Pensaments per al mes de setembre 2013 D'El Mestre Beinsá Duñó

  • 2013

1. Alguns pregunten: "Quina cosa és l'Amor?" - L'Amor és la Font de aquesta vida que porta llum i calor, i aliment, i vestimenta, i força - tot el porta dins de si. Així es defineix la vida i en prova. Tots aquells que han solucionat la qüestió així, per a ells està dit en l'Escriptura: "Aquesta és Vida Eterna per conèixer-te a tu, l'Únic Déu Veritable!" Nosaltres, sota la paraula Déu no comprenem un ésser per fora a qui la gent pot inclinar-se, sinó que comprenem la Font de la Vida que es pot manifestar en nosaltres, això - l'il·limitat. Això mostra que l'il·limitat es pot manifestar com limitat.

2. Si crees aliment per al Senyor que viu en tu, viuràs. Si no creguis aliment per al Senyor que viu en tu, moriràs, res més. Quan treballes per al Senyor, i Ell treballa per a tu. Quan treballes per fora, el Senyor treballarà per dins; per fora tu treballaràs, i per dins Ell treballarà. Això el que treballa per fora i per dins, s'aconsegueix. Aquesta és una idea simple. Dius: "Per què he de treballar?" Perquè treballi el Senyor per dins. Si Ell treballa per dins, tot s'aconsegueix.

EXERCICI DE LA SETMANA: Cada matí aixequeu vostres braços cap amunt i feu mentalment connexió amb la Primera Causa, amb tots els Éssers nobles i elevats. D'aquesta manera tindreu possibilitat d'adquirir aquelles condicions que són necessàries per al desenvolupament de les vostres donacions i capacitats, dels vostres sentiments. Sense aquesta connexió interna vosaltres no podeu aconseguir. Aquesta connexió crea condicions riques, variades per al desenvolupament dels dons i les capacitats humanes. Cada do, cada capacitat, cada sentiment en l'home requereix un aliment específic. Si no hi ha un aliment específic corresponent per a ells, aquests moren de fam.

3. Ara tota la gent reconeix que fa a la pregunta ¿quina cosa és la vida ?, hi ha contesa. Nosaltres diem que no hi ha cap contesa. Per què? Perquè les qualitats de la vida són raonabilitat, llum, calor i altres. ¿Hi pot haver contesa pel que fa a la vida en aquesta posició? Si hi ha contesa, la vida no és raonable. Tota la gent té preceptes iguals pel que fa a la vida i tots la desitgen.

4. Tots reconeixen l'Amor i ho desitgen, però quan? - Mentre estan joves reconeixen l'Amor; quan envelleixen ho neguen. En l'Amor hi ha una qualitat, aquesta és la següent: quan estimes un objecte o una persona, aquesta adquireix valor. Per què? Perquè tu pots estimar només aquests objectes que porten vida dins seu. I cada cosa que porta vida dins seu, adquireix valor. Quan l'estimes, tu tens cura d'ella, la guardes. Quan estimes algun amic teu, tu li escrius cartes, li parles sempre coses boniques. Si deixes d'estimar-lo li oblides.

6. L'Amor és una força que eixampla l'home, li dóna impuls. Alguna gent diu que quan l'home s'enamora, ja no estudia. Això no és cert. L'Amor porta impuls per coneixement. Aquell home el cor s'encén ell estudia, ell treballa. Alguns diuen que l'Amor fa a la gent distreta. Això el que fa a la gent distreta no és Amor.

7. L'Amor té aquesta qualitat que quan l'home estima, no solament que valora les coses, sinó que el seu cor s'eixampla i ell es torna generós. Aquell que estima, el seu moneder sempre està obert, i ell s'assembla a una font que constantment flueix ... Per tant, si pots fluir com una font, l'Amor ha arribat en tu. Si pots veure el bo en tota la gent, si pots veure el sentit de les coses quan mires amunt al Cel, tu estàs davant de la porta d'aquesta magna vida Divina i l'Amor ha arribat en tu. Jo us parlo d'una magna ciència que té bases a vosaltres.

8. Un home que promet alguna cosa, no ha de morir. Ell primer ha de complir la seva promesa i després morir. Si promet alguna cosa i mor, ell té fins corruptes. Vosaltres podeu justificar-, però nosaltres no li justifiquem. En la Llei de l'Amor cada pensament noble, cada sentiment noble, cada desig noble ha de complir-se, sense diferència d'això si es refereix a una mare, un pare, a fills - la Llei per a tots és una i mateixa. Nosaltres hem de mostrar al món que portem dins seu la Magna Vida de Déu, que Ell viu en nosaltres i que nosaltres hem de viure com Ell.

9. Per què neguen a Déu? La gent nega a Déu ja que han de donar-li. Per què creuen en Déu i Le accepten? Ja que volen prendre d'Ell diners a préstec. Així que, segons jo, i els uns, els que creuen en Déu, i els altres, els que Li neguen, són sempre persones interessades. Nosaltres, però, tenim una altra opinió sobre Déu. Nosaltres volem servir-li, perquè creiem que tot ho hem rebut d'Ell.

EXERCICI DE LA SETMANA: Us donaré un mètode per treballar sobre la paciència. Que cada un de vosaltres prengui mil granets de blat. Si en cert cas manifesteu impaciència, comenceu a comptar els granets de blat. Primer comptareu fins a deu. Si la vostra impaciència desapareix, aneu a detenir el compte dels granits. Els deu granits els posareu de costat. Si la vostra impaciència segueix més, comptareu fins a cent granits. Si i en aquesta posició todava esteu impacients, seguiris comptant els granits fins que us tranquilicis completament. Marcaris en quants granets de blat heu recuperat la vostra paciència. Aquesta prova la Haris durant deu dies. Tantes vegades manifestis impaciència durant aquests deu dies, tantes vegades contaris els granets de blat. El compte dels granits ser lenta, tranquil·la, amb plena consciència de la prova que hacis. D'aquesta manera vosaltres de Sant Martí educant la vostra paciència. Quants ms granits heu comptat durant aquests deu dies, tant ms heu treballat sobre vosaltres. Quan contis els granits, manifesteu respecte cap a cada un d'ells. Ells són éssers vius i cada granet us va a transmetre una mica de s. Ells us obligarna pensar.

10. Qu sap la ciència contempornia? Moltes coses sap, però això el que avui saben i fins als filsofos ms grans, desprs de 2000 anys i els nens ho sabrn. Els nens llavors sernms científics que els filsofos contemporanis. Pregunto llavors: Dnde est nostra ciència? Això no és un retret, però dic que l'home encara no s'ha manifestat. Quan jo vinc a la vostra llar i el vostre cor trepida per descontentament perquè he vingut, cmo pensis: és vostè un home?

11. Un home que viu segons Déu, quan entra en algun lloc, porta i la seva bendicin amb si. Vosaltres Podis objetarme això, però aquesta és la Veritat mateixa en el món.

12. Si nosaltres perdem tot allò elevat i noble en nosaltres, si perdem les nostres idees, sentiments i pensaments ms elevats, si perdem el Diví de nosaltres, pregunto: Per qu vivim nosaltres en aquest món?

13. La magna Llei que soluciona les qüestions diu que estimis al Senyor. I ara la gent ha pres aquest versculo estima el Senyor i l'han re-interpretat: Creu en el Senyor! Quan es tracta de servei al Senyor, és cert que no es pot sense fe, però quan solucionem la cuestinms important, cal un altre credo amb el qual podrem solucionar-la. I aquest és: Que estimem al Senyor! Alguns em pregunten: t no creus en Déu? En res crec. Doncs cmo es? El no-res és alguna cosa. Mostreu quin és el vostre Senyor en el qual vosaltres Creis! Mostreu el camí en el qual vosaltres andis! DECS: Nosaltres creiem en aquest Senyor en el qual creen la meva mare, el meu pare, el meu avi Bé, la teva mare i el teu pare van complir la llei de aquest Senyor en el qual creen? Va, obriu les agendes per veure el que vau fer vosaltres per a aquest Senyor en el qual Creis.

14. Em van a citar alguns versculos que tota autoritat és donada per Déu. No, hi ha alguna cosa perdut en aquest versculo: Tota autoritat justa és donada per Déu. Doncs i els bolxevics a Rússia tenen autoritat! Diris que la vostra autoritat és de Déu i la seva no és. No, la llei és la següent: cada autoritat justa és donada per Déu. A cada autoritat justa entra la llei de l'Amor. La qesti no és que el jutge sense falta condemni al criminal.

15. Penseu que sense esforç podem solucionar la qüestió de la vida i de l'amor? 'Fan falta esforços, però no us desanimeu! Aquesta qüestió és la més bonica. Quan arribeu a la qüestió de comprendre a Déu, el vostre cor trepidará, s'estovarà, i tal llum brillarà en la vostra ment que veureu aquestes coses en el món que mai heu vist ... És recte que la gent contemporània ja ha de cobrar consciència. Un enfosquiment hi ha ara a ells.

16. Jo no sóc per la pobresa. Si és de pobresa, els més rics hem de ser. El més ric, segons jo, és aquest que porta vida dins seu. El més ric és aquest que porta llum dins seu. El més ric és aquest que porta calor dins de si. El més ric és aquest que porta aliment i vestimenta dins de si. El més ric és aquest que porta l'Amor dins seu. Aquesta és la riquesa més gran. Si teniu aquesta riquesa, totes les altres coses a la Terra fàcilment podeu aconseguir-les. Aquell home que ha adquirit la vida dins seu, serà una benedicció i per a si i per a tots els seus proïsmes i amics.

EXERCICI DE LA SETMANA: La gent es jutja, s'han jutjat, però tot i així i fins avui en dia no poden redreçar-se. Algú comet un error i ell no pot perdonar-se, es jutja. Què s'aconsegueix amb aquest judici? Res s'aconsegueix. Aquest any apliqueu la següent regla: qualsevol error que feu, agraïu a Déu, bendecidle dins de vosaltres perquè heu errat. Com agraïu veureu el que us falta, on era el vostre lloc feble pel que heu errat. Com bendecís al Senyor, Ell redreçarà el vostre error. L'Amor és l'única força que redreça els errors. Que cadascú per a si sigui un jutge just, que jutgi per Amor.

17. El dubte que existeix a la gent contemporània ha de desaparèixer, i quan es trobin, que tinguin fe un a l'altre. Quan us trobeu amb mi després d'un, dos anys, que no trobeu una mica més magne que això. I darrere de la nostra vida, de la mateixa manera està amagat alguna cosa magne. Darrere d'aquesta manifestació de la vida hi ha una altra cosa que cada un de vosaltres concientiza. Això és el Diví en l'home.

18. Alguns em pregunten: "¿En què Senyor creus?" Nosaltres creiem en aquell Senyor que és Amor, que és vida, que és llum, que és calor, que és aliment, aigua, vestimenta i tot el que està en nosaltres. Nosaltres creiem en aquell Senyor que no té necessitat que Li servim d'una manera externa, sinó que aquest Senyor necessita d'això, que expressem seu Amor cap a fora. Ell vol que seu Amor passi a través de nosaltres així com l'aigua passa per les capes terrenals i es filtra per sortir a la superfície neta. Ell vol que tots siguem conductors de l'Amor Diví. Si nosaltres permetem a l'Amor de Déu passar a través nostre, nosaltres tindrem la benedicció de Déu, tindrem El seu crèdit, i tots ens direm Fills de Déu. Què més bonic que això, que siguem Fills de Déu? Què més bonic que això, que visquem segons Déu?

19. El plor no és una contradicció. Quan comencen a limitar a algú ell plora. Quan la gent ens limita nosaltres vam plorar ... No vull que vosaltres ploreu. Plor i murmuri, aquesta és una i mateixa cosa. El que plora ell murmura, aquestes són qualitats negatives que han viscut seu segle. Tot el que existeix ara en la vostra ment, ha viscut seu segle. Aquestes són vivències d'una cultura llunyana. I vosaltres heu de dir "adéu" al vostre passat. Suposem ara que vosaltres aneu al Cel i esteu acedados de tots els sistemes vells. Quan aneu al Cel què explicareu? Penseu que allà us escoltaran quan compteu sobre alguna qualitat negativa de la Terra? Quan entreu en el món Invisible, si Escola, allà us diran: "Germà, oblida tot això". I tot s'ha d'oblidar. L'Escriptura diu: "Tot ha de ser esborrat i que vingui la nova Època en la qual començarà el veritable coneixement que ara ve al món".

20. El mal és una necessitat dins el món. Si ve un pensament dolent, no ho repelas (el Mestre mou el seu braç al costat), no facis un moviment com si ho estiguessis fent. Si dius així al pensament, amb aquest moviment del teu braç tu t'has agafat a ell. Tu fas aquest moviment amb el teu braç per agafar aquest pensament, però amb això tu dónes senyal als esperits ... Tu quan has fet moviment amb el teu braç cap a aquest pensament perquè es tregui, ja et connectes amb aquestes forces negatives en la Natura. No els prestis cap atenció! Cada pensament dolent que passa, tu deixa-ho passar, com si res hagués. Tu roman silenciós i tranquil i atreu el bo, atreu totes aquelles forces bones i nobles dins teu. Exercitaràs la teva voluntat. Si compreneu la llei, la voluntat pot exercitar només amb aquestes dues contrarietats que existeixen.

21. Ara vosaltres us queixeu: "Per què jo pateixo?" El patiment és un senyal que falta alguna cosa en l'home. Si et falta vida, tindràs anèmia; si estàs descontent, en el teu cor falta Amor. Dius: "Estic afligit". Si estàs afligit, diu l'Amor. - "Com estimar?" - Com estimaràs? No pensis que la gent és dolenta i tu ets bo. Estima a la gent dolenta! Primer hem d'estimar a la gent dolenta, perquè a través d'ells han de sortir les impureses cap a fora, perquè vinguin les coses bones ... Aquests, els homes dolents, són els més necessaris en el nostre desenvolupament.

22. I com a deixebles d'aquesta Escola oculta tindreu un concepte ampli sobre el mal, que aquest és una necessitat de la vida. I si algun mal us ha atacat que sapigueu que això és el millor, no us queixeu per res. No sereu indiferents, però constantment transformeu les forces negatives en positives!

Ara, la llum i la foscor aquestes són de nou dues forces que són necessàries en el món. La llum estimula l'home cap activitat, coneixement i Saviesa. La foscor el limita i al mateix temps li dóna un procés perquè descansi, per recuperar les forces perdudes. L'home en temps de nit pot descansar. El dormir diürn i el dormir nocturn es distingeixen ... Per tant, l'obscuritat és tan necessària per recuperar aquestes forces, com i la llum és necessària per millorar la vida. El mateix procés és i per al bé i el mal, el mateix procés és i per a les forces positives i negatives en la Naturalesa. I així, com a deixebles d'aquesta Escola, només així podreu orientar-se en la nova vida, només així us orientaréis en una vida bona.

23. En la Germandat Blanca tots els pecats es perdonen, a més momentàniament, o no, però la mentida mai es perdona! Que això ho sapigueu - la mentida conscient mai es perdona!

EXERCICI DE LA SETMANA: Aquest any vull alguna cosa de vosaltres. Aquest és el costat negatiu de la qüestió. Sense mentida! 'Durant aquest any sempre parlarem la Veritat! Aquest és el costat positiu. Sempre la Veritat! I sense mentida, en sentit negatiu. I jo estic segur en una cosa, com us veig, estic segur que vosaltres complireu aquesta regla.

24. Ha mort algú. Això és necessari que mori perquè neixi un altre. Moviment és això. L'un va cap amunt, l'altre baixa cap avall. Per què ell mor? No pregunteu per què mor la gent. La mort, aquesta és la manifestació més petita, inici de la vida, perquè el que mor ell llavors comença a viure.

25. No penseu que alguns sou bons, altres - mals; tots hem de viure raonablement entre si. Ara us asseureu, direu que tal és dolent, però quan comenceu a pensar així, vosaltres immediatament comenceu a connectar amb els seus vibracions i sentireu una indisposició, la indisposició de tota la gent dolenta, i us conectaréis amb ells. Si penseu en el diable, tots els diables vindran al voltant de vosaltres. Si penseu en el mentider, els pensaments de tots els mentiders vindran al voltant de vosaltres. Si penseu en el lladre, en l'odi, en l'enveja, tot això ho atraureu voltant de si. "Però què hem de fer?" Començaràs a pensar en el bé, atrauràs les vibracions del bé, de la Veritat, de la Saviesa, de la misericòrdia, l'auto-sacrifici. Si penseu així, vosaltres us ajudareu. No hi ha una altra manera!

26. Cada un de vosaltres que pensa que el mal no és necessari en el món, ell és simple com mongeta, sigui qui sigui. I a aquest home li dic que ell no pot esperar cap bé. I aquell que pensa que tot és al seu lloc, que i el bé i el mal estan al seu lloc, a ell li espera un magne futur. Aquell que pensa que amb un ganivet tallarà els caps de tota la gent, a ell no li espera res, i aquell de vosaltres que diu que hi ha salvació per a tothom, ell està en un camí recte. Al final del tot, quan acabi aquesta evolució, hi haurà i una altra manera en la qual la vida pot manifestar-se. Un dia i el bé i el mal es trobaran, tot el oblidareu. Déu us va a descompondre en els vostres elements primordials i entrareu en la nova vida.

27. Diuen: "Ei, la sang del Senyor Jesucrist ens va a purificar de tot pecat". Quan ens va a purificar la sang? Quan nosaltres comencem a sacrificar la nostra vida així com Ell la va sacrificar.

28. El que entra entre nosaltres com a deixeble, ell ha de viure primer de tot per Déu, així, absolutament, il·limitadament. Segon, ell ha de viure per a la seva ànima - limitadament. I per fi, que visqui per als seus proïsme. Així és la llei. Nosaltres vam començar des d'aquí, i després d'això, quan mirem el nostre proïsme, nosaltres sabem que entre els propers el mal existeix. Per tant, prjimo pot ser cada un: i el que fa mal, i el que fa bé. I l'un, i l'altre pot ser prjimo.

29. Si vosaltres queris evolucionar, desenvolupar-se, vosaltres no us detengis sobre la situaci present de la vida. No Tomis participació en aquells raonaments filosficos de plaça, dels diaris, i dels filsofos i els científics contemporanis, sinó preneu 1 posici n sana i digueu es: El mal és una necessitat dins de l'evolució. Nosaltres viurem així com les lleis del magne Amor requereixen. Aquesta Llei inclou tot dins de s i exclou totes les contrarietats. L'Amor diu: Pensa amorosament per a tots i mitjançant la Llei de l'Amor t pots polarizarte, i des del escalnms baix de la vida pots elevar-te fins el ms alt. No pensis en el mal, en les desgràcies, encara que caiguessin sobre tu blasfèmies com una pluja de granades. Est convençut que quan penses només en l'Amor, aquestes granades Caerna l'esquerra ia la dreta, i no et afectaran, i t entrars en les noves condicions.

30. Arribem a les coses bàsiques. Tingueu una idea que canvia els vostres estats en aquest sentit debis comprendre la idea de l'Amor. Quan ve l'Amor, que esteu a punt per l de fer tots els sacrificis. He aqu el que comprenc: en el cas donat, quan ve l'Amor, que ests a punt de tornar-te un serf seu el que vol de tu, que ho facis, que mai neguis allò que vol de tu . Vosaltres ara pensis que l demanar la vostra casa. La vostra casa no la demanar, demanar un treball tan petit que a vosaltres se us veure ridculo que s'ocupi amb treballs tan infantils.

EXERCICI DE LA SETMANA: Si algun és pobre i em pregunta com pot fer-se ric, li dira es: Si vius a Sofa, visita avui cent persones riques, passa només a la cantora d'algun banquer, d'algun ric. Mira casa. Que cada dia visites per cent persones riques com a mínim. I quan els vegis, que se't torni agradable t ja ets un candidat. Si algú de vosaltres vol fer-se científic, que visiti al dia cent gents científiques, que visiti les seves cases i quan els miri, que li sigui agradable que són científics. Si algú vol fer-se msic, que visiti cent músics. Si vol fer-se poeta, que visiti cent persones poetes. No s a Bulgària si hi ha tants poetes.

Pensaments per al mes de setembre 2013 D'El Mestre Beins Dun

Article Següent