Taula de continguts amagar 1 Amb les malalties molt greus passen dues coses: o sals o sucumbes. No hi ha altra opció. Però una cosa és cmo pots sortir físicament i una altra si ha operat sobre la psique algun tipus de transformació. S'acaba de reeditar el meu llibre En el límit, on relat del que va ser la meva aventura sobre el filferro que s'estén entre la vida i la mort. Escriu Ramiro Calle. 1.1 El cos és la malaltia 1.1.1 Ramiro Carrer 2 Ioga i el poder transformatiu de la malaltia

Amb les malalties molt greus passen dues coses: o sals o sucumbes. No hi ha altra opció. Però una cosa és cmo pots sortir físicament i una altra si ha operat sobre la psique algun tipus de transformació. S'acaba de reeditar el meu llibre En el límit, on relat del que va ser la meva aventura sobre el filferro que s'estén entre la vida i la mort. Escriu Ramiro Calle.

Després d'haver estat gairebé un mes a la UCI, desprs que em donessin quatre hores de vida i havent sobreviscut gairebé contra tot pronstico, va venir a veure el meu editor Angel Fernndez a l'habitaci del hospital i em va dir que per qu no posava en un llibre tot el que havia patit i m'havia passat. Em indign amb l en aquests moments de gran debilitat. Fava aprimat 22 quilos, em van treure de l'UCI pensant un dels intensivistes (i és paraula seva) que estava Zumbado, em van indicar que el bacteri que havia agafat (la listera) té 1 altsimo índex de mortaldat i morbiditat. Tan feble estava que no podia agafar un got amb la mà. Però dies desprs vaig pensar que escrivint aquest llibre per l'editorial Kailas serà com un avesat detectiu seguint les petjades de la meva malaltia, ymsan: em permetrà explorar els canvis que s'havien produït en m i escodrinyar els estats d'ànim que em assaltaven.

Buda va declarar que la malaltia, la vellesa i la mort són missatgers divins. Amb això volia expressar que aquestes fonts d'inevitable patiment es poden aprofitar per canviar actituds i punts de vista, créixer interiorment, caminar amb més celeritat per la llarga senda cap a la autorealització. Vaig recordar en planta de seguida l'antic adagi hindú que diu: "El que a uns debilita altres enforteix". Heus aquí que el que els ioguis diuen "el temple de Déu", és a dir el cos, en mi s'havia convertit en una veritable ruïna.

Hi havia patit una aturada respiratòria, havia estat setmanes lligat de peus i mans, intubat fins que em van fer la traqueostomia, havia tingut tants trastorns que quan em va visitar el meu bon amic Alvaro Enterría a l'hospital va dir amb afecte i bon sentit de l'humor: "Has tingut les malalties que es tenen en diverses vides ". Es va desbaratar el meu sistema immunològic, es van ressentir els meus pulmons, la meva visió era doble i el meu cos queia cap a un costat, i molt més. O sigui, una espècie de ruïna somàtica, i això que havia tingut la gran sort de no quedar amb seqüeles infinitament més greus.

El cos és la malaltia

Durant la meva malaltia s'havien col·locat tres fotografies davant meu: la de Ramana Maharshi (que va portar el meu fratern amic editor de Trompa d'Elefant), la de Baba Muktananda i la de Baba Sibananda de Benarés. Quan sortia de la meva inconsciència, tirava un ull a aquestes fotografies. Va ser Ramana el que va declarar: "El cos en si mateix ja és la malaltia". Altres ioguis diuen: "La malaltia està en el cos; només és qüestió de quan es va a manifestar ".

Des del moment en què em va ser possible vaig començar a caminar pels passadissos de l'hospital. En el mateix llit feia postures de ioga, exercicis de respiració, relaxació i meditació. La meva capacitat toràcica era al principi com la d'un ocellet, però no deixava de practicar exercicis de pranayama. Amb les postures del ioga, tot i fent-les amb molta cura, vaig tenir no poques i doloroses lesions, ja que el meu musculatura era de paper. No desistia en el meu afany per reorganizarme psicosomáticamente.

Dos sentiments molt profunds i trasformativos em embargaven a cada moment: el d'humilitat i el que el més important és l'afecte. Tan intenses i sentides eren aquestes emocions que les llàgrimes corrien per les galtes. El meu aspecte era summament lamentable, però li vaig demanar a Luisa que em fes diverses fotografies, per la simple raó que mai volia oblidar com havia arribat a estar. Així volia mantenir sempre viu el record de la malaltia, que és capaç d'ajudar-nos a combatre qualsevol tipus de autoimportancia, donar-nos humilitat i humanitzar-nos, discernir entre el que és essencial i el trivial, l'important i el banal.

He reprès el ioga i la meditació amb més força que mai. Segueixo diàriament contemplant les fotos de Ramana, Muktananda i Baba Sibananda, abans de posar-me a meditar. Ells ja van partir (Baba Sibananda fa un any), però si com diu el Vedanta ni venim ni ens anem, segueixen sempre presents.

Hi ha molt per aprendre amb la malaltia. Com de vulnerables, com de fràgils som! Només un falsari com l'ego ens fa creure'ns poderosos i fins i tot físicament immortals. La malaltia és com un despertar, com un xoc addicional, per sacsejar en el més profund i poder actualitzar potencials espirituals latents.

Gràcies a l'atenció mèdica excepcional que he rebut ia la pràctica incessant del ioga i la meditació, ia la sort o al destí, ara, a la vora dels meus 70 anys em trobo en un magnífic estat físic. Però amb la certesa racional i intuïtiva, també transformativa, que tot és transitori, que el que neix tendeix a degradar-se i morir. Mentrestant, sigui curt o llarg el viatge de la vida, l'únic que li dóna tot el seu sentit és poder col·laborar en el benestar dels altres i, en la mesura del possible, alliberar-se de les cadenes de l'egocentrisme i la infatuació. (En memòria de Miquel Àngel Calle, que tant em va ajudar durant la malaltia, perquè era un cor tendre i una ànima molt gran).

Ramiro Calle

Més de 50 anys porta Ramiro Calle impartint classes de ioga. Va començar fent classes a domicili i va crear una acadèmia de ioga per correspondència per a tot Espanya i Amèrica Llatina. Al gener de l971 va obrir el seu Centre de Ioga Shadak, pel qual ja han passat més de mig milió de persones. Entre les seves 250 obres publicades hi ha més de mig centenar dedicades al ioga i disciplines afins. Ha fet del ioga el propòsit i sentit de la seva vida, havent viatjat en un centenar d'ocasions a l'Índia, la pàtria del ioga.

Mira al Facebook de Ramiro Calle:
https://www.facebook.com/pages/Ramiro-ACalle/118531418198874

Ioga i el poder transformatiu de la malaltia