Momo amb la infància és el nom del projecte que l'educadora Momo Cardona ha creat amb el propòsit que els més petits trobin un espai on sentir-se escoltats i acompanyats. La idea és informar i assessorar les persones adultes per conèixer i comprendre el món infantil i d'altra banda, seguir de prop els processos vitals dels nens des de l'amor no condicionat, el respecte i la confiança.
Cardona ofereix consultes privades per atendre necessitats puntuals però també realitza conferències divulgatives en l'art d'educar acompanyant i cicles formatius basats en diferents pilars pedagògics.
Tot seguit es detalla l'entrevista que Notícies Positives va mantenir amb la creadora de Momo amb la infncia:
Notícies Positives: Qu necessita un nen per créixer en un ambient de llibertat?
Momo Cardona: Cal reconèixer quines són les necessitats vitals del nioy proporcionar-li els ambients i materials adequats per al seu desenvolupament equilibrat i preparar aquests ambients amb absència de perills actius per garantir-seguretat. Confiar en les seves capacitats i permetre-li viure la seva autonomia. Respectar els seus processos i emocions inclòs el plor, les rebequeries o el mal humor. Oferir-temps i qualitat en la presència. Necessiten que siguem pacients, amorosos, ferms, observadors, creatius, compromesos, sincers i nobles. I serveix per a totes les edats.
N +: En aquest sentit, recordes alguna experiència que et agradés compartir amb els lectors de N +?
MC: El meu camí és bonic i difcil alhora. El contacte amb nens respectats m'aporta energia per seguir. Quan els sento perduts, incompresos i amb dolor la meva feina es desdobla: acompaarlos a ells i als adults del seu entorn. Estic convençuda que el canvi és nostre i és la nostra responsabilitat. Un fet bonic va ser quan hab la metamorfosi d'una bella niatmida, acomplexada, insegura i temorosa convertint-se en una papallona gil, brillant, segura i lliure.
N +: Qu consell tindràs les mares i pares de N +?
MC: Si ests satisfet amb la vida que vius, segueix endavant sinó tu tens la capacitat de fer el canvi.
N +: Qu opines del sorgiment de trucades escoles lliures o alternatives?
MC: Tota obertura al coneixement real del món infantil, a l'acompanyament que respecti la individualitat i les necessitats vitals, proporcionant llibertat responsable, dret a decidir per un mateix, relació amb el món des la seguretat i confiança, és un repte per als adults, un regal per als nens i una aposta per a un món millor.
N +: Quins aspectes creus que s'haurien de millorar en les escoles públiques?
MC: Per millorar cal seure i reflexionar. Prendre consciència de la responsabilitat adquirida. Donar-se compte que els vells patrons ja no serveixen, pertanyen a la de la industrialització. Ara cal 'integrar'. Entrar a la humilitat i observar als nens per aprendre d'ells, ja que són els nostres veritables mestres. Convertir els edificis quadrats en espais oberts a la natura. Anul·lar les aules, els pupitres, les files, els timbres, els currículums, les exigències, els premis, els càstigs, els 'bons resultats'. I no estic parlant d'anarquia.
N +: Quina és la teva opinió sobre el paper de la televisió i les tecnologies en general respecte als més petits?
MC: Per a mi, la televisió no és una necessitat autèntica del nen. És un perfecte substitut per a l'adult cansat, que li estalvia la tasca de donar presència, preparar ambients adequats i acompanyar al nen. Em pregunteu sobre els més petits, els que estan en etapa sensorial i motriu. Què us suggereix això? Experimentar realitats, descobrir el món, provar / errar i tornar a provar, vèncer obstacles, moviment, desenvolupament, activitat espontània, acte motivació i joc lliure. Res a veure amb seure passiu davant d'una 'caixa virtual' que distorsiona la realitat i que interromp a més la comunicació entre els dos hemisferis de l'escorça cerebral. L'hemisferi esquerre (crític i analític) entra en pausa i el dret (raonament creatiu) absorbeix les informacions sense aplicar censura. L'organisme s'inunda doncs d'hormones de l'estrès, generant nens impacients sobretot quan alguna cosa requereix esforç i nens avorrits quan les coses no provenen de l'exterior (absència d'acte motivació). És a dir, la imaginació, iniciativa i esforç propi es veu anul·lant.
DADES DE CONTACTE:
http://momocardona.blogspot.com/
