Reencarnació en la història europea 2: Amos Comenius

  • 2019
Taula de continguts amagar 1 Reencarnació en la història europea 2: Amos Comenius 1.1 Rudolf Steiner i el concepte de la reencarnació 1.2 Qui va ser Amos Comenius? 2 Comenius i els seus reencarnacions 2.1 Influència de Bacon a Comenius 2.2 Hi ha res més sobre la reencarnació? 3 Conseqüències de la feina dels seguidors de Bacon I Comenius. 3.1 Seguidors de Bacon 3.2 Seguidors de Comenius 4

Reencarnació en la història europea 2: Amos Comenius

Rudolf Steiner i el concepte de la reencarnació

Continuem presentant temes del treball Relacions kàrmiques que és un recull de xerrades donades per Rudolf Steiner a 1924, abans de la seva desencarnació que va ocórrer el 30 de març de de 1925.

Rudolf Steiner va considerar que la seva missió era la d'universalitzar el concepte de la reencarnaciny del karma. No de manera superficial, sinó aconseguir explicar la manera en què es manifesten el karma a la vida, després de la vida i en la nova encarnació.

La comprensió d'aquests conceptes s'ha d'expressar en formes més elaborades del nostre desenvolupament ètic i per tant de la nostra capacitat per prendre decisions. Podrem comprendre millor les nostres experiències i per tant formarem el nostre caràcter amb més solidesa

En aquesta ocasió estudiarem els plantejaments de Rudolf Steiner sobre la reencarnació i la vida d'Amos Comenius.

Qui va ser Amos Comenius?

«El talent es desenvolupa amb l'exercici del talent; s'aprèn a escriure, escrivint; a cantar, cantant »(Comenius).

Jan Amos Komenský, Comenius (1592-1670) Va néixer a Moràvia, actual República Txeca.

De família protestant, es va fer sacerdot. Es va exiliar a Polònia causa de la persecució religiosa. Va viure la guerra dels trenta anys. Les seves obres van ser publicades pel senat d'Amsterdam, ciutat on va morir.

La seva obra principal és Didàctica Magna (1632) en la qual exposa el seu mètode d'ensenyament.

La seva metodologia indica que s'han d'usar tots els sentits

Les seves propostes tenen com a principis que la humanitat és perfectible i que l'educació és el mitjà per aconseguir-ho.

Les seves propostes tenen com a principis que la humanitat és perfectible i que l'educació és el mitjà per aconseguir-ho.

Un dels aspectes bàsics de la seva metodologia està en que s'han d'usar tots els sentits i que tot aprenentatge ha de ser útil.

Steiner assenyala que les persones relacionades amb el coneixement esotèric es poden dividir en dos grups. Els que pensen que el coneixement rebut és inalterable i els que consideren que les veritats s'han d'adaptar a l'època i per tant treballen per actualitzar els coneixements. Comenius pertanyia a aquests últims.

Ell és el fundador de la nova pedagogia. Va estar vinculat a diferents germandats per tot Europa i va voler establir el que ell va cridar el seu Pansofía. El seu objectiu va ser preparar a la humanitat per als canvis que havien de passar i ajudar a desenvolupar tots els coneixements anteriors en la forma d'intel·lecte.

Va considerar que les escoles de saviesa que en l'antiguitat estaven dirigides als elegits, ara havien d'estar obertes a tota la humanitat en la forma de coneixement científic que es transmetria pel sistema escolar que havia d'arribar a tota la humanitat.

Comenius i els seus reencarnacions

En una vida anterior, Comenius havia estat canceller al florent imperi musulmn dirigit per Haroum al Raschid entre els segles VIII i IX. A l'Raschid reencarn a Anglaterra com Bacon von Veralum (Francis Bacon 1561-1626) i en la mateixa poca ho va fer Comenius (1592-1670). Bacon va proposar el mtode inductiu de la ciència, a més de ser un important politic de l'poca.

Comenius, si encarnacin anterior, havia estat canceller al florent imperi musulmn dirigit per Haroum al Raschid entre els segles VIII i IX.

Comenius, si encarnacin anterior, havia estat canceller al florent imperi musulmn dirigit per Haroum al Raschid entre els segles VIII i IX.

Rudolf Steiner diu:

Amos Comenius pot veure-ho qui segueixi el seu biografia, la forma en què l viure, per la poca de llavors, com a reformador de la nova pedagogia i com a autor de la as anomenada Pansofa- va portar cap a aqu (Europa) el que va desenvolupar en la cort de Harn al Raschid provinent d'una antiga iniciació.

Influència de Bacon a Comenius

És important notar que hi va haver comunicació entre tots dos, Bacon i Comenius. Comenius va prendre de Bacon la importància que l'educació s'ha de centrar en les coses reals i els nens han d'aprendre coses útils.

A més Bacon proposava la investigació científica i la necessitat que la ciència sigui reconeguda universalment. Comenius va insistir que l'educació sigui universal i es basi en el coneixement científic.

El manifest de Bacon The Advancement of Learning (1605) va influir molt en la pedagogia de Comenius, per exemple amb la importància d'introduir els mètodes d'inducció i d'experimentació en l'ensenyament escolar.

En Bacon l'universalisme era un pas final després del llarg procés d'inducció científica. En Comenius era immediat. L'escola havia de ser igual per a tothom, ara.

És interessant observar que els principats alemanys reformats estaven disposats a practicar aquestes idees. Mentre que en altres llocs, aquestes idees eren vistes com utopies.

Encara que Bacon era de l'illa anglesa i Comenius vivia al continent europeu hi va haver comunicació no només entre ells, sinó també entre els seguidors de tots dos.

Bacvon -La reencarnació del més famós Califa musulmà- i Comenius -la reencarnació del primer ministre musulmà- van a continuar la seva tasca del desenvolupament cultural de la humanitat. Les idees de determinisme religiós musulmà es van a transformar en materialisme científic i les seves aportacions estaran destinats al coneixement del món físic i al desenvolupament dels sentits de percepció.

 Les seves aportacions van a estar destinat al coneixement del món físic i al desenvolupament dels sentits de percepció. 

Hi ha res més sobre la reencarnació?

Hi ha alguna cosa més sobre la reencarnació que no hem pres en compte?

L'objectiu de Steiner és que comprenguem com funciona el karma i la reencarnació. És per això que afegeix que després de la mort de Bacon i de Comenius, ells van seguir treballant. Guiant, des de l'altra vida, als seus seguidors que estaven encarnats o que estaven preparats per a reencarnar.

Això vol dir que, en el següent segle, els seus seguidors no només els van seguir per haver llegit les seves obres escrites, sinó que realment van ser guiats a nivell espiritual.

Això vol dir que, en el següent segle, els seus seguidors no només els van seguir per haver llegit les seves obres escrites, sinó que realment van ser guiats a nivell espiritual.

El que es vol dir aquí és que Bacon i Comenius van seguir el seu treball entre la seva vida anterior i la seva vida posterior. A causa de que això passa després de la mort i abans de la següent encarnació, Steiner en diu influència de la vida preterrenal. Aquesta influència és sobre els seguidors que estan a punt d'encarnar i sobre els que ja estan encarnats.

Per exemplificar aquesta situació, mostra la discussió que hi ha hagut sobre si Shakespeare va escriure les seves obres o les va escriure Bacon. Steiner diu que la resposta és que hi va haver un iniciat que influïa sobre tots dos. És a dir el parentiu entre l'obra de tots dos es deu al fet que hi havia una font comuna. Els dos eren seguidors d'un iniciat de major jerarquia, que no estava encarnat

El que està dient Steiner és que després de la mort la persona lliurament comptes i l'informa als seus seguidors que van a encarnar quin és l'estat de la situació i els passos a seguir.

La influència que va venir del món àrab va ser la del determinisme religiós que a Europa s'ha expressat com a materialisme.

Després de la mort de Bacon i Comenius, els seus seguidors van continuar la seva obra en aquest sentit.

Recordem que tant Bacon com Comenius van a reforçar l'aspecte de l'experiència i d'adquirir coneixements del món sensorial, del que percebem amb els sentits.

Conseqüències del treball dels seguidors de Bacon I Comenius.

Entre aquestes influències que van ocórrer després de la mort de Bacon i de Comenius està la dels historiadors.

Seguidors de Bacon

Els historiadors posteriors ja no van a discutir sobre les idees, sinó sobre fets reals. Això vol dir que la història ja no prendrà en compte les intencions, perquè no són fets reals. Això va portar el corrent de fer història només a partir del que es llegeix en els arxius, el que escriuen els diplomàtics. Aquesta va ser una de les posicions dels seguidors de Bacon.

Seguidors de Comenius

Una altra forma d'història escrita va ser la realitzada pels deixebles de Comenius. És la posició del moralista, vol parlar directament als cors.

Rudolf Steiner (2000) assenyala:

Entendre el karma no vol dir poder parlar d'una manera més o menys comprensible sobre encarnacions terrenals successives, no: entendre el karma significa sentir al cor el que es pot sentir si en l'ànima humana es veu venint cap a èpoques posteriors el que es trobava en èpoques anteriors. (Pàg. 50)

referències

Rudolf Steiner (2000) Relacions kàrmiques II. Editorial Antroposfica. Argentina

Rudolf Steiner (1916) Johann Amos Comenius and the Temple of Pansophia, https://wn.rsarchive.org/Lectures/GA167/English/TS19xx/19160411p01.html

Jos Contreras redactor i traductor a la gran família de hermandadblanca.org

Suggeriments d'enllaços

Els chakres i les seves propietats.

Article Següent