Missatge del Mestre Ritzua: "L'ésser humà només pot controlar el present". Canalitzat per Fernanda Abundes

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aquí ...

La ment de l'ésser humà s'ha acostumat a quantificar, a valorar allò que considera com a possible i sobretot a considerar la possibilitat com una opció. La possibilitat com una opció és aquella anàlisi que resulta de la ment, del que ha educat a la vida dels éssers humans per poder contemplar a la realitat com una possibilitat de fet, com una possibilitat de veritat i sobre tot allò que plasmarà en la seva realitat.

Durant molts anys l'ésser humà s'ha encarregat que la ment pugui constatar la seva realitat com una situació possible, però també com una cosa que ha de ser modificable moment a moment. Poques vegades l'ésser humà s'ha sentit conforme ia gust, però sobretot feliç amb allò que ha aconseguit; considera que aquell assoliment es converteix només en l'inici d'alguna cosa més gran que encara no coneix, no podent en aquesta situació agrair el moment actual de tot l'esforç del qual ja ha estat partícip per poder aconseguir allò que ja ha definit; és a dir, que l'ésser humà està acostumat a sorprendre poc amb el que aconsegueix, considera que tot és poc i allò que resulta del no-res serà en el dia de demà. Està acostumat que el futur sigui qui el sorprengui sent això una hipòtesi poc viable perquè el dia de demà resulta un intangible per a la ment, però, la ment viu dels intangibles, aquelles situacions que no coneix però que considera que va a assolir felicitat, que va assolir fortuna i que sobretot va tenir èxit; és aquí on considera que la conformitat arribarà al matí i no pot valorar el que ha tingut al dia d'avui.

L'ésser humà creu poc en allò que aconsegueix però sobretot creu poc en la seva veritat, considera que està en una realitat on la seva veritat participa poc amb la creació del món i la creació del benestar de la resta dels éssers humans; és a dir, que l'ésser humà valora molt poc el seu treball i valora molt les hipòtesis del futur. Apostar només al futur resulta llavors, una pèrdua de temps en l'ara, atès que la ment viu en un temps que no coneix, en un espai que tampoc coneix i que per tant no pot controlar.

L'ésser humà només pot controlar el present i és llavors on s'ha de ser conscient que en controlar el present, pot controlar tot el que passa en el demà. Si els éssers humans valoraran tot el que aconsegueixen al dia d'avui, molt o poc, dins les seves qualificatius; podrà entendre llavors que la multitud, que el molt i tots els títols d'abundància, es poden donar en l'hora i només serà una qüestió de percepció i no de realitat.

La veritat dels éssers humans arriba a ser una mica complexa per a si mateixos i al mateix temps discrimina l'esforç de tot el que ja han donat. Si pensessin amb saviesa tot el que ja han aconseguit fins ara, se sentirien éssers completament savis però sobretot satisfets amb el seu esforç. És difícil considerar que han arribat a un punt de valor ia un punt on es poden valorar atès que consideren que la valoració arriba en el demà. L'ésser humà està acostumat a la realització dels altres, esperen que tercers puguin reconèixer tot l'esforç i si no ho reconeixen els tercers, llavors, no és esforç, simplement va ser una apreciació falsa del que ells consideraven haver aconseguit.

Si l'ésser humà s'enfronta amb el mirall i pot valorar tot el que ha aconseguit al dia d'avui i fins i tot valorar allò que no ha aconseguit però segueix en la lluita, entendrà que pot controlar el present i controlarà tot allò que és del demà.

La saviesa és estar d'acord amb el que un crea moment a moment; és posar en ordre, en consciència i en sintonia la part material del món humà; la part emocional d'aquelles emocions volàtils que de sobte resulten complexes controlar i connectar la part espiritual que resulta de la veritable màgia d'existir. La veritable consciència que fa que allò que semblés simple esdevingui màgic, en transcendent i sobretot especialment.

Resulta important considerar doncs, que tots els elements especials que inclouen la vida de l'ésser humà, resulten transcendents en l'ara i aquells moments que han resultat complexos en el record ja que es classifiquen com a desagradables, són part de l'èxit de l'ara. No podrien ser el què avui són, si no contemplen fins i tot, aquella desgràcia que de sobte han viscut, no podrien ser el que hi ha són, si no poden contemplar la valoració dels grans moments però sobretot tenir consciència d'aquells grans mestres que es creuen amb vostès.

Impregnar de saviesa la ment resulta complex, perquè llavors es considera que la intel·ligència val més que entendre què és la vida. La intel·ligència llavors es basa en quantificar el temps i en les possibilitats d'obtenir allò que és tangible. Intel·ligència és també poder recordar, però només ser selectius. Ser savi és seleccionar no només el bo, si no també el dolent i el fa part de si mateix, perquè sap que a partir d'allò que va resultar catastròfic per a la ment, va poder renéixer aquell ser que al dia d'avui pot dir que segueix en la lluita.

Seguir en la lluita no és una tasca fcil, però és una tasca valenta, que tot i que moltes vegades les situacions de records són paradjicas i complexes, poder dir que han arribat al dia d'avui, és una gran gesta, perquè tot i que en moltes ocasions haguessin canviat el seu comportament de l'ahir, saben que no pot ser diferent, si no, no seran ni representessin el que són en l'ara .

Valenta, és a dir que fins i tot, els errors van ser encerts per poder donar-li resultat al que avui són; però sobretot èmfasi al que seran al dem, no controlant el futur, noms controlant el present, allò en on hi ha la consciència, en on es fusionen la sabiduray la intel·ligència, en on es fusiona la consciència divina amb la màgia celestial, per poder dir que la seva veritable essència reneix moment a moment del present, en aquesta consciència que de sobte la ment arriba a confondre però que tot i això, segueix en la lluita d'aquest existir.

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aqu.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( om) (Pobla, Mxic. 20 abril 2017)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org