Entrevista a Begoña Ibarrola, psicòloga i escriptora: "Vull canviar el món a través dels contes, que les persones sentin la bellesa i la importància de sentir"

  • 2015

Begoña Ibarrola és ben coneguda en moltes cases de nens i nenes perquè els seus contes ocupen un lloc important en les llibreries de moltes llars. No és per a menys. Els seus Contes per sentir, Contes per educar nens feliços i els seus Contes per descobrir intel·ligències han conquerit el protagonisme del moment del conte en moltes famílies gràcies a històries plenes d'emocions, sentiments i invitacions a reconèixer sentiments i expressar-los. Begoña ens concedeix aquesta entrevista en què ens brinda grans idees per promoure l'educació emocional.

Què implica l'educació emocional i com podem les mares i pares fomentar-la?

L'educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu. Tots dos constitueixen els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. En aquest procés, pares i mares tenen un paper fonamental. Cal comprendre que la base de l'educació emocional es forma dins de la família i no únicament des de l'escola. Reconèixer el que senten, saber expressar-ho de forma adequada, saber el que senten els altres, assumir les responsabilitats de cada moment, saber prendre decisions són algunes de les habilitats que es poden aprendre en família i que són necessàries per al nostre benestar i per integrar-de manera positiva en la societat. Abans de res, els nens han d'entendre que l'emotivitat no és una cosa sorprenent i incontrolable, sinó un mitjà d'expressió de la seva personalitat, i com tot mitjà d'expressió, pot ser educat. Per aquest motiu, ensenyar-los a identificar, reconèixer, i controlar les seves emocions hauria de ser un objectiu prioritari en l'educació dels fills i els pares haurien de servir de models.

Puc aportar alguns consells per a una bona educació emocional:

Acostumar-se a parlar d'emocions: No es tracta de passar a l'extrem de "monopolitzar" les converses normals amb sentiments, però sí d'expressar les emocions amb més naturalitat en la quotidianitat.

Ensenyar a identificar les emocions i posar-los nom: Tota situació constitueix una oportunitat per ensenyar a nomenar emocions així com vincular-les a determinats gestos o trets no verbals.

Evitar realitzar judicis sobre les emocions de l'altre: Les emocions constitueixen un indicador d'alguna cosa que ens passa internament. Quan sentim tristesa, ràbia, alegria o enuig, aquesta sensació, que també s'acompanya d'una resposta fisiològica, ens permet prendre consciència que alguna cosa ens està passant i requereix la nostra atenció.

Valorar tot tipus d'emoció com una informació valuosa sobre el món interior dels nostres fills.

Aprendre a controlar l'expressió de totes les emocions, ensenyant a través de l'exemple a regular-les de forma adequada

Desenvolupar la capacitat dels fills de posposar la gratificaciny valorar la seva capacitat d'esforç. Avui dia, sabem que com més gran és l'habilitat d'un nen de posposar la gratificacin que obté per la realització d'una determinada conducta, major és la seva capacitat d'esforç, paciència i control emocional.

Desenvolupar l'empatia cap als fills i ajudar-los a que ells la desenvolupin segons la seva edat

Afavorir la seva destresa social i l'aprenentatge de les regles d'expressi emocional en els grups, perquè puguin tenir unes relacions interpersonals satisfactòries.

Crear un clima emocional que afavoreixi una comunicació profunda i sincera.

Quin paper poden tenir els contes en l'educaci emocional? Com podem aprofitar aquest moment els pares i mares per potenciar l'educaci emocional?

Els contes afavoreixen l'autoconeixement i la consciència emocional. No sols ens mostren el que som, sinó el que podem arribar a ser; ens obren els ulls per mirar ms enll de la nostra pequeay limitada vida, i ens mostren les possibilitats de realització que s'ofereixen als éssers humans.

El conte pot convertir-se en el ms preciós instrument d'alliberament de la ment humana, una inesgotable font d'estimulació creativa, un tresor d'experiències que enriqueixen la nostra vida, però, sobretot, un mirall: el mirall que ens diu com som en realitat: perquè en llegir un conte gairebé sempre ens trobem.

Però els contes també s'enfronten al lector amb conflictes i l'ajuden a veure les conseqüències dels actes. Tota acció té una conseqüència i sovint en la vida una expressió d'emocions descontrolada té conseqüències molt negatives i fan mal a les persones que tenim al voltant. L'expressió adequada del que sentim millora la convivència i ens converteix en persones més respectuoses, per això la regulació emocional és una altra competència que s'aprèn a través dels contes. Alguns relats ajuden a desenvolupar l'optimisme, ja que al final sempre acaben bé. En gairebé tots els relats, els protagonistes han de passar dificultats i només quan són capaços de superar-les troben el que busquen o solucionen les seves dificultats. Gràcies als contes, el lector també té la possibilitat de multiplicar o expandir la seva experiència a través de les vivències dels personatges i l'oportunitat d'explorar la conducta humana d'una manera comprensible. Amplia l'experiència del món propi, el porta a altres temps, altres llocs, altres formes de viure i somiar, li treu el cap a realitats desconegudes que afavoreixen la seva empatia. No oblidem que el desenvolupament de l'empatia és un dels elements més importants per a la prevenció de la violència i és una de les habilitats emocionals que ajuden a tenir unes relacions interpersonals més satisfactòries. Finalment, els contes contribueixen al procés de socialització, ja que en ells s'aprenen valors de cooperació, a conèixer les normes morals i com són necessàries per conviure. Contenen missatges educatius i valors morals importants i ajuden els nens a superar les dificultats amb les que es troben al llarg del creixement. Per aquest motiu, de vegades, el nen insisteixi en la repetició del mateix conte, perquè necessita acabar de captar el missatge que li transmet i la solució que ofereix a la seva pròpia problemàtica. Per tant els contes transmeten valors sense ser lliçons, ensenyen, sense donar consells, orienten i guien el lector en aquest laberint que és la vida.

Com vas començar a escriure contes? Amb quin objectiu?

Vaig començar a escriure petits relats quan era adolescent però d'una forma més constant durant els anys que vaig estar treballant com a terapeuta de nens i adolescents amb problemes de conducta i retard cognitiu. Ells eren la meva inspiració i apareixien en els meus contes com a protagonistes amb els quals es podien identificar.En el treball terapèutic de forma tradicional, i sobretot a Orient, sempre s'han utilitzat contes. A mi em semblava un recurs molt interessant perquè el conte, a més de captar la seva atenció, els permetia albirar un final positiu, encara que el protagonista estigués vivint situacions difícils. M'adonava com els ajudava en el seu procés personal i aquesta era la meva única satisfacció, perquè mai vaig pensar que es podien publicar. Fins que un bon dia, una editora va escoltar un dels meus contes en una conferència i es va interessar per ells. Per tant els primers contes editats per l'editorial SM sota el títol Contes per sentir, estan dirigits a nens amb els que vaig estar treballant, després, en continuar la col·lecció de Pares i Mestres amb un segon volum, em va resultar molt fàcil tornar a escriure perquè els contes fluïen amb facilitat i conec molt bé l'ànima infantil.

Comptes que un dels germans Grimm va resistir una operació quirúrgica sense l'ajuda de cap calmant gràcies a un relat. Tenen tant poder els contes?

Quan un nen escolta un conte es queda absort, la seva atenció es focalitza en el que està escoltant ia nivell neurològic sabem que un focus potent d'atenció pot disminuir el nombre de vies nervioses que informen del dolor. La distracció és una de les estratègies cognitives que es fan servir per al maneig del dolor en els nens en l'actualitat, de manera que no és estrany el que li va passar a Jacob Grimm. El poder dels contes és immens i en l'actualitat hi ha diferents investigacions que demostren que el cervell no diferencia entre una cosa imaginat i una experiència real, per tant quan el nen escolta i imagina, en realitat està vivint aquestes experiències.

Ens podries explicar exemples de com els contes han ajudat en l'educació emocional dels nens? Què comentaris reps dels teus contes i relats?

És molt emocionant rebre correus o missatges al Facebook de pares i mares donant-me les gràcies per les meves contes. Moltes vegades em descriuen situacions molt difícils dels fills i com un conte ha obrat la màgia de la seva transformació, ajudant-los a comprendre, per exemple, que un nen a qui consideren amic, li està faltant al respecte i en realitat no ho és o que han de sentir-se orgullosos de com són sense prestar atenció a la crítica dels altres. Altres vegades són els mateixos nens que interioritzen un missatge i li donen consells a uns pares com el cas d'una nena que al veure els seus pares discutint, es va acostar a un d'ells i posant-li la mà a l'espatlla, li va dir: "Tots els problemes tenen solució, el cavallet Quino tenia raó ", que és el final d'un conte que tracta de prendre una actitud positiva davant els problemes i aprendre a resoldre'ls.

Penso que una carta pot servir d'exemple:

"Estimada Begoña, i et dic estimada perquè formes part de les nostres vides, la del meu marit, el meu fill de 10 anys i la meva filla de 8 Et llegim cada dia. Gràcies als teus contes meus fills han après a identificar i posar nom a les coses que els passen. Tenim com a llibres de tauleta teus Contes per sentir, són un vehicle per comunicar-nos i expressar les nostres coses i un referent per a dir: "farem com el sol ... parlar tranquils i dir tranquil·lament per què ens sentim enfadats" o "vull ser com la llauna i tenir l'esperança de ... o "com Gresol i confiar en mi mateixa i en què ho aconseguiré", i altres tants exemples que et podria donar. Mil gràcies. Els teus admiradors.

Què pòsit t'agradaria que els teus contes deixessin en els nens i en els seus pares i mares?

En primer lloc et diré que no espero res en concret dels meus contes ni desitjo res. El meu satisfacció al escriure'ls i veure com les vendes augmenten cada any, ja són suficients regals doncs suposa que són valuosos per a les persones que els llegeixen. Però sí que m'agradaria saber que després de la seva lectura, cada nen, a més de divertir-se, s'ha sentit una mica millor o ha comprès millor els altres o al món que l'envolta. Jo vull canviar el món a través dels contes, vull que cada persona canviï el seu cor al llegir-los, que sentin la bellesa i la importància de sentir, la meravella que suposa el establir relacions d'afecte amb els altres però també que tinguin estratègies per fer enfront de les situacions difícils i als reptes que, amb tota seguretat, hauran d'afrontar al llarg de la seva vida. Espero que els contes i les històries que en ells apareixen puguin convertir-se en eines de creixement personal, tant per als nens com per als seus pares i mares.

Autor: Elena Couceiro

VIST A: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/2015/08/21/entrevista-a-begona-ibarrola-psicologa-y-escritora-quiero-cambiar-el-mundo-a-traves-de-los-cuentos -que-les-persones-sentin-la-bellesa-i-la-importància-de-sentir /

ALTRES FONTS: Gestionant Fills

Article Següent