Els Upanishads hindús
Què són els upanishads ?, Aquests conformen les escriptures o escrits sagrats Hindús, i tracten sobre la naturalesa de Déu i l'univers, de la meditació i filosofia. Els upanishads, escrits en sànscrit, són part dels Vedes, o textos principals de l'hinduisme escrits en l'antiga Índia (al voltant de dos mil anys abans de Crist); s'han transmès pel temps a través de la tradició oral, com solia fer-se en l'antiguitat, de mestre a deixeble. La tradició parla que els Vedas no van ser precisament compostos, sinó que van ser revelats als Rishis o vidents védicos.Muchos erudits consideren que són el conjunt d'escrits més antics dels que es té coneixement, és a dir entre aquells que han sobreviscut el pas del temps.
Es distingeix els upanishads de la resta dels escrits ja que aquests són més aviat reflexions místiques o espirituals dels Vedas, una discussió a fons sobre el seu significat més íntim, i per això són també coneguts com Vedanta, que vol dir la fi o la culminació dels Vedas ". Donada la seva profunditat i elevat to filosòfic és que són la base de la religió hindú, i de disciplines com el ioga, la meditació i altres formes de pràctiques contemplatives (es parla de l'escola de filosofia "Vedanta").
D'acord a la tradició, hi ha més de dos-cents Upanishads, però es consideren només a onze com els principals, a causa que aquests són els comentats per Shankara, el mestre i filòsof responsable de consolidar les bases de l'escola de pensament no dualista Vedanta, o Advaita Vedanta (un sistema monista de pensament que fa a la identitat entre l'Ésser individual, Atman, i l'universal, Brahman. No dual es refereix a reconèixer el mateix i únic principi universal en tots els fenòmens i manifestacions.)
Per tenir una idea del que tracten aquests escrits, podem exposar breument al Mandukya Upanishad (en el Muktikipanishad, que comenta sobre tots els altres, es diu que si a un individu no li és possible estudiar tots els Upanishads, li serà suficient el Mandukya ).
Aquest, un dels principals Upanishads, explica el significat últim del mantra OM, una síl·laba sagrada que representa l'arrel de tot l'univers i les seves manifestacions, que és usada a més per a la meditació. Es diu que aquest està compost al seu torn de després mantres, "AUM", que abasten tota la gamma d'experiències en els tres estats de la realitat. La "a" es refereix a l'estat de vigília, on es perceben objectes materials, mitjançant la nostra ment i els sentits. La "o" es refereix a l'estat del son, en on estan disponibles impressions mentals percebudes per un cos també mental o subtil, amb els seus respectius òrgans subtils. La "m" es refereix a l'estat de son profund, en on no hi ha cap experiència ni objecte de percepció, ni material ni subtil. Es postula que fins i tot en l'estat de son profund subsisteix la consciència transcendental que "observa" aquest i tots els altres estats. El silenci que segueix del mantra representa aquesta consciència transcendental, al quart estat anomenat "turiya", que és la consciència pur, l'observador últim, l'origen i la fi de totes les coses, l'Ésser transcendent present abans i després del temps. Això és Brahman.
Els upanishads han servit d'inspiració per a filòsofs i contempladors tant d'orient com d'occident, i és clara la seva influència en personatges com Ramana Maharishi, Sri Aurobindo, Carl Gustav Jung i Ken Wilber, entre molts altres. És important destacar que Wilber ha estat de gran influència en el que es refereix a l'estudi de la consciència en occident.
La paraula "Upanishad" està formada per la combinació de tres paraules - "Upa" que significa "pròxim", "ni" que significa "sota" i "shad" que significa "romandre assegut". Per tant, "Upanishad" significa, "romandre assegut al costat de (el Guru, per rebre els seus ensenyaments)".
Existeixen més de dos-cents llibres amb el nom de Upanishad. Com que no hi ha cap autoritat central hind, qualsevol pot escriure un llibre i titular-Upanishad.
No obstant això, les Upanishad reconegudes com a tals són les que reflecteixen aspectes concrets del pensament vdico i estan, per tant, connectades a un dels quatre Veda, a saber, Rigveda, Yajurveda, Smaveda i Atharvaveda .
Les Upanishad són escriptures pertanyents al corpus vdico que exposen la metafísica el no-dualisme (Advaita Vedanta) i es consideren l'última fase de l'revelacinvdica ( shruti); se situen normalment en les seccions finals dels Brahmanas i Aranyakas dels quatre Veda. Van ser compostes entre el segle X aC i el segle XX dC. No han de considerar-llibres uniformes ja que cada text es connecta a unVeda concret i el seu ensenyament es presenta sovint en el context d'un particular himne vdico o ritual.
Es poden agrupar en conjunts de:
- 10 Upanishad principals,
- 13 Upanishad,
- 18 Upanishad,
- 108 Upanishad; i finalment
- 50 Upanishad de la collecci Oupenkhat.
Els 10 Upanishads principals
El primer comentari disponible sobre les Upanishad s'atribueix a Sri Shankaracharya, el qual coment deu d'aquestes obres, algunes de les quals es remunten al segle IX X aC. Aquestes Upanishad es consideren les deu principals i són les ms antigues.
- Aitareya
- Brihadranyaka
- Chndogya
- xa
- Katha
- Kena
- Mndkya
- Mundaka
- Prashna
- Taittirya
13 Upanishads
Les tretze Upanishad es componen de les deu anteriors mes la Shvetshvatara, la Kaushtaki i la Maitryanya.
Avui en dia existeixen nombroses Upanishad. La tradici Índia les considera com Shruti, imperibles, eternes i apaurusheya (anònimes). Per tant, assignar dates de composició a les diferents Upanishad no té sentit. Alguns textos denominats Upanishad no són acceptats com a tals per algunes tradicions, perquè encara que els erudits moderns intenten fixar períodes de composició per a tots aquests textos, realment l'important és assignar o no l'estatus de Shruti a un text concret, i no buscar-li una data de composició.
18 Upanishads
El 1958, VP Limaye i RD Vadekar van publicar els textos originals de divuit Upanishad. Contenien les tretze Upanishad anteriors més les cinc citades a continuació:
- Bâshkalamantra
- Châgaleya
- Ârsheya
- Shaunaka
- Jaiminîya
Totes elles pertanyen al període antic. Els manuscrits d'aquestes primeres quatre Upanishad es van descobrir recentment (1958). D'altra banda la Kena Upanishad, que és una de les deu Upanishadprincipales, és part de la recentment incorporada Jaiminîya.
108 Upanishads: la seva classificació
En la tradició Hindú, el nombre 108 és sagrat i suposava un "handicap" que pogués haver-hi una llista de 108 Upanishad. El Muktika Upanishad (s. XV dC) proporciona aquest llistat de 108 Upanishad associades amb els cinc veda: Rigveda (10), Shukla Yajurveda (19), Krishna Yajurveda (32), Samaveda (16) i Atharvaveda (31).
Adhyatma Advayatâraka Aitareya Akshamâlikâ Akshi Amritabindu Amritanâdabindu Annapurna Ârunika Atharvashikâ Atharvashiras ATMA Âtmabodha Avadhûta Avyakta Bahvrcha Bhasmajâbâla bhavana Bhikshuka Brihadaranyaka Brahma Brahmavidyâ Brhajjâbâla Chandogya Dakshinâmûrti (Ioga) Darshana Dattatreya Ganapati | Devi Dhyânabindu Ekâkshara garbha Garuda Gopâlatâpinî Hamsa Hayagrîva, Isha senglar Kaivalya Kâlâgnirudra Kalisamtarana Katha Katha (rudra) Kaushîtaki Kena Krshna Kshurikâ Kundikâ Maha Mahâvâkya Maitrâyanîya Maitreya Mandalabrâhmana Mandukya Muktika Mundaka | Mantrikâ Mudgala Nâdabindu Nâradaparivrâjaka Narayana Nirâlamba nirvâna Nrsimhatâpanîya Paingala Pa? Chabrahma Parabrahma Paramahamsa Paramahamsa-parivrâjaka Pâshupatabrahma Prânâgnihotra Prashna Râmarahasya Râmatâpanîya Rudrahrdaya Rudrâkshajâbâla Samnyâsa Sarasvatîrahasya Sarvasâra Sâtyâyana Savitri Shândilya | Sharabha Shârîraka Shvetâshvatara situada Skanda Soubhâgyalakshmî Subâlâ Sukarahasya Surya Taittiriya Târasâra Tejobindu Tripâdvibhûti mahânarâyana Tripura Tripuratâpinî Trishikhibrâhmana Turiyâtîtâvadhûta Vajrasûchi Varaha Vasudeva Yâj? Avalkya Yogacûdâmani Yogakundalî Yogarâja Yogashikhâ Yogatattva |
Generalment les Upanishad es classifiquen segons el tema tractat. D'aquesta manera, tenim gran nombre d'elles que tracten tòpics generals del Vedanta, altres que tracten de les tècniques del Ioga (especialment, de l'hatha i kundalini ioga) i les que detallen les regles del Samnyasa (renunciació). Les Upanishad que es concentren en una de les grans deïtats de l'Hinduisme es classifiquen normalment com Shaiva, Vaishnava i Shakta Upanishad.
La majoria de les Upanishad, incloses les deu principals citades pels primers comentadors, es classifiquen en les categories Vedanta i manya.
No obstant això, algunes Upanishad podrien classificar-se en més d'una categoria. Per exemple, la Varaha i la Pashupatabrahma es classifiquen dins el grup Ioga i no dins dels Vaishnava i Shaiva, respectivament. De manera similar, la Ganapati es considera com Shaiva, mentre que la Skanda no. Igualment, l'Hamsa es considera Ioga i no Samnyasa, mentre que la Paramahamsa es consideraSamnyasa. La Mahavakya i la Brahmavidya podrien també incloure entre les Samnyasa.
En qualsevol cas, sembla que no és molt rigorosa la separació entre les Ioga Upanishad i les Samnyasa. És interessant ressaltar que els textos més importants del sistema Ioga pertanyen a mestres delAdvaita Vedanta, a partir de Shankara, encara que tots aquests comentaristes expliquen el Ioga en termes propers al Samkhya. Una altra interessant observació en aquest punt és que els seguidors del AdvaitaVedanta han assimilat completament la pràctica del Ioga com una ajuda per a la meditació i per a realitzar el Brahman no dual.
El conjunt de les Vaishnava (9 de 14), Shaiva (6 de 14) i Shakta (5 de 9) Upanishad s'assignen al Atharvaveda. Els altres tres Veda tenen una important representació en les Upanishad "tardanes". TresShakta Upanishad pertanyen al Rigveda, mentre que en aquest Veda no hi ha Vaishnava Upanishad i solament una Shaiva. De manera similar, no hi ha Shaiva o Shakta Upanishad assignades al Sukla Yajurveda, però un substancial nombre de Shaiva Upanishad (5 de 14) pertanyen al Krishna Yajurveda. Les Shakta Upanishad s'agrupen juntes, encara que algunes ensenyen l'adoració a Sarasvati, Lakshmi o Parvati, i altres descriuen el Sricakra Upasana, on Shakti s'identifica amb el Brahman mateix, en lloc de considerar-la com la consort de Brahma, Vishnu o Siva.
108 Upanishads | |||
Rigveda (10) | Yajurveda (51) | Samaveda (16) | Atharvaveda (31) |
10 Upanishad principals | |||
Aitareya | Katha Taittiriya Isha Brihadaranyaka | Kena Chandogya | Prashna Mandukya Mundaka |
24 manya Vedanta Upanishad | |||
Âtmabodha Kaushîtaki Mudgala | Adhyatma Akshi Ekâkshara garbha Mantrikâ Muktika Nirâlamba Paingala Prânâgnihotra Shârîraka Sarvasâra Skanda Subâlâ Sukarahasya Shvetâshvatara | Maha Maitrâyanîya Savitri Vajrasûchi | ATMA Surya |
17 Samnyasa Upanishad | |||
nirvâna | Avadhûta Bhikshuka Brahma senglar Katharudra Paramahamsa Sâtyayana Turiyâtîtâvadhûta Yajnavalkya | Ârunika Kundikâ Maitreya Samnyâsa | Nâradaparivrâjaka Parabrahma Paramahamsaparivrâjaka |
20 Ioga Upanishad | |||
Nâdabindu | Advayatâraka Amritabindu Amritanâdabindu Brahmavidyâ (Ioga) Darshana Dhyânabindu Hamsa Kshurikâ Mandalabrâhmana Tejobindu Trishikhibrâhmana Varaha Yogakundalî Yogashikhâ Yogatattva | Yogacûdâmani | Mahâvâkya Pâshupatabrahma Shândilya |
14 Vaishnava Upanishad | |||
Kalisantarana Narayana Târasâra | Avyakta Vasudeva | Dattatreya Garuda Gopâlatâpinî Hayagrîva Krishna Nrsimhatâpanîya Râmarahasya Râmatâpanîya Tripâdvibhûtimahânarayâna | |
14 Shaiva Upanishad | |||
Akshamâlikâ | Dakshinâmârti Kaivalya Kâlâgnirudra Pañchabrahma Rudrahrdaya | senglar Rudrâkshajâbâla | Atharvashikhâ Atharvashiras Bhasmajâbâla Brhajjâbâla Ganapati Sharabha |
9 Shakta Upanishad | |||
Bahvrcha Soubhgyalakshm Tripur | Sarasvatrahasya | Annaprn Bhvan dev sit Tripuratpin |
collecci Oupnekhat
Aquesta collecci de Upanishad va ser la primera a ser traduïda a una llengua no Índia: el persa. La traducci es va fer a Delhi (1656-1657) i va ser traduïda al seu torn al llat per Anquetil Duperron (1801-1802). Franz Mischel la va traduir finalment al alemany en 1882. Les traduccions llatina i alemanya d'aquesta collecci van introduir les Upanishad a Occident. Inclou les següents Upanishad:
Atharvashikh Aitareya Amritabindu nandavalli rsheya runika Atharvashiras tma tmaprabodha Bhrguvalli Brahmabindu Brahmavidy | Brihadranyaka Chndogya Chgaleya Dhynabindu garbha Hamsanda xa Jbla Kshurik Kaivalya Kthaka Kaushtaki Kena | Klik Mah Mahnryana Maitryanya Mndkya Mratmrtyulngala Mundaka Nryana Nlarudra Nrsimha Painga? A Paramahamsa | pranava Prashna Purushasktam Sarvopanishad Shaunaka Sivasamkalpa Shvetshvatara Tadeva traka Tejobindu Vshkala Yogashikh Yogatattva |
Fonts consultades per aquesta secció:
Sri Aurobindo Kapali Sastry Institute of Vedic Culture (www.vedah.com)
The Hindu Universe Hindu Resource Center)
An introduction to the Upanishads)
Hinduism and Hinduism resources from hinduwebsite (https://www.hinduwebsite.com/)
Celextels Online Spiritual Library)
Veda Rahasya (http://www.vedarahasya.net/vedas.htm)
Georg Feuerstein, The Yoga Tradition: Its History, Literature, Philosophy and Practice
Mircea Eliade, Ioga, immortalitat i llibertat
Jean Varenne, "El ioga i la tradició hindú"
-> Part de la introducció vista a: http://www.abserver.es/yogadarshana/up_intro.htm
INDEX dels principals Upanishads complets en espanyol:
Upanishad Katha
Upanishad MUNDAKA
Upanishad TAITTIRIYAKA
Upanishad Brihadaranyaka
Upanishad SVETASVATARA
Upanishad PRASHNA
Upanishad MAITRAYANA