Les persones la hi passen la major part de la seva vida sintindose ofeses pel que algú els va fer.
La sorprenent revelació que et faré, canviarà la teva vida
Ningú t'ha ofès!
Són les teves expectatives del que esperaves d'aquestes persones, les que et fereixen.
I les expectatives tu les creguis amb els teus pensaments. No són reals. Són imaginàries.
Si el teu esperaves que els teus pares et donessin ms amor, i no t'ho van donar, no tens perqu sentir-te ofès. Són les teves expectatives del que un pare ideal deguda fer amb tu, les que van ser violades. I les teves idees són les que et fan mal.
Si esperaves que la teva parella reaccionés de tal i qual forma i no ho va fer
La teva parella no t'ha fet res. És la diferència entra les atencions que esperaves tingués amb tu i les que realment va tenir, les que et fereixen.
Novament, això està al teu imaginaci.
Enutjat amb Déu? Són les teves creences del que hauria de fer Déu, les que et fan mal. Déu jams ofèn i daaa ningú.
Un hbito requereix de totes les seves parts per a funcionar. Si perd una, l'hbito es desarma.
El hbito de sentir-te ofès pel que et fan altres (en realitat ningú et fa res) desaparèixer quan coneguis millor la font de les ofenses.
Quan naixem, som autèntics. Però la nostra veritable naturalesa, és suprimida i substituïda artificialment per conceptes que els nostres pares, la societat i televisi ens ensenyen.
I creen una novel·la falsa de com han de ser les coses en tots els aspectes de la teva vida i com han d'actuar els altres. Una novel·la que no té res a veure amb la realitat.
També, les persones són criatures d'inventari. Al llarg de la seva vida, col·leccionen experiències: pares, amics, parelles, etc. i les emmagatzemen en el seu inventari interior.
Les experiències negatives deixen una empremta més profunda en nosaltres que les positives.
I quan una persona és maltractada per algú, deixa aquesta experiència en el seu "inventari". Quan coneix a algú, té por. I tracta de veure si la nova persona repetirà les mateixes actituds que la que la va ferir.
Treu una experiència del seu inventari negatiu. Es posa les ulleres d'aquesta experiència i veu a les noves persones i experiències de la seva vida, amb aquests lents.
¿Resultat? Es dupliquen els mateixos problemes i les mateixes experiències negatives.
I l'inventari negatiu segueix creixent. En realitat el que fa és que et fa nosa. No et deixa ser feliç. I a mesura que s'avança en anys, s'és menys feliç. És perquè l'inventari negatiu augmenta any amb any.
Has vist a les persones d'edat avançada i als matrimonis amb molts anys? El seu inventari és tan gran, que sembla que la negativitat és la seva vida. Una i altra vegada treuen experiències del seu inventari negatiu davant de qualsevol circumstància.
Una de les majors fonts d'ofenses, és la de tractar d'imposar el punt de vista d'una persona a una altra i guiar la seva vida. Quan li dius el que ha de fer i et diu "no", crees ressentiments per partida doble. Primer, et sents ofès perquè no va fer el que volies. Segon, l'altra persona s'ofèn perquè no la vas acceptar com és.
I és un cercle viciós.
Totes les persones tenen el dret diví de guiar la seva vida com els vingui de gust. Aprendran dels seus errors per si mateixos. Deixa'ls ser.
També, ningú et pertany. Quan els colons americans volien comprar-les seves terres als Pells Rojas, aquests els van contestar "Comprar nostres terres? Si no ens pertanyen! Ni el fulgor de les aigües, ni l'aire, ni els nostres germans els búfals als quals només cacem per sobreviure. És una idea completament desconeguda per a nosaltres ".
Ni la naturalesa, ni els teus pares, ni els teus fills, els teus amics o parelles et pertanyen. És com el fulgor de les aigües o l'aire. No els pots comprar. No els pots separar. No són teus. Només els pots gaudir com a part de la natura. La llera d'un riu no el pots atrapar. Només pots ficar les mans, sentir el córrer de les aigües entre elles, i deixar-ho seguir.
Les persones són un riu cabalós. Qualsevol intent d'atrapar-te va fer mal. Ámalas, gaudeix-ne i deixa-anar.
Llavors Com puc perdonar?
1) Entén que ningú t'ha ofès. Són les teves idees sobre com haurien d'actuar les persones i Déu les que et fereixen. Aquestes idees són producte d'una màscara social, que has après des del teu infància de forma inconscient. Reconeix que la majoria de les persones MAI van a quadrar amb aquestes idees que tens. Perquè són idees falses.
2) Deixa a les persones ser. Deixa que guiïn la seva vida com millor els plagui. És la seva responsabilitat. Dóna'ls consells, però permet que prenguin les seves decisions. És el seu dret diví per naixement: el lliure albir i la llibertat.
3) Ningú et pertany. Ni els teus pares, amics i parelles. Tots formem part de l'engranatge de la natura. Deixa fluir les coses sense resistir-se a elles. Estima i deixa ser.
4) Deixa de pensar massa. Obre't a la possibilitat de noves experiències. No utilitzis el teu inventari. Obre els ulls i observa el fluir de la vida com és. Quan netes teva visió de lents foscos i te'ls treus, el resultat és la neteja de visió.
5) La perfecció no existeix. Ni el pare, amic, parella o Déu perfecte. És un concepte creat per la ment humana que ha un nivell intel·lectual pots comprendre, però en la realitat NO EXISTEIX. Perquè és un concepte imaginari. Un bosc perfecte serien purs arbres, Sol ric, no bestioles ... ¿existeix? No. Per un peix, la mar perfecte seria aquell on no hi ha depredadors ¿existeix? No. Només a un nivell intel·lectual. En la realitat MAI VA A EXISTIR. Naturalment, al peix només li queda gaudir de la realitat. Qualsevol frustració que el mar no és com vol que sigui no té sentit. Deixa de resistir-te a que les persones no són com vols. Accepta a les persones com el peix accepta al mar i ámalas com són.
6) Intoxícate amb la vida. La vida real és més bella i excitant que qualsevol idea que tens del món. Em complaurà dir-t'ho per experiència.
7) Imagina a aquesta persona que et va ofendre en el passat. Imagina't que tots dos estan còmodament asseguts. Digues per què et va ofendre. Escolta la seva explicació amorosa de perquè ho va fer. I perdona-. Si un ésser estimat ja no està en aquest món, utilitza aquesta dinàmica per dir-li el que vols. Escolta la seva resposta. I digues-li adéu. Et donarà una enorme pau.
8) A la llum del curt període de vida que tenim, només tenim temps per viure, gaudir i ser feliços. La nostra companya la mort en qualsevol moment, de forma imprevista, ens pot prendre entre els seus braços. És superflu gastar el temps en pensar en les ofenses d'altres. No pots donar-te aquest luxe.
9) És natural passar per un període de dol a perdonar, deixa que el teu ferida curi. Descarrega't amb algú per deixar fluir el dolor. Torna a llegir aquest article les vegades necessàries i deixa que els conceptes comencin a sembrar llavors de consciència en el teu interior. Aprèn amb honestedat els errors que vas cometre, prométete que no ho tornaràs a fer i torna a viure la vida.
I com dirien els Beatles, Let it be!
Deixa al món ser. I deixa't ser a tu també.
Font: http://www.tubreveespacio.com/
Col·laboració d'Edgar Martínez
- Tema reenviat per: Mario Liani
