Vivim buscant la pau, calma i la tranquil·litat en les nostres vides. Moltes vegades el busquem en coses externes com visitar llocs que ens donin aquesta sensaci relaxaci que esperem trobar, altres vegades recorrem a pràctiques com la oraci, el ioga, la meditacin, etc., per assolir aquests estats. Però sempre passa que al final de comptes tornem al nostre món de agitaci, desassossec i inquietud. Aconseguir coses materials, tenir més estudis, ms poder, ms relacions, és una altra forma, no de buscar aquesta pau i tranquil·litat sinó de fugir d'aquesta sensaci vacoe inquietud que ens aclapara diàriament.
A l'omplir-nos de totes aquestes coses externes només vam aconseguir sentir que fracassem en el nostre intent d'aconseguir la pau, perquè totes aquestes coses que busquem fora només generen soroll en la nostra vida, impedint-nos veure el que realment ens donarà la tranquil·litat que esperem. Algunes persones veuen el silenci com una forma d'estar sol, de manera que amb freqüència ho eviten.
Hi qui consideren al silenci una forma d'acostar-se a si mateixos, al que són en realitat i al que volen arribar a ser; per a alguns és una forma de trobar Déu; i és que en realitat el silenci és la forma d'entrar al nostre centre, per conèixer-nos i arribar a la pau que tant estem buscant aconseguir. Les coses materials, el tenir més parelles, etc., no ens permetran trobar la pau i la tranquil·litat que tant anhelem. L'estar en contacte amb altres és una forma de conèixer-nos, de veure el nostre reflex, però no és la forma de transcendir el que som.
Quan vam compartir amb altres persones veiem el que ens agrada i no ens agrada de nosaltres mateixos. Com més ens incomoda una mica de l'altre, més estem reflectint nostre ésser intern. I quan reneguem de tot això en realitat estem negant el que hi ha dins nostre. Quan veiem injúria, perjudici, odi, guerres i com es destrueix el planeta, tan sols estem veient el que tenim dins. L'exterior és només una manera de detectar en cada un de nosaltres les coses que hi ha dins i que no són tan evidents per a nosaltres.
Entrar al món interior
Però després d'observar el món exterior i veure tot el que no ens agrada hem d'entrar en un procés de reflexió i autoobservació i per això el silenci és indispensable. El soroll dissipa el nostre pensament impedint que hi hagi una comunió amb nosaltres mateixos; és per això que sempre estem buscant el televisor i el radi com els nostres millors amics, perquè ells ens allunyen de tot el que tenim a dins i que potser no vulguem veure o no estiguem preparats per veure.
El silenci no es troba fora sinó dins nostre. En la mesura que ens tornem més silenciosos en els nostres pensaments i emocions això expressarem en el nostre exterior. Si ens molesta el soroll que hi ha on som és perquè dins nostre hi ha aquest mateix soroll, som creadors del nostre món exterior i aquesta creació prové del nostre món interior. No podem veure res fora que no tinguem primer endins.
Per a trobar el silenci només hem de dedicar-li temps a escoltar el silenci que es troba al nostre voltant, el silenci que apareix enmig del soroll i del so. Aquest estar atent al silenci aconsegueix que el nostre pensament es calmi i que per això també es produeixi un silenci interior.
Quan vam entrar en aquest mar de pau i tranquil·litat que hi ha al silenci ens tornem creadors, perquè per crear coses noves hem de primer trobar el buit. En les pel·lícules de karate el representaven a través d'un got amb líquid tèrbol. El got era ple d'aquest líquid i el mestre li col·loca aigua, però el got només queda amb aigua tèrbola pel contingut que tenia el got inicialment. Llavors el mestre bota el contingut del vas de manera que l'alumne es mostra ofuscat ja que no desitja desfer-se d'aquest líquid ja que creu que és una cosa bona; llavors el mestre deixa buit el got i després col·loca aigua en ell, ara l'aigua està completament neta.
Per poder arribar a aquest estat de pau i serenitat que molts desitgem hem de primer netejar els nostres pensaments com ho va fer el mestre amb el got, entre més neta es trobi la nostra ment, les nostres creacions seran més pures, més perfectes i més plenes d'harmonia, però mentre la nostra ment es trobi plena de tots aquests pensaments ombrívols, les nostres creacions no podran més que reflectir tota la imperfecció que portem dins. I per arribar a tenir aquesta puresa de pensament només ho podem fer des del silenci, on totes les possibilitats estan al nostre abast.
Al principi serà difícil entrar en aquest silenci perquè la nostra ment sempre ha tingut el control sobre nosaltres i els pensaments vindran per munts fent-nos sentir que estem fracassant en trobar aquest silenci, aquesta pau i aquesta tranquil·litat que desitgem, però la consciència permanent farà que a poc a poc comprenguem com funciona la nostra ment i aprenguem a governar-la perquè ella no ens governi a nosaltres.
Com començar?
Exercicis senzills com observar el que estem pensant ens donaran consciència de com funciona la nostra ment. Moltes vegades els pensaments que tenim no són nostres, sinó que els hem adoptat dels que estan a nostre voltant. Per això és important vigilar el que pensem i estar atents al que escoltem és vital per saber si aquest pensament va ser induït per algú ms.
Trencar la cadena de pensaments. En ser conscients del que estem pensant podem identificar si volem tenir o no aquest pensament. Aprendre a dir-li no al pensament i treure'l de nosaltres perquè no contine creant el que no desitgem.
Quan els nostres pensaments s'han desbordat per complet i ja no podem controlar-los perquè van passar de ser una petita onada a ser un tsunami, concentrar-nos en la nostra respiraci és una bona manera de calmar el flux de pensament i emocions que sorgeixen a partir d'ells.
Autor: JP Ben-Avid
redactora hermandadblanca.org
