gran humà; en aquest sentit, no descuidar les situacions que són merament d'aquesta dimensió. Aquell que s'equilibri podrà entendre que són grans els aprenentatges dimensionals però que també són molt valuosos aquells missatges que resulten del que la vida humana et pot proporcionar, equilibrant totes les condicions que mereixen, per donar-li benestar al cos. Equilibrant les situacions també de la cura del que es considera com el vehicle per aconseguir-ho i el vehicle per aconseguir-ho és el cos humà. No prohibint l'existència humana però tampoc en els excessos, és llavors quan s'adonaran que han de complementar en aquest camí de la vida en aquest tros, aquelles situacions, el fascinant, el que pertorba, necessiten conèixer el que els fa por i llavors sabran com delimitar el camí perquè no torni a passar. També necessiten les situacions grates per saber què això és el que deuen preservar.

Recordin que a la vida no tot ha de ser del que fascina, tamb han de conèixer allò que pertorba perquè sàpiguen cmo aïllar, perquè sàpiguen tamb que entre la felicitat i la tristesa necessiten un punt mitjà. No hi ha felicitat constant ni perpètua, tampoc hi ha tristesa constant i perpètua, es componen d'un sinfn d'emocions. En l'univers, tal com les estrelles il·luminen el camí, tamb tamb les situacions il·luminen en les emocions, en aquest sentit, per poder ser un ésser equilibrat, necessiten l'existència pura de totes dues realitats. No vol dir que siguin dolents i bons des del terme que no existeix com a tal, però vol dir que puguin conèixer. Aquell que coneix les dues realitats pot entendre quin s el seu camí concret i llavors, resultar en una tercera realitat, no en la del món, no en la mediciny divisió del món, sinó en allò que és l. I és llavors quan comparteix de les dualitats, el que veritablement existeix, llavors és quan l'home i la dona es tornen un, en un sentit de la fortalesa, en un sentit de l'emoció. És llavors que el camí deu ser recte i just, enmig d'això no hi ha ms.

El savi ho comprèn i no ho ha de comprendre acord s'estan acabant els seus dies d'humà sinó d'acord comencen, vull dir, que sempre es comprèn conforme són nens; s'oblida en el camí del trajecte i tornen a recordar-ho quan ja estan en els seus últims moments de la vida humana. Per qu no recordar-ho en aquesta trajectòria? aquell que ho pensi, ser molt msfcil travessar, com diuen, totes aquelles situacions complexes que pertanyen a part del que pertorba.

La saviesa recordin, que és una situaci d'equilibri, quan de sobte passen coses adverses per als savis no deu negar-les, no ha tampoc dir que per qu li ocorren a l havent tants savis en el món; en certa manera ha d'agrair que és molt més fort que aquestes situacions adverses, que encara allò que li pertorba podrà resultar molt ms en allò que el fascina i és llavors, quan obté el seu equilibri, aquest és el veritable aprenentatge; no considerar que no necessiten situacions adverses sinó saber que són molt ms forts, molt mshbiles que qualsevol obstacle que es pugui travessar.

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aqu.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mèxic)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org