Descripció d'un Deixeble.
Deixeble és aquell que, per sobretot, es compromet a fer tres coses:
- Servir a la humanitat.
- Col·laborar en el pla dels Grans Éssers, tal com ho veu, i de la millor manera possible.
- Desenvolupar els poders de l'ego, expandir la seva consciència fins a poder actuar en el cos causal, en els tres plans dels tres mons, i seguir la guia del jo superior i no els dictats de la seva triple manifestació inferior.
Deixeble és aquell que comença a comprendre el treball grupal, ia traslladar el seu centre d'activitat, des de si mateix (com un eix al voltant del qual tot gira) al centre del grup.
Deixeble és aquell, que comprèn simultàniament la relativa insignificança de cada unitat de consciència com també la seva vasta importància. S'ajusta el seu sentit de proporció i veu les coses tal com són, a les persones com són, a si mateix tal com és inherentment, llavors tracta d'arribar a ser el que ell és.
El deixeble comprèn la vida o l'aspecte força de la natura i no l'atrau la forma. Treballa amb la força i per mitjà de la força; es reconeix com un centre de força dins d'un altre centre més gran de força, i té la responsabilitat de dirigir l'energia que pot afluir a través d'ell cap als canals per mitjà dels quals el grup pot beneficiar.
El deixeble reconeix que és, en major o menor grau, un avançada de la consciència del Mestre, considerant al Mestre en un sentit dual:
- Com la seva pròpia consciència egoica.
- Com el centre del seu grup; força que anima les unitats del grup, unint-les en un tot homogeni.
Deixeble és aquell que transfereix la seva consciència del que és personal al que impersonal, i que durant l'etapa de transició suporta necessàriament moltes dificultats i sofriments, provinents de diverses causes:
- De la seva jo inferior, que es rebel·la en contra de la transmutació.
- Del seu grup immediat, dels seus amics i familiars que es rebel·len davant la seva creixent impersonalitat. No els agrada ser considerats un amb ell, en l'aspecte vida, i no obstant això independents d'ell, pel que fa a desitjos i interessos. No obstant això, la llei regeix, i només cal veritable unitat en la vida essencial de l'ànima. Descobrir el que la forma és, causa molts patiments al deixeble, però el camí condueix eventualment a la perfecta unió.
Deixeble és aquell que coneix la seva responsabilitat envers totes les unitats que estan sota la seva influència? Responsabilitat de col·laborar amb el pla de l'evolució, tal com és per a ells, i així expandir les consciències i ensenyar-los la diferència entre el real i l'irreal, la vida i la forma. Això pot realitzar-molt fàcilment demostrant en la seva pròpia vida quin és la seva meta, objectiu i centre de consciència.
El treball que s'ha de realitzar.
El deixeble té, en conseqüència, diferents objectius:
- Resposta sensible a la vibració del Mestre.
- Puresa de vida, en forma pràctica, no teòrica.
Alliberament de la preocupació. Cal recordar que la preocupació es basa en el personal, i és el resultat d'un apassionament i d'una resposta excessivament ràpida a les vibracions dels mons inferiors.
Compliment del deure. Aquest punt involucra l'acompliment desapassionat de totes les obligacions, i la deguda atenci deutes krmicas. S'ha de accentuar, especialment en tots els deixebles, el valor del desapassionament. La manca de discerniment no és un obstacle per al discpulo en aquests dies, a causa del desenvolupament de la ment; per s ho és, sovint, la manca de desapassionament. Això significa obtenir aquest estat de consciència on s'observa l'equilibri i no dominen el plaer ni el dolor, perquè han estat reemplaçats per la alegria i el goig. Ha de reflexionar bé sobre això, perquè cal treballar àrduament per obtenir el desapassionament.
Tamb ha d'estudiar el cos karna? Mansico (cos ment? Desig). És de real significaci, ja que per moltes causes és el cos de major importància en el sistema solar, pel que fa a l'ésser humà en els tres mons. En el proper sistema, el vehicle mental de les unitats autoconscients ocupar un lloc anleg, com ho va ocupar el fsic en l'anterior sis tema solar.
El discpulo tamb ha de treballar cientficamente, si es pot dir, en la construcció del cos fsic; esforçar-se de manera de construir a cada encarnacin un cos que li serveixi de millor vehicle per la força. De all que sigui pràctic donar informaci sobre la iniciació. No hi ha moment en el dia en què no es pugui entreveure aquesta meta i dur a terme el treball de preparaci. Un dels ms grans instruments per al desenvolupament pràctic, i que est a l'abast de tots, és la PARAULA. Qui té cura les seves paraules i noms parla amb fins altruistes, amb l'objecte de difondre l'energia de l'amor per mitjà del llenguatge, domina rpidament els passos inicials i es prepara per a la iniciació. La paraula és la manifestacinms esotrica que existeix, el mitjà de la creaci i el vehicle per la força. A la parquedat de les paraules, entendindolo esotricamente, hi ha la conservaci de la força. A la utilització de les paraules, ben triades i parlades, radica la distribució de la força de l'amor del sistema solar, aquesta força que conserva, enforteix i estimula. Noms a qui conegui parcialment aquests dos aspectes de la paraula, se li podr confiar la seva permanència davant l'Iniciador, i extreure d'aquesta presència certs sons i secrets, que li són impartits sota la promesa de guardar silenci.
El discpulo ha d'aprendre a romandre silenciós davant el mal, a callar davant els sofriments del món, sense perdre temps en queixes inútils i en demostracions de dolor, sinó tractar d'alleugerir la càrrega del món, i treballar sense perdre energies en paraules. No obstant això, ha de parlar quan és necessari l'estmul, emprar la paraula amb fins constructius; expressar la força de l'amor del món, a mesura que flueix a través de l, a fi d'alleujar o alleugerir la càrrega, recordant que, a mesura que la raça progressa, l'element amor i la seva expressió entre els sexes, es trasladarna un pla superior. Llavors, per mitjà de la paraula parlada, no per l'expressió en el pla físic, com passa avui, es arribar a comprendre el veritable amor que uneix als que són un de sol en el servei i en la aspiraci. Llavors l'amor entre els individus de la família humana utilitzar la paraula per a la creaci en tots els plans, i l'energia que ara es manifesta en la majoria, a trav s dels centres inferiors o genitals, es traslladar al centre larngeo. Aquest és encara un llunyà ideal, però alguns ja poden albirar i procuren, mitjançant el servei mancomunat, la col·laboració amorosa, la unicitat en aspiraci, pensament i esforç, donar forma i amb figuracina aquest ideal, encara que inadequadament.
Relacions grupals.
El sender del deixeble és escabrós; les dificultats i els obstacles el s'enfronten en cada racó del camí. No obstant això, trepitjant el sender i vencent les dificultats, adherint-se al grup en bé del mateix i unint-se als individus i al desenvolupament evolutiu en forma equilibrada, sobrevindrà per fi la fructificació i l'assoliment de la meta. Així s'evidencia el SERVIDOR de la raça. És servidor perquè no serveix als seus propis fins, i els seus cossos inferiors no emeten vibracions que puguin desviar-lo de la senda triat. Serveix perquè sap el que hi ha en l'home, i perquè durant moltes vides ha treballat amb individus i grups, ampliant gradualment el seu camp d'esforç fins a reunir al seu voltant aquestes unitats de consciència que pot energetizar i utilitzar, ia través de les quals durà a terme els plans dels seus superiors. Tal és la meta, però en les etapes intermèdies abunden les dificultats per als que estan a la vora de l'autodescobriment i d'esdevenir el sender mateix.
Un consell pràctic pot ser de valor aquí:
Estudiar amb cura els tres primers capítols del Baghavat Gita. El problema d'Arjuna és el de tots els deixebles, i la solució és eternament la mateixa.
Estar alerta i vigilar el cor. És molt dolorosa la transferència del foc del centre plexe solar al centre cardíac. No és fàcil estimar com ho fan els Grans Éssers, amb amor pur, que no exigeix recompensa; amb amor impersonal, que s'alegra quan hi ha resposta, però no l'espera, i estima constant, silenciosa i profundament, a través de les aparents divergències, amb la seguretat de que quan tots hagin trobat el camí cap a la llar, comprendran que aquest llar és el lloc d'unificació.
Preparar-se per la soledat. Aquesta és la llei. Quan l'home es deslliga de tot el que concerneix als seus cossos físic, astral i mental, i es centralitza en l'ego, sobrevé una separació temporal que ha de suportar i transcendir i el condueix posteriorment a establir un vincle més estret amb tots els que estan associats amb ell, a causa del karma contret en vides passades, al treball grupal ia l'activitat desplegada pel deixeble (duta a terme gairebé inconscientment al principi), en reunir a aquells a través dels que haurà de treballar més tard.
Cultivar la felicitat, sabent que la depressió, la investigació excessivament morbosa del mòbil i l'exagerada susceptibilitat a la crítica aliena, porten a un estat en què el deixeble es fa gairebé inútil. La felicitat es basa en la confiança en el Déu intern, en una justa apreciació del temps i en l'oblit de si mateix. Prendre el bo i utilitzar-lo com veritats per difondre alegria i no rebel·lar-se contra la felicitat i el plaer del servei prestat, creient que indica que alguna cosa no va bé. El sofriment sobrevé quan el jo inferior es rebel·la. El jo inferior controlat i l'eliminació del desig, porten alegria.
Tenir paciència. La resistència és una de les característiques de l'ego. L'ego persisteix perquè sap que és immortal. La personalitat es desanima perquè sap que el temps és curt.
A l'deixeble no li passa res que no estigui previst en el pla, i quan el mòbil i l'única aspiració del cor és dur a terme la voluntat del Mestre i servir a la raça, porta en si la llavor de la propera empresa i també produeix el clima necessari per al següent pas. Això aclareix moltes coses, i es trobarà allò del qual el deixeble pot dependre quan es ennuvola la visió, i el grau de vibració és inferior al que ha de ser, ofuscándose el raonament pels miasmes sorgits de les circumstàncies del pla físic. Moltes coses que apareixen en el cos astral estan basades, en la majoria, en antigues vibracions, i no tenen fonament real; la lluita consisteix a controlar de manera la situació astral, que de les nostres ansietats i preocupacions presents, sorgeixin la confiança i la pau, i de l'acció i interacció violentes, provingui la tranquil·litat.
És possible arribar a aquest punt on res del que passa altera la calma interna, on es reconeix i experimenta la pau que transcendeix tota comprensió, perquè la consciència està centrada en l'ego, que és la pau mateixa, i constitueix el cercle de la vida búdica; on es coneix i sent l'aplom i regna l'equilibri, perquè el centre de vida resideix en l'ego, que en essència és equilibri; on preval la serena i incommovible calma i el diví Coneixedor empunya les regnes del govern i no permet les pertorbacions del jo inferior; on s'aconsegueix la beatitud, que no està basada en les circumstàncies dels tres mons, sinó en la comprensió interna de l'existència separada de no? jo, existència que persisteix quan deixen d'existir el temps i l'espai i tot el que contenen; serà considerat quan s'experimenten, transcendeixen i transmuten, les il·lusions dels plans inferiors, la qual cosa perdura quan el petit món de l'esforç humà s'ha dissipat i desaparegut i l'hi considera inexistent, estant basat en el Coneixement del JO sóc aquest.
Tal actitud i experiència poden ser dutes a terme pels que persisteixen en el seu elevat esforç, ja res donen valor, per tal d'aconseguir la meta, perseverant a través de les circumstàncies, amb els ulls fixos en la visió futura i les orelles atents a la veu del Déu intern, que ressona en el silenci del cor; els peus fermament assentats en la sendera que condueix al Portal de la Iniciació; les mans esteses per ajudar el món, i tota la vida subordinada a l'anomenat del servei. Llavors, tot el que arriba és per a bé? Malaltia, oportunitat, èxit i desenganys, burles i maquinacions dels enemics, incomprensió dels que estimem ?, tot existeix i s'ha d'utilitzar només per ser transmutat. Com es veurà, el més important és la continuïtat de visió, l'aspiració i el contacte interns. El que s'ha d'aconseguir és aquesta continuïtat, no per les circumstàncies sinó malgrat elles.
A mesura que l'aspirant progressa, no només equilibra els parells d'oposats, sinó que li és revelat el secret del cor del seu germà. Es el reconeix com una força en el món, s'ho s'aprecia com a individu i en ell es confia que pugui prestar servei. Els homes recorren a ell per ser ajudats, ja que reconeix l'activitat que exerceix, llavors emet la seva nota per ser escoltada en les files dévicas i humanes. Ho aconsegueix en aquesta etapa mitjançant la ploma, la literatura, la paraula parlada, conferències i ensenyaments i també la música, la pintura i l'art. Arriba així al cor dels homes per qualssevol d'aquests camins, i es converteix en auxiliar i servidor de la seva raça. Esmentaré també altres dues característiques d'aquesta etapa:
L'aspirant coneix el valor ocult dels diners en el servei. No busca res per a si, excepte allò que pot equipar per a realitzar el treball, considerant els diners i el que els diners procura, com una cosa que ha de ser emprat per als altres, i com a mitjà per aconseguir la fructificació dels plans del Mestre, tal com ell els percep. Molt poc és compresa la significació oculta dels diners, però, una de les grans proves per determinar el lloc que ocupa l'home en la sendera de provació, fa a la seva actitud i al maneig del que tots els homes busquen per tal de satisfer els seus desitjos. Qui res desitja per a si pot ser el receptor de l'abundància financera i el distribuïdor de les riqueses de l'univers. Per contra, si augmenta la seva riquesa, li implica dolor i angoixa, descontent i perversió.
En aquesta etapa, la vida de l'aspirant es converteix també en instrument de destrucció en el sentit ocult del terme. La força que flueix a través d'ell, procedent dels plans superiors i del seu Déu intern, produeix de vegades resultats peculiars sobre el seu entorn i on sigui que vagi, perquè actua com a estímul, tant per al bé com per al mal. Els pitris lunars o petites vides, que constitueixen els cossos dels seus germans i el seu propi cos, són anàlogament estimulats, augmentada la seva activitat i intensificat en gran el seu poder. Això és utilitzat pels qui treballen en l'aspecte intern, per aconseguir certs fins desitjats, i sovint causa la caiguda temporal de les ànimes avançades. No poden resistir la força que aflueix o descendeix a elles, i degut al sobreestímulo temporani dels seus centres i vehicles, pateixen un col·lapse. Això succeeix en els grups i en els individus, però, al revés, si els senyors lunars o vides del jo inferior, han estat prèviament sotmeses i controlades, llavors l'efecte de la força i de l'energia rebuda serveix per estimular la resposta de la consciència del cervell físic i dels centres del cap, al contacte egoico. Així, la força que d'una altra manera seria destructiva, esdevé factor benèfic i en útil estímul, podent ser utilitzada pels Coneixedors, per tal de conduir els homes cap a una major il·luminació.
Tots aquests passos s'han de dur a terme en els tres plans inferiors i en els tres cossos, i això ho fan d'acord al seu raig i subratllo particulars. D'aquesta manera el deixeble porta a terme el treball i rep la seva prova i entrenament. Així és conduït -mitjançant la correcta direcció de l'energia i la manipulació intel·ligent dels corrents d'força- al Portal de la Iniciació, i passa de l'Aula de l'Aprenentatge a l'Aula de la Saviesa, on gradualment es fa "conscient" de forces i poders latents en el seu propi ego i en el grup egoico; llavors pot utilitzar la força d'aquest grup i pot confiar-seu maneig, únicament per ajudar a la humanitat; as? desprs de la quarta iniciació? participa de l'energia del Logos planetari, encomendndosele una part de la mateixa, que el capacita per dur endavant els plans del Logos planetari per l'evolució.
Cal recordar que els deixebles de primer raig comprenen els deixebles en termes de, energia, força o activitat, mentre que els deixebles de segon llamp, en termes de consciència o iniciació. A això es deu la divergència en les expressions comuns i la manca de comprensi entre els pensadors. Sera d'utilitat expressar la idea del discipulat basant-se en els diferents raigs, volent significar amb això els deixebles, manifestat com a servei en el pla fsic:
1er. Rayo Força Energia Acci El ocultista
2on. Rayo Consciència expansi iniciació El veritable squico
3er. Rayo adaptaci Desenvolupament evoluci El mag
4t. Rayo vibraci Resposta Expressi L'artista
5to. Rayo Mentalitat Coneixement Ciència El científic
6è. Rayo Devocin abstracci Idealisme El devot
7mo. Rayo Encanteri Màgia Ritual El ritualista
Recordin que aqu ens ocupem dels deixebles. A mesura que quests progressen, les diverses línies s'aproximen i fusionen. Tots han estat alguna vegada mags, ja que han pertangut al tercer llamp. El problema es refereix ara a l'mstico i al ocultista, i al seu sntesi final. Un estudi acurat del que hem dit, conduir al reconeixement de les dificultats que sorgeixen entre els pensadors i els deixebles de tots els grups, i consisteixen en la seva identificació amb alguna forma i en la seva incapacitat de comprendre els diferents punts de vista dels altres. A mesura que transcorri el temps i entrin en més estreta relació amb els dos mestres que els concerneix (el seu Déu intern i el seu Mestre personal), desapareixerà la seva incapacitat per cooperar i fusionar els seus interessos en bé del grup, i en lloc de divergència hi haurà comunitat d'esforç, similitud d'objectius i mútua col·laboració. Hauria de reflexionar sobre això, ja que conté la clau de moltes coses enigmàtiques que per a la majoria són angoixants.
Aquest text és un fragment del llibre "Iniciació Humana i Solar", del Mestre Djwhal Khul o "Tibetà", des de aqui pots descarregar el llibre complet:
1. Iniciació Humana i Solar
Una Iniciació és una expansió de consciència que porta a la il·luminació ia la revelació. La iniciació és experimentada per totes les formes de vida, grans o petites. El treball de la Jerarquia Planetària en les seves moltes etapes de mestratge es descriu en aquest llibre i es donen catorze Regles per mitjà de les quals el neòfit pot convertir-se en un aspirant al Portal de la Iniciació.
[Button color = "blue" size = "medium" link = "https://hermandadblanca.org/wp-content/uploads/2007/09/hermandadblanca_01_iniciacion_humana_y_solar.zip" target = "blank"] Djwhal Khul - Iniciació humana i solar [/ button]
