El Difícil moment actual. Missatge de l'AA Gabriel, Julio al 2012.

  • 2012

La imatge que es us ofereix s noms una part del pla subjacent.

Encara no heu comprès l'abast de les vostres accions, pensaments i esperances.

El planeta ha estat adormit durant molt de temps, i ara toca despertar-se.

I com després d'un llarg i dolorós somni, el despertar pot sentir-se com una fuetada portador d'desesperacin.

No desesperis, estimats mos, res us s'atura. Debis seguir cavalcant sobre la cresta de l'onada, sense permetre que sta us empassi amb la seva pallissa, i per això, necesitis per sobre de tot, l'equilibri i la pau en el vostre cor.

Mireu el camí, est obert davant vostre i hi ha dos ramals disposats a ser presos. Un us porta al desànim i la injustícia, i l'altre, a la fe ia l'amor.

Est arribant el nou temps. La catifa del dolor es aclarir i es albirar un nou horitzó, ple i net, però per a això, són necessàries dues coses:

No romandre quiets davant la incertesa i el dolor, canviar les coses en el vostre camí, una a una, amb el vostre pensament, a casa vostra, cada dia!

Quan vegeu que l'abundància disminueix en la vostra vida, dia a dia, aturar-vos i penseu:

És aquesta la qualitat d'un Ésser Diví?

Sentiu el vostre potencial infinit i llavors digueu el següent:

Jo sóc la resplendor que dóna la vida. Com no podré llavors alimentar-me i donar aixopluc a altres?

Dono les gràcies a l'estimat Déu ia tots seus ajudants.

Sóc plenitud i abundància, i va irradiar aquesta Llum i abundància cap a tots els éssers.

I així sigui.

Després, en el vostre caminar diari, quan poseu les vostres mans sobre qualsevol cosa que toqueu, i més encara sobre el que us dóna menjar i suport, feu-ho amb reverència i amor.

Pronunciad aquestes paraules:

Que El teu recer, Senyor, sigui en mi.

Que teva Llum estigui en mi.

Ja sóc Diví, ja sóc Llum, ja ho sóc tot i ja està tot a mi.

Doncs, ¿no és l'arrel la part de l'arbre que toca la terra, mentre que les branques en formen part, com a germanes i portadores de la mateixa essència?

Us donaré avui unes claus unificades per als temps que han de venir:

-El que fa el fill, el rep el pare.

-El que veu la mare en el seu fill, és el resultat de la seva mateixa naturalesa oculta.

-El que sent un, és el resultat de centenars de consciències unificades.

-El que tu sents, és part de la consciència de l'Ésser a tot arreu.

-No hi ha res que prevalgui sobre les altres coses.

-Tots sou Font i alhora sou l'aigua que manáis.

-El pont cap a la desesperació és la desesperança.

-L'amor és la manca de separació. És la unió conscient de saber que tots som un mateix Ésser.

-El Diví està amagat en vosaltres i si, podeu veure-ho, si alumbráis als altres i si la vostra paraula porta responsabilitat i amor cap a ells.

Veureu grans canvis. Mai hi va haver a la humanitat canvis majors. El que ha de sortir d'aquí és real i solidari:

Una sola raça, un sol Ésser, abundància i plenitud, no com era abans, si no més gran.

Los Angeles acudirem llavors, i prendrem un contacte més gran amb vosaltres.

Ens esteu esperant des de temps passats.

Ja arriba el moment.

Després del món temorós i adolorit, es descobreixen el sol i la llibertat.

No estareu sols.

Espereu-transmetent nostra benedicció a la terra, ja que ara la necessita.

Us mirem amb gran compassió i desvetllaments.

Els que no poden veure encara, han de canviar de direcció, i els que ja veieu, heu ajudar-los a veure aquest horitzó lluminós.

Un dia, aviat, tots podreu veure, i aquest serà un temps joiós.

Elisa, vident i canalitzadora.

elisablanca.blogspot.es

Article Següent