Taula de continguts amagar gener Conclusió, tampoc el Plaer és la Felicitat. 2 Si a la felicitat l'associo a aquesta sensació plaent que em donen les relacions vinculars harmòniques, PERILL! 3 La vida és conflicte, la vida és solució de conflicte. 4 En una casa on els pares no volen problemes, els nois parlen de problemes fora de casa. 5 Per això ¿de què depèn la Felicitat? ¿De la meva? 6 Sóc feliç quan estic vivint l'ideal i la missió que tinc a la vida.
A sobre quan aquest plaer m'ho dóna l'altre, qui sigui, acabo sent addicte a aquest altre. Vostès em podrien dir "però no Roberto, a mi m'encanta treballar, realment m'encanta, estic feliç fent-ho, i per tant vaig amb tot l'entusiasme". És clar et vas fer addicte a la feina perquè si vós creus que la felicitat és treballar, no Volves mai a casa. Em faig addicte a l'activitat que tinc.
Conclusió, tampoc el Plaer és la Felicitat.
Insisteixo a m'entenguin que totes aquestes coses no són dolentes en si mateixes, el perillós d'això és confondre que aquestes són, amb la felicitat.
I per últim, hi ha un sentiment de felicitat que és mes casolà, fins i tot et diria, això si és felicitat. I jo en dic així "és l'estar bé amb els altres". Vostès em podrien dir "I si Roberto quan som a casa ens vam tractar bé, és molt agradable estar a casa, els caps de setmanes no hi ha crits, no hi ha baralles, no hi ha discussions, parlem d'un tema, de l'altre". Totalment, és això la felicitat de portar-me bé amb els altres.
Estar en el treball, estar bé amb ells, no hi ha discussions no hi ha competència això és la felicitat, No! I per què? Perquè és molt fràgil. Avui estem així, després ens matem com a gossos i gats.
Si a la felicitat l'associo a aquesta sensació plaent que em donen les relacions vinculars harmòniques, PERILL!
Perquè la meva felicitat dependrà això. I en la vida quotidiana, atenció si us plau !, els conflictes són part de la vida. Són situacions d'aprenentatge. "No a casa meva no hi ha cap conflicte. Mai discutim ", mmm ... PERILL! ¡Malament! Perquè el conflicte és part dels vincles i en ells també es proven moltes coses.
Si darrere de mai tenir conflictes, si per mai discutir, si per no treure coses que puguin molestar, vam començar a tapar o no dir, això no és felicitat. I moltes persones creuen que això és felicitat, que no hagin problemes entre nosaltres, per què? Perquè lamentablement si associem a això a la felicitat, estem addictes a que no tinguem problemes. Llavors quan hi ha un problema, "ai treu-, treu-lo. No li expliquis, no li expliquis a mama, no parlem d'això. No parlem de política, ni de religió perquè hi ha problemes, no parlem de res d'això ". Llavors si associo a la felicitat amb portar-me bé amb els altres, acabo no sent sincer, autèntic i per evitar conflictes, em faig addicte a una cosa, que a deixar anar i això és inconsistent, perquè això no és la vida.
La vida és conflicte, la vida és solució de conflicte.
No és viure en el conflicte, és prendre-ho al conflicte, i assumir-ho. M'equivoco, caic, però és això és treballar amb les equivocacions, amb els dolors i amb les realitat.
Per això fins a coses molt profundes eh, vostès no saben cmo am m'ha tocat estar a prop d'ambients de monestirs, de gent, de persones que viuen en clausura, aquesta gent es porta brbaro. No! Si no hi ha conflicte aquesta gent es va a portar pitjor. Si no hi ha conflicte aquestes persones no són sanes. Hi ha d'haver conflicte i ha d'haver una bona resolució de conflictes. I fins en aquests ambients que sembla que est tot diví, pacífic etc. NO! Per tapar els conflictes, per no viure els conflictes, es crea un atmosfera irreal. Llavors no acabo de parlar el que sento i penso.
En una casa on els pares no volen problemes, els nois parlen de problemes fora de casa.
¿S'entén no?
Llavors vostès em podrien dir "però Roberto, no em diguis, portar-nos bé és tan bonic" és clar que si! Portar-se bé amb els altres, tenir un moment de plaer, tenir la satisfacció d'un projecte assolit i com diuen "alguna vegada em toca", tenir la sort que em ve alguna cosa bona. Està boníssim, no és dolent això. No és un tema de dolent o bo, el tema és que això no és felicitat.
Llavors quan digui el que és felicitat, direm: "que diferent és passar la vida pensant que la felicitat té a veure amb una altra cosa". La autèntica felicitat, o el que anomenem felicitat està associat a altres coses però aquestes, Atenció Ahora¡, depenen de mi.
Perquè que em porti bé amb els altres o no, és cert que depèn de mi, però també depèn de tots els que estan al voltant. En canvi q ue jo triï el plaer depèn de mi, però repeteixo si crec que això és felicitat quedo enganxat a això.
Llavors ¿de què depèn la Felicitat? ¿De la meva?
1) El primer, que els que m'han escoltat en aquella conferència del "Ideal i missió en la vida", el primer, el primer és entendre que la felicitat és la vivència d'un ideal i d'una missió a la vida, això.
Sóc feliç quan estic vivint l'ideal i la missió que tinc a la vida.
Quan es que estic fent el que vaig venir a fer a aquesta vida, l'experiència d'estar fent el que vaig venir a fer aquí. L'experiència és estar vivint el meu ideal de vida, això em dóna una felicitat que no té ni punt de comparació amb tot això. I la felicitat és gairebé un subproducte, perquè el que importa és el teu compromís amb el teu ideal i amb la teva missió, i el compromís de viure-ho, i no el compliment passiu com havia dit abans.
E l compromís de viure el teu ideal i fer-ho, et dóna una felicitat que no té nom. Van a veure que totes les persones que coneixen el seu ideal de vida es comprometen amb això i ho viuen, tenen una felicitat que no passa per res extern i fins i tot hi ha projectes que surten malament, hi ha moments que no són plaents, hi ha dificultats perquè fins i tot et poden criticar, de vegades la sort se't va a una altra banda. Però hi ha felicitat perquè estic complint el meu ideal i la meva missió a la vida, de vegades amb adversitats. I no per posar com a model a gent tan especial, però quants homes i dones que hem tingut a la vida, que hem admirat, no els ha anat tot bé, ¿entenen el que vull dir ?, materialment, però els veus amb una felicitat en l'ànima.
Què bufó és tocar música amb felicitat o expressar-la o, expressar el que expresso des d'un lloc interior que aquest és el meu ideal i la meva missió!.
Com quan un docent ensenya perquè està enamorat del que està fent perquè sent que aquest ideal i aquesta missió d'ensenyar és el que va venir a fer a aquesta vida, que valent. Que bonic realment quan la persona sabent quin és el seu ideal i comprometent-se a això, vós ho veus, i ho veus feliç.
I repeteixo, el material pot no acompanyar-lo, però no passa per aquí. Quan un veu "Beethoven apassionat", ja li vaig dir dos, el guerrer pacífic i Beethoven apassionat o alguna cosa així. Vine i tot home enamorat de la seva música, saber que va venir a aquesta vida a escoltar la música celestial i posar-la en notes musicals. Un veu aquesta vida i no era una vida tota prolixa, era bastant lletja, en el sentit de la seva realitat que no podia escoltar amb les orelles, de vegades fins a una mica libidinós en el seu comportament o sigui que vós humanament no ho veies com una persona perfectita però era feliç. Feliç perquè estava fent el que va venir a fer. Feliç perquè estava vivint la seva missió i el seu ideal en la vida, i això tampoc es pot traduir per a persones que no viuen així perquè quan vós li dieu que és la felicitat, que la felicitat et pot donar això, no entenen. Els que m'entenen, saben el que vull dir. La felicitat no es busca directament, és la vivència.
No es tracta d'aconseguir l'ideal, a mesura que jo visc aquest ideal, sóc feliç. I quan no visc aquest ideal o no abandono el meu ideal de vida, no ho sóc. Llavors la felicitat passa per les vivències quotidianes, no és aconseguir-ho, és viure-ho. La vivència és el que et dóna felicitat.
L'altra font de felicitat és ....
CONTÍNUA EN:
PART 1: entusiasme-existencial-part-1-per-roberto-perez-comentat-per-gisela-s /
Part2: entusiasme-existencial-part-2-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela /
PART 3: entusiasme-existencial-part-3-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela-s /
PART 4: entusiasme-existencial-per-roberto-perez-part-4-comentaris-per-gisela-s /
REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
FONT: https://www.youtube.com/watch?v=YqaFKoy2Is0
