Els temples egipcis es distribuïen al llarg del curs del Nil, en enclavaments molt específics. Cada temple estava dedicat a un déu principal, que residia al sancta sanctorum, i al qual se li rendia culte. El temple també solia albergar en el seu interior capelles dedicades a altres déus.
Aquests temples, considerats La casa del Déu, a més de centres religiosos eren tamb escoles iniciticas on es enseaban diferents disciplines als seus deixebles, sacerdots i sacerdotesses. Aquestes escoles eren cridades Cases de la vida.
Les Cases de la Vida ms importants de les que tenim constància van ser les de Heliòpolis, Sais, Memfis, Hermpolis, Abydos i Tebes. Eren autèntics temples de saviesa on s'estudiava de manera unificada la ciència, la religiny la màgia, donant lloc a una ciència de caràcter espiritual tenia com a finalitat no només estudiar i comprendre l'univers sinó que a més s'enfocava en ensenyar als deixebles a viure en harmonia amb les lleis naturals orientant la seva vida d'acord amb l'ordre csmico de l'existència.
Cada temple estava especialitzat en una determinada ensenyament i en els seus murs i biblioteques de papirs registraven aquests coneixements. Importants filsofos grecs van anar a aprendre en aquestes antigues escoles de misteris, que amb el pas dels anys van ser alejndose dels seus ensenyaments originals. Entre ells podem citar Pitgoras (Casa de la Vida de Heliòpolis), SOLN (Escola de saviesa de Sais), Tales de Milet (Escola de Memphis), Platn ( casa de la Vida de Heliòpolis), Anaximandre, Parmnides, Eudoxio de Cnidos (Escola de Memfis), Arqumedes, Empdocles, Demcrito, Hipcrates, Isop, Plutarc (iniciat en els Misteris d'Isis) i fins i tot els mticos Orfeu i Ddalo. En mai d'ells tamb sabem que Anaxgoras, Hiparc, Eratstenes, Amoni Saccas, Plotí, Hipatia, Tingues d'Alejandra, Porfirio, Jmblico, Diodor de Sicília, Hecateu de Milet, Hesodo, Estrabn, Pndaro i Apolonio de Tiana, entre molts altres, van beure de les inesgotables fonts de la saviesa del Nil.
Alguns autors estableixen una correspondència energètica entre els temples i els set chakras. Aquests temples se situen al llarg del Nil, com si d'una columna vertebral es tractés, conformant una rplica macrocsmica dels principals centres energtics de l'ésser humà. Mostrem les correspondències en la següent taula:
El Nil es considerava també el reflex de la Via Làctia, el Nil celeste sobre la terra. Els temples s'orientaven a determinades constel·lacions, segons les característiques del culte o treball que es realitzava entre les seves parets. Així doncs, reflectien constel·lacions a la terra amb les seves construccions i els seus temples. Eren centres des dels quals emanava una determinada energia d'acord amb les característiques del déu al qual estava dedicat.
Coneixedors de les energies còsmiques i tel·lúriques, coneixedors de geometria sagrada, els seus constructors, sacerdots i sacerdotesses que els van habitar, amb les seves potents i màgics rituals, ens han deixat uns temples que encara avui en dia, després de tants mil·lennis, conserven una gran força transformadora . Allà les energies no són subtils, fins i tot en temples que han estat transportats del seu lloc original. No cal una gran sensibilitat per percebre-les, només una mica de silenci i introspecció porten el visitant a sentir la màgia i la força d'aquells coneixements.
En el temple només podia entrar al sacerdoci. Únicament en festivitats especials la població podia accedir al primer pati. La sala hipòstila albergava la biblioteca i la Casa de la Vida. Al Santuari estava l'estàtua del Déu a qui es donava culte i només podia entrar-hi el Faraó i el gran sacerdot, acompanyats d'alguns membres d'alt rang dins de la casta sacerdotal per realitzar els rituals que diàriament s'oferien al Déu. Els fidels si volien apropar-se a la seva presència ho havien de fer extramurs ja que, segons expliquen, la presència del Déu podia fulminarlos. Tampoc podien veure la seva poderosa imatge la resta de sacerdots encara que en aquest cas només els estava vedada l'entrada al sancta sanctorum.
S'explica que en l'Antic Egipte, un cop realitzada l'escultura d'un Déu destinada al culte, li donaven vida mitjançant els seus elevats coneixements de màgia. Qui hagi tingut l'ocasió de veure alguna d'aquestes figures de ben segur ha de comprendre perquè la visió de la divinitat estava vetada als profans.
A mesura que un s'endinsa en el temple, la seva alçada va disminuint fins arribar al Santuari o sancta sanctorum, també anomenat Sala del Naos. El Déu resideix en aquesta part més profunda, fosca i secreta del temple. Al voltant del Santuari sol haver-hi capelles dedicades a altres déus, al llarg d'un deambulatori.
Als costats de la sala hipòstila o dels patis de columnes hi ha diverses dependències amb funcions de magatzem de productes per a les ofrenes del déu.
Els temples importants posseïen un llac sagrat on els sacerdots i sacerdotesses realitzaven les seves purificacions diàries i on se celebraven ritus en alguns festivals.
Adina Wolf
www.losegiptosdeadina.com
Temples de l'Antic Egipte
