Sempre he volgut saber. Com se sent Déu? No s difcil experimentar que sent Déu en el seu estat sense forma. Si medites profundament, si romans assegut per un lapse suficient i la teva ment se sent calmada fins que ests descansant dins com el fonament de tot Ser, et comenzarsa sentir tan bé com Déu ha de sentir: complet, buit oi lliure; absolutament content, sense desitjos. Tot el que els Déus sense forma volen fer és estar meditant eternament en si mateixos. És per això, que quan vam descobrir que la dimensinms profunda de la teva pròpia consciència, sentim, Podrà descansar aqu per sempre. Quan experimentes l'estat mes pur de l'Ésser, aquestes experimentant com Déu s'ha d'haver sentit abans que l'univers hagi nascut i aquestes experimentant el més profund de tu mateix, que no està separat de l'buit de no tocar de peus sobre el sòl .
An aquest fonament de tot Ser, és només una part de la naturalesa de Déu. Déu és tamb tot el que ha aparegut del no-res el procés de 14 bilions d'anys explosius per transformar-se. I quan Déu pren aquest lapse de temps des estar sense forma fins formar-se, l'experiència de la sensaci canvia dramticament. El fonament de l'Ésser és Déu en la seva forma manifesta, però en el minut que es creua el llindar de zero a alguna cosa, Déu es manifesta com un impuls evolutiu. L'un mateix decideix crear-se en forma i del no-res sorgeix un desig impensable i bast de transformar-se. L'univers complet, incloent el teu propi ésser en aquest precís moment, és l'expressió i manifestació d'aquest desig.
El mes proper que podem arribar a entendre com se sent aquesta dimensió creativa de Déu és observant la manifestació biològica de l'impuls evolutiu. El desig de crear forma és experimentada en el cos humà com l'impuls de procrear, o el desig sexual. Si observes que sorgeix el desig sexual en la teva pròpia experiència, veuràs que se sent com una sensació de necessitat arrabassada, un sentiment d'èxtasi i un sentiment simultani de "He ..."
El mateix impuls creatiu s'experimenta en nivells més alts com l'impuls de la innovació, la passió de crear el que és nou. Quan algú de nosaltres és dominat per l'impuls creatiu, experimentem una sensació d'èxtasi i simultàniament d'urgència.
Això és superior, una expressió molt més evolucionada de l'impuls creatiu, que només els éssers humans poden experimentar. Cap altra forma de vida semblés forçada a crear allò que és nou. I la major manifestació d'aquesta experiència únicament humana és l'impuls espiritual, que és el mandat per evolucionar a nivell de consciència. L'encantament de l'impuls a tornar-se més conscient, sent l'expressió més profunda de la Primera Causa que hi ha. Quan aquest impuls es desperta en el cor i en la ment humana és el que anomenem el Veritable Ser.
Els Éssers Humans experimentem la dimensió creativa de Déu en cada nivell del nostre ésser, però és mes fàcil localitzar-primer en un bast nivell físic, on pot, algunes vegades sembla irresistible. Pensa en l'èxtasi quan ho experimentes en la seva major intensitat física i tracta d'imaginar la mateixa intensitat a nivell de consciència. Així és com se sent Déu tot el temps en crear l'univers. I Déu mai experimenta alleujament. Llavors quan Déu salta d'estar sense forma a prendre formar, el, ella o això s'incorpora a un estat de gairebé agonia, amb el desig aclaparador i sempre incomplert de crear o transformar-se.
Com Déu se sent, és probablement una paradoxa. D'una banda la perspectiva del que no manifestat, el no nascut, la base buida de tot Ser que mai ha estat incorporada a un corrent de temps, tot aquesta ja sempre perfecte, Res ha passat i llavors Déu reposa eternament, en pau, amb gran felicitat. Però la part de Déu que s'ha tornat manifesta, que ha decidit crear l'univers, l'experiència de necessitat d'èxtasi és aquella que és ininterrompuda.
La intensitat darrere d'aquesta força és emocional, psicològica, espiritual, filosòfica i físicament aclaparadora i el que comença a sortir al cor i ànima, en despertar el veritable Ésser, o impuls espiritual, és el reconeixement naixent del fet de cada un de nosaltres, en un nivell més alt del nostre ésser, és la manifestació de Déu, la mateixa energia i intel·ligència que inici tot el procés creatiu.
En despertar la teva Veritable Ser, comences a intuir i sentir la connexió amb l'impuls d'evolució, en aquesta energia i intel·ligència que sorgeixen. De fet comences a sentir treballant en tu, en la força d'evolució movent-se a través del teu cos i ment en el nivell més alt. Quan sents que això sorgeix, que el que estàs experimentant és l'expressió més delicada i profunda de l'explosió còsmica inicialment l'extern arriba al Big Bang. És el més lluny que ha anat, tant com sabem ara: quan tu, un ésser humà en l'era principal, despertes la força misteriosa d'evolució al teu propi nivell de consciència. Llavors en experimentar l'impuls espiritual, aquestes experimentant el big bang com una força de sort en el desenvolupament i creixement interior. El veritable Ésser és el sentiment d'aquest cop inicial del no-res a tot en el qual vas participar fa catorze bilions d'anys. A nivell de consciència, s'experimenta un sentiment que hi ha alguna cosa important que impensablement ha d'ocórrer ARA.
