En un taller que va dictar recentment parlem sobre l'afecció a les relacions però sense realment aprofundir-lo, i ara vull explicar-te alguna cosa ms al respecte.
Un amic all menció en aquest moment que l'amor fa mal, i jo li contest que és la inclinació el que fa mal, l'amor és lliure.
L'afecció no és amor, és cert que quan estimem volem compartir ms temps amb la persona objecte del nostre afecte, però l'amor tamb és llibertat, és estar alegres que l'ésser que estimem est bé encara no est al nostre costat. Ens alegra saber que el ella no són éssers necessitats de la mateixa manera que nosaltres tampoc ho som.
Quan parlem de ser una persona necessitada, és perquè ella busca fora de s el que realment pot trobar al seu interior però ho ignora o no sap cmo fer-ho, llavors va per la vida buscant omplir aquest buit intern .
Es que en primer lloc no confonguem una cosa amb l'altra. L'amor pot transformar-se en un compromís de convivència, de compartir coses en comú, una vida pot existir el compaerismo i per tant aquest compromís mutu es transforma en un acompanyament si es ho desitgen de mutu acord. L'amor accepta que cada quinze sigui com realment és. Els vincles són decisions que no sempre estan relacionades a l'amor. Si l'amor que dónes no t'ho dónes tamb a tu, llavors aquest amor no és real.
La inclinació est basat en creences egoistes ms relacionades amb la necessitat. L'afecció i la dependència s'assemblen més a la esclavitud que l'amor. Deixem de ser lliures per pròpia decisi pretenem treure-li la llibertat a l'altre. Som responsables de les nostres situacions d'afecció i dependència, i aix com ho vam crear també ho podem canviar.
L'afecció i la dependència estan ms lligats al domini, a l'opressió, a la submissió, i al jou. No est basat en la confiança sinó en la por. Quan depenem d'algú vivim amb por.
La inclinació est arrelat a la nostra por a la solitud, en no mereixement, a la desvalorització. L'amor part primer de l'amor cap a si mateix, que és l'única manera de poder estimar als altres. Si tens en el teu cor amor, trobaràs tots els cors carregats d'amor.
L'afecció i la dependència es sana a través de l'amor cap a un i si aquest amor no s'aconsegueix perquè no ho sentim, no ens valorem, vam començar a curar al nostre nen intern que és on es troben les ferides d'abandonament, de soledat, de maltractament, allà estan totes les nostres memòries de no ser estimables, i valuosos.
No cal canviar de parella, el que has de canviar són les teves actituds, les teves decisions i sobretot estimar-te. No és en el fora el lloc a corregir. És a través de tu que produiràs el canvi en la teva vida. Comença per estimar al teu nen interior, a consentir i brindar seguretat.
Recorda que el fora només és el reflex de tu, de les teves creences i crees i atreus a la teva vida allò que està en tu.
Qui ha de canviar ets tu, tu ets la causa, el món, les teves relacions, seran l'efecte i per tant també es transformaran. Això sí, canvia el concepte que tens de tu i sense expectatives vares com succeeixen els miracles.
No li temes al canvi perquè el canvi és una funció automàtica de l'existència i no hi ha res a fer per poder evitar-ho. L'adaptació al canvi i el desinterès van de la mà, en canvi si et resisteixes, això et porta sofriment. Dóna-li la benvinguda amb confiança al canvi i tot serà per bé.
Tu ets l'eruga que es converteix en papallona, fes com ella, deixa anar les inclinacions per donar-li la benvinguda el nou ..
Si et dones tant amor com el que esperes de fora, deixaràs de sentir-te dependent i soltarás les inclinacions i la dependència.
L'aigua es purifica fluint.
t'estimo
Jocelyne Ramniceanu
Font: http://hooponoponoenvenezuela.wordpress.com/2014/09/15/dependencia-apego-amor/
Dependència, afecció, amor per Jocelyne Ramniceanu
