L'Aprenentatge: de la individualització a la iniciació.

Taula de continguts amagar 1 L'PERSONALITAT HUMANA 2 LA RECERCA 3 LES ETAPES DEL CAMÍ 4 INFLUÈNCIA DE LES ESCOLES SOBRE ELS DEIXEBLES

Aprehendre, aprendre, comprendre, comprehender i tots els derivats del verb prendre com emprendre, signifiquen "captar per l'esperit"

El següent article mostra el recorregut del procés d'aprenentatge al planeta Terra, per fer la transició de la cambra regne de la naturalesa al cinquè.

El treball de l'evolució, per ser part de la determinació de la Deïtat d'expressar la divinitat per mitjà de la forma, és necessàriament la tasca de la revelació i, pel que l'home concerneix, aquesta revelació s'expressa com acreixement de l'evolució de l'ànima i en tres etapes:

1. La individualització La personalitat.

2. La iniciació L'ego.

3. La identificació La mònada.

L'INDIVIDUALITZACIÓ (1)

Què és la individualització des del punt de vista del desenvolupament psicològic de l'home? És la centralització de l'aspecte inferior de l'ànima, la intel·ligència creadora, perquè pugui expressar-se a través de la forma. Oportunament serà el primer aspecte de la divinitat que així s'expressi. És el sorgiment a la manifestació de la qualitat específica de l'àngel solar a l'apropiar-se d'una o més embolcalls que constitueixen la seva aparença. És la imposició inicial d'una energia aplicada i dirigida sobre aquest triple conglomerat de forces que anomenem la natura forma de l'home. Llavors apareix a l'escenari de la vida l'individu que va cap a la plena coordinació i expressió. Apareix l'actor i aprèn la seva banda; fa el seu debut i es prepara per al dia de la plena expressió de la personalitat. L'ànima penetra en aquesta forma densa i en el pla més inferior. El jo comença a exercir la part que li correspon, expressant-se per mitjà de l'egoisme, que finalment condueix a un ultérrimo altruisme. L'ens separatista comença així a preparar-se per a la realització grupal. És un Déu que camina sobre la terra, vetllat per la forma carnal, la naturalesa de desig i la ment fluídica. Momentàniament és presa de la il·lusió dels sentits i està dotat d'una mentalitat que primer obstaculitza i empresona i finalment deslliga i allibera.

S'ha escrit molt en La Doctrina Secreta i en el Tractat sobre Foc Còsmic sobre el tema de la individualització. Pot ser simplement definit com el procés pel qual les formes de vida en el quart regne de la naturalesa arriben a:

1. La individualització conscient per l'experimentació de la vida dels sentits.

2. L'afirmació de la individualitat per l'ocupació de la ment discriminadora.

3. El sacrifici final d'aquesta individualitat en favor del grup.

Actualment la tasca de les masses consisteix a arribar a ser conscients de si mateixes, i estan desenvolupant aquest esperit o sentit d'integritat o plenitud personal, que portarà com a resultat una acrescuda autoafirmació -primer tret de la divinitat. Tot i les complicacions i conseqüències immediates en la consciència del món i de l'estat de l'ésser, tot això és correcte i bo. D'allí que sigui necessari guiar immediatament als deixebles en totes les nacions i entrenar-los per portar una vida de correcta aspiració, amb el seu consegüent preparació per a la iniciació. Els pares i els mestres intel·ligents de la joventut haurien d'emprendre avui la tasca de dur a l'activitat mundial a aquests individus conscients que emprendran el treball d'autoafirmació en els assumptes actuals. La psicologia de les masses que accepten informacions sense discriminar, obeint ràpida i massivament les limitacions imposades a la llibertat personal, sense la deguda comprensió de les raons subjacents i seguint cegament als líders, només arribarà a la seva fi quan es fomenti intel·ligentment el reconeixement individual del yoísmo i les asseveracions de l'individu que tracta d'expressar les seves pròpies idees. Una de les idees fonamentals subjacents a la conducta humana i individual, rau en la necessitat de pau i harmonia per tal que l'home pugui específicament desenvolupar el seu propi destí. Tal la fonamental i profunda creença de la humanitat. La primera evidència de l'emergent autoafirmació de la massa d'individus ha de ser duta en aquesta direcció, ja que constituirà la línia de menor resistència. Després li seguirà l'eliminació de la guerra i l'establiment d'aquestes condicions de pau que oferiran l'oportunitat per entrenar-se i obtenir un acurat progrés cultural. El dictador és un individu que, sota aquest procés, ha adquirit coneixement i poder i és un exemple de l'eficàcia del caràcter diví, quan se li permet actuar com a producte del procés evolutiu. El dictador expressa moltes de les potencialitats divines de l'home; però algnda ser un anacronisme, perquè quan la majoria arribi a l'etapa de l'autoconsciència ia la potència individual i tracti d'expressar plenament els seus poders, el dictador es perdre de vista per la autoafirmacin d'aquesta majoria. En l'actualitat l representa la meta per al jo inferior, la personalitat.

No obstant això, abans que molts homes puguin arribar a ser autoafirmativos sense cap perill, ha acréixer el nombre dels que han transcendit aquesta etapa i tamb dels que ho saben, ensenyen i demostren, per tal que els molts que constitueixen el grup dels intel·ligents format per individus autoconscients, puguin identificar dscriminadamente amb el propòsit del grup i submergir les seves identitats separatistes en les organitzades activitats i la sntesi grupals. questa és la predominant tasca del Nou Grup de Servidors del Món, la qual hauria de ser actualment la aspiraci dels deixebles mundials. Aquest treball d'entrenar els individus en el propòsit grupal, ha de ser efectuat de tres maneres:

1. Per la imposada identificació personal amb el grup, a través de l'experiència de la comprensió, el servei i el sacrifici. Això pot molt bé constituir un experiment til i autoimposat.

2. Per l'educaci de les masses en els principis subjacents en el treball grupal i l'entrenament d'una opininpblica il·luminada sobre aquests conceptes.

3. Per la preparaci de la majoria dels components del Nou Grup de Servidors del Món per assolir aquesta gran transici en la consciència, que anomenem iniciació.

L'APRENENTATGE (2)

Doncs bé, passant a una altra cosa, desitjo esmentar que en aquesta segona part, parlarem dels diferents camins que ha de prendre un aspirant normal, per poder assolir el sender que condueix a la iniciació.

Abandonem l'enfocament histric i ens endinsem en un enfocament d'expansi de consciència, és a dir, descriurem en primer terme com és la situació que preval en la majoria dels aspirants quan recintes inicien aquest camí; estarem com vostès podran veure, descrivint la realitat de consciència en què viu un ésser sense instruccino entrenament espiritual. Pas a pas, anirem descrivint els diferents reconeixements que ha de fer aquest discpulo aspirant a través de l'estudi de si mateix, fins que arriba a reconèixer:

Primer: EL CAMÍ.

Segon: LA SEVA REALITAT INTERIOR.

Tercer: LA NATURA DEL TREBALL QUE HA DESENVOLUPAR A FI DE PODER REALITZAR LA INICIACIÓ.

És aquesta en realitat una descripció sistemàtica de l'expansió de consciència. També serà aquesta en particular, una presentació dels efectes que ocasiona aquesta expansió de consciència dins de la ment i la vida d'un individu.

Observarem també com la vida física externa es veu modificada de sobte, pels canvis que van tenint lloc en la seva consciència mental. Arribarem, lògicament, a descriure moltes vegades, el procés pel qual han passat molts de vostès i sabrà cadascú reconèixer l'etapa en què es troba.

També buscarem penetrar en els motius ocults que té la mònada espiritual per emprendre aquest camí.

Entendrem els programes d'instrucció que la Jerarquia ha plantejat per a aquesta humanitat i els mecanismes ocults que els mestres fem servir, per reconèixer quan un individu està preparat per a un següent pas en el seu procés d'expansió.

Revelarem també, alguns secrets que descriuen perfectament les etapes per les quals passa un individu en aquest continu intent per autodescobrir.

I finalment, entendrem, el que aquests canvis individuals ocasiona en aquest gran ésser anomenat raça humana.

Si bé tots aquests punts han estat tractats en obres anteriors, cal emprendre aquest nou esforç per tal de poder complementar dins de la ment de l'home actual, una nova sèrie de línies de pensament que obrin una gamma infinita de possibilitats, tant per apropar-se els homes a la Jerarquia, com perquè el Regne de Déu baixi finalment i es multipliqui en tota la seva glòria, en el regne dels homes.

Deixo aquí les meves paraules i els convido a reflexionar en cadascuna d'elles, perquè constitueix per a tots vostès la prova inequívoca de la conjunció que s'està donant entre les ments humanes i les ments dels Mestres.

CRIDAT AL MÓN ESPIRITUAL

En primer lloc, hem de reconèixer que la condició que preval entre els éssers humans no entrenats pel que fa al seu ésser interior, s'expressa clarament per la paraula "adormits". Els éssers humans normalment es troben adormits i funcionen a través d'una personalitat, un vehicle que hem tractat àmpliament en altres comunicacions.

La personalitat és, d'una banda, la suma i la conjunció d'aquests aspectes que l'ésser humà desenvolupa a mesura que creix i madura durant la seva vida física, i per l'altra, els impulsos que rep del seu ésser espiritual i que en un principi romanen actius, però que tard o d'hora cauran ensopits davant la força activa, dinàmica i potent de la personalitat, en altres paraules, l'ésser humà a mesura que va acumulant experiències i coneixements del món que l'envolta, aprèn a fixar tota la seva atenció i la seva energia en els impulsos que rep dels seus cinc sentits provinents del món exterior; aquests impulsos van poc a poc fent callar la veu interior que l'impulsa a seguir tal o qual camí. Dins de l'aprenentatge que prové del món exterior, es troben també els aspectes de la personalitat que manifesten els familiars, els seus amics i el que aprèn ara a través dels mitjans de comunicació, la televisió, les revistes, etc. D'aquesta manera, la seva personalitat es va conformant com una rèplica més o menys exacta, de tot el que els seus sentits van captant l'exterior. Ell es tendeix a copiar perquè és bàsicament aquest el mecanisme mitjançant el qual es treballa en l'univers: "Com és a dalt és a baix". "Com és endins és fora".

El món exterior al portar a la vida un nou ésser, el porta i el reprodueix exactament tal com són la resta dels éssers humans, és a dir, la humanitat porta més éssers al món i els reprodueix tal qual, d'acord amb els patrons que prevalen en cada època de la humanitat; però, els impulsos interns que provenen de l'ésser espiritual, són els que ocasionen canvis graduals en aquesta humanitat.

Perquè això es doni, cal que els éssers humans escoltin, escoltin, posin atenció en l'anomenat de l'ésser interior. És així com poc a poc alguns individus que han estat capaços de captar la seva realitat interior i l'anomenat de l'esperit, prenen determinat curs d'acció, trien determinada senda en el seu camí, i van modificant la consciència col·lectiva i impulsen a la humanitat com un tot, a seguir avançant dins de la sendera que el Pare els ha marcat des del principi de la seva creació.
Doncs bé, els éssers humans dins del seu presó de la personalitat que no és altra que el fruit del miratge, de l'maia, comencen a captar alguns impulsos provinents del seu ésser interior que els porten a qüestionar-se si la vida que estan portant és l'única possible o factible de viure en aquest pla físic.

Quan l'ésser humà inicia una recerca cap a alguna cosa que intueix superior, és allà a on l'ésser espiritual ha començat la seva tasca i ha aconseguit destruir part de la teranyina del maia que envolta els éssers humans. Sorgeixen als éssers humans, llavors, certes inquietuds dins de la personalitat de l'individu; la personalitat per la seva part busca fer callar immediatament aquestes inquietuds, enfortint la teranyina que envolta l'ésser interior; la ment busca fer congruents totes les coses que envolten la vida d'aquest ésser, mentre l'ésser interior espiritual, busca despertar en aquest vehicle de la personalitat, el desig d'assolir nivells superiors d'existència.

Dins d'aquest conflicte el karma o darma de la persona, tard o d'hora ho empeny fins a aconseguir un primer contacte amb els ensenyaments de l'esperit; neix així el que anomenem nosaltres el primer anomenat.

En aquest primer anomenat, molts éssers responen però molts altres ho ignoren; és el primer contacte amb la filosofia espiritual, el primer contacte que permet a l'individu entendre que hi ha altres dimensions de coneixements, altres possibilitats per a la seva existència, nous horitzons per on pugui encaminar la seva vida i participar d'una manera diferent.

Aquest primer anomenat és curosament preparat per la consciència espiritual de tots els éssers humans; en ocasions l'anomenat es dóna després d'un període de crisi en què l'individu ha patit alguna desil·lusió; algun problema, alguna cosa que ha permès portar la seva atenció cap al seu ésser interior i preguntar-se: Per què a ell li passen aquestes coses?

Hem dit altres vegades que els problemes en la vida quotidiana depenent del grau de severitat, forzan l'estudiant a portar la seva atenció, des del món exterior en què normalment resideix, cap al seu món interior; qüestionar la seva vida, preguntar-se si això és el que desitja per a la resta de la seva vida, o preguntar-se perquè precisament a ell li ocorren una o altra cosa. En aquest moment en que la seva atenció està centrada sobre si mateix, moltes vegades es dóna el primer anomenat. El contacte amb aquest món espiritual en un moment de crisi i en moltes ocasions l'individu està més propens a actuar favorablement davant aquesta crida i atendre'l; altres vegades és contraproduent, l'individu lluny d'acatar l'anomenat, s'entrega afanyosament a l'autodestrucció.

Atès que els éssers humans estan formats per una gamma infinita d'aspectes psicològics, difícilment es pot predir la reacció que passarà davant una o altra estímul exterior; és per això que la consciència de l'ésser espiritual que habita dins de la personalitat, ha d'estudiar acuradament les possibles implicacions d'aquest primer contacte.

Altres vegades, el primer contacte es dóna des de la infància i el propòsit no és presentar a l'individu diferents opcions en la seva evolució, sinó sembrar en la seva ment les llavors que tard o d'hora germinaran, enfortint la seva ferma convicció de voler redreçar la seva vida o encaminar-la per el sender espiritual.

Els nens, pel fet d'estar en el procés de formació de la seva personalitat, quan són educats dins de la filosofia espiritual, prenen els conceptes abstractes de l'esperit d'una manera més natural i els incorporen en les seves vides d'una manera tan plena, que constitueixen tard o d'hora, la llavor de la nova societat que haurà de regir els destins de la humanitat; d'aquí la conveniència que als nens se'ls inculquin els conceptes espirituals des de molt aviat.

Quan és un adult el que de sobte estableix el seu primer anomenat o el seu primer contacte, pateix un xoc de consciència; el seu marc de referència a través del qual a caminat tota la seva vida comença a tenir una crisi perquè creia haver inventariat tot el que existeix i no obstant això, havia deixat fora els conceptes espirituals. Aquest marc de consciència en el qual venia movent-se, es veu de sobte desestabilitzat per la nova ensenyament en què està participant.

A nivell energia el que està passant amb l'ésser, és que a l'escoltar aquests nous conceptes, la seva ment comença a treballar amb una activitat inusitada, tractant d'estimular alguns records, alguns fets perduts en l'experiència de l'individu i que puguin enfortir o negar els conceptes nous que està incorporant en la seva ment; això fa que les energies del cos mental treballen acceleradament i comencin a estimular els chakres.

Cada vegada que l'individu accepta una idea que per a ell és nova, automàticament el cos mental reacciona accelerant les seves energies i estimulant els contactes espirituals; d'això es deriven alguns beneficis que puguin determinar el que l'ésser es lliuri de ple a aquest ensenyament o bé, que la rebutgi completament i no vulgui saber d'ella mai. En ocasions, i afortunadament constitueix la major part de les vegades, l'ésser humà incorpora dins del seu inventari mental els nous conceptes i no pren cap acció.

Generalment, si l'individu no posseeix una energia neta i està ple d'altra banda de vicis astrals, les noves energies no seran prou poderoses com per obligar-lo a que prengui una acció permanentment, sinó que l'individu es veurà embolicat en una espècie de vaivé espiritual.

De vegades li crida molt l'atenció l'ensenyament i ingressa a l'escola, després passa per llargs períodes d'absència i torna novament i en aquest vaivé, les seves energies van canviant de polaritat. Quan es troba a l'escola fa servir polaritats positives i quan es troba en la seva vida normal, fa anar les polaritats negatives, això per dir-ho d'una manera didàctica. No obstant això, el que està passant, és que quan penetra a l'escola, les seves energies són d'ordre elevat i es reactiven les seves xacres, però tard o d'hora les seves forces astrals l'impulsen novament cap a la seva vida quotidiana, generalment dominant per l'emotivitat que li ocasionen els diferents aspectes de la seva vida. D'aquesta manera es veu embolicat novament en la teranyina del maia i la seva vida es tanca sense donar possibilitat al fet que continuï el seu ensenyament espiritual; simula davant dels nostres ulls com una petita cuca de llum que de sobte s'il·lumina i després roman apagada.

Molts éssers comencen el seu camí d'aquesta manera, intermitentment, anant i vivint, encendindose i apagndose; però tard o d'hora, el subtil mou al dens i les energies de l'esperit són prou fortes com per crear un buit mso menys important en la telaraa del maia; d'aquesta manera, l'individu sent la necessitat i posseeix la força prou com per a romandre períodes llargs dins de l'ensenyament de l'esperit.

Despusy quan l'ésser es troba ja sotmès a una ensenyament espiritual, poden ocórrer una gamma infinita de possibilitats.

Per explicar el procés que té lloc una vegada que l'individu ha penetrat en la sendera espiritual, haurem d'estudiar tamb les caracterstiques que tenen alguns grups o escoles.

Atès que no és el tema d'aquestes plticas l'caracteritzar cada un dels diferents grups, escoles i ensenyaments que actualment hi ha a la humanitat, breument podem dir:

La força d'un grup est determinada per la naturalesa del seu contacte amb el món espiritual, per la unitat del seu propsit entre els diferents integrants del grup, per la neteja de l'energia amb què treballa i per l'energia amb què treballa i pel magnetisme que hagi aconseguit desenvolupar com a grup i no a nivell individual.

Depenent de tots aquests aspectes, els seus deixebles, els seus integrants, es veuran en major o menor grau units a aquest grup. D'aquesta manera, la influència que el món exerceix sobre l'individu que est aprenent, és determinant per saber si l'ésser ser capaç de trencar la seva telaraa particular, o bé les seves forces astrals el envolvern novament i el sumergirn en les boires del maia i el miratge.

En un grup on es tingui una consciència unificada al propòsit, el magnetisme que com a grup posseeix no ser prou fort com per atraure les persones desitjoses de trobar la veritat i retenir-les per un temps llarg.

En aquells grup, però, es manegen energies d'ordre superior, que han aconseguit establir un nucli de persones que treballen en els nivells interns, que són canals de les energies superiors i que han pogut desenvolupar un magnetisme prou fort per mantenir ferms els suports de l'escola, els individus que ingressin en ella rebran immediatament els beneficis activats, perquè la telaraa del seu maia desaparegui en un temps relativament curt.

Els termes destrucci del maia personal, signifiquen la revaloracin dels conceptes sota els quals la vida de l'individu s'estava donant; la dissipaci dels problemes, angoixes, temors en què l'individu s'havia submergit donada la vida que estava portant, significa la reorientacin dels motius personals que empenyien l'individu a perseguir tal o qual cosa.

És de tots sabut que el primer canvi que s'opera en els individus quan ingressen en escoles espirituals, es donen en aquells aspectes que constituan crisi per a ells mateixos, problemes aejos, temors, vicis o angoixes que sovint els afligien ; són en aquests punts on es noten els primers canvis i la ra és simple: Els nous conceptes espirituals van revelar els seus punts de vista, reformen els seus enfocaments de consciència i tenim ara un ésser que està aprenent a veure la vida d'una manera diferent .

Aquests són els primers canvis que s'operen en els éssers humans, quan recentment ingressen a la filosofia espiritual atenent al primer anomenat.

Aquí deixaré les meves paraules que cal que estudiïn i revaloren a la lus de les seves experiències. El que direm després tindrà a veure amb el comportament propi dels éssers humans dins d'aquest nou camí que han començat a descriure.

LA PERSONALITAT HUMANA

Tractar el tema de la personalitat humana, és intentar explicar les causes fonamentals de més del noranta per cent dels problemes que afligeixen a la humanitat. Podríem omplir molts llibres per explicar els complicats processos que es donen lloc dins de la personalitat humana, de fet hi ha milers d'ells tractant aquest tema, pel mateix, no és la meva intenció pretendre cobrir aspectes ja entesos pels éssers humans; desitgem llançar noves llums, identificar senders, revelar noves línies de recerca que permetin fer la llum en aquests obscurs i complicats terrenys de la ment humana.

Ja s'ha esmentat en repetides vegades que el procés de la creació és similar al creixement d'un arbre; comença sent una fràgil branca que sosté unes quantes fulles, però més tard aquesta fràgil branqueta comença a convertir-se en un tronc fort i poderós que al seu torn suporta altres branques, les quals se segueixen diversificant fins arribar finalment a les unitats fonamentals de vida, a través de les quals l'arbre interacciona amb el seu entorn que són les fulles.

Anàlogament podem parlar d'una gran vida, d'un gran ésser que ha anat creixent conforme la seva evolució avança i que ha anat fabricant branques a mesura que les races arrels han aparegut a la terra, que ha anat formant el seu fullatge amb cada un dels éssers humans que apareixen a la superfície de la terra i que evoluciona en el mateix grau en què la humanitat manifesta la seva pròpia evolució.

Aquest gran ésser col·lectiu que reuneix en si mateix els èxits, avenços i experiències de cadascuna de les unitats fonamentals de vida que són els éssers humans, és el mateix que va aparèixer com una fràgil branqueta en els temps en què les llavors humanes van ser implantades dins dels cossos dels primers primats, és el mateix ser que ha vingut evolucionant a mesura que l'ésser humà manifestava capacitats cada vegada més altes de comprendre a si mateix i d'entendre el cosmos.

Aquest ésser col·lectiu cridat en la Kábala "L'ancià dels Dies", "El Adam Kadmon :, " El príncep Nono "; aquest mateix ser sintetitza l'esforç de tots els éssers humans i alhora els impulsa a complir amb el propòsit diví, de la mateixa manera com l'arbre pren la saba i la dirigeix ​​a les seves unitats de vida impulsant al seu desenvolupament particular.

De la mateixa manera, aquest gran ésser impulsa el seu alè diví a través d'aquesta misteriosa connexió espiritual que invisiblement manté lligats a tots els éssers humans; és el que impulsa els destins de la humanitat. Els seus principals auxiliars són els Chohans, Grans éssers responsables de les diferents races que han aparegut en aquest planeta; té el seu lloc molt a prop d'aquest altre ésser que dirigeix ​​els destins de tot el planeta, El Logos Planetari, meravellosa i excelsa vida que rep en si mateix la força del Logos Solar i la transmet a través dels seus tres propers col·laboradors anomenats Budes d'Activitat i que són l'analogia inferior de la trilogia de forces enrere de la qual es manifesta AQUELL que no té nom.

El Logos Planetari en la seva triple personalitat de vida impulsa el propòsit diví, plasmat en cadascun dels seus departaments, l'esquema sota el qual s'ha de treballar en els diferents camps d'activitat humana.

D'aquesta trilogia superior, neix el septenari de irradiacions format per tres raigs majors i quatre secundaris La Jerarquia de Mestres treballem en aquest punt intermedi entre la humanitat i el Logos Planetari, rebent la particular interpretació de la Voluntat Divina presa i transformada pel nostre estimat Logos planetari.

Cada un dels responsables dels set raigs pren per a si l'aspecte del pla que li correspongui, el qualifica amb la seva pròpia energia i el transmet a través del seu grup intern de deixeble. D'ells passa a l'ashram d'aquest raig específic i d'allà és revelat a la humanitat.
Cada ésser humà rep llavors l'impacte de set forces qualificades per cada un dels set llamps, però en el seu intern busca la síntesi dels set, per d'aquesta manera, comprendre el propòsit subjacent enrere d'aquesta sèxtuple manifestació. És aquí on aquest vehicle anomenat personalitat adquireix una importància excepcional, perquè és la que facilita o dificulta la tasca de l'ésser intern que cerca el seu alliberament.

La personalitat pot ser captada com la resultant de les forces i energies que van embolicant l'ésser humà des del seu naixement. Els nens des del moment en què són separats de la mare ja vénen participant de la mateixa energia que la seva mare els ha proveït, neixen energèticament contaminats per la mare i immediatament reben l'impacte de l'energia familiar, i d'aleshores, el seu cos permeable serà receptor involuntari de totes les energies que la humanitat produeix en la seva activitat normal.

Els nens no són capaços de generar la seva pròpia llum i protegir-se de aquestes influències, tenen, però, una qualitat de la qual no tenen els adults, són perfectament permeables, no acumulen les energies; els seus cossos pel grau de puresa que presenten, no destorben el fluir normal de l'energia; és per això que de vegades, els nens manifesten malalties inexplicables quan hi ha aglomeracions de gent, i responen d'una manera molt sensible davant el coratge o l'alegria dels altres; és també aquesta la raó de perquè no guarden rancors, ja que l'energia flueix a través d'ells sense estancar-se, sense presentar obstacles.

A poc a poc, a mesura que la ment es va desenvolupant en el nen, aquest comença a fabricar-se un concepte molt personal dels quals és el món i la realitat que l'envolta; comença llavors a decidir les seves accions i això ho fa mitjançant les associacions que ha après sobre la base de les seves experiències. A mesura que la voluntat de decisió comença a aparèixer en el petit nen, el seu cos energètic comença a transformar-se ia tenir energies més permanents i contínues. Això a nivell psicològic podríem dir que és el naixement de la personalitat.

La capacitat de retenir les energies i anar-se formant una mena de cuirassa energètica que li comença a donar la seva pròpia identitat, la seva pròpia personalitat, li permet a l'jovenet anar modelant d'acord amb els impulsos o estímuls que està contínuament rebent de l'exterior.
Les energies comencen a acumular-se, primer, al voltant dels seus set chakras, incipients encara en el que a vibració ja activitat es refereix, però que són nuclis de condensació d'energies. A mesura que aquesta energia presa del medi que l'envolta es va acumulant en els seus set chakras, en aquesta mateixa mesura, l'energia dels xacres originalment pura, comença a ser qualificada amb la mateixa naturalesa amb què van ser envoltats.

D'aquesta manera es va complint una de les sentències més antigues que l'home rebés simbòlicament de Déu, quan Adam i Eva van ser expulsats del paradís: "i hauràs de guanyar-te el pa amb la suor del teu front" "i el teu pariràs els fills amb dolor ". En aquestes sentències simbòlicament compreses, es tanca el drama que va envoltar l'home quan allunyat de la seva font inicial, de la casa del seu Pare; es va embolicar en els vels de la matèria per a viure una vida independent; es va allunyar del paradís i va penetrar en les denses boires del pla físic. Els seus set chakras ara completament coberts per la mateixa energia que flota en l'ambient terrestre, segueixen irradiant, més la seva energia és immediatament filtrada i qualificada d'acord a l'energia que els cobreix. Neix d'aquesta manera una personalitat similar a la resta de les que ja manifesten els éssers humans.

El nen innocent en els seus primers dies, es converteix en una còpia fidel d'aquells que ho van procrear. L'esperit observa el seu inevitable empresonament i comença a preparar-se per la seva feina d'alliberament. Las estrategias son múltiples y cada ego procura encaminar su vida encarnada de la mejor manera posible, buscando aquel tipo de experiencias que le permitan impactar de una manera determinante esa coraza de energía que envuelve a su conciencia humana, para de esta forma provocar una actividad acelerada en el chakra correspondiente y se puedan ir rompiendo o aligerando las cárceles en las que se ven envueltos.

Curiosamente, la infinita variedad de personalidades que se manifiestan ante los ojos de los hombres, es vista por nosotros ya libres de las ataduras del mundo físico como idénticas; todas las personalidades vistas desde los planos internos son exactamente iguales, pero el hombre, encerrado como se encuentra en su carcel orgánica, percibe a éstas como si fueran una gama infinita de personalidades.

Si pudieramos hacer una analogía, diriamos que así como las pompas de jabon semejan todas ser iguales y sin embargo, si observáramos los patrones de colores que manifiestan al reflejar la luz, diriamos que son una infinita variedad de ellos, de la misma manera podriamos comparar la limitada visión de la conciencia humana, comparada con la visión sintética que se adquiere en estos planos. Alcanzamos entonces una nueva percepción de las razones del complejo comportamiento humano; nuestra incapacidad para percibir la síntesis de las formas, nos debe llevar a buscar nuevos caminos, nuevas aproximaciones a esta verdad que tan importante es, en el desarrollo individual.
Reconocer el camino es el primer paso, empezar a recorrerlo es el segundo y atreverse a encarar el problema de la propia personalidad es el tercero y último que nos coloca en la antesala del portal de la Iniciación.

Dejo aqui mis palabras, invitándolos a que mediten despacio cada uno de estos conceptos y que no pretendan cubrir todas las ideas que se dan en estos escritos de una sola vez, léanlos despacio y dense suficiente tiempo para asimilar lo que se encierra en cada una de estas ideas.

LA BÚSQUEDA

Mencionamos que los individuos que empezaban a trabajar consigo mismos, presentaban características en sus auras que los diferenciaban inmediatamente a la luz de nuestros ojos; pequeñas ramificaciones provenientes del interior y que pugnaban por llegar a la superficie del huevo áurico, eran síntomas inequívocos del trabajo que se estaba haciendo.

Dijimos también que una vez que el huevo áurico es roto en el ser humano el ser interior puede empezar a conectarse con las energías cósmicas, sin que estas tengan que pasar por el filtro que representa el aura; y en un ser humano no entrenado determina un momento culminante en el despertar y en el desarrollo individual.

Llamamos a ese momento EL PUNTO DEL NO RETORNO, queríamos dar a entender; que una vez que el ser interior establece el contacto con el Reino de su Padre, su dominio sobre los vehículos interiores es cuestión meramente de tiempo, su fortaleza irá en aumento y el anhelo de llegar más pronto hacia la meta esperada es cada vez más fuerte.

A nivel humano esto se refleja en las crisis que mencionamos:
Primero, como una crisis de conceptos, después, como una crisis de conducta, y finalmente, como una crisis de emociones; siendo las dos últimas casi simultáneas dependiendo de la personalidad de cada individuo.

El alcanzar este punto no significa que el aspirante tenga el camino libre hacia su propia Iniciación: Realmente procesos muy complejos y dependientes de muchos factores se van presentando en la vida del aspirante a medida que empieza a hallar el sendero que conduce hacia el portal de la Iniciaci n.

En primer t rmino debe romper las cadenas que lo atan hacia el mundo f sico, todo esto mediante el proceso que ya explicamos en la sesi n anterior.

En segundo t rmino, debe empezar a desarrollar una conciencia de servicio hacia sus hermanos terrestres; esto se hace como una consecuencia de entender: Que la humanidad en su conjunto es un s lo ser que evoluciona y que por lo mismo, las unidades de vida independientes, es decir, de cada ser humano, est n estrechamente ligadas con la evoluci n del resto de sus hermanos.

Tambi n nace de ese sentimiento que se van despertando de simpat a hacia todas las vidas que se manifiestan sobre el planeta. El sentimiento de simpat ao de amor en sus primeras etapas, es el resultado de la interacci n energ tica que ahora est teniendo en otro nivel el aspirante; las aberturas que se han dado en su aura le permiten percibir otra realidad, le permiten percibir la realidad detr s de las formas, le permiten asomarse a la vida desde otra dimensi n de existencia; empieza a comprender la naturaleza de las c rceles en que moran las esencias divinas de los seres humanos, y la comprensi n de la exacta naturaleza del problema de las relaciones humanas, le permite entender a estas como un proceso inevitable y que es de una prioridad inmediata el resolverlo.

Las crisis de personalidad por las que sigue pasando, por momentos oscurecen su visi ny se sumerge en estado de desesperaci n al verse incapaz de resolver cu l es o debe ser su siguiente paso, sin embargo, la suerte est echada, y tarde o temprano la luz de su alma disipar las nieblas de la confusi n. As mismo, las aberturas creadas en el alma producen una reacci n de parte del universo circundante; existe una tendencia en todo el universo a establecer el equilibrio en todos los niveles de manifestaci n.

Desde un punto de vista imparcial, lo que el alma ha hecho con su aura es romper este equilibrio, y en este rompimiento urico el universo busca restablecerlo y provee inmediatamente de energ as de la misma naturaleza al aura. Debemos entender esto como una reacci n propia del medio ambiente que nos rodea.

A nivel humano, este proceso es identificado con los esfuerzos que hacen los seres humanos, la sociedad que rodea al aspirante, para evitar que l siga su proceso evolutivo. Es frecuente o r hablar entre los grupos espirituales de fuerzas negativas, fuerzas obscuras, fuerzas contrarias, esp ritus del mal, trabajos de hechicer a, t rminos similares con los que identifican a esas fuerzas que hay que vencer para seguir permaneciendo en el sendero. La realidad entendida impersonalmente, es que es una reacci n propia y natural derivada de la acci n realizada por el aspirante.

Durante estos momentos es com n que los aspirantes pidan ayuda, es com n que busquen el auxilio de hermanos que se encuentran m s adelante en el sendero, es com n tambi n que sus oraciones se intensifiquen y que se busquen una serie de pr cticas tendientes a evitar reca das. Sin embargo, en este proceso las fuerzas que mueven al Yo Superior dentro del hombre han sido puestas en acci n, el periodo de crisis en los que el aspirante tiene que luchar y batallar por vencer esas fuerzas es temporal, nada ni nadie podrá detener la marcha de la evolución.

Se recomienda a todos aquellos aspirantes que están pasando por este proceso, que intensifiquen sus oraciones y meditaciones internas; el contacto con ese ser interior que está luchando desesperadamente por romper la cárcel, permite una alineación de conciencia humana con la conciencia del ser interior; de esta manera se pasa a través de esas nieblas de una manera muy suave y natural, sin los dramas que normalmente caracterizan a este periodo.

Podríamos visualizar el proceso completo haciendo un paralelismo entre el proceso que lleva al polluelo en gestación hasta romper el cascarón dentro del cual ha crecido y se ha fortalecido; si el cascaron es roto por alguien ajeno al polluelo, cuando este salga a la luz carecerá de la fuerza necesaria para sobrevivir. El rompimiento entonces de la cáscara representa un ejercicio indispensable para fortalecer las cualidades que el polluelo requerirá una vez que han visto sus ojos la luz.

Sin embargo, no es el hecho de salir del huevo lo que garantiza la existencia del polluelo, como tampoco lo es el rompimiento del aura lo que asegura la Iniciación del ser interior; Así como el polluelo es dependiente de su madre en lo que a su alimentación se refiere, así el ser interior una vez rota la cárcel en que moraba, todavía es dependiente de las energías que provienen del cosmos, pues de ellas nutrirá su conciencia y sus fuerzas se verán fortalecidas.

Este proceso termina una vez que el aspirante ha decidido por sobre todas las cosas permanecer en el camino, y su indecisión ya no es la de permanecer o alejarse en busca de otros senderos, sino más bien, habiendo decidido su permanencia en el camino, las indecisiones y crisis subsecuentes, van enfocadas a decidir la mejor manera de resolver las dificultades que el mismo camino le está presentando.

En este momento su conciencia se encuentra trabajando en una extraordinaria actividad, cada cosa, cada experiencia constituye para él un caudal de conocimiento valioso, está viviendo un momento similar al del nacimiento al mundo físico, está redescubriendo la vida y todo lo que le acontece pasa a formar parte de sus experiencias a la luz de una nueva visión, de una nueva percepción de la realidad de la vida.
Esto le ira permitiendo fortalecer el contacto con el ser interior y también empezar a formar un aura con una coloración especial. El cascarón ha sido roto pero una nueva irradiación empieza a asomarse de su ser interior. La corteza dura empieza a disolverse gracias a la naturaleza superior de la energía que ahora está trabajando.

A nuestros ojos, las diferentes almas en evolución representan auras que contienen todavía rastros de la corteza anterior; estos rastros de la primera corteza deben ser completamente destruidos mediante la acción efectiva de la energía superior. En ocasiones es posible observar seres que tienen casi completamente conformada su segunda envoltura, sin embargo, mantienen grandes rasgos de la que fue su primer corteza áurica; para nosotros eso es símbolo de grandes problemas y crisis que el aspirante debe primero resolver antes de poder tocar a la puerta de la Iniciación.

Estas crisis se manifiestan en el aspirante como pequeños retrocesos que de momento sienten en su conciencia que lo impulsan a hacer cosas que había dejado de hacer, que lo impulsan a revivir recuerdos que pensaba que ya había sido superados, que lo impulsan a caer nuevamente en problemas añejos, cuando pensaba él que ya eran parte de una historia olvidada; estas son las cortezas que hay que destruir.

Existen diferentes técnicas para lograrlo, pero cada una de ellas dependerá de la naturaleza propia del individuo: Una de ellas consiste en enfrentarlas directamente, sean recuerdos, sean vivencias, sean rencores, cualquier tipo de experiencia enfrentarla conscientemente con toda la fortaleza que el ser espiritual le permite al individuo, y entonces, arrojando la luz de la conciencia, arrojando la luz de la comprensión que las nuevas verdades espirituales proporcionan al individuo, disolverlas completamente, dándoles su exacta dimensión y asimilando la experiencia que cada una de ellas dejó en el alma humana.

Ésta es sin embargo una técnica que si bien es efectiva, representa riesgos para aquellas naturalezas débiles que recién acaban de salir de su cárcel áurica.

Existen también otra técnica, que podríamos llamar de interiorización: En ella el individuo no enfrenta esas cortezas de su aura, sino más bien busca el contacto con su ser interior mediante meditaciones profundas y olvida momentáneamente todos aquellos problemas que pertenecen a su pasado y que aún de cuando en cuando le causan problemas. Fortaleciendo el contacto con su ser interior, la luz que proviene de él irá disipando lentamente esas cortezas, hasta que dejen de constituir un peligro o un riesgo para el sendero que ha sido elegido.

Durante los periodos de crisis que son cuando las voces de los aspirantes son escuchadas angustiosamente pidiendo auxilio, podemos decirles lo siguiente:

En primer término tomen un vaso con agua, tómenlo entre sus dos manos, visualícenlo lleno de luz, pongan todo su amor en esa agua, tómenla lentamente, despacito, visualizando internamente que esa luz empieza a iluminar todo su ser interior.

Acuéstense sobre el piso con las palmas de las manos hacia abajo, haciendo pleno contacto contra el piso y repitan afirmaciones como las siguientes:

PADRE MÍO, SOY TU SIERVO; SOY TUS MANOS TRABAJANDO EN LA TIERRA.

PADRE MÍO, QUE TU VOLUNTAD SE CUMPLA EN MI VIDA SOBRE TODAS LAS COSAS.

PADRE MÍO, QUIERO LLEGAR HASTA TU REINO Y SENTARME A TU DIESTRA PORQUE SE QUE ME ESPERAS.
Con frases como éstas que recuerdan inmediatamente la misión del alma encarnante, es posible salir de los estados de crisis y retomar el sendero que momentáneamente se ha visto obscurecido.

Hasta aquí dejo mis palabras y en las futuras sesiones seguiremos comentando acerca de los problemas y las pruebas que deben pasar los aspirantes en su camino a la Iniciación.

LAS ETAPAS DEL CAMINO

Es la luz del alma la que ha venido impulsando desde sus primeras etapas a los seres humanos y estas etapas podrían ser clasificadas atendiendo a las características que presentan cada una de ellas.

Recapitulando, desde los inicios de la raza humana, el gran proceso de individualización por el que tuvieron que pasar los seres humanos cuando por primera vez encarnaron en los cuerpos de los primates y empezaron a aislar de aquella original alma colectiva, un vehículo individual a través del cual pudieran desarrollar su trabajo; a este primer proceso de individualización se le reconoce como la primera gran Iniciación de este ser que misteriosamente se ha dado en llamar Adam Kadmon.

A este proceso de individualización siguió otro que consistió en fabricarse un cuerpo de emociones, el cuerpo astral. Esta segunda etapa constituyó igualmente un proceso determinante en el desarrollo de ese gran ser.

El trabajo de su cuerpo de manifestación, entendido éste por la humanidad en su conjunto, había dado un nuevo paso, la substancia astral se encontraba ahora en los dominios de los seres humanos, podía ser manejada adecuadamente y cualificada a las necesidades del momento que vivían.

Como raza humana se está viviendo otro momento importante; la substancia mental ha sido puesta ya dentro de los alcances de los seres humanos y estos empiezan a trabajarla, moldearla y hacerla suya, a fin de conseguir un vehículo de manifestación superior al astral. Estamos pues viviendo una etapa importante dentro del desarrollo de ese gran ser que representa la suma de todas las mentes individuales de los seres humanos, pero las pequeñas voluntades, las pequeñas unidades de vida, los seres humanos, pasaban igualmente por etapas aunque no tan espaciadas ni trascendentes, análogamente e igualmente importantes para su desarrollo particular.
Así pues, la llegada del lenguaje, el descubrimiento del amor, la invención de los números, los primeros contactos con las entidades espirituales, la aparición de la familia y otros muchos momentos que podríamos mencionar dentro de la evolución del hombre, marcaron etapas importantes para su desarrollo individual.

Una vez que el hombre empieza a sentir dentro de sí mismo la sensación de querer investigar el porqué de la vida, podríamos hablar de que se encuentra bajo la primera etapa de su despertar, podríamos mencionarla como una etapa de “Inquietud”; esta simple palabra sintetiza en sí misma todo el momento por el que pasa el hombre cuando siente que su vida física ya no le satisface, cuando siente que debe buscar algo más que le permita dar cauce y respuesta para las cuales no tiene respuesta.

La inquietud tarde o temprano se traduce en una búsqueda. Al principio la inquietud se identifica como un estado normal y transitorio en el cual el hombre puede subsistir y llevar una vida normal dentro de los cánones de la sociedad.

Es necesario que de esta etapa se pase a una acción productiva, es decir, es preciso que la inquietud sea traducida en una búsqueda hacia nuevos senderos por los cuales pueda ser guiada la vida; ésta es precisamente la segunda etapa: “La Búsqueda”, el momento en el que el ser humano consciente o inconscientemente ha iniciado ya un camino hacia el encuentro de su ser interior: Los libros, las revistas, las películas o los documentales de televisión, las pláticas, todo ello va impregnado de una búsqueda consciente o inconsciente, pero al fin es una búsqueda.

De la búsqueda se pasa a otra tercera etapa en donde el ser humano cree haber encontrado una respuesta, un camino, una opción diferente a la que venía llevando. Cuando esto ocurre, el ser se aferra esos nuevos criterios, a esos nuevos conceptos y trata de amoldarlos a su vida personal, sometiéndolos a su juicio particular y observando su aplicabilidad en los momentos por los que está pasando.

A esta etapa podríamos llamarla “El Primer Intento”. Es probable que los seres humanos lleguen a esta etapa una vez que han recibido el primer llamado tal como lo expresamos en sesiones anteriores; algunos otros entran en este primer intento después de muchos llamados.
Luego de este momento pasarán por otros intentos, y en realidad podríamos decir que es una segunda parte de la búsqueda, una búsqueda que se hace más intensa conforme la certeza interior de que existe un camino verdadero, crece.

Tarde o temprano, en esta búsqueda el ser humano reconoce que su personalidad debe ser moldeada y modificada, reconoce que ese ser interior que lo impulsa en su búsqueda merece ser atendido y en sus meditaciones personales, en esos momentos de soledad en donde el ser humano se pregunta: ¿Quién es él? ¿A qué vino al mundo?, y ¿si es o no correcto lo que está haciendo?, empiezan a verse las primeras vetas de luz partir de su ser interior hacia el exterior de su aura.

Puede haber no uno, sino varios intentos, pueden ser varios intentos, pueden ser varias las puertas que toque el ser humano antes de reconocer un camino personal; éstas son las fases por las que pasa un ser humano antes de llegar al punto del no retorno.

Generalmente esto se consigue cuando el ser humano ha reconocido ya un camino, se ha afiliado a alguna escuela, unido a algún movimiento, ha encontrado un porqué en su vida y al menos un ideal ilumina su mente y le da un sentido a su existencia; en esos momentos es cuando generalmente el ser interior ha logrado traspasar la coraza que cubre a los seres humanos ya entrenados.
A partir de ese instante, a partir del no retorno, el ser humano inicia etapas mejor definidas y fácilmente identificables que lo llevan a una nueva dimensión de existencia.

Mencionamos tres crisis: Una intelectual, otra conductual, y una tercera emocional.

A esto llamamos la etapa del Descubrimiento ; el ser humano ha descubierto una nueva posibilidad para su vida en este plano. Cierto que la palabra crisis describe mejor a esta etapa, sin embargo, es el hecho de descubrir lo que ha movido al hombre a estas crisis.

A medida que recorre el sendero, sus crisis se van resolviendo, puesto que est llegando a comprender de una manera m s clara los fundamentos de la nueva ense anza, su ansiedad por querer conocer absolutamente todo en el m nimo de tiempo posible, es comprensible por el hecho de que l mismo percibe las respuestas a sus crisis, en la ense anza que apenas est descubriendo; el anhelo por resolverlas lo empujan hasta llegar temerariamente a etapas que no corresponden todav aa su momento de entrenamiento, pero la crisis pasa y del descubrimiento se pasa a un estudio concienzudo.

El ser llega a otro momento importante en su vida, es otra b squeda similar a la anterior, s lo que ahora la b squeda es interior, y en sta b squeda interior el ser persigue tres cosas fundamentales. Primero: entrar en contacto con esa alma que ahora reconoce como el motor de su vida; ese ser interior que de momento s lo ha escuchado de boca de otros, pero que reconoce su realidad y reconoce tambi n que hasta estos momentos lo ha ignorado, busca en s mismo conocer mejor a esa alma que lo ha venido empujando.

Busca igualmente su misi n particular. Al saber que la vida es una escuela y que todos venimos a cumplir un papel, se sumerge dentro de s mismo buscando intuir cu l es el papel que le toca desempe ar en su vida: Pregunta, busca, analiza su vida y empieza realmente a desear intensamente encontrar la misi n para la cual vino.

Finalmente, reconoce que muchos aspectos de su personalidad no son congruentes con las verdades que est asimilando y esa b squeda la canaliza tambi n para encontrar aquellas facetas de su personalidad que deben ser modificadas.
Tres esfuerzos que pueden ser descritos en las palabras de: La B squeda Interior, segunda fase por la que entran los aspirantes en este sendero que conduce a la Iniciaci n.

Curiosamente la tercera fase no es precisamente la que viene despu s de encontrar respuesta a las preguntas anteriores, energ ticamente hablando, la energ a del aspirante se centraliz en s mismo, sus corrientes energ ticas invirtieron el sentido de circulaci n para enfocar toda su atenci na su mundo interior.

Cabe se alar que si bien un ser humano no entrenado enfoca sus energ as en el mundo exterior no dejando casi nada para s mismo, en las primeras etapas del aspirantado, ste invierte el sentido de la circulaci n, llevando todos los esfuerzos al reconocimiento de su ser interior y de ese mundo al cual desconoce y que ahora reci n empieza a reconocer su importancia. Por supuesto que esto lleva a un desequilibrio energ tico, el cual se traduce en las crisis que hemos mencionado.

Llega entonces un momento de estabilidad. Parte de la energ a va hacia adentro del ser y otra parte se dirige hacia afuera; entra el aspirante en un estado de paz moment neo, un estado en el que ya empieza a reconocer la magnitud de la empresa ante la cual se enfrenta ya la vez la importancia de seguir desarrollando sus actividades dentro del mundo cotidiano, pero a la vez permaneciendo consciente de su naturaleza espiritual.

Su energ a es ahora enfocada tanto en el mundo externo como en su ser interior; su b squeda se hace m s ordenada, su ansiedad ha sido controlada, su mente un poco m s serena empieza a planificar las acciones que deber desarrollar a fin de conseguir algo de lo que el sendero promete. A esta etapa podr amos llamarla EL PRIMER PASO DEL SENDERO DEL DISCIPULO .

Ha pasado ya la sorpresa y esa explosi n de energ a que impulsa a los aspirantes que reci n han empezado a conocer las bondades de la filosof a, esas caracter sticas inconfundibles que impulsan a los aspirantes que reci n ingresan, a pensar que ya se encuentran preparados para recibir toda la ense anza, que los impulsa a pensar que nunca más en su vida abandonarán ese camino, que los impulsa a entregarse con ansiedad sin límites al estudio incesante de esa enseñanza.

Esas cualidades que caracterizan a los primeros momentos del descubrimiento, pasan ahora a un estado de equilibrio en donde ya es posible contar con un aspirante más en el sendero de la Iniciación. Es cierto que para estos momentos los aspirantes han cruzado ya el punto del no retorno, pero aún no es posible saber con certeza, si el aspirante sabrá manejar las energías a las cuales ahora está expuesto y hará que su vida sea fructífera en términos de evolución.

En ocasiones es tal el entusiasmo que se desborda en el ser, que su vida la gasta observando las flores del camino, hablando simbólicamente y olvidando el camino mismo; más una vez que las energías han sido puestas en equilibrio y el aspirante puede encauzarlas tanto en su trabajo físico como en su mundo interior, podemos hablar de que el aspirante ha dado su primer paso; de este seguirán otros que iremos describiendo en sesiones futuras.

Por ahora es conveniente terminar aquí este tema y preguntarnos si hemos sido capaces de llegar a este punto, o si aún nos encontramos bajo el efecto del descubrimiento.

Quedad en paz. Mis bendiciones están en vosotros.

INFLUENCIA DE LAS ESCUELAS SOBRE LOS DISCÍPULOS

En la lección anterior describimos de una manera sintética, las diversas etapas en que puede describirse el camino del aspirante. Mencioné que el punto del no retorno es importante para diferenciar de una manera clara ante nosotros, que un aspirante específico se encuentra ya a disposición nuestra con posibilidades de éxito.

Generalmente es responsabilidad del guía personal atender la evolución del discípulo antes de cruzar el punto de no retorno; más allá de ese punto, los instructores de la escuela interna tomamos a nuestro cargo al estudiante y el guía personal se convierte en un colaborador nuestro; desde ese momento en adelante, las necesidades del estudiante serán atendidas por la escuela interior.

Esta escuela interna está organizada de tal manera que podríamos hablar de círculos concéntricos: contamos con instructores que atienden a los recién llegados, instructores que dan especial importancia al entrenamiento intelectual de los discípulos, ya que en estas primeras etapas es muy importante satisfacer las inquietudes que la mente humana manifiesta al haber roto el equilibrio de su vida mundana, sin embargo, lo que nosotros llamamos el primer paso en el sendero del discipulado, llega una vez que el estudiante ha asimilado las verdades fundamentales de este nuevo camino.

Mencionamos que es menester alcanzar un equilibrio, una estabilidad energética, antes de poder pensar que el aspirante ha dado ya el primer paso en el sendero. Cuando esto ha sido hecho y se debe mencionar que este proceso puede durar desde algunos meses hasta varios años, el entrenamiento sigue etapas más formales.

Satisfechas las necesidades intelectuales, éstas pasan a ocupar un segundo plano y el flujo energético, la conformación del cuerpo energético del individuo empieza a ser de importancia relevante. Se debe enfatizar el hecho de que no son los conceptos los que traen la evolución al hombre, sino más bien la conformación, el fortalecimiento y la armonía que manifieste su cuerpo energético.
Desde el punto de vista de la Logia de Maestros, no estamos ansiosos de convertir a nuestros estudiantes en grandes conocedores de conceptos espirituales, sino más bien en unidades de vida que manifiesten la nota armoniosa que les corresponde dentro del concierto universal.

No será dictando conferencias o escribiendo libros como se puede alcanzar la iniciación, sino teniendo perfectamente claro cuál es la función del ser espiritual encarnado en la tierra, manteniendo perfecto control sobre su cuerpo emocional y mental, manifestando una armonía cotidiana cada segundo de existencia y buscando acrecentar la convivencia armónica y la unidad con todo lo que existe, como realmente se estarán dando los pasos correctos en este sendero que lleva a la iniciación.

La importancia de estas palabras estriba, en que una vez que el estudiante ha dado su primer paso en el sendero, es normal que sus esfuerzos vayan encaminados hacia la acumulación de conceptos, dado que ésta ha sido la norma que ha caracterizado su vida anterior. Generalmente se piensa que el que sabe más está más evolucionado, sin embargo, lo único que manifiesta podrá ser un aparato mental mejor preparado.

Queda otro factor igualmente importante que es el referente al cuerpo emocional o cuerpo de los deseos. El equilibrio que manifieste en el dominio de su carácter, en el dominio de sus emociones, en la armonía con que manifieste su vida normal, juntos estos dos factores, determinarán el grado de avance en que se encuentra el aspirante.

Debemos también reconocer que en este camino no se distinguen necesariamente los que van adelantados por ser aquéllos responsables de grupo en el plano físico. Muchas veces algunos de los estudiantes se encuentran más aventajados que sus propios instructores, de hecho la palabra MAESTRO debería ser desterrada de las escuelas espirituales, pues ésta en muchas ocasiones confunde a los estudiantes, dándoles una imagen de su instructor que no corresponde a la realidad, y por otra, la persona que recibe este título, inevitablemente tendrá que asimilarlo con humildad o correr el riesgo de enturbiar más la imagen que tiene de sí mismo y que tarde o temprano ocasionará mayores problemas dentro de su lucha interior.

Los instructores han elegido el camino de la responsabilidad y del servicio. Los instructores llegan a estos puestos porque sus aparatos mentales les permiten hacer un correcto uso del lenguaje para dar cuerpo a las ideas del espíritu; en otras palabras, el que puede explicar mejor los conceptos, rápidamente es identificado como instructor y sus cualidades lo pueden llevar al frente de un grupo, sin embargo, no es característico de todos los aspirantes evolucionados el contar con esta cualidad, por lo que no es regla general pensar que los más evolucionados deben necesariamente pasar por el grado de instructor.

Mis palabras van encaminadas a romper con los espejismos más comunes a los que se enfrenta el estudiante.

Deseo someter al juicio espiritual interior de cada uno de ustedes, todas aquellas verdades fundamentales que normalmente caracterizan a los estudiantes; cada uno deberá reconocer que su camino es individual y que la confianza que deposite en sus instructores o en sus guías personales, debe entenderse únicamente en términos de alianza espiritual, pero en ningún momento substituir sus personales opiniones por las de su instructor, o bien dejar que su libre albedrío sea manejado por aquéllos en quienes recae la responsabilidad de instruirlo.

Entender el significado de la palabra ASPIRANTE es de una vital importancia en estos momentos; para el estudiante todo debe ser materia de estudio y aprendizaje, debe entender que la escuela en que se encuentra en estos momentos no es la única escuela, ni la mejor sobre la tierra, ni sus instructores son los seres perfectos que van a darle respuesta a todas sus preguntas, ni la enseñanza que está recibiendo es precisamente la más elevada, ni el momento que está viviendo será permanente; el aspirante debe entender todo en términos de transitoriedad, en términos de tiempo y espacio, puesto que ésta es su manifestación en el plano físico.

Si en estos momentos pertenece a una determinada escuela, practica alguna religión, tiene a determinadas personas como instructores ya otros como condiscípulos, todo esto obedece al momento especial de evolución por el que está pasando; en ningún momento debe sentir compromisos permanentes, ni con su escuela, ni con sus instructores, ni con sus condiscípulos; tales compromisos deberá sentirlos en términos de amor, más nunca en términos de esclavitud.

El amor es lo único que puede comprometer al hombre y sólo por el amor es permitido establecer alianzas con seres, escuelas o cualquier otro objeto del mundo tridimensional; si en algún momento llegaran a sentir que la responsabilidad que vienen afrontando es una carga, es molesta o los lleva a una situación de crisis, mediten cuidadosamente y vean si el momento por el que han estado pasando sigue vigente o si su propio crecimiento espiritual los lleva a buscar un nuevo sendero.

Para aquéllos que se encuentran al frente de las instituciones que se han elevado a la categoría de instructores, que han aceptado la responsabilidad y el servicio que implica estar al frente de un grupo de seres que piden ayuda y orientación en su camino, a ustedes también les diré que en cada uno de sus hermanos vean no a un ser que está dispuesto a atender hasta el mínimo deseo de ustedes, no los vean como pequeños niños a quienes pueden ordenar cualquier cosa y ser atendidos como ustedes desean, no sientan que están haciendo favores y que por lo tanto necesitan de una contribución agradecida, antes bien, que sea el amor hacia ellos lo que cualifique el servicio que están ofreciendo; intérnense en su Yo interior, sumérjanse hasta establecer el contacto con el Maestro interno y de allí obtengan la luz necesaria para iluminar el sendero por el que momentáneamente pasan sus discípulos y que los ha llevado hasta donde están ustedes.

Ni sus discípulos serán eternamente discípulos de ustedes, ni ustedes permanecerán eternamente como instructores de escuela; todos los papeles son temporales, todos los momentos son válidos por un determinado tiempo y nunca es conveniente pensar que debemos perpetuarnos en la labor que estamos desarrollando; que cada quien piense en atender la vida tal como se le presente cada día de su existencia.

Bien, estas palabras han sido para clarificar los conceptos de aquellos que se encuentran más allá del punto de no retorno. Estos conceptos seguramente los llevarán a meditaciones profundas en donde analicen sus papeles actuales y la situación que guardan con respecto de cada una de las instituciones en que estudian.

Deseo también mencionar un último punto: aun cuando estas palabras pudieran animarlos a abandonar aquellos estudios que han emprendido por tanto tiempo; aun cuando estas palabras los muevan a buscar nuevos horizontes, permítanme decirles que si algún esfuerzo vale la pena dentro del campo de manifestación humano, es precisamente aquél que está encaminado al establecimiento de una institución que reeduque a los seres humanos.

Antes de tomar decisiones apresuradas mediten profundamente, extraigan la luz de su ser interior y encuentren allí las respuestas a las inquietudes por las que están pasando.

LA INICIACIÓN

Por consiguiente, ¿ qué es la Iniciación? La iniciación puede ser definida de dos maneras. Es ante todo entrar en un mundo dimensional nuevo y más amplio, mediante la expansión de la conciencia del hombre, para que pueda incluir y abarcar lo que ahora excluye, y de lo cual se separa normalmente cuando piensa y actúa y después introducir en el hombre esas energías características del alma y únicamente del alma -las fuerzas del amor inteligente y de la voluntad espiritual. Estas energías dinámicas actúan en toda alma que ha logrado la liberación. Este proceso de penetrar y ser penetrado debería ser simultáneo y sintético, acontecimiento de primordial importancia. Si esto sucede sucesiva o alternativamente, indica un desarrollo irregular y una condición desequilibrada. La común teoría sobre el desarrollo y la captación mental que concierne a las realidades del proceso iniciático, antes de ser experimentadas prácticamente en la vida diaria para integrarlas sicol gicamente en la expresi n pr ctica del proceso viviente en el plano f sico, encierra muchos peligros, dificultades yp rdida de tiempo. La captaci n mental por parte del individuo es a menudo mayor que su poder de expresar el conocimiento y, en consecuencia, tenemos esos grandes fracasos y esas situaciones dif ciles que han desacreditado el tema de la iniciaci n. Muchas personas se consideran iniciados. Quienes est n tratando de serlo, lo cual no significa que lo sean, s lo son personas de buenas intenciones cuya comprensi n mental sobrepasa la capacidad de sus personalidades para practicar lo que han captado. Est n en contacto con fuerzas que no pueden a n manejar ni controlar; han efectuado gran parte del trabajo necesario para lograr el contacto interno, pero no han dominado la naturaleza inferior, por eso son incapaces de expresar lo que han comprendido y percibido internamente. Son esos disc pulos que hablan en forma demasiado anticipada y autocentrada, presentando al mundo un ideal para el cual realmente trabajan, pero todav a son incapaces de materializarlo debido a lo inadecuado de su equipo; afirman sus creencias como si las hubieran realizado, causando gran confusi n entre los ignorantes, aunque trabajan al mismo tiempo para lograr la meta. Mentalmente est n en contacto con el ideal y el plan y son conscientes de las fuerzas y energ as totalmente desconocidas por la mayor a. El nico error que cometen es el del factor tiempo, pues afirman prematuramente lo que llegar na ser alg nd a.

NOTES DE L'EDITOR

1. Tomado de Psicolog a esot rica Tomo II de Djwhal Khul.

2. Tomado del Texto El sendero de la Iniciaci n de Djwhal Khul. El art culo hace parte de una Trilog a que aborda el Sendero de retorno, los otros dos art culos son: La comprensi n: entre el aprendizaje y la sabidur a y La Sabidur a: de la iniciaci na la ascensi n.

Article Següent