L'origen de la Càbala, segons alguns autors, té un passat tan remot com el lliurament a Moisès de la Torà al Sinaí. El sorgiment d'aquests textos és discutit pels experts, que situen els seus inicis en molt diverses dates de la història.
Una teoria afirma que hi ha referències de la Cbala en els textos citats per Daniel 12, 10, així com en el llibre apcrifo d'IV Esdres 14, 5-6, el que demostrés que ja en els primers temps de la Història d'Israel, hi hagi la interpretaci esotrica omgica dels textos religiosos. No obstant això, hi ha qui creuen que la Cbala és una aportació posterior de la cultura hebrea.
Qu és la Cbala?
La cbala és una escola de pensament esotrico que analitza els textos de la Tor (per als cristians, el Pentateuc) a la recerca de les bases i propsits de l'existència, així com per el creixement espiritual.
La Cbala era, en la literatura hebrea antiga, el cos de la doctrina. En ella, cadascuna de les veintids lletres de l'alfabet hebreu té una interpretaci numrica que deriva en una altra lletra, la qual forma un nou missatge o coneixement.
L'origen esotrico omgico de la Cbala, però, roman en una onada d'opinions oposades.
L'origen de la Cbala
L'origen de la Càbala és molt discutit. Alguns autors el situen en la revelació de Moisès al Sinaí, on hauria ja en els primers temps de la història d'Israel una interpretació esotèrica o oculta dels textos sagrats.
La veritat és que molts dels textos citats en aquestes interpretacions no esmenten la Càbala, i només podem trobar alguns textos que indiquen la seva presència (com la utilització de noms de Déu amb fins màgics) en les comunitats de Babilònia jueves al IV DC, quan el Talmud ja havia esmentat idees alienes a la Bíblia, com el valor màgic de les lletres de l'alfabet.
Aquest origen Babilònic és també suggerit pel Adam Kadmon, posteriorment part de la Càbala i per figures com el Metatron. No obstant això, els inicis d'aquests conceptes extra bíblics no són de la Càbala pròpiament dita.
Una de les interpretacions suggereix que la primera arribada de les idees que podrien dir-precabalísticas es va produir a mitjan el segle IX, en el temps d'Aaron B. Samuel, però, l'anomenada Càbala alemanya de la qual derivava, no apareixeria fins a finals del segle XII precedida per dos aportacions espanyols.
Un d'ells va ser el de Avicebrón (1021-1058) o Shlomo ben Yehudah Ibn Gabirol, 1 malagueny poeta medieval, potser el més gran neoplatònic de la tradició àrab medieval que va donar un gran impuls a la Càbala a través del seu Font de la vida (Mekor Hayim).
Probablement hagi estat el més gran neoplatònic de la tradició filosòfica medieval àrab, i possiblement hagi estat també el més gran poeta medieval.
El segon aportació va ser el de Maimònides (1135-1204) o Mosheh ben Maimón, un cordovès metge, rabí i teòleg jueu estudiós de la filosofia grega que va incorporar aquests elements al judaisme aplanant el camí a la Càbala posterior.
No obstant això, diversos autors consideren a Esdres el primer intèrpret de la Torà. Es diu que mig segle després de la destrucció de Jerusalem, el rabí Akiba va escriure el Llibre de la Creació (Sefer Yetzirah) i el seu deixeble Simón Bar Yohai, va escriure el Llibre de l'Esplendor (Sefer Ha Zohar).
La veritat és que abans de l'era cristiana ja existien interpretacions cabalístiques dels textos religiosos jueus, que s'anaven transmetent de forma oral a partir d'Esdrás.
Vist a El Bloc Esotèric, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca
http://elblogesoterico.blogspot.com/2013/03/como-surgio-la-cabala.html
