Gurdjieff, mstico rus de principis del segle passat, deia sempre als seus alumnes que el cos humà que fem servir és una màquina, carregada de programes de comportament automtics que s'executen sense control, o sota el control de la ment, hacindonos a tots, bsicament, autmatas que naveguem per la vida de forma inconscient, dejndonos portar pels programes i patrons de comportament que activem, segons n les necessitats del dia a dia.
Eckhart Tolle, en el llibre El Poder de l'Ara, comptava com va arribar un moment en el que es va dir: ja no puc viure ms amb mi mateix, la qual cosa li va portar a pensar que havia de haver-hi dos Yos, almenys, perquè un d'ells no pogués viure amb l'altre. Tant Gurdjieff com Tolle ens parlen de la mateixa cosa, la ment / caràcter / personalitat que tenim, i l'ànima / consciència que som.
Desprogramar el autmata, potenciar la consciència
És tot un exercici de voluntat i treball intern, tremendament intens, doblegar la part automàtica i autmata de la simbiosi ànima / ment. En gairebé tots els moments de la nostra vida, són aquests programes automtics i inconscients els que ens governen (incloc tots els components mentals com l'ego, el subconscient, els patrons de comportament, etc ..) Diu Tolle que, realment, per adonar-nos que hi ha aquest control sobre nosaltres de la part autmata, només hem de enfocar-nos en portar la consciència al moment present, l'ara.
Gurdjieff i tota la seva escola d'El Quart Camí, com s'han denominat als seus ensenyaments, posen molt èmfasi en desprogramar l'ésser humà dels patrons automtics de comportament per deixar de ser màquines reactives i que la consciència prengui els comandaments estant el 100% del temps present i conscient del cos que ocupa, del que entra pels cinc sentits i del que passa en aquest instant concret. L'objectiu és bloquejar a la ment ia la nostra personalitat d'anar-se'n al passat, o al futur, dnde sempre solem estar, bé recordant coses o fets que ens han succeït (que he menjat ahir o que vaig fer la setmana passada), o bé coses que esperem que succeeixin o creiem que succeiran. Mentre estiguem amb la ment en aquest passat o en aquest futur, no estem "presents", i, en no estar "presents", l'autòmat que dirigeix aquest cos orgànic que habito està en control. Mentre que Gurdjieff proposa desmuntar l'autòmat, Tolle proposa potenciar la consciència perquè l'autòmat no tingui poder. Dos camins per al mateix objectiu.
Experimenta-ho tu mateix
Fins i tot mentre escric aquest article noto la lluita entre el meu autòmat i la meva consciència per tenir el control. L'autòmat està pensant les paraules que vaig a utilitzar, les idees que vaig a escriure d'aquí a dos paràgrafs, però la meva consciència està intentant que noti cada tecla de l'ordinador que estic fent clic i que em concentri en el pensament just que estic escrivint en aquest moment, no en el que vaig a escriure una mica més endavant. La meva consciència vol fluir amb el que arribi a cada instant perquè ho escrigui, la meva ment està demanant que planifiqui el que vaig a escriure i el mantingui, per reforçar la seva presència amb múltiples intents de mantenir-se fora de l ' "ara". Quan, contínuament, pel simple fet d'usar el teu poder de voluntat, tornes una i altra vegada al "ara", al present, bloquegem una mica més les derives d'anar-nos a un estat passat o futur, de manera que puc tenir el control sobre la meva existència amb una mica més de constància i durant més temps.
El poder de l'ara
L'estat d'estar "present" és tremendament poderós. En ell, no hi ha problemes ni situacions a resoldre, ni preocupacions. Prova-ho. Fes-te present, disóciate de l'autòmat i converteix-te en un observador de tu mateix. Cada instant que et mantens ancorat al temps et arrossega a pensar en tot el que hem de fer en la nostra vida, el que ens espera, les coses que hem de solucionar. Mentre que, per contra, cada instant que estem en el "ara" és només un instant d'experimentar la vida al 100%, i deixar llavors que aquesta flueixi i vagi portant experiències a les quals no ens anticipem, sinó que anem gestionant sota la batuta de la consciència "en present" a mesura que va sent necessari.
L'objectiu és només un, que de cop i volta, de tant anar i venir de la consciència a la inconsciència, és a dir, de tant recuperar el control sobre la nostra ment automàtica, perdre'l de nou, tornar a executar els nostres programes de sempre, tornar a desconnectar- i tornem-hi, és que un bon dia el cicle s'aturi i en haver exercit la nostra voluntat constantment sobre els nostres programes, la consciència ja no perdi el control, i s'instauri de forma permanent la percepció del moment "present" en nosaltres, vivint constantment i aprofitant el poder de l' "ara".
una abraçada!
David
