Taula de continguts amagar 1 Què és la Síndrome de Burnout o Síndrome de l'Estar Cremat? 2 Definició teòrica de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat 3 Factors que intervenen en l'origen de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat 4 Llavors, què és la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat? 5 Instruments validats científicament que permeten detectar la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat 6 Conseqüències de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat
Què és la Síndrome de Burnout o Síndrome de l'Estar Cremat?
El Burnout és un tema de creixent preocupació en l'actualitat a nivell global, ja que afecta totes les persones actives socialment és a dir aquelles persones que treballen en termes de dependència, majoritàriament. Les poblacions més afectades són els professionals o tècnics en la salut i els docents o mestres dels nivells primari, secundari, terciari, universitari i postgrau.
A Argentina, per exemple, tant les condicions de vida com els recursos sanitaris i / o materials disponibles reals i la pèrdua del valor social dels professionals sanitaris i docents són factors que vulneren i per tant augmenten de manera exponencial el risc que aquestes poblacions, en particular, desenvolupin amb més freqüència i facilitat estrès en qualsevol de les seves formes (Marucco, Gil-Monte & Flamenc; 2007)
El propòsit d'aquest article és poder explicar-los que es tracta la síndrome de burnout i tractar de descriure'ls, de la manera més senzilla i simple, diverses de les seves conseqüències per a què com a treballador de la salut i / o docent i / o qualsevol tipus de treballador que siguis, puguis discernir si aquestes patint la síndrome del cremat, anomenat vulgarment, o algun familiar o ésser estimat proper. Perquè d'aquesta manera puguis detectar-lo a temps i prendre les mesures necessàries. I en el cas que ja estiguis cremat, per dir-ho d'alguna manera més informal, puguis prendre accions tendents a contrarestar aquesta síndrome o puguis buscar ajuda mèdica que t'ajudi a sortir de l'infinit i interminable procés en què et trobes.
Definició teòrica de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat
El terme Burnout prové de l'idioma anglès i es tradueix en castellà com "estar cremat". Aquest concepte va ser descrit per primera vegada per Fredeunberger el 1970, tot i això van ser Maslach i Jackson (1981) els que van marcar o propulsar l'estudi científic a nivell global i per tato van marcar una fita en l'estudi sobre aquesta temàtica. Maslach i Jackson (1981) defineixen aquest quadre com "una síndrome d'esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal en el treball que pot desenvolupar-se en aquells individus l'objecte de treball són persones en qualsevol tipus d'activitat" (Maslach, Schaufeli i Leite ; 2001)
Per la seva banda, Aronson i Kafry (1981) el van definir com "el resultat de contínues i repetides pressions emocionals associades amb un compromís intens amb els de més, durant un període de temps prolongat"
Per altres autors, és definit, com una mena destrs laboral i institucional el qual s'origina específicament a professionals de la salut, tcnics, personal i docents el treball està directament relacionat amb el contacte i atenci na persones físiques. Sent ms propensos a desenvolupar aquest sndrome aquells treballadors del rea de la salut i l'educaci. D'aquesta manera, aquests autors situen l'origen del mateix en l'esfera volitiva, en altres paraules en l'esfera de la interpretaci. Això fa que l'origen del sndrome aquesta associat directament amb la manera en què aquests professionals, docents, personal, tcnics etc. interpreten (mentalment) i responen (Accino inaccin) enfront de les diferents situacions de crisi. (Atance Martnez; 1997).
Factors que intervenen en l'origen de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat
Els factors que intervenen per donar origen a aquesta síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat, en múltiples professionals de la salut, tècnics, personal i docents, són prioritàriament ambientals, culturals i professionals. D'aquesta forma els professionals sanitaris, tècnics, personal, docents, generalment treballadors del sector públic, són els treballadors que presenten més probabilitats de presentar la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat, sent llavors, l'ambient un dels factors que predisposen i afavoreixen el desenvolupament d'aquesta síndrome. Cal destacar que dins de cada professió de la salut, el més estudiat fins al moment, òbviament s'han trobat diferències entre la prevalença de burnout entre una professió i l'altra (dins el mateix àmbit sanitari) i en el si mateix d'una professió també ja que els contextos socioeconòmics, culturals i polítics varien significativament. És per això que gran nombre d'investigadors preconitzen estudiar la cultura subjectiva de la síndrome en les diferents poblacions, ja que consideren que les variables culturals, socials, econòmiques i polítiques estan estretament lligades amb el desenvolupament del mateix. Tal és així que respecte dels factors individuals, que s'han arribat a investigar, als trets de personalitat i l'optimisme, l'afectivitat i l'autoestima com a factors que predisposen el desenvolupament de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat. Hi ha autors que creuen fefaentment que la responsable d'aquesta síndrome és la societat occidental del benestar la qual mitjançant la competència i el materialisme predisposa a tots els seus habitants a desenvolupar aquest malestar i desgast en tots els seus nivells ia tot aquell que es trobi immers en el seu sistema . Altres autors i investigadors, per la seva banda, consideren que va més enllà de la societat pròpiament occidental ja que es tracta d'un problema transcultural i transnacional (Grau, Flichtentrei, Suñer, Prats, M., & Braga; 2009).
Llavors, què és la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat?
És considerat per la majoria dels autors especialitzats i entesos del tema, com un tipus de resposta que realitza l'organisme des del precís moment en què fallen les diferents estratègies d'afrontament davant la presència d'estrès crònic en l'àmbit laboral. (Marucco, Gil-Monte & Flamenc; 2007). En altres paraules, llavors, aquelles eines (potser funcionals al principi) que la psique del subjecte solia usar en certes circumstàncies estressants o tensionantes que, amb el temps, es van tornar regulars i constants, van començar a no ser suficients (no funcionals psíquicament) per fer front a una situació que per llavors ja es torno aversiva per aquell individu (condicionament aversiu). Tornant-se el lloc de la feina i d'aquesta manera, l'exposició dels professionals, tècnics, docents, etc. a aquest ambient laboral particular, incapacitant i reforçador quotidià de conductes dirigides a la falta d'acció i disminució de les competències tècniques i especifiques eficients.
Cal aclarir que, en els seus inicis, la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat era entès com un estat, concepció que ha canviat en l'actualitat ja que les investigacions més recents han descobert que en realitat es tracta d'un procés més que d'un estat. Procés que, com a tal, depèn de la interacció de diversos factors que són externs i interns al professional, docent o subjecte en qüestió (Grau, Flichtentrei, Suñer, Font-Mayolas, Prats, & Braga; 2007)
Instruments validats científicament que permeten detectar la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat
D'aquesta manera, segons com es entengués el terme estudiat, variarien els instruments metodològics que s'utilitzarien per a aquestes investigacions. Tal és així que aquells investigadors que consideraven a aquesta síndrome com un estat, utilitzaven majoritàriament l'instrument d'avaluació més "popular" o "best-seller" d'aquell moment, el Burnout Inventory (MBI) de Maslach i Jakson (1986). Aquest instrument està constituït per tres escales les quals tenen la capacitat de mesurar la freqüència amb què els treballadors perceben tant l'esgotament emocional i la despersonalització com la baixa realització personal, característiques pròpies de la síndrome. (Grau, Flichtentrei, Suñer, Font-Mayolas, Prats, & Braga; 2007).
"L'aportació operativa de Maslach i Jackson (1981) definint el" burnout "mitjançant el seu qüestionari" Maslach Burnout Inventory "(MBI) com una síndrome caracteritzada pel cansament emocional, la despersonalització i la falta de realització personal i professional, insistia en els mateixos elements i proporcionava un instrument que permetia avaluar els nivells del problema. "Moreno-Jiménez, B., González, JL, & Garrosa, E. (2001).
Conseqüències de la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat
Parafrasejant Atance Martinez (1997) qui pren les línies teòriques de Orlowski i explica que, les conseqüències d'aquesta síndrome tenen a veure amb alteracions de tipus emocional i conductual, socials i psicosomàtiques, alteracions de la vida familiar i perduda d'eficàcia laboral.
Maslach i Jackson van caracteritzar a la síndrome, entenent a aquest últim com una resposta inadequada que es genera davant l'estrès, per la presència marcada d'esgotament o cansament emocional (CE) el qual es defineix com la pèrdua progressiva d'energia, sensació de desgast, esgotament físic i fatiga psicològica, la despersonalització (DP) entesa com un canvi en les actituds, les quals es tornen accentuadament més negatives, tant així com a les respostes emeses cap als altres, sent aquestes últimes una mica irritables i fins cíniques, pèrdua de motivació referent a la feina, i falta de realització personal (FRP) la qual es defineix com una disminució en la competència personal en l'àrea laboral, és a dir respostes de caràcter negatiu tant cap al treball com cap a si mateix. (Atance Martínez; 1997).
Parafrasejant Martínez Pérez (2010) podem dir que la gran majoria de les conseqüències del Burnout pertanyen a l'àrea emocional, i es podria deure al fet que en la gran majoria dels estudis realitzats, han utilitzat el qüestionari de Maslach i Jackson, el qual de els 22 ítems, presenta 12 que apunten a demanar informació sobre el factor emocional, com ara pèrdua de l'autoestima, depressió, sentiments de fracàs, irritabilitat, agressivitat, disgust. Per la seva banda, les conseqüències o efectes a nivell cognitiu s'han vist menys estudiats, però són de gran importància, ja que per exemple en la fase primordial de la síndrome hi ha certa incoherència entre les expectatives laborals i la realitat, la qual cosa porta al fet que el individu se senti frustrat i després desenvolupi certa "depressió", per dir-ho així, cognitiva. No oblidem que aquesta és una de les característiques fonamentals de la síndrome. De la mateixa manera succeeix amb l'àrea conductual (conductes, comportament), la qual ha estat molt poc analitzada i la conseqüència més rellevant és la despersonalització. En aquest ordre, el nen pot arribar a patir dues conseqüències a nivell purament conductual, els quals poden ser la pèrdua d'acció reactiva (respondre ràpidament o en temps prudencial davant d'un estímul qualsevol), i totes aquelles accions que porten al consum excessiu de estimulants, substàncies tòxiques, i tot allò generalment perjudicial per a la salut, com a forma de "solució", potser, al seu problema laboral. "La persona arriba a manifestar desordres fisiològics amb símptomes com mal de dolors musculars (sobretot dorsal), mals de queixal, nàusees, xiulets aurals, hipertensió, úlceres, pèrdua de la veu, pèrdua de gana, disfuncions sexuals i problemes de son". (Martínez Pérez; 2010)
Després de realitzar una la lectura exhaustiva de diferents bibliografies sobre el tema explicitat per poder atorgar-los la informació més actualitzada sobre el tema, he pogut observar que la Síndrome de Burnout o síndrome de l'Estar Cremat és un procés que comença de manera silenciosa i que lentament comença a expandir-se i després a manifestar-se de manera imperceptible en l'esfera cognitiva, fsica i emocional de la persona del metge, professional i / otcnico, docent, etc. Diversos autors, han demostrat que a l'Argentina, per exemple, s'han trobat els majors nivells de patiment de sndrome de Burnout encara paradjicamente, en ser un pas en desenvolupament, la percepció de benestar juntament amb les expectatives i exigències tant dels professionals com dels usuaris és menor que en aquells pasos desenvolupats. Espanya tanben és un pas en el qual s'han trobat els majors nivells de burnout en els professionals de la salut, majoritàriament.
Cal esmentar que els factors de risc que exposen als trabajares a desenvolupar aquest sndrome de Burnout o sndrome del Estar Cremat, són el sexe, sent el femení el ms vulnerable, l'absència de fills, la implicació del professional i laboral ja que com més implicat aquest major ser el seu desgast professional i laboral i majors seran els recursos que posaran en joc com a estratègies d'afrontament. La manca de xarxa social forta i consistent que ajudi a sortejar de manera més eficaç les tortuositats quotidians que li presenta el seu mbit laboral, els horaris rotatius o excessius (fer guàrdies), per exemple.
És important llavors que l'ambient laboral on vostè treballa sigui un lloc que funcioni com un estmul constant que reforci totes aquelles conductes tendents a la millora contínua, l'esforç constant, la r ealizacin personal i el b enestar emocional i cognitiu.
Si t'has sentit identificat o identificat amb algun dels sntomes o situacions anteriorment esmentades et suggereixo que parlis amb algnmdico o professional de la salut perquè t'assessori i evale si aquestes patint el S ndrome de burnout o sndrome del Estar Cremat, es podrs tornar a sentir-te viu o viva, feliç, relaxada, mes connectat amb el teu entorn i família, i el cansament molt probablement comenci a disminuir.
Redactora: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
Font o Bibliografia consultada:
Atance Martnez, JC (1997). Aspectes epidemiolgics del sndrome de burnout en personal sanitari. Revista espanyola de salut pblica, 71, 293-303.
Grau, A., Flichtentrei, D., Suer, R., Font-Mayolas, S., Prats, M., & Braga, F. (2007). El burnout percebut o sensaci d'estar cremat a professionals sanitaris: prevalença i factors associats. Informaci psicològica, (91-92), 64-79.
Grau, A., Flichtentrei, D., Suer, R., Prats, M., & Braga, F. (2009). Influència de factors personals, professionals i transnacionals en la sndrome de Burnout en personal sanitari hispanoamericà i espanyol (2007). Revista Espanyola de Salut Pblica, 83, 215-230.
Martnez Prez, Anabella, la sndrome DE BURNOUT. Evoluci CONCEPTUAL I ESTAT ACTUAL de la qesti. Vivat Acadèmia [en línia] 2010, (Setembre-Sense mes) Disponible a: ISSN
Maslach, C., Schaufeli, WB, i Leiter, M. (2001) Job burn- out. Annual Review of Psychology, 52, 397- 422.
Marucco, MA, Gil-Monte, PR, & Flamenc, E. (2007). Síndrome de cremar-se pel treball (burnout) en pediatres d'hospitals generals, estudi comparatiu de la prevalença mesura amb el MBI-HSS i el CESQT. Informació psicològica, (91-92), 32-42.
Moreno-Jiménez, B., González, JL, & Garrosa, E. (2001). Desgast professional (burnout), personalitat i salut percebuda. Ocupació, estrès i salut, 20, 59-83.
