La cervesa: L'or lquid del sistema nerviós central. Els últims estudis metges Selan que el consum moderat de cervesa unit a una dieta mediterrnia marquen diferències en la salut.
Vitamina B 1: estimula el metabolisme de sucres i greixos, regulant diabetis i dislipidèmies; en esportistes evita l'augment de l'cid lctico en el teixit muscular perllongant el temps de treball en el múscul; impedeix la destrucci de turó al cervell, de manera que millora la prdua de memòria en la gent gran i estudiants.
Vitamina B 2: millora la pell seca als llavis i comissures, evita la formació d'aftes bucals, la descamacin de la pell en psoriasi i esclerodèrmia; afavoreix la formació de colgeno, afavoreix el creixement de cabells yuas; augmenta la massa muscular en esportistes.
Vitamina B 3: intervé en la síntesi d'hormones tant sexuals com tiroides: és útil en cas d'infertilitat i hipotiroïdisme, en la menopausa; també augmenta la síntesi d'insulina, millorant les diabetis de l'adult; s'usa actualment per disminuir el colesterol i augmentar el HDL. Indirectament augmenta la producció de triptòfan, precursor de serotonina, un neurotransmissor antidepressiu.
Vitamina B 5: és útil en cas d'estrès, intervé en el metabolisme dels greixos, colesterol i hormones sexuals i corticoides; millora l'activitat cerebral i els processos de desintoxicació; estimula el creixement del cabell.
Vitamina B 6: millora símptomes com insomni, ansietat, depressió; augmenta el metabolisme dels estrògens, alleuja la Síndrome de Tensió premenstrual.
Vitamina B 8: participa en la degradació de proteïnes i la seva eliminació renal; disminueix la glucèmia perquè augmenta la formació de glucogen; afavoreix el creixement en els nens.
Vitamina B 9: estimula la formació dels glòbuls vermells, millorant l'anèmia; evita malformacions del tub neural en l'embaràs; al costat de la vitamina B12 disminueix l'homocisteïna, factor inflamatori de l'endoteli de les artèries, amb el que disminueix el risc d'arteriosclerosi.
Vitamina B12: indueix l'alliberament de B 9 per formar glòbuls vermells, té acció protectora sobre la mielina de les cèl·lules nervioses.
Pujol: forma part de l'acetilcolina, neurotransmissor que actua en la memòria, per la qual cosa és necessària en la gent gran; prevé i millora el fetge gras de qualsevol origen; millora el metabolisme del colesterol.
Inositol: estimula el metabolisme de la cèl·lula hepàtica, afavoreix els processos de desintoxicació, equilibra el metabolisme dels greixos: és útil en la dislipidèmies.
IMPORTANT FONT DE MINERALS
El llevat de cervesa és una font important de minerals necessaris per a la salut: calci i fòsfor, sofre, magnesi i zinc. Posseeix potassi i molt poc sodi pel que pot ser incorporada a l'alimentació dels hipertensos a les dosis indicades.
Calci i fòsfor: reconeguts per la seva relació amb el metabolisme i la formació de l'os, aquests minerals han de trobar-se en forma proporcionada a l'alimentació.
Magnesi: és indispensable en l'alimentació de l'esportista. Pot col·laborar en la disminució de la pressió arterial; activa la mobilitat dels espermatozoides i el sistema immune.
Zinc: augmenta els nivells de testosterona, el nombre i la mobilitat dels espermatozoides.
Conté també ferro i coure que, units a les vit.B 6-9-12 la fan un excel·lent complement per a millorar les anèmies, ja que estimula l'absorció i incorporació al glòbul vermell, augmentant el transport d'oxigen en l'organisme.
Tots aquests components estan presents en la cervesa, per aquest motiu el seu consum moderat sigui saludable. Els mateixos beneficis són presents en les cerveses sense alcohol i en l'aigua d'ordi, un refresc estiuenc que antigament proliferava a les gelateries i que a poc a poc s'ha anat extingint.
Història de la Cervesa.
La cervesa és un dels productes més antics de la civilització. Els historiadors creuen que ja existia a Mesopotàmia i Sumèria l'any 10.000 aC
En l'antiguitat, els xinesos també elaboraven cervesa anomenada "Kiu" utilitzant ordi, blat, espelta, mill i arròs. Mentre que les civilitzacions precolombines d'Amèrica, utilitzaven blat de moro en lloc d'ordi. De manera similar, a l'antiga Britània s'elaborava cervesa a força de blat maltejat abans que els romans introduïssin l'ordi.
Els egipcis elaboraven la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Li deien "zythum" que significava vi d'ordi.
A l'edat mitjana, va ser a Bèlgica, on els monjos van refinar el procés pràcticament fins a la perfecció i van institucionalitzar l'ús del llúpol, planta canabacea que confereix a la cervesa el seu sabor amarg característic, alhora que afavoreix la conservació.
Als països nòrdics amb climes molt freds com Alemanya o Anglaterra, l'ordi es conreava millor que el raïm, de manera que la producció de cervesa era millor enfront de la del vi, convierténdose així aquestes regions, en grans productores de cerveses.
Entre els segles XIV i XVI sorgeixen les primeres grans fàbriques cerveseres, entre les quals destaquen les d'Hamburg i Zirtau. A la fi del segle XV, el duc de Raviera Guillermo IV promulga la primera llei de puresa de la cervesa alemanya, que prescrivia l'ús exclusiu de malt d'ordi, aigua, llúpol i llevat en la seva fabricació.
L'època daurada de la cervesa comença a finals delsegle XVIII, amb la incorporació de la màquina de vapor a la indústria cervesera i el descobriment de la nova fórmula de producció en fred; culmina en l'últim terç del segle XIX, amb les troballes de Pasteur relatius al procés de fermentació.
En l'actulidad, els principals països productors són Estats Units, Alemanya, Rússia, Regne Unit, Japó i Mèxic.
Estudis mèdics.
Els efectes positius sobre la salut es generen si les persones prenen fins a mig litre diari de cervesa i segueixen una dieta com la mediterrània.
Els metges Ramon Estruch, del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic, i Rosa Lamuela, del departament de Bromatologia i Nutrició de la Universitat de Barcelona, van assegurar que el seu estudi demostra que la cervesa, beguda amb moderació, no provoca augment de la massa corporal ni acumulació de greix a la cintura.
L'assaig, realitzat sobre una mostra de 1.249 participants, homes i dones majors de 57 anys, que per l'edat tenen un major risc cardiovascular, va confirmar la hipòtesi que la cervesa és saludable, segons els seus autors.
Les persones que van participar en l'estudi es van alimentar amb una dieta mediterrània acompanyada per cervesa, en quantitats d'entre un quart i mig litre per dia, i "no només no han engreixat, sinó que en alguns casos han baixat de pes", van indicar els científics.
La dosi recomanada pels metges és de dos gots diaris per a les dones i de tres per als homes, amb menjars equilibrats i sempre que les persones portin una vida normal, amb una mica d'exercici.
Aquesta beguda aporta una quantitat d'àcid fòlic, vitamines, ferro i calci més gran que d'altres, i provoca un efecte "protector" sobre el sistema cardiovascular.
La cervesa és una beguda fermentada que rep les propietats alimentàries dels cereals amb què es produeix, igual que el vi rep les del raïm, o la sidra les de la poma, segons va explicar la doctora Lamuela.
Els bevedors de quantitats normals de cervesa presenten una menor incidència de diabetis mellitus i hipertensin, i un índex de massa corporal inferior.
En mai, aquestes persones van manifestar consumir una major quantitat de verdures, llegums, peix, cereals i oli d'oliva i realitzar una major activitat física, va indicar Estruch.
El patr alimentari dels bevedors espanyols, asever el metge, dista molt del patr del món anglosajn, on impera el model Mnich, en qual beuen grans quantitats, prcticament sense moure del lloc, menjant patates fregides i embotits.
La dieta dels consumidors moderats de cervesa a Espanya sms propera a la mediterrnia, segons el treball elaborat per l'Hospital Clnic, la Universitat de Barcelona i el Institut de Salut Carlos III, que va ser presentat al Col·legi Oficial de metges d'Astúries.
La recerca tamb va revelar que els participants que beguin cervesa de forma moderada referan un consum ms elevat de protenes i carbohidrats, inclosa la fibra, que els no bevedors.
StarViewerTeam International 2012.
