Xamanismes .. curanderos, meditació xamànica.
MEDITACIÓ XAMÀNICA
Capítol XXII del llibre La Meditació, de Jacobo Grinberg-Zylberbaum,
UNAM i INPEC, Mèxic, 1991.
Hi ha una gran quantitat de tècniques de meditació utilitzades pels xamans mexicans. Cada llinatge de xamans practica tècniques específiques que tenen el seu origen en períodes remots.
Els xamans mexicans utilitzen aquestes tècniques per purificar-se i preparar-se en la feina de casa de curació o en els seus treballs com a psicòlegs autòctons. A continuació s'expliquen algunes d'aquestes tècniques de meditació tal com les fan servir els xamans referits en el text.
meditació Olmeca
Els Olmecas van ser un poble altament desenvolupat que opinava que el veritable significat de l'existència consisteix a participar, propiciant el manteniment i desenvolupament de l'ordre Còsmic.
Hi ha evidències que indiquen que els Olmecas van desenvolupar sistemes meditatius les instruccions es troben gravades en les grans estàtues de pedra que van esculpir. Possiblement, ells van ser els originadors del xamanisme a Mèxic els representants encara existeixen.
La meditació Olmeca implica un maneig corporal molt interessant el qual té un efecte vitalitzador, de rejoveniment i de manteniment d'un estat de salut òptim. De fet, es diu que si la meditació Olmeca es practica en forma constant durant cinc anys, el seu efecte és el de mantenir, en forma permanent, la joventut.
Per practicar la meditació Olmeca s'utilitza la postura d'assegut, amb l'esquena recta. El meditador comença fixant l'atenció en el seu cos, concentrant primer en la seva columna vertebral. Visualitza aquesta última i s'imagina una llum o energia que gira al voltant de la columna en direcció contrària a les agulles del rellotge; és a dir, cap a l'esquerra. Aquest gir es realitza al llarg de la columna des de la base fins a la seva inserció en el crani. El gir es fa al voltant de la columna de dalt a baix i de baix a dalt, fins a aconseguir estendre-ho a tota la longitud de la mateixa. A mesura que el gir exterior es continua, s'intenta penetrar a la columna vertebral fent-la girar cap a l'esquerra -però en el seu interior-.
Si el meditador té èxit aviat notarà que tota la seva columna vertebral manifesta un gir sostingut cap a l'esquerra en tota la seva extensió i longitud. Quan l'anterior és aconseguit, llavors l'atenció es fixa en el cervell també fent-lo girar cap a l'esquerra. El gir cerebral s'inicia amb una estratègia similar a la usada amb la columna vertebral; és a dir, primer el meditador visualitza una llum o una energia que envolta el cervell girant a l'esquerra i poc a poc fa penetrar el gir cap a l'interior de la massa cerebral fins que aconsegueix que tota ella, en cadascuna de les seves parts, giri a l'esquerra.
Més endavant i utilitzant un procediment similar, s'atén a cada òrgan del cos: cor, pulmons, estómac, intestins, òrgans genitals, etcètera, i se'ls fa girar a l'esquerra.
Finalment, el gir s'estén a les cames, els braços, el tòrax i en general, a tot el cos.
No hi ha límit de temps per mantenir el gir a l'esquerra, encara que es recomanen dos períodes de gir de vint minuts cadascun, com a mínim suficient per començar a sentir els beneficis derivats d'aquesta pràctica.
meditació Yaqui
Un dels llegats xamànics més interessants és la tècnica d'equilibri entre el costat esquerre i dret utilitzada en la tradició dels indis Yaquis. Per a realitzar aquest exercici el practicant es posa dret i visualitza dues columnes verticals d'energia situades a banda i banda del seu cos. El primer pas d'aquesta tècnica consisteix a "abraçar" la columna esquerra col·locant el braç esquerre dalt i el dret sota de la columna. De seguida, traslladar la columna al costat dret dipositant-la allà. Ara la columna dreta és abraçada col·locant el braç dret dalt i l'esquerre baix i traslladada a l'esquerre col·locant-la allà.
La seqüència anterior es repeteix tantes vegades com sigui necessari fins a sentir un increment d'energia i un equilibri intern.
Una vegada conclòs l'exercici anterior, el practicant visualitza una columna horitzontal d'energia que l'envolta a l'altura del melic. Girant la seva esquena cap a l'esquerra "curta" la columna amb la seva mà esquerra com si aquesta fos un ganivet, col·loca el palmell de la mà perpendicularment al tall i empeny la columna sostenint, al mateix temps, amb el seu braç dret.
Segueix empenyent i sostenint la columna fins a situar en la seva esquena, amb una tirada final. Ara, gira la seva esquena cap a la dreta, "curta" la columna amb la seva mà dreta col·locant el palmell perpendicular al tall i empeny la columna sostenint amb el seu braç esquerre i col·locant-la en la seva esquena amb una tirada final. La seqüència es repeteix fins a equilibrar la part anterior amb la posterior.
Una altra de les tècniques xamàniques dels yaquies consisteix a tocar un tambor seguint un ritme constant per períodes perllongats. Si el ritme s'acompanya amb les dues mans, incrementa l'equilibri entre els costats dret i esquerre i ajuda a alliberar tensions i purificar el cos.
Tècniques de meditació de Don Lucio de Morelos
Don Lucio considera que el seu poder com xaman prové del que ell anomena "el món invisible" habitat pels "Treballadors del Temps", pels "ramats" i pels "pastors".
Les tècniques de meditació de Don Lucio estan ideades precisament per establir contacte amb aquest món invisible i amb els seus habitants.
Una de les tècniques, és l'establiment de contacte amb la natura i la relaxació en aquest contacte. Don Lucio tria algun paratge del camp, preferiblement lliure d'interferències sonores i allunyat d'interaccions humanes, i en aquest lloc, per exemple sota d'un arbre, se'n va a dormir i es relaxa deixant lliure la seva ment sense obstruir els seus processos, sense reprimir-ni guiar-los. En les seves paraules, deixant lliure al seu esperit perquè faci i realitzi les seves "negociacions espirituals".
Una altra de les tècniques de meditació d'aquest xaman, consisteix a prestar atenció als sons interns i escoltar els missatges dels "Treballadors del Temps" que, segons Don Lucio, es comuniquen amb ell en forma directa.
Tècniques de meditació de Donya Pachita
Donya Pachita, una de les més extraordinàries chamanas del Mèxic contemporani, realitzava veritables gestes de curació, de maneig de l'espai-temps, de l'energia i de la matèria, i deia utilitzar una sèrie de procediments que li permetien realitzar-la.
El procediment principal de meditació de Donya Pachita consistia en seure en una cadira davant el seu altar a la cambra on realitzava les seves operacions i curacions, i una vegada aquí, tancar els ulls i respirar suaument fins a aconseguir escoltar un brunzit característic en un dels seus oïdes . Un cop captat aquest brunzit, el qual, segons Donya Pachita, era la manifestació d'un canvi d'estat en ella mateixa, atenia aquest so intern fins que sentia que queia en una mena de gran orifici, després de la qual cosa canviava d'estat.
Donya Pachita meditava sobre sensacions sonores característiques i després es deixava anar en un acte que ella descrivia com d'un salt al buit o d'una sobtada baixada en una roda de la fortuna, després de la qual cosa començava les seves operacions quirúrgiques.
La tècnica em fa recordar un procediment hindú de meditació anomenat "shabd", en el qual, el meditador ha de posar atenció en un brunzit característic i seguir aquest brunzit per un lapse de temps relativament llarg.
Tècniques de meditació de Don Panchito
Don Panchito, un dels més veterans xamans de la República Mexicana, era d'origen maia i vivia en un poble petit del centre de la península de Yucatán.
Don Panchito utilitzava almenys tres tècniques de meditació.
La primera d'elles era l'observació atenta dels fenòmens naturals quotidians. Em refereixo a l'observació de l'alba, de l'vespre, dels moviments dels animals, dels seus propis processos interns, dels canvis de llum, dels moviments del seu hamaca a l'bressolar-se en ella, etc. Don Panchito era capaç de mantenir la seva observaci durant hores, atenent als mnims detalls de la mateixa.
La segona tcnica de meditacin que utilitzava Don Panchito, era l'observaci atenta de les estrelles de les nits. Durant aproximadament quinze minuts l trie alguna zona del firmament estrellat i fixava la seva atenci en aquesta zona en una postura de relaxaci, deixant que penetrés la informació estel·lar al seu interior. Tot seguit, el senyor Panchito es dormay en mat recol·lectava seus somnis i, a través del contingut dels mateixos, poda observar els seus propis processos i era capaç d'utilitzar aquesta informaci n per oferir-la a algun pacient. De fet la tècnica d'observaci estel·lar amb el subseqüent anlisi dels continguts onricos, els utilitzava Don Panchito quan algun pacient venia consultar-lo i li peda espec ficament en acte de adivinacin del seu futur.
La tercera tcnica de meditacin de Don Panchito, consisteixi en el que l denomina parlar directament amb Déu. D'aquesta tcnica el nic que puc esmentar és que Don Panchito posava èmfasi en què el subjecte del desenvolupament hagi d'aprendre a establir un diàleg directe amb Déu i mantenir aquest di logo sense intermediaris.
Tcniques d'Meditacin de Don Gaudencio
Don Gaudencio és un descendent dels indis Tepanecas. l utilitza dos tcniques d'meditacin que, a diferència dels xamans anteriors, són tcniques actives.
La primera d'aquestes tcniques és el que podrem anomenar la tècnica del pas de poder. sta la utilitzen els indis tecpanecas per adquirir major energia i poder, i amb ella interactuar en forma més adequada durant els seus processos curatius. Això consisteix en caminar amb les cames lleugerament flexionades, el pit obert i en una posició avançada en una mena de mimetisme del que podria ser la caminada d'un goril·la. Aquest pas de poder es manté durant un temps considerable sense interrupciny, segons Don Gaudencio, provoca un increment energètic.
La segona tècnica, tamb d'origen Tecpaneca, consisteix a girar lentament el cap en una direcci horitzontal d'esquerra a dreta i després de dreta a esquerra. Els girs es fan prement la barbeta contra el pit durant el gir lent. Segons Don Gaudencio, els indis tecpanecas arribaven a mantenir aquesta tcnica de meditacin activa durant vuit hores ininterrompudes, concentrndose totalment en el gir lent, produint, d'aquesta manera, un increment en la capacitat de atenció i la focalizacin de la mateixa.
Tcniques d'meditacin de Carlos Castaneda
Aquest chamn contemporani, discpulo de Don Joan Matus de Sonora, utilitza una quantitat indeterminada de tcniques de meditacin de les que noms m'és possible parlar de dues d'elles .
Una tcnica molt semblant a la descrita anteriorment dels indis tecpanecas, consisteix a girar lentament el cap, tamb de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta amb una aadidura: durant el moviment s'imaginen escenes que involucren a altres persones amb les que han interactuat i, durant el gir i en inhalar recullen els elements de la pròpia presència que senten han deixat escampats en les persones amb les que van interactuar, i durant l'exhalació retornen a aquestes mateixes persones els elements energètics que han pres d'ells.
La tècnica permet recuperar l'energia personal sense interferències ni creus amb l'energia d'altres persones. Des d'un punt de vista psicoanalític es podria explicar aquesta tècnica com la d'una recuperació dels processos transferibles i contratransferibles del xaman. En altres paraules, és una tècnica que permet elaborar les interaccions del passat i netejar-les de càrregues energètiques i emocionals.
En aquest sentit, una altra de les tècniques de meditació que utilitza Carlos Castaneda consisteix a recórrer la memòria en forma seqüenciada del moment present cap a enrere, elaborant els processos de la interacció a través d'aquesta inhalació i exhalació i gir de cap amb l'objecte de restablir el present i esborrar la història personal i la sèrie de condicionaments i associacions que s'han internalitzat.
Una de les idees i objectius principals d'aquestes tècniques és l'assoliment d'un silenci intern. En altres paraules, un espai en el qual no hi hagi diàleg intern, amb l'objecte de poder interactuar amb la Realitat en el present i amb total fluïdesa.
Tècniques de meditació de Juan Diego
Juan Diego utilitza una tècnica de meditació molt interessant, que consisteix a seure immòbil com a primer acte del matí després de despertar i romandre així durant dues hores, permetent que el seu ego s'esvaeixi poc a poc i, en lloc seu, el seu cos s'impregni de l'energia del medi ambient. En pròpies paraules de Juan Diego, la seva tècnica consisteix a permetre que l'energia del "Ser" substitueixi la seva pròpia bañándole-hi totalment.
Segons Juan Diego, d'aquesta manera s'adquireix la suficient força per poder alleujar els mals dels pacients que vénen a demanar-li auxili.
Tècniques de meditació de Donya Josefina
Donya Josefina podria considerar com una xamana veterana que es dedica a curar a la ciutat de Oaxaca, i que utilitza una tècnica de meditació extraordinàriament sofisticada que intentaré descriure a continuació.
Donya Josefina afirma que pot romandre conscient durant tota la nit observant els seus propis processos i estimulant el que ella anomena "viatges fora del cos". Donya Josefina utilitza aquests viatges per establir contacte amb els seus pacients, independentment de la distància a la qual es trobin i sobretot per viatjar a un paratge que diu està localitzat al Japó i, ens paratge, establir una interacció amb els habitants que, segons ella, hi viuen.
Donya Josefina afirma que en té prou visitar aquest lloc per readquirir força i poder treballar durant tot el dia en els seus processos terapèutics, sense necessitat de dormir durant moltes nits.
conclusions
Cal aclarir que aquesta revisió de les tècniques de meditació dels xamans mexicans no és de cap manera exhaustiva ni tampoc es podria considerar que constitueix un èmfasi final o total sobre les tècniques que fan servir. Més aviat ha estat una revisió parcial que, a mesura que s'obté més informació, pot ser enriquida en futurs treballs.
Per ara és possible afirmar que, en general, els xamans mexicans utilitzen dues grans famílies de tècniques de meditació: d'una banda, el que podria denominar tècniques actives com el pas del poder, els moviments giratoris de cap, i d'altra banda, tècniques que no impliquen moviments i, per això, podrien denominar passives, com les que utilitza Són Panchito en les seves observacions de la naturalesa i en la seva fixació de l'atenció en les estrelles.
Els nivells de complexitat de les tècniques de meditació de xaman en xaman, des de molt concretes fins molt abstractes, des de les que impliquen moviments específics com en el cas de Don Gaudencio, fins a les que impliquen l'establiment d'un diàleg directe amb Déu com el cas de Don Panchito.
Abjini Arráiz
www.portalterraluz.com
www.abjiniarraiz.com
