NO HI HA CAP DESTINACIÓ, NOMÉS EL MOMENT PRESENT
Només hi ha AIXÒ; la present escena de la pel·lícula de la teva vida. Surt de la història èpica del temps i l'espai, del passat i el futur, de la culpa i l'anticipació, i de la recerca dels diferents estats i experiències; relaxa el focus habitual que has posat en 'el que s'ha anat', 'en el que encara no arriba' - coses que no pots controlar des d'on estàs. Surt de la història de 'La meva Vida' i date l'oportunitat de sentir-te fascinat pel que està viu, aquí, en aquest moment. Sentir-se curiós per aquesta emocionant dansa de pensaments, sensacions, sentiments i impulsos que estan passant just on estàs. Recorda, el Ara és l'únic lloc des d'on les veritables respostes poden sorgir. El moment present és el teu veritable llar, anterior al temps ia l'espai.
EL PENSAR GENERA PATIMENT
El dolor no és el problema, el problema és el que pensem sobre el dolor; la nostra resistència a la incomoditat, el nostre intent d'escapar. El veritable problema comença quan vam començar a rumiar el nostre dolor, la nostra tristesa, les nostres pors, la nostra ira; quan ens inquietem amb les nostres molèsties, ¡retardant i avançant la pel·lícula! Quan li donem voltes al cap a les tristeses d'ahir i demà, en lloc d'explorar i experimentar directament els moments difícils d'avui conforme van apareixent. Afegim una capa innecessària de pensament i resistència a la vida, i això genera sofriment. La invitació? Sal del passat i el futur, de la recerca i la lluita, i reuneix-te amb la vida al cru i immediat ara, sense judicis i sense esperar que la 'pau', la 'relaxació', la 'il·luminació' o qualsevol tipus de canvi arribi. Uneix-te al moment sota els seus propis termes; vel com un regal. Deixa't tocar per l'agradable i el desagradable, per la qual plaent i el dolorós, sense una agenda.
NI ELS PENSAMENTS NI LES SENSACIONS SÓN PERSONALS
Veu els pensaments i sensacions com esdeveniments neutrals i impersonals que sorgeixen en la consciència. Igual que els sons que escoltem, els pensaments i sensacions físiques sorgeixen i desapareixen en forma espontània, com onades en l'oceà que Ets. De res d'això et pots escapar, tampoc pots controlar-ho o eliminar-lo. Aquesta mateixa actitud amorosa que tens envers els sons, cultiva-envers els pensaments i sensacions. Admeteu amb la mateixa actitud d'amabilitat i curiositat. Vels com si fossin els teus propis convidats a la teva presència.
TU ETS L'ESPAI QUE ACULL ALS PENSAMENTS
Els pensaments no són tu, i no són la realitat; són només suggeriments, possibilitats, rumors, propaganda, judicis, veus, imatges, records o projeccions futures - núvols al vast cel que Ets. No intentis aquietarlos, silenciar-o detenir-los, no tractis de desfer-te d'ells, ni eliminar-los o controlar-los. Sigues el espai per a ells, fins i tot si estan massa actius en aquest moment! Recorda, si notes els pensaments, si et fas plenament conscient del seu moviment, no et veuràs atrapat en ells. Ells no et defineixen. Tu ets l'impertorbable contenidor, no el contingut. Sé el que ets - el immutable abraçada per a cada pensament.
RESPIRA AL MALESTAR I EL DOLOR
Respira al cor de les sensacions de malestar; dóna'ls dignitat. Hónralas, en lloc de tancar-te a elles i matar-les de fam i fred. En una inhalació imagina o sent el teu alè movent-se a través de les parts involucrades i imbúyelas amb vida i amor. Llena aquesta regió que se sent incòmoda en el teu cos amb oxigen, amor i dignitat. No tractis de 'curar' les sensacions. Elles només volen ser preses en compte, ser honrades, i ser incloses en la present escena. Assumeix que fins i tot el malestar conté intel·ligència; que no està en contra teva.
L'ACCEPTACIÓ NO ÉS UN 'FER', L'ACCEPTACIÓ JA ÉS
L'acceptació no significa que alguna cosa desagradable vagi a desaparèixer. Això podria quedar-se una estona. No intentis acceptar (perquè això normalment és resistència disfressada), més bé reconeix que això JA ha estat acceptat, aquí. Tracta'l com una cosa que potser seria aquí per sempre. Això elimina la pressió del temps, (tractant que es vagi, preguntant per què "segueix aquí"). Això ESTÀ aquí, ara. Fes una reverència davant AQUESTA realitat. Sé curiós. I permet que qualsevol urgència, qualsevol sentiment de frustració, avorriment, decepció i fins i tot desesperació aparegui i sigui inclosa. Tot això és part de la present escena, no un obstacle. Fins i tot la sensació que hi ha algun obstacle és part de l'escena!
NO HI HA EL 'SEMPRE', NO HI HA EL 'MAI'
En realitat no existeix el 'sempre' ni el 'mai'. Fes-te plenament conscient d'aquestes paraules; són mentides, i poden crear un sentit d'urgència i impotència; alimenten la història de la recerca i l'escassetat. No hi ha un 'resta de la meva vida', cap 'per anys', cap 'tot el dia'. Només hi ha l'Ara, el teu únic lloc de poder. A vegades fins i tot pensar sobre demà resulta massa. Sé aquí.
SLO POTS ARRIBAR ALL a través de SER AQU
Moltes vegades ens enfoquem tant a la meta, en la destinació, que oblidem el viatge, ens desconnectem de cada preciós pas i generem estrs. Confia en que el simple fet d'estar present et portar cap a on has d'estar. Retira la teva atenció dels 10, 000 passos que han de venir, dels 10, 000 passos que encara no dones, i recorda el pas d'aquest moment, l'antic i viu sòl. Sovint no sabem cap a dnde ens dirigim, i això est bé. Fes amistat amb la incertesa, amb el dubte; aprèn a estimar aquest lloc sagrat sense respostes. Est viu i és creatiu i s ple de potencial.
ABRAÇA TEUS ENSOPEGADES
Si t'adones que t'has perdut en una història, que t'has desconnectat, celbralo. Simplement t'has despertat d'un somni. Una gran intel·ligència est visqui en tu, un poder que et permet adonar-te i connectar-te. Has sortit de milions d'anys de condicionament. No et castiguis per haver oblidat, millor celebra la teva capacitat de recordar. A aquest moment no li interessa si t'has oblidat de l! Oblidar és una part perfecta de la pellcula. Permtete oblidar, de vegades! Deixa que el camí et faci ms humil, en lloc de tractar de ser perfecte. El dubte, la decepciny la desilusin seran les teves constants companys al llarg d'aquest camí sense camí. No hi ha ningn destinació en la Presència, no hi ha cap imatge de èxit que hagi de defensar-se. No pots equivocar-te, quan no hi ha cap imatge del que és correcte.
MAI et comparis
Ets nic; viatge és absolutament original. Tots podem ser expressions del mateix ocano de la consciència, però al mateix temps, tots som una expressi nica d'aquest mateix ocano, onades absolutament niques! Mai no comparis amb ningú! Quan comences a comparar-te devalas teus nics i irreemplaçables dons, talents i veritats, i et desconnectes de la teva tan singular experiència present. No comparis aquest moment amb cap imatge de com va poder o deguda haver estat. La sanacin es fa possible quan dius S al lloc on et trobes ara, encara que no és en el qual faves somiat estar ara. Confia, i confia vegades en què no pots confiar. Potser, aqu, puguis confiar en el teu falta de capacitat per confiar, i fins i tot la sensaci que no pots suportar aquest moment, est sent ja acceptada
Traduït per Tarsila Murgua
per Jeff Foster
Font: http://alma-espiritulibre.blogspot.com.ar
