De petits aprenem el que és correcte i incorrecte a través de la guia dels nostres pares. Molts d'ells repeteixen el que van aprendre dels seus ja que no hi ha una escola o un manual per ser pare, creant en els nens les mateixes ferides que els seus pares van crear en ells. A poc a poc vam rebre idees provinents dels adults, ja siguin els nostres pares, professors, treballadors d'institucions religioses, veïns. Com la nostra ment encara és fràgil i no sap discernir sobre el que ens diuen, prenem tot el que escoltem com si fos veritat, per tant vam començar a actuar d'acord a aquesta veritat.
Al començament del desenvolupament de la consciència moral aprenem a través de l'obediència i el càstig. Aquells que són adults i tenen més coneixement que nosaltres són l'autoritat. Si no fem el que ens indiquen rebrem un càstig, llavors obeïm perquè volem evitar les sancions i les condemnes.
"16 A la dona li va dir:
-Aumentaré teus dolors quan tinguis fills, i amb dolor els donaràs a llum. Però el teu desig et portarà al teu marit, i ell tindrà autoritat sobre tu.
17 A l'home li va dir:
-Com li vas fer cas a la teva dona i vas menjar del fruit de l'arbre del que et vaig dir que no mengessis, ara la terra va a estar sota maledicció per culpa teva; amb dur treball la faràs produir teu aliment durant tota la teva vida. 18 La terra et donarà arços i cards, i hauràs de menjar plantes silvestres. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la mateixa terra de la qual vas ser format, doncs terra ets i en terra et convertiràs. "
A través de la història d'Adam i Eva ens han ensenyat que l'home és culpable i per això va ser expulsat del paradís i tots en ser descendents d'ells hem de carregar amb la mateixa culpa, perquè Déu així ho va decidir. Per això la nostra existència sempre estarà carregada de sofriment i dolor, tot el que fem ha de ser pagat gota a gota. Com a conseqüència d'aquesta creença, ens hem convertit en addictes a la culpa.
He vist persones lligades al sofriment per anys, plenes de ressentiment i volent que alguna cosa succeeixi per poder-se alliberar de la creu que porten a sobre, però al donar-los la solució, la qual solament està a les mans es neguen a acceptar-la, perquè senten que han de pagar amb escreix el que van fer. Altres després d'un canvi en la seva vida, algú que se'n va anar, algú que va morir, una bancarrota econòmica, senten que amb la seva actitud van ser culpables d'aquesta situació; llavors s'omplen de por a perdre el que els queda, és aquí quan la seva por els immobilitza i creuen que han de deixar de ser com van ser per convertir-se en el que creuen que serà millor per no perdre el que els queda.
Quin és el motiu d'aquesta immobilitat? Molts senten que tenen un deute, una cosa que alguna vegada van fer malament i estan tractant d'expiar les seves culpes. L'expiació de la culpa en algunes institucions religioses està representada per la creu que Jesús va carregar per l'alliberament dels nostres pecats. La creu representa carregar un pes per alliberar-me de la meva impuresa. Per això, molts diuen: "estic carregant aquesta creu" o "aquesta és la creu que he de carregar", fent referència a la càrrega que ha de portar com a conseqüència dels seus errors. Arran d'aquest concepte les persones acaben acceptant situacions amb les quals pateixen, encara que això no solucioni o canviï la situació.
Et agrada viure d'aquesta manera?
La culpa genera estats i situacions que comprometen la nostra vida tant a nivell físic, emocional i mental. Alguns arriben a emmalaltir; aquestes malalties causen dolor, perquè el dolor és la forma d'expiar la culpa. A més, són malalties llargues i doloroses, perquè es tracta de morir a poc a poc, amb la major quantitat de patiment que ens permeti rentar la nostra culpa. Un exemple d'això va ser una dona que va desenvolupar un càncer de mama després d'avortar a la seva filla; el càncer era la forma d'expiar la culpa.
La culpa ens treu el nostre poder interior, ens omple de por, ens paralitza i és aquí quan som preses fàcils de la manipulació. Quan ens sentim culpables la persona que ens vol manipular recorre a aquest sentiment per a recordar-nos coses com "... si no fos per mi, tu no series ningú ...", "... tot el que jo he fet per tu i mira com em pagues ...", "... si em deixes, moriré ...", "... tot això va succeir per culpa teva, ara has de fer el que et dic ...". És així com perdem el lliure albir i ens convertim en el titella d'un altre, limitem la nostra vida a l'experiència de l'altre.
Alliberant-nos de la culpa
La culpa només ens portar a un cercle viciós, en el qual viurem ressentits amb nosaltres i amb el món. El primer que hem de fer és aconseguir un desenvolupament de la consciència moral ms adequat, on no optem per acceptar tot el que vam aprendre com a veritable, sinó que arribem a qüestionar cadascuna de les coses que ens diuen i decidir per nosaltres mateixos si són o no veritat.
És una idea egosta pensar que la causa de tot és per una cosa dolenta que vam fer, el món no gira al voltant de nosaltres. Les coses succeeixen perquè l'univers es troba en moviment, res és esttic. En un moment tenim alguna cosa i al següent potser ja no existeixi. Simplement el món s'est acomodant a una nova situaci. Nosaltres no podem fer feliços o infeliços als altres, aquest poder només el tenim sobre nosaltres mateixos. Necessitem comprendre això i entrar en major harmonia amb la nostra veritable essència, perdonar-nos.
Tenim dues opcions per aprendre: la primera és a través del sofriment, si triem aprendre d'aquesta manera, la culpa és la millor companya. Però tenim una segona opció, i és aprendre a través de l'amor. Llavors la responsabilitat és la soluci. Triem curar al nostre nen interior, cuidar-amorosament, reparar totes aquelles ferides que va patir i que avui ho fan sentir-se culpable i dolent. Hagmonos càrrec de nosaltres mateixos com a adults i permitmonos assumir la responsabilitat del que vam fer, reparar el daoy seguir endavant sense càrregues ni recriminacions.
Aprenem que cada cosa que succeeix en la vida ens porta una ensenyament i que hem d'aprendre dels nostres errors, no per auto-flagel·lar sinó per saber que tenim altres opcions, que els errors ens ajuden a superar-nos ia evolucionar. Però si els errors els seguim veient com creus que hem de carregar a l'esquena, al final del camí estarem cansats, tristos i humiliats, i no haurem après res. Les equivocacions ens ajuden a augmentar la nostra creativitat, a innovar, a buscar altres alternatives, són una font constant de coneixement. Vegem els nostres errors com un aliat i no com un enemic.
Quan ens responsabilitzem adquirim poder, ens tornem ms forts. A l'cometre un error: reconeix el teu error, demana perdn, modifica el teu comportament, repara el daoy reconeix els aprenentatges a través de l'error.
Podem començar per elevar el nostre nivell de consciència i entendre que Déu mai vol el mal per als homes; crear-los sofriments és com dir que un pare vol que el seu fill sigui infeliç. La voluntat de Déu sempre és bona, som els éssers humans els que ens hem encarregat d'atribuir-li les nostres desgràcies a la voluntat de Déu.
Autor: JP Ben-Avid
referències
La bíblia. Gènesi Capítol 3, versicles del 16 al 19.
Ponce Hoffman, Joan de Déu. (2013). Contes per a criminals en les seves nits de desvetllament. Llibre electrònic extret el 2 d'abril de 2016 EC & pg = PT66 & LPG = PT66 & dq = contes + culpa + responsabilitat & source = bl & ots = RfcpKUBDp9 & sig = _K6jtYZvjEsf1MDsFCoXexxAyZ8 & hl = es & sa = X & redir_esc = i # v = onepage & q = contes% 20culpa% 20responsabilidad & f = false
Mascherpa, Carlos. (2011). Contes per recordar: La culpa i la responsabilitat. Arg Counseling. Extret el 2 d'abril de 2016 http://argcounseling.blogspot.com.co/2011/07/la-culpa-y-la-responsabilidad.html.
