Taula de continguts amagar 1 2 3 4 Resulta de vegades, que certes persones es troben davant d'un ésser que els supera en competència, saviesa i noblesa, i en lloc de guardar silenci i escoltar, es posen a parlar o fins i tot a interrompre quan parla . Doncs bé, no és aquesta una actitud intel·ligent, perquè res es guanya amb això, més aviat es perd. Davant d'un ésser superior a vosaltres, és preferible escoltar. Encara que no parla físicament, parla directament a la vostra ànima a través del silenci que heu creat en vosaltres. Quan l'Esperit diví parla, el cel i la terra callen per escoltar la seva paraula, ja que aquesta és una llavor que fertilitza. 5 Els qui guarden silenci, demostra que està disposat a escoltar, i per tant, a obeir. Qui, per contra, pren la paraula, demostra amb això que desitja tenir la iniciativa, que vol dirigir, dominar. El silenci és doncs el característic del principi femení, la submissió, s'emmotlla al principi masculí. Si hem d'aconseguir restablir en nosaltres el silenci, és precisament per deixar que l'Esperit diví treballi en nosaltres. Mentre romanguem insubmisos, recalcitrants, anàrquics, l'Esperit no pot guiar-nos, i així seguim febles, miserables. Quan vam aconseguir fer el silenci en nosaltres, ens posem en mans de l'Esperit, el qual ens guia cap al món diví. 6 Aquest estat, però, que anomenem receptiu, passiu, no s'ha de confondre en absolut amb la mandra i la inèrcia. Només és passiu en aparença; en realitat, es tracta de la major activitat que pugui pensar-se. És l'estat d'aquell que, a força de laborar, de paciència, d'esforç, de sacrifici ha aconseguit fer el silenci en si mateix, i gràcies a aquest silenci comença a sentir la veu de la seva ànima que és la veu de Déu. 7 Heu comprendre el silenci com la condició absoluta per rebre la paraula veritable, les veritables revelacions. En aquest silenci, sentiu que de mica en mica us arriben missatges, una veu que comença a parlar-vos. Ella és qui us prevé, dirigeix, la qual us protegeix ... Si no la sentiu, és perquè feu massa soroll, no només en el pla físic, sinó també en els vostres pensaments i sentiments. Perquè aquesta veu us parli, és imprescindible instal·lar el silenci en vosaltres. A aquesta veu se l'anomena sovint "la veu del silenci", fins i tot aquest és el títol d'alguns llibres de la saviesa oriental. Quan el iogui aconsegueix apaivagar-se, i fins i tot aturar el seu pensament -ja que també el pensament fa soroll en el seu moviment, llavors sent aquesta veu del silenci, que és la veu mateixa de Déu. 8 Tenim un tercer ull situat al centre del front, tenim tamb un tercer ode situat a la gola al nivell de la glndula tiroïdal. Els ots estan estretament units a Saturn, el planeta de la solitud, del recolliment i de la introspeccin. 9 Tots sabem que quan ens cal reflexionar per prendre una decisi, ens allunyem i tanquem la porta perquè és en el silenci on tenim ms possibilitats de trobar una soluci. Però fins i tot en aquest silenci, tots podem sentir-ho, hi ha sovint soroll, perquè l'interior dels éssers humans s'assembla a una plaça pública en on una gran quantitat de gent es manifesta al mateix temps per presentar les seves reivindicacions. I aquesta és la raó per la qual resulta sempre tan difícil rebre la veritable resposta a les preguntes que ens fem, aquesta resposta que ve del Cel, de la regi del silenci. S, per ms que ens aïllem, mai estem sols hi ha tants habitants instal·lats en el nostre interior! 10 esteu habitats per infinitat d'entitats, i en particular, per esperits familiars: els dels éssers de la vostra família que s'han anat ja a l'altre món, i tamb dels que encara viuen. Tots ocupen una part del vostre ser: els que agraden de la beguda, els que volen fer negocis, els que busquen els plaers, estan ah, empenyent per satisfer les seves variats desitjos. I al cap d'un temps Cedis malgrat el silenci! 11 El deixeble té una altra forma de laborar; no en té prou amb aïllar-se del soroll exterior, procura més callar a tots aquells que criden, amenacen i exigeixen al seu interior. Els diu: "Ara, calleu". I en aquest gran silenci, ha d'escoltar una veu, però una veu molt dolça, molt feble ... Aquesta veu interior parla incessantment en cada un de nosaltres, però és molt suau, i són necessaris molts esforços per distingir-la enmig de tota mena de sorolls ... com si es tractés de continuar la melodia d'una flauta entre l'estrèpit dels tambors i els grans timbals. Cal aprendre a escoltar aquesta dolça veu que parla en nosaltres. "Tingues paciència amb aquest ésser ... Aprèn a dominar ... Esforça't ..." La veu de Déu no fa soroll, per sentir-la cal estar molt atent. 12 També el profeta Jonàs va sentir la veu de Déu, que li va dir: "Vés a Nínive i digues-los que destruiré la ciutat perquè no m'han obeït". Però Jonàs, atemorit, no va voler anar a Nínive, i es va embarcar en un navili que partia cap a Tarsis. Estant a alta mar, es va alçar una gran tempesta. Estaven tots aterrits, i van decidir tirar a sorts qui havia atret la tempesta. La sort va assenyalar a Jonàs, que va ser llançat al mar. Una balena es va empassar, i va romandre tres dies en el seu ventre. Allà va poder reflexionar, i per fi va dir: "Perdona Senyor, ara compliré el que em demanes". Llavors va ser vomitat per la balena, i així es va salvar ... Com a Jonàs, així li passa a qui els capricis i els temors li impedeixen sentir la veu del Senyor: troba balenes i roman en el seu ventre diversos dies fins que, apaivagat l'enrenou, acaba per sentir aquesta veu. Quantes balenes no haureu trobat ia vosaltres al llarg de la vostra vida! Sí, balenes de totes les mides i colors .. 13 Si estiguéssiu més atents, si tinguéssiu major discerniment, sentiríeu que abans de realitzar alguna empresa important de la vostra vida (tant si es tracta d'un viatge, una activitat, una decisió a prendre, etc. .) una suau veu us aconsella. Però no poseu atenció en ella perquè preferiu l'enrenou i les tempestes. No obstant això, heu de saber que quan us parlen els éssers superiors, només us diuen algunes poques paraules, i amb veu gairebé imperceptible. 14 Déu parla de forma molt tènue, i sense insistir. Diu les coses, una, dues, tres vegades, i després calla. Tampoc la intuïció insisteix molt més, i si no escolteu atentament, si no discernís aquesta veu perquè només sou capaços de sentir el soroll, us sentireu perduts constantment. La veu del Cel és extremadament suau, tendra, melodiosa i breu, i hi ha criteris per reconèixer-la. Sí, la veu de Déu es manifesta de tres maneres: a través d'una llum que neix en nosaltres; per una dilatació, una calor, un amor que sentim en el nostre cor; i finalment, per una sensació de llibertat que experimentem, al costat de la decisió de dur a terme accions nobles i desinteressades. Estigueu doncs atents ... 15 Havent de prendre una decisió important, només en el silenci dels pensaments i dels sentiments rebreu la resposta del Jo superior, de l'Esperit. Aquest silenci, és la font de la claredat. El silenci, és la pau, l'harmonia, el silenci és viu, és vibrant, parla i canta. Gràcies a la contemplació, la pregària, la meditació, arribarem un dia a sentir la veu del silenci. 16 Veu del silenci, veu de déu, per Omraam Mikhael Aïvanhov

Resulta de vegades, que certes persones es troben davant d'un ésser que els supera en competència, saviesa i noblesa, i en lloc de guardar silenci i escoltar, es posen a parlar o fins i tot a interrompre quan parla. Doncs bé, no és aquesta una actitud intel·ligent, perquè res es guanya amb això, més aviat es perd. Davant d'un ésser superior a vosaltres, és preferible escoltar. Encara que no parla físicament, parla directament a la vostra ànima a través del silenci que heu creat en vosaltres. Quan l'Esperit diví parla, el cel i la terra callen per escoltar la seva paraula, ja que aquesta és una llavor que fertilitza.

Qui guarda silenci, demostra que està disposat a escoltar, i per tant, a obeir. Qui, per contra, pren la paraula, demostra amb això que desitja tenir la iniciativa, que vol dirigir, dominar. El silenci és doncs el característic del principi femení, la submissió, s'emmotlla al principi masculí. Si hem d'aconseguir restablir en nosaltres el silenci, és precisament per deixar que l'Esperit diví treballi en nosaltres. Mentre romanguem insubmisos, recalcitrants, anàrquics, l'Esperit no pot guiar-nos, i així seguim febles, miserables. Quan vam aconseguir fer el silenci en nosaltres, ens posem en mans de l'Esperit, el qual ens guia cap al món diví.

Aquest estat, però, que anomenem receptiu, passiu, no s'ha de confondre en absolut amb la mandra i la inèrcia. Només és passiu en aparença; en realitat, es tracta de la major activitat que pugui pensar-se. És l'estat d'aquell que, a força de laborar, de paciència, d'esforç, de sacrifici ha aconseguit fer el silenci en si mateix, i gràcies a aquest silenci comença a sentir la veu de la seva ànima que és la veu de Déu.

Heu comprendre el silenci com la condició absoluta per rebre la paraula veritable, les veritables revelacions. En aquest silenci, sentiu que de mica en mica us arriben missatges, una veu que comença a parlar-vos. Ella és qui us prevé, dirigeix, la qual us protegeix ... Si no la us, és perquè hacis massa soroll, no solament en el pla físic, sinó també en els vostres pensaments i sentiments. Perquè aquesta veu us parli, és imprescindible instal·lar el silenci en vosaltres. A aquesta veu se l'anomena sovint la veu del silenci, fins i tot aquest és el títol d'alguns llibres de la saviesa oriental. Quan el iogui aconsegueix apaivagar-se, i fins i tot aturar el seu pensament -ja que tamb el pensament fa soroll en el seu moviment, llavors sent aquesta veu del silenci, que és la veu mateixa de Déu.

Tenim un tercer ull situat al centre del front, tenim tamb un tercer ode situat a la gola al nivell de la glndula tiroïdal. Els ots estan estretament units a Saturn, el planeta de la solitud, del recolliment i de la introspeccin.

Tots sabem que quan ens cal reflexionar per prendre una decisi, ens allunyem i tanquem la porta perquè és en el silenci on tenim ms possibilitats de trobar una soluci. Però fins i tot en aquest silenci, tots podem sentir-ho, hi ha sovint soroll, perquè l'interior dels éssers humans s'assembla a una plaça pública en on una gran quantitat de gent es manifesta al mateix temps per presentar les seves reivindicacions. I aquesta és la raó per la qual resulta sempre tan difícil rebre la veritable resposta a les preguntes que ens fem, aquesta resposta que ve del Cel, de la regi del silenci. S, per ms que ens aïllem, mai estem sols hi ha tants habitants instal·lats en el nostre interior!

Esteu habitats per infinitat d'entitats, i en particular, per esperits familiars: els dels éssers de la vostra família que s'han anat ja a l'altre món, i tamb dels que encara viuen . Tots ocupen una part del vostre ser: els que agraden de la beguda, els que volen fer negocis, els que busquen els plaers, estan ah, empenyent per satisfer les seves variats desitjos. I al cap d'un temps Cedis malgrat el silenci!

El deixeble té una altra forma de laborar; no en té prou amb aïllar-se del soroll exterior, procura més callar a tots aquells que criden, amenacen i exigeixen al seu interior. Els diu: "Ara, calleu". I en aquest gran silenci, ha d'escoltar una veu, però una veu molt dolça, molt feble ... Aquesta veu interior parla incessantment en cada un de nosaltres, però és molt suau, i són necessaris molts esforços per distingir-la enmig de tota mena de sorolls ... com si es tractés de continuar la melodia d'una flauta entre l'estrèpit dels tambors i els grans timbals. Cal aprendre a escoltar aquesta dolça veu que parla en nosaltres. "Tingues paciència amb aquest ésser ... Aprèn a dominar ... Esforça't ..." La veu de Déu no fa soroll, per sentir-la cal estar molt atent.

També el profeta Jonàs va sentir la veu de Déu, que li va dir: "Vés a Nínive i digues-los que destruiré la ciutat perquè no m'han obeït". Però Jonàs, atemorit, no va voler anar a Nínive, i es va embarcar en un navili que partia cap a Tarsis. Estant a alta mar, es va alçar una gran tempesta. Estaven tots aterrits, i van decidir tirar a sorts qui havia atret la tempesta. La sort va assenyalar a Jonàs, que va ser llançat al mar. Una balena es va empassar, i va romandre tres dies en el seu ventre. Allà va poder reflexionar, i per fi va dir: "Perdona Senyor, ara compliré el que em demanes". Llavors va ser vomitat per la balena, i així es va salvar ... Com a Jonàs, així li passa a qui els capricis i els temors li impedeixen sentir la veu del Senyor: troba balenes i roman en el seu ventre diversos dies fins que, apaivagat l'enrenou, acaba per sentir aquesta veu. Quantes balenes no haureu trobat ia vosaltres al llarg de la vostra vida! Sí, balenes de totes les mides i colors ..

Si estiguéssiu més atents, si tinguéssiu major discerniment, sentiríeu que abans de realitzar alguna empresa important de la vostra vida (tant si es tracta d'un viatge, una activitat, una decisió a prendre, etc.) una suau veu us aconsella. Però no poseu atenció en ella perquè preferiu l'enrenou i les tempestes. No obstant això, heu de saber que quan us parlen els éssers superiors, només us diuen algunes poques paraules, i amb veu gairebé imperceptible.

Déu parla de forma molt tènue, i sense insistir. Diu les coses, una, dues, tres vegades, i després calla. Tampoc la intuïció insisteix molt més, i si no escolteu atentament, si no discernís aquesta veu perquè només sou capaços de sentir el soroll, us sentireu perduts constantment. La veu del Cel és extremadament suau, tendra, melodiosa i breu, i hi ha criteris per reconèixer-la. Sí, la veu de Déu es manifesta de tres maneres: a través d'una llum que neix en nosaltres; per una dilatació, una calor, un amor que sentim en el nostre cor; i finalment, per una sensació de llibertat que experimentem, al costat de la decisió de dur a terme accions nobles i desinteressades. Estigueu doncs atents ...

Havent de prendre una decisió important, només en el silenci dels pensaments i dels sentiments rebreu la resposta del Jo superior, de l'Esperit. Aquest silenci, és la font de la claredat. El silenci, és la pau, l'harmonia, el silenci és viu, és vibrant, parla i canta. Gràcies a la contemplació, la pregària, la meditació, arribarem un dia a sentir la veu del silenci.

Veu del silenci, veu de déu, per Omraam Mikhael Aïvanhov