EMPATIA
Quan parlo de empata, estic parlant d'una forma de coneixement, no solament del sentiment que la defineix.
Empata (del vocable grec antic em pateia), és a dir, capacitat per compartir el patiment de l'altre.
Un sinnim de empata és compasin encara que aquesta última va arribar desprs, amb el cristianisme, i defineix un sentiment de caritat des de l'evangeli estima el teu pr Jimo com a tu mateix.
La empata encara que similar no defineix el mateix sentiment per que és una paraula laica, no té res a veure amb la religi, sinó amb una mena de contagi moral.
La empata és directament proporcional a la imaginaci.
Qui no té imaginaci tampoc posseeix empata.
Es necessita només una miqueta de imaginaci per entendre el patiment de l'altre, que cada ésser humà és igual a tots els altres.
Malauradament no són molts els que posseeixen aquest tipus de imaginaci.
Potser, l'altre no té ulls, extremitats, sentits, cos, sentiments, passions? No s'alimenta l tanben de menjar? No és, l tamb, ferit per una arma? No malalta l tamb? No s'escalfa l també en l'estiu i és gelat per l'hivern? Com qualsevol ésser viu, si ho fereixes, a cas; no sagna el tanben?
(Shakespeare El Mercader de Venècia).
M'he pres la llicència de substituir en l'obra de Shakespeare la paraula Judo amb l'altre per indicar a tots els éssers humans sigui quina sigui la seva raça i color, millor dit, a tots els éssers capaços de provar patiment, per tant tamb els animals, desafortunats companys de viatge en aquest planeta.
http://soulhealingmalaga.blogspot.comEL PERDÓ - Cristina Bosio
El perdó no és un simple mecanisme per alliberar de culpa a qui ens va ofendre, el perdó és un mecanisme perquè tu siguis lliure de l'amargor que va deixar aquesta acció en el teu cor.
El teu pots decidir perdonar a algú, que no està penedit de veritat d'haver-te danyat, per que la teva intenció a perdonar, no és que aquesta persona quedi lliure de culpa, si no que el teu quedis lliure en el teu interior, que tinguis pau, que puguis viure bé, que hagis deslligat l'amarra que et tenia detingut al port.
És molt important saber que el perdó no eximeix de culpa a l'ofensor, sinó que allibera l'ofès.
Necessites decidir perdonar, per ser lliure de les ferides de l'ànima.
He escoltat moltes vegades la frase: "jo perdono, però no oblido", i pensem seriosament que si no oblidem, és degut principalment al fet que realment no hem oblidat, però això també és un error.
El perdó no implica mai que oblidis tot, el perdó no produeix amnèsia, no és indispensable que oblidis per perdonar, pots perdonar i estar conscient del mal que se't va fer, però decidir que ja no t'afectarà mai més en la teva vida.
Una cosa molt important és que pots decidir perdonar, prendre la decisió de no portar al present les coses passades, fins i tot mantenir-te ferm en la decisió de no criticar, ni agredir la persona que et va ofendre.
No obstant això, no pots decidir deixar de sentir.
Quan decideixis perdonar d'una vegada a algú, és indispensable que el confessis en veu alta.
Hi ha una marcada diferència immensa entre pensar-ho i verbalitzar-; amb la teva veu tens el poder per a la vida i la mort, poder per lligar i poder per deslligar.
Sent aquesta llibertat, aquest pes extra que se'n va, potser acompanyat de llàgrimes, potser acompanyat de tristesa i de plor, però finalment seràs lliure.
Tu també has fet mal a molta gent, amb intenció o sense, has ferit profundament l'ànima dels teus éssers estimats; has de demanar-los perdó.
El perdó és un mecanisme perquè el teu cor curi de les ferides, perquè la teva ànima brilli, perquè la teva vida vagi en augment, perquè puguis desenvolupar el potencial que posseeixes i que ningú et pot treure mai.
http://soulhealingmalaga.blogspot.com
