Fins aquí, ens trobem en cultures en què el soñante acull en somnis als invisibles no humans i en despertar intenta desxifrar el seu missatge. A aquestes cultures en diem descendents, ja que els éssers descendeixen en els somnis dels humans. Però sabem que hi ha altres en què l'experiència del son és encara més personal. Cultures en què el somni és sobretot una experiència del nucli de l'ésser humà, diguem la seva ànima, que abandona el cos i que circula per un món de diferent naturalesa, que puja. La nit és en aquest cas un viatge de l'ànima, i un somni de relat breu recorregut.
Anomenarem a aquesta cultura ascendents, ja que durant el son les ànimes deambulen en un èter elevat. Aquest experiència onírica posseeix característiques particulars. Permet a l'somiar de participar en el món dels mites, circular, sovint actúar, aquest món que, apropiadament, es coneix com a temps de son en la cultura australianes. El somni no és en aquest cas una experiència secundària com el nostre món modern, això de residus de la vigília, acoblament de detritus mentals no metabolitzats, per contra, és una experiència primària, una participació activa en la destinació del món.
D'aquesta manera, quan les armes de foc van fer aparició i van infligir ferides de bala, un bruixot somni aviat que havia estat testimonis de la base de la creació del món que narra l'establiment primordial, prototip i precedent de tota ferida per arma de foc, així com de la seva curació.
No hi ha al món esdeveniment algú que, abans d'ocórrer, no hagi estat anunciat en somnis. Perquè se sap que abans li va donar un ralo vulgui que sigui, tal cosa és anunciada en el firmament, des d'on es perllonga al món i es transmet a través d'un herald.
Del seu viatge quotidià pel món dels somnis, l'ànima podrà portar coneixements nous, que podrien revelar-se com fonamentals per a la vida desperta, i fins i tot per a la vida social. El somni no és de cap manera construcció imaginària, és fonamentalment experiència real, fins i tot encara que es tracti únicament de l'experiència de l'ànima. El món pel qual circula l'ànima consisteix realment i no s'obre als humans més que en somnis. La vida desperta està voltada, confinada en el perímetre del conegut, el somni s'aventuren per altres espais, de vegades desconeguts, però que concerneixen igualment als humans. Més encara, els esdeveniments que es desenvolupen impliquen els protagonistes, encara que no es tracti del soñante, els qui donaran compte al dia següent.
En les cultures, el somni ve acompanyant per una intensíssima experiència que li confereix una realitat potser més convincent del que ho farien una simple percepció, més convincent perquè les conseqüències de la son són més greus que dels esdeveniments de la vida quotidiana.
En aquests contextos, en els quals l'ànima del soñante emprenen un viatge cada nit, s'ha de procurar que es reintegri correctament amb el cos en despertar. Per això es tem que es perdi durant el son o fins i tot que sigui s'afanyava pels éssers del son, produint tota classe de desordres en despertar. Es tracta d'un món en el qual es reconeix que certes malalties, psicològiques o somàtiques, es desencadenen des del més profund d'un somni, es desencadenen a causa de la son.
El somni ja no és únicament premonició d'una realitat futura, premonició que permet a l'intèrpret predir tal realitat, és també un compromís, un deute que ha de saldar-per mantenir l'harmonia entre els dos mons, i fins i tot de vegades, per salvaguardar la vida del soñante. El somni resulta ser per tant una coacció, una font de noves obligacions que l'intèrpret de son des de definir, i les modalitats ha d'explicitar. Aquestes cultures, les dels indis d'Amèrica del Nord i del Sud, que els aborígens d'Austràlia, dels indonesis, que manifesten gran interès per la son, són en la seva major part cultures místiques, en les quals l'home medicina és un iniciat en els somnis, o s'escuda en somnis i interroga sense parar als malalts sobre els seus somnis. En el si d'aquests mons, que podríem anomenar cèntrics, la persona recorden molt sovint els seus somnis fins als seus més mínims detalls. El relat d'un somni pot durar prop d'una hora, o fins i tot més, mentre que en el nostre món modern, explicar un somni rarament porta més de dos o tres minuts. Podem afegir també que en aquests mons del somni, on les oportunitats d'experiència estan subordinades a la producció de certs somnis, on se suposa que tots somien, i fins i tot els fetus i els nadons, és on es troben les drogues més eficaços. És en aquestes cultures on es descobreixen els efectes d'al·lucinògens com el peiot a Mèxic. Es diria i cultura viu de somnis han anat a la recerca de productes que permetin obrir les portes del somni a l'home despert.
Tan sols un comentari més sobre la tonalitat dels somnis en societats místiques. Afavorint l'experiència en detriment dels sentits, el somien t'agradarà viure el somni més que sotmetre-ho a la sagacitat de l'intèrpret. El participant de somnis, seria en aquest cas +1 dia que un especialista d'hermenèutica. No dubtarà a aventurar-se en ell mateix pels meandres del món dels somnis, arriscant, segons diuen, la seva vida i la seva salut mental, sovint abans que el propi pacient, acompanyant-sempre per afinar la seva experiència i comparar-la amb els elements del Corpus mitològic, que forçosament ha de dominar.
També en aquest cas, per tant, tenim professionals, no del tot els intèrprets, com hem vist, sinó més exactament guies, sovint també sacerdots i curanderos, que dominen 01:00 Corpus de referència. Si bé les societats mediterrànies i africanes són més aviat descendents, i les americanes australianes més aviat ascendents, convé no considerar aquestes categories de manera massa rígida. Són més tendències de regles, tendències en el si es desenvolupa les opcions personals, tant per a l'usuari de la son com per al professional. No pocs intèrprets àrabs de l'edat mitjana s'assemblen als xamans, i molts xamans sud-americans acullen éssers en somnis. A més, aquests models de percepció i d'interpretació del somni evolucionen en món cada vegada més oberts. La gran majoria dels indis d'Amèrica s'han convertit al cristianisme o algun altre monoteisme, freqüenten les esglésies, evangèliques o carismàtiques. En elles, els mètodes antics estan prohibits i són perseguits com pràctiques diabòliques. Però ell rerefons roman, i sobretot el Corpus mitològic. Els indis de l'Amazònia, un exemple, tot i que han conservat la seva forma d'entendre els somnis, tenen molt més problemes que abans a l'hora de trobar xamans en un context modern i cristià. I no és segur que aquells que arriben a descobrir mereixin la seva confiança.
Cridem aquí l'atenció sobre el fet que aquests són models generals, que no cal considerar com a realitats intangibles. No es tracta de fixar normes, sinó establir conceptes.
Conservem tan sols dues idees principals, que recorden aquelles de les que ja hem parlat anteriorment, en aquests mons, el somni és, més que en cap altra part, una experiència subjectiva, el somni constitueix de forma molt explícita un deute extreta de la realitat que cal saldar més aviat possible.
A propòsit d'aquest rpid panorama dels Corpus mitolgicos que serveixen de referència als intrprets del son, s'imposa un comentari. Es podrà creure que el somni és una realitat, i els Corpus una espècie de motlle que se li aplica de forma mecnica. Però cal recordar que, si prenem en consideració el seu propi procés, el somni té lloc en el moment de l'sueofsico paradoxal, durant una seqüència fisiolgica la funci n és reprogramar la idiosincràsia del soante. Doncs bé, l'ús de les referències mitolgicas actuen mica de la mateixa manera, extraient els elements que concerneixen sols al soante d'entre el patrimoni comú del col·lectiu al qual pertany. Construcci psicològica d'una identitat que repeteix una opci gentica per al somni paradoxal, construcció d'un destí singular, i per tant nic, a partir de materials extrets d'un corpus mitolgic cultural, per al sueoy seva interpretaci.
Aquesta observaci pot desprendre que no hi ha d'una banda el sueoy per l'altre costat la interpretaci, sinó sempre un conjunt constituït per dos elements units.
VIDEOTECA https://www.youtube.com/user/tranerpra/videos
