Com la societat i el sistema mèdic ens han exclòs del procés de la mort, és tasca de cada un viure aquesta etapa de la millor manera possible. I per desgràcia, quan arriba el moment, estem tan desconcertats que no atinamos què fer ni com fer-ho. Bastant tenim amb les nostres emocions per mantenir-nos centrats En el meu camí d'autoconeixement tamb s'inclou aquesta formació; després la vida m'aporta les experiències per practicar, ja sigui a través de familiars i amics, o del voluntariat a hospitals.
És per això que, quan es em consulta sobre quina s la millor actitud a seguir quan algú s'est morint, miro un parell o tres dels meus llibres favorits sobre el tema com són Dret a morir en pau i amb dignitat de David Kessler, el llibre tibetà de la vida i de la mort de Sogyal Rimpoch, o Sobre el dol i el dolor d'Elisabeth K bler-Ross i D. Kessler, i extrec aquesta sntesi:
* S t mateix, natural i relaxat perquè ella (l'altra persona) pugui morir tal com ha viscut, sent ella mateixa.
* Una persona a punt de morir necessita, sobretot, que li demostrin un amor tan incondicional com sigui possible, lliure de tota expectativa.
* Posa't al seu lloc. Imagnate que estst estirat al llit, murindote, afrontant la mort.
I pregntate seriosament:
-Qu és el que ms necessités?
- Què és el que m'agradaria més?
- Què voldria realment l'amic que m'ha vingut a veure?
Una possible resposta seria "ser veritablement estimat i acceptat".
Una pràctica molt recomanable per acompanyar quan ja no són necessàries les paraules, és seure al costat d'aquesta persona, mirar-se als ulls, sincronitzar les respiracions, acariciar les seves mans, i donar-li un suau massatge. El contacte físic en alguns casos, és molt agraït.
La pràctica ens demostra que de vegades sembla com si "li costés marxar ...". Llavors val la pena fer una acomiadi en viu i amb veu: Donar-li permís per a morir-se, assegurar-li que sortireu endavant després de la seva mort, i que no ha de preocupar per vosaltres. I si no pots dir-li-en veu alta, repeteix-en silenci ben enfocat des del teu cor.
Ja només queda procurar que pugui morir en silenci i amb serenitat. Per això també és aconsellable deixar-la una estona sola, de tant en tant, perquè, la presència contínua de familiars i amics dificulta, en alguns casos, la partida. Quan un es queda sol amb si mateix, és molt més fàcil seguir el procés natural que tota vida requereix.
La mateixa força que ens va empènyer a néixer ens impulsa ara cap a un altre trànsit.
I tots ens vam quedar en pau.
Autor: Assum Fàbregas
VIST A:
