Els tics poden ser una forma d'alliberar tensions
Si el teu fill ha desenvolupat un tic nerviós, no et desesperis. En principi, un tic nerviós pot desaparèixer amb el temps sense més importància, i no respon a cap malaltia ni problema. Els tics poden ser una manera que el nen troba per alliberar tensions. Si alguna cosa necessiten els tics, és la paciència.
Un tic nerviós és la sobtada, imperiosa i involuntària execució, a intervals irregulars, però relacionats, de moviments senzills, aïllats o units, que, objectivament, semblarien tendir a un objectiu concret. La seva execució va precedida, sovint, d'una necessitat que, si es reprimeix, produeix malestar. La voluntat i la distracció poden suspendre'ls. Generalment, també desapareixen durant el son.
Un tic no és un mal costum
Els constants parpelleigs, picades d'ullet, ganyotes, carrasperas, espetecs de llengua, cruixir de artells o aixecar de celles són tics nerviosos, que preocupen molts pares perquè pensen que els seus fills ho fan a propòsit o perquè volen. I no és així. Un tic no és un mal costum, sinó un acte involuntari. És un acte compulsiu que, probablement, ajuda als nens alliberar les seves tensions.
Els tics nerviosos poden aparèixer inesperadament com desaparèixer per sorpresa, de la mateixa forma. Els pares han de preocupar-se quan veuen que el seu fill pateix amb el seu tic nerviós. Si aquest hàbit li està molestant o perjudicant en la seva vida quotidiana cal consultar amb el seu pediatre.
En canvi, en els altres casos, quan el nen no se sent molest, és important no parlar a tota hora del tema amb ells, i esperar amb paciència que els passi. La durada d'un tic és variable. Pot durar d'un mes fins a més d'un any. El més comú és un parpelleig o un moviment facial, encara que també poden veure afectada tot el cap, el tors o les extremitats.
Font: http://www.guiainfantil.com/educacion/malascostumbres/ticnervioso.htm
