Bloqueig Físic:
La diabetis és una malaltia del pàncrees, conseqüència d'una deficiència en la funció endocrina del pàncrees, que es manifesta com un dèficit d'insulina.
Bloqueig emocional:
El pàncrees és la glàndula que està lligada al centre energètic del plexe solar.
Tot problema en aquesta glàndula indica que hi ha un trastorn en el nivell emocional. De fet, aquest centre d'energia administra les emocions, els desitjos i la ment. La persona que pateix diabetis és emotiva i sovint té molts desitjos. És del tipus de persona que desitja alguna cosa per a si mateixa i també per tots els seus éssers estimats. Vol que tots rebin una llesca del pastís. No obstant això, pot posar-se gelosa quan algú té més que ella.
En general, és una persona molt servicial, però amb moltes expectatives.
Actua amb tots com a mare i es culpa fàcilment si el que desitja per als altres no es realitza. Existeix en ella una gran activitat mental deguda a una recerca intensiva dels mitjans necessaris per donar resposta a les seves expectatives. El fet de conrear tants desitjos amaga una tristesa interior que prové generalment d'un gran desig de tendresa i amor que mai ha estat satisfet. La diabetis es manifesta en el nen quan aquest no se sent prou reconegut. La seva tristesa li ocasiona un buit interior que busca una compensació. D'aquesta manera intenta cridar l'atenció.
Bloqueig Mental:
El teu diabetis es presenta per advertir-te que et deixis anar i te temps per deixar que les coses succeeixin en lloc de voler controlar-ho tot.
Deixa de creure que la teva missió és disposar la felicitat de tots els que t'envolten. Ets el tipus de persona que aconsegueix el que vol, però els altres no necessàriament volen les mateixes coses ni en la mateixa mesura que tu. Dóna't temps per gaudir les dolçors de la teva vida en el seu moment, en lloc de distreure't amb el que vas a voler demà. Fins ara has preferit creure que el que vols és sempre per als altres. Accepta la idea que aquests desitjos són, primer de tot, els teus, i després reconeix tot el que has obtingut fins aquest moment. Accepta també que, tot i que un gran desig no s'hagi realitzat en el passat, això no t'impedeix apreciar els desitjos petits que es fan patents ara. Si ets un nen diabètic, ha arribat el moment que deixis de creure que ets el fill perdut de la família.
Ets tu qui ha de trobar el teu lloc.
Bloqueig Espiritual:
Per conèixer el bloqueig espiritual que t'impedeix respondre a una necessitat important de la teva SER, utilitza les preguntes suggerides al final. Les respostes t'ajudaran a precisar la veritable causa del teu problema físic.
Per precisar millor la causa del teu problema físic, fes-te les següents preguntes:
BLOQUEIG FÍSIC: "Què adjectius poden descriure millor el que sento en el meu cos?".
La teva resposta representarà el que sents davant la persona o la situació que ha desencadenat el mal.
BLOQUEIG EMOCIONAL: "Què m'impedeix realitzar aquesta malaltia?".
Les teves respostes a aquesta pregunta representen al desig o els desitjos bloquejats.
"A què m'obliga aquesta malaltia?".
Reprèn aquesta resposta (o respostes) i afegeix la paraula "no" al principi de cada un d'elles. Aquestes frases representen els teus desitjos bloquejats.
BLOQUEIG ESPIRITUAL: "Si em permetés aquests desitjos, què seria?"
(Utilitza els desitjos trobats en l'etapa anterior). La resposta a aquesta pregunta correspon a una necessitat profunda del teu ésser, bloquejada per alguna mancança.
BLOQUEIG MENTAL: "Si en la meva vida em permetés ser ...
Repeteix la resposta de la pregunta anterior:
¿Què podria succeir d'desagradable o de no acceptable? ".
La resposta a aquesta pregunta correspon a la creença no benèfica que bloqueja els teus desitjos i t'impedeix realitzar la teva necessitat, creant així el problema físic. Quan coneixes la creença no benèfica o la manera de pensar que t'impedeix ser el que vols, el primer que has de fer per transformar-te és permetre haver tingut la necessitat de creure-la, establint contacte amb el nen que habita en tu i que la va creure després de haver experimentat un patiment. Després, pregunta't si encara la necessites realment per ser feliç. Si la resposta és afirmativa, això és senyal que encara et és útil. Tu ets qui governa la teva vida, de manera que pots seguir creient en ella, però has de saber que, en actuar així, obtindràs els mateixos resultats que han obtingut fins ara. No esperis cap canvi. Si estàs convençut que aquesta creença encara és certa però que el fet de creure-la no et fa feliç, verifica en el teu interior si estàs tan convençut de la seva veracitat com fa alguns anys. És molt probable que ara ho creguis molt menys. Per tant, estàs en vies de curar. Quan en el més profund de tu saps que no vols seguir creient la mateixa cosa, no et queda més que fer les accions necessàries per manifestar els teus desitjos per tal de permetre ser el que vols ser.
Per concloure vull repetir que la curació només pot realitzar-se en el moment en què no es perdona. Aquesta etapa té el poder de transformar no només el nostre amor cap a nosaltres mateixos, sinó també el cor i la sang en el nostre cos físic.
Aquesta sang nova, reenergetizada per l'influx d'aquest amor retrobat, és com un bàlsam que circula per tot el cos: al seu pas transforma i rearmoniza les cèl·lules.
Tot i que intel·lectualment et resulti difícil creure-ho,
Què pots perdre amb provar?
Aquestes són les etapes del perdó veritable:
1) Identifica les teves emocions (sovint hi ha més d'una). Pren consciència de l'acusació que et fas a tu mateix o que li fas a un altre i del que aquesta et fa sentir.
2) Assumeix la teva responsabilitat. Ser responsable és reconèixer que sempre tens l'opció dereaccionar amb amor o amb por. De què tens por? Adona't també que tens por que et acusin de tenir por.
3) Accepta l'altre i deixa't anar. Per aconseguir deixar-te anar i acceptar l'altre, posa't en el seu lloc i sent les seves intencions. Accepta la idea que l'altra persona s'acusa i t'acusa probablement de la mateixa cosa que tu. Ella té la mateixa por.
4) perdona't. Aquesta és l'etapa més important del perdó. Per realitzar-la, dati el dret d'haver tingut i de tenir encara por, creences, debilitats i límits, que et fan patir i actuar. Accepta't tal com ets ara, sabent que és temporal.
5) Tingues el desig d'expressar el perdó. A manera de preparació per a l'etapa 6, imagina't amb la persona adequada en l'acte de demanar-li perdó per haver-la jutjat, criticat ocondenado. Estaràs llest per fer-ho quan la idea de compartir la teva experiència amb aquesta persona et susciti un sentiment d'alegria i d'alliberament.
6) Vés a veure la persona en qesti. Exprsale el que has viscut ypdele perdn per haver-la acusat o jutjat i per haver estat ressentit amb ella. Mencinale que l'has perdonat sols si t'ho pregunta.
7) Fes l'enllaç amb un cordno 1 decisi davant un dels teus progenitors. Recorda un esdeveniment similar que ocorregués en el teu passat amb una persona que representés a l'autoritat: pare, mare, avis, mestre, etc. Generalment ser del mateix sexe que la persona amb la qual acabes de realitzar el perdn. Torna a efectuar totes les etapes amb aquesta persona (la figura d'autoritat). Quan l'emoció sentida sigui cap a tu mateix, realitza els passos 1, 2, 4 i 7.
Dóna't el temps necessari per a realitzar el procés del perdn. A cada etapa pot passar un dany un any. L'important és que el teu desig d'aconseguir sigui sincer. Quan la ferida és gran i profunda o l'ego es resisteix, pot prendre ms temps. Si l'etapa 6 del procés del perdn et resulta difcil, has de saber que és l'ego el que es resisteix.
Quan penses: Per qu anar a demanar-li perdn per estar ressentit amb l quan va ser l qui em vaig ofendre? Tinc tota la raó del món per estar ressentit !, és el teu ego qui parla. El desig ms gran de la teva cor és fer la pau i sentir compasin per l'altre. No et preocupis per la reacci de l'altre quan vagis a demanar-li perdn.
Respecta la seva reacci i la teva. Ningú al món pot saber el que ha de passar. Si a l'altre li costa rebre la teva petició de perdn, és que ell mateix no pot perdonar-se. Encara que t ho hagis perdonat, no pots fer-ho per l. Deure aconseguir-ho per si mateix. No ets responsable de la seva reacci, noms de la teva. D'altra banda, el fet perdonar-te a tu mateix és un bell exemple per ajudar a l'altre a què també ho aconsegueixi. Recorda que el fet de perdonar a algú no vol dir que ests d'acord amb l'ofensa, sinó que ests en vas de dir que, amb els ulls del cor, has estat capaç de veure ms enll de l'ofensa, de veure el que passava a l'interior de la persona. Gràcies a aquest perdn podrs concedir-te msfcilment el dret de ser t mateix, amb els teus sentiments humans.
Llibre: Obeeix al teu cos MAT !. Lise Bourbeau.
imatge www.medicalpress.es
Publicat per Marcela Pau
Font: http://larutadelailuminacion.blogspot.com.es/
diabetis
