L'ésser espiritual implica ser guerrer i ser sensible.
Perquè no només es pot morir colpejat sinó també enverinat.
Si el que volem és el benestar integral hem d'aprendre a lluitar però també a no beure toxines.
A la vida tots estem buscant créixer i viure plens. Podem ser forts per dins i per fora per aconseguir la plenitud. De fet, el necessitem. I la veritable fortalesa és també sensible.
Des que és una llavor amb tot el potencial de créixer enorme i poderós, un roure passa per alguns desafiaments, igual que nosaltres. Necessita terra, aigua, llum ... necessita temps, espai i afecte. Però si confia que dins seu estan tot el poder i el coneixement diví que necessita per desenvolupar-se, i els atén permetent madurar, es convertirà en allò per al que va néixer. I un cop madur s'enfrontarà tempestes poderoses, com moltes vegades les enfrontem nosaltres. Els trons sonaran per sobre de la seva copa i la pluja passarà per les seves fulles ... i encara veuràs a l'hivern que el clima s'ha portat sense pietat els fulls que el embellien. Però romandrà impàvid i poderós i ho veuràs reverdir. Perquè ha sabut enfrontar el món extern. Ha sabut ser guerrer.
Hi ha també un altre tipus de fortalesa externa. Una altra forma d'enfrontar el món. El bambú no és gruixut, no és dur, i no sembla imponent. Però suportarà els huracans com el que més. Perquè l'altra fortalesa que ens ajuda a passar tempestes sense quebrarnos es diu flexibilitat.
La flexibilitat és una fortalesa inavaluable per a la vida de qualsevol. La natura ens parla en totes les seves manifestacions de les virtuts que són bones per a nosaltres, i que podem cultivar.
Fermesa i flexibilitat per enfrontar el món extern. Necessitem de les dues per conduir-nos al món. I el nostre cor sabrà triar sàviament quina és la més apropiada en cada situació.
Però hi ha una altra cosa a la que m'agradaria que reflexionéssim:
Hi ha alguns roures que s'han desenvolupat durant centenars d'anys; més de mil, fins i tot. Que han vist néixer, créixer, envellir i morir a multitud de generacions humanes.
Han estat davant les tempestes i les sequeres. Han donat aixopluc als nius de gran quantitat d'aus. Han presenciat com civilitzacions senceres sorgeixen i desapareixen ... i han caigut al final. La causa no ha estat un llamp ni una destral: han estat els tèrmits que es van introduir en ell i se'l van menjar per dins fins que va perdre tota la fortalesa que el mantenia majestuosament a peu. Una cosa perjudicial el va destruir per dins quan poques coses haguessin estat més forts que ell externament. Qui sap quant més poder haver crescut si hagués mantingut als tèrmits fora de si?
No és únicament la guerra el que pot matar un cos. També es pot morir enverinat, i molt més ràpidament. El trist dels verins és que es barregen amb coses que són necessàries i saludables per mantenir la vida: generalment amb aliments i begudes. I que aquests verins són donats gairebé sempre per persones properes a qui els pren. Això ha passat moltes vegades al llarg de la història, però no vull distreure't amb aquesta menció; tenim un tema que tractar. Només vull que aprofitis l'exemple com una metàfora. Molts de nosaltres estem sent enverinats per la persona més propera a nosaltres: nosaltres mateixos. I ho estem fent a través de coses que al·leguem com a necessàries per a la nostra supervivència: el menjar, la beguda, la diversió, els diners, el prestigi, el voler prevaler sobre el nostre adversari, etc. Fem servir els nostres pensaments, sentiments i paraules per contaminar. Al·leguem llibertat sobre el nostre destí i per falta de sensibilitat triem el que és perjudicial per a nosaltres.
Puresa per cuidar el nostre món intern. Tria per alimentar les accions, les paraules i els pensaments més nets que puguis. Tot això va cap al teu interior. Sigues bo amb tu.
Vull parlar de bellesa, de vida i de benestar. No vull que aquest missatge et sembli malastruc. Només vull que acceptem que necessitem esforçar-nos per aquest benestar.
Que la vida té problemes, que té proves, que té dolors. Ho sé. I crec que tu ho saps també. Això no ho podem canviar però podem canviar nosaltres. Podem superar aquests problemes i créixer i no només estar igual que abans sinó fins i tot millor: més forts i més purs. Els p roblemas i les situacions difícils (fins i tot les persones difícils) no són botxins o dolents missatgers que hem ofendre o suportar, i molt menys són alguna cosa davant el que ens haguem de doblegar. Són mestres que Déu ens envia perquè siguem el millor que podem ser. Vénen a ensenyar-nos i podem aprendre d'ells. I quan aprenem ens adonem que dins nostre s'ha format una felicitat més lluminosa i més fort. I que aquesta llum crea també una realitat externa més segura i feliç.
Vull dir que dins nostre hi ha poques de guerra i poques de pau. No s si est bé que sigui es. Noms s que és es. I que en cadascuna d'aquestes poques podem ser millors o pitjors persones. Lluitarem dins i lluitarem fora. T'has adonat de quants llibres espirituals tenen passatges de guerra? Volem pau dins de nosaltres, però moltes vegades la vam aconseguir a través de l'espasa. L'espasa que talla la mentida, la debilitat, les inclinacions perjudicials. Tenim lluites i al final, la Pau.
Ha valgut la pena? Em preguntes.
T'agrada en quin t'has convertit al final? Et pregunto jo.
Si la teva resposta és s. Ha valgut la pena sens dubte.
Conserva aquestes tres coses a prop teu: la fortalesa, la flexibilitat i la puresa.
Cuida el teu benestar exteriorment.
Cuida el teu benestar interiorment.
I que D is et beneeixi, et abraci i et mantingui estimat i protegit.
el Boig
VIST A: http://www.tuluzinterior.com
Segueix-nos a Facebook: https://www.facebook.com/tuluzinterior
Canal de Youtube: https://www.youtube.com/user/tuluzinteriortv
