Són habituals els debats que confronten Lliure Albedro amb Destinació o determinisme; és a dir, entre els que defensen la nostra més absoluta llibertat d'elecció per fer o deixar de fer el que desitgem; davant d'aquells que afirmen que tot està previst o determinat per endavant i que poc importen les decisions que prenguem ja que res del que fem aconseguirà fer canviar el nostre destí. Les dues opcions són dignes d'una llarga reflexió i de ben segur trobarem arguments d'allò més convincents tant a favor com en contra. No obstant això, hi ha una interessant teoria en el camp de la mecànica quàntica que pot ajudar-nos a conciliar aquests aparentment dicotòmics supòsits fent-los compatibles entre si.
Aquesta nova perspectiva part de l'anomenada "Paradoxa de Schrödinger", un experiment imaginari concebut pel físic austríac Erwin Schrödinger que consisteix en el següent:
Imaginem un sistema format per una caixa tancada i opaca amb un gat en el seu interior; una ampolla de gas verinós i un dispositiu amb dues posicions, una que alliberaria el gas verinós dins de la caixa donant així mort al gat i una altra que no ho faria. Es llançaria una partícula elemental com un electró per un llarg conducte que es bifurca en dos conductes, un d'ells conduiria a la posició que allibera el gas verinós i l'altre conduiria a la posició que no l'allibera. Segons aquesta teoria l'electró, en lloc de passar per un dels dos conductes que se separen a la bifurcació, passaria inèditament per ambdós conductes alhora (s'ha observat que així passa en el món de les partícules subatòmiques). Això vol dir que en finalitzar l'experiment obtindríem dos estats oposats i simultanis, un amb el gat viu i un altre amb el gat mort; tots dos coexistint en un mateix espai temporal però en universos superposats. Seria només en obrir la caixa quan descobriríem en quin dels dos universos ens trobem.
Aquest enfocament de realitats simultànies guarda una estreta relació amb el que a una escala major li passa a l'ésser humà. Passa que en cadascuna de les cruïlles en què ens trobem al llarg de la nostra vida, és a dir, en aquelles situacions d'especial transcendència en què hem de prendre una decisió que farà que la nostra vida discorri per un o altre rumb; en aquest precís instant es produeix un desdoblament espai-en el qual es generen tantes vides paral·leles com possibilitats d'elecció puguem arribar a abastar (la nostra vida com a casats, com solters, amb fills, sense fills, vivint en un país o en un altre, amb aquesta o aquella professió, etc.).
Hi ha tota la gamma de possibles destinacions per viure però d'entre els quals hem de triar quin d'ells volem viure. La versió de vida que triem viure és la que finalment arribarà a concretar-se en el plànol terrestre i és la que ens aportarà l'experiència vivencial. La resta d'alternatives, tal com suggereix la mecànica quàntica i la teoria del biocentrisme del Dr. Robert Lanza, són possibilitats que simplement existeixen en altres universos paral·lels o multiversos, atès que tota possibilitat conscient genera de per si la seva corresponent realitat superposada i simultània .
Val a dir que tota aquesta infinitat de vides paral·leles de les que només serem conscients quan accedim a plans més elevats d'existència, també a un altre nivell enriqueixen al nostre Ésser.
Això vol dir que en darrer tèrme est a les nostres mans decidir quines experiències volem que formin parteixi de la nostra vida per nodrir-nos del coneixement vivencial que stes puguin aportar-nos.
As és que un cop vam unir consciència i matèria per tal d'iniciar un nou cicle vital, ms enll dels condicionants amb els que ens trobem en el pla físic, sempre tindrem la possibilitat d'escollir cmo volem viure la nostra vida. El Lliure Albedro és per tant un dret inherent a l'Ésser que ens permet assumir el protagonisme de la nostra pròpia existència. Això no obstant, com bé sabem, cadascú es fa responsable dels seus actes fins i tot quan no és plenament conscient.
Aquesta és una realitat que queda perfectament integrada en un altre d'aquests axiomes o lleis immutables que regeixen l'univers sencer; el Principi de Causalitat. Aquest principi ve a dir el següent: Tota acció origina un moviment que relaciona l'esdeveniment inicial (la causa) amb un segon esdeveniment (l'efecte) que sorgeix com a conseqüència del primer i que est destinat a restablir l'equilibri original. En altres paraules, que tot allò que pensem, diem i fem, emet una determinada energia expansiva que tard o d'hora acabar per tornar a nosaltres en la seva mateixa condiciny en la seva mateixa proporci. D'això es desprèn, tal com ens han dit sempre les ms antigues tradicions espirituals, que ningú ms que un mateix és el responsable del que li passi a la vida, tot i que sovint sola caure al equvoco de voler assenyalar a qualsevol altra persona o situaci com a causant de la seva desgràcia.
I és que tenim en general una perspectiva molt limitada del que als nostres ulls és la nica realitat possible, jutjant per això a les persones (ia nosaltres mateixos) en funció de les seves accions però sense conèixer en absolut la totalitat dels antecedents ni les causes que les han pogut motivar. És a dir, que més enllà de les pròpies limitacions intrínseques a qualsevol sistema judicial com ara la seva jurisprudència o competència i professionalitat d'advocats, fiscals i jutges; existeix en darrer terme una clara incapacitat per arribar a impartir una autèntica justícia pel fet que cal disposar d'una perspectiva molt més gran que en general escapa als mitjans humanament disponibles. Si coneguéssim la totalitat de les causes i implicacions que hi ha darrere de cada acció, unes causes que de vegades poden arribar a remuntar-se a existències precedents, potser comprendríem llavors que tot el que arriba a materialitzar-se en el pla físic té un origen, un motiu, un per què i que res del que ens passa en la vida és producte de l'arbitrarietat.
Així és que al marge del conjunt de sincronicitats que procedint d'altres plans d'existència apareixen sobtadament en les nostres vides amb l'única finalitat d'ajudar-nos a canalitzar el camí que més fàcilment podrà conduir-nos al propòsit pel qual en el seu dia vam decidir venir al món, podríem concloure que tant el "Lliure Albir" com el "Destí" tenen la seva deguda representació en aquest plantejament multidimensional de l'existència, encara que com hem vist, el primer prevaldrà sempre sobre el segon. Hi ha, doncs efectivament una absoluta llibertat per triar viure la vida que vulguem viure i fer amb ella el que ens vingui de gust; però al seu torn, en cap cas podrem eludir tot allò que per responsabilitat (causalitat) ens calgui viure.
Autor: Ricard Barrufet
del llibre "Plans d'Existència, Dimensions de Consciència"
