11 de desembre: Al Entreacte ... Dissenyant la Realitat .... : En aquest temps en què estem travessant per un increïble moment de canvi, a molts de nosaltres podria semblar-nos que tot està aturat i que, en realitat, no està produint-cap avanç. Això es deu al fet que els canvis estan sent experimentats en primer lloc en els Nivells Interns i en el si de les Matrius i Reixetes Geomètriques que constitueixen les estructures d'això que anomenem "Realitat". Inexorablement anem entrant en aquesta Realitat que és la Nova Terra i en aquest nou conjunt de Reixetes anomenat "La Rosa Sagrada", que expressarà i reflectirà l'immens poder de l'Amor de la Flama Bessona Divina que viu en aquesta nova realitat multidimensional cap a la qual estem realitzant la nostra transició.
Per a mi aquest està sent un temps tranquil en què estic sentint que es necessita silenci i quietud per permetre que es produeixin aquests processos interns de canvi. El que sorgeixi serà nou, així que hem d'estar preparats per trobar les noves oportunitats i reptes que apareixeran després dels salts de desembre de 2008. Per a cap de nosaltres es tractarà dels "assumptes habituals", de manera que tots tindrem la necessitat de deixar que ens assentem en les noves energies ia les nostres noves percepcions, que ara mateix estan sorgint, de nosaltres mateixos i del nostre món. La més important d'elles és la percepció pentadimensional de la Unitat i la "Unicitat", així com la manera en què aquesta començarà a modelar la Nova Realitat a mesura que vagi apareixent la seva manifestació a la Terra.
Així doncs, aquest espai en què ara ens trobem és com una "pausa" entre els actes que componen la gran representació o drama, el entreacte durant el qual sabem el que va passar abans i esperem a veure el que passarà a continuació. Aquest concepte m'ha fet reflexionar sobre les diferents maneres en què hem arribat a pensar sobre les nostres vides i el nostre treball aquí a la Terra. La primera percepció sembla ser la del Drama, el concepte shakespearià que "tothom és una funció en la qual tots, homes i dones, són mers actors". Sota aquest punt de vista, la Realitat està "escrita" per una Saviesa Superior i nosaltres venim aquí merament a recitar la nostra part del guió ia representar el nostre paper. Segons això, tot el que passa està predeterminat d'acord a un pla grandiós que tots coneixem abans de venir a la Terra. Bé, és una idea molt reconfortant que ens fa sentir que tot està sota control sense que res pugui sortir malament, ja que es coneix el final fins i tot abans que comenci.
Però com la professora de literatura que fa anys vaig ser, també sé que al segle XX va aparèixer una nova concepció del drama, l'obra de "art i assaig", en la qual els actors es posen d'acord amb l'autor i improvisen junts deixant que l'obra sorgeixi de les seves idees i interaccions. Això per descomptat requereix que els actors siguin destres en el seu art i capaços de crear un guió sobre la marxa. Era una idea d'allò més democràtica, que permetia que tots poguessin fer la seva aportació al que sorgís a partir de la proposta bàsica. Per tant, aquesta forma de "Creació de la Realitat" conté una idea bàsica cap a la qual estem evolucionant tots: tots tenim alguna cosa a dir sobre el que es crea i la manera en què es fa. En aquest escenari el producte final està menys assegurat, ja que hi ha la possibilitat que pugui sorgir alguna cosa diferent al que originàriament previst, però igualment adequat. Probablement es tracta d'un enfocament més arriscat de l'evolució, però és un que ens reconeix a tots com cocreadors. Tal sembla ser la percepció de la realitat que ha sorgit en els anys recents, en els quals els Treballadors de la Llum estan veient que els seus personatges participen en la creació d'aquesta nova Realitat, tot i que el que sorgeixi no sigui sempre com prèviament van pensar que seria.
També hi ha un altre model de creació que va aparèixer en els seixanta, es deia el "happening", un concepte que sempre em va cridar l'atenció. La seva base era que qualsevol arribés i cantés, ballés i s'ho passés bé, limitant-se a veure què sorgia. Bé, és clar que la part que tenia relacionada amb l'ús de drogues no va ser una bona idea, encara que els ajudés a obtenir certa sensació del que suposava ser multidimensionals. Però la idea bàsica ...... tots nosaltres, junts, sent creatius i sobre passant-ho bé ... senzillament veient el que som capaços de fer ... .En aquest model de Creació les coses són bastant atzaroses i caòtiques; a més, es pressuposa que tots siguin creatius, independentment de qui siguin. Que totes les persones siguin actors, que qualsevol pugui cantar i ballar, i bé, sí, que tinguem una expansió. En aquest model sorgeix com a paradigma la idea de "creació atzarosa mitjançant l'alegria". Així que aquesta idea m'agrada de veritat; sembla com si estiguéssim avançant cap a aquesta expressió de la nostra creativitat.
Em va venir aquesta idea perquè, com a part de la meva tan necessari període de descans, he estat posant-me al dia pel que fa a pel·lícules, i m'ha interessat molt veure que aquesta alegria creativa i una mica ximple sembla estar apareixent en les pel·lícules com a expressió d'aquesta nova classe d'alegria creativa. Vaig començar amb "Mamma Mia", i he de dir que canviaria totes les oscaritzades actuacions serioses de Meryl Streep per veure a aquesta gran senyora tota vestida de lurex platejat i amb botes de plataforma cantant al final "Waterloo" o "Dancing Queen", amb Pierce Brosnan vestit de manera semblant, tan distanciat de la seva imatge com James Bond. Per descomptat, allò em va fer recordar-me dels títols de crèdit de "Evan Almighty" (Segueixo com Déu); en ella, "Déu" promulga un nou manament, el 11è, "Ballar el Ball" ... .I també ... al final de "The Forty Year Old Virgin" (Verge als Quaranta), en la qual tots es vesteixen de blanc i ballen "The Dawning of the Age of Aquarius", de "Hair". Definitivament, alguna cosa està passant, encara que tant actors com directors només se sentin segurs ficant-lo en els minuts finals de les seves obres! I, per descomptat, està tota aquesta energia alegre d'alt voltatge que tenen les pel·lícules de Bollywood, en què cada història dura almenys tres hores. Algú em preguntava avui per què duren tant; la resposta és òbvia: es deu al fet que aquest és el temps que es requereix perquè tots acabin enfundats en aquest vestuari tan vaporós, cantin, ballin i ho passin bé, fent desenvolupar l'argument entre mitjanes. És cert, la història pot ser merament accessòria per justificar el cant i el ball! ¡Potser el que passa és que el que les nostres ànimes volen fer de veritat és cantar i ballar, deixant que es desenvolupin la història i la pesadesa del drama com a teló de fons! Això crec.
Jo diria que, en aquest temps de Transició i de Canvi, estem situats en algun lloc entre els tres models de disseny de la Realitat. Seguim acceptant que hi ha un Pla Diví i que estem destinats a representar els nostres papers a mesura que van desplegant. A més, aquest Gran Pla que anomenem Evolució té Sentit i Coherència. Tenim els nostres papers i "missions" de representar. Però també som cocreadors poderosos que ara són capaços d'exercir un paper actiu en aquesta Creació mitjançant la Intenció i la Concentració d'Energia. Sostenim la Llum i somiem amb la Manifestació dels nostres desitjos i visions. I a sobre també estem fent-nos més alegres i espontanis, ens estem reconnectant amb el poder que s'allibera quan ens vam reunir a alegres grups d'éssers creatius que sostenen la intenció de crear junts Pau i Alegria ... un Happening! Un espai perquè puguin produir-se els miracles, perquè a les nostres vides operen, de maneres atzaroses i e inesperades, però sempre meravelloses, les manifestacions espontànies i inesperades de la Intel·ligència Creativa Divina. Aquest model de creativitat obre un espai per als miracles. En realitat, en la meva experiència, obre el camí per enormes brots d'una energia creativa molt poderosa; així és com vaig trobar la meva pròpia Flama Bessona, però això és una altra història completament diferent que potser comparteixi amb vosaltres una mica més endavant.
De debò sento com si els dies de considerar la Creació i la Manifestació com alguna cosa sobre "mi" fossin història i ara el "nosaltres" fos el factor determinant de l'energia creativa. El "secret" no està en el que pugui manifestar per mi mateixa, sinó en el que puguem crear junts. Després de tot, aquest és tot el propòsit d'aquesta cosa anomenada "Planeta", aquests milers de milions d'ànimes que poden reunir-se per cocrear una Realitat en la qual tot ésser viu és partícip del "xou". I això també em porta a la lluita i la tristesa que estem presenciant en aquest temps. La gent que hi és fora, el la "Vella Realitat", està lluitant per sobreviure i trobar una via per anar cap al Nou. Ja sé que dir que ells són els que creen la seva pròpia realitat i les seves experiències queda del ms fashion, es que estigui ben deixar-los que segueixin es. Això ja no em conforma. Tots estem aqu junts i tots estem creant junts totes aquestes experiències. No podem posar-nos a part i dir trio no estar en aquesta realitat. El Estem. Triem Estar. I potser triem estar perquè pudisemos ser d'ajuda. Potser puguem ser d'ajuda de moltes maneres diferents. Potser n'hi ha prou amb que participem en el Joiós Happening de la creaci i l'Existència per elevar les Ànimes i esperits dels que estan perduts en la trama de la carència i el sofriment que han dominat l'escena dramàtica del Planeta durant tant de temps.
Sobretot això estava reflexionant avui mentre pensava en els preparatius que estem fent per a la Festa de Nadal dels Nens de la Fundaci Starchild. El regal d'un Happening de alegria i diversi en el marc de la lluita i la misèria que hi ha en les vides d'aquests nois. Alguns dels nens estan una mica desconcertats, com a record que ja ha passat en anys anteriors. No entenen el significat real del concepte del Nadal, per s comprenen la diversi i l'alegria que entraan el menjar i els regals. Les seves ànimes comprenen el happening de l'alegria creativa. Potser compartir aquesta Alegra en aquesta poca de l'any pugui ser una experiència sanadora, ms enll del mercantilisme i dels excessos navideos propis de les cultures consumistes.
Aix doncs, en aquest temps com de entreacte, mentre decidim cmo volem avançar i expressar les nostres energies creatives, que tots vostès experimentin la Pau, l'Amor i la profunda Alegr a què han de ser els nostres regals en aquesta poca de l'Any! Bones Festes per a Tots Vostès, creen el que creguin i estan on estan! Tots Vostès són part de Déu, tots són Creatius! Tots Som Un!
Starchild GLOBAL
UNA TIERRA..UNA FAMÍLIA
Nova Secció
LA NOVA TERRA NACIENTE:
PREGUNTES A L'ARCNGEL MIGUEL.
Et convidem a que enviïs a Celia preguntes que puguin ser rellevants, tant per a tu com per al planeta. Fes clic aqu per enviar les teves preguntes al Arcngel Miguel en qualsevol idioma. Si us plau, escriu en l'assumpte Pregunta per al Arcngel Miquel, indicant igualment si no vols que se citi el teu nom.
Servei en espanyol de Canalitzacions Privades amb el Arcngel Miguel a través de Celia Fenn. Per conèixer els detalls, fes CLIC AQU.
Poden descarregar les canalitzacions de Celia Fenn en espanyol, en arxiu Word, a ia.
2008-9 Celia Fenn i Starchild Global
This work is licensed under a Creative Commons.
Són lliures de copiar, distribuir, utilitzar i reproduir aquest treball sota les següents condicions: Han de concedir la seva crèdit a l'autor, no usar-lo amb propsits comercials, i no poden alterar-lo, transformar-lo ni basar-se en l. Per a qualsevol reutilizacino distribució, han d'establir clarament als altres els termes de la llicència d'aquest treball. Qualsevol d'aquestes condicions pot ser modificada amb permís del propietari del copyright. Qualsevol altre propsit d'ús ha de ser prèviament autoritzat per l'autor.
