La Geometria Sagrada és la Ciència Divina que ens permet comprendre la manera en què s'organitza l'energia per donar forma a tot el que existeix, des de les partícules subatòmiques més elementals, fins als planetes i les galàxies que inunden el vast univers.

Però anem a l'Origen. En la majoria de religions, filosofies i tradicions espirituals, es parla d'un Buit Primordial anterior a qualsevol idea o concepte de Creació, en què sense haver absolutament Res, subjau tot el potencial necessari per a crear-absolutament Tot. És en aquesta infinita potencialitat on la Consciència de l'Absolut, a la qual solem anomenar Déu, pot exercir el seu Poder Creador.

Si imaginem a aquesta Consciència Primigènia com un sol punt en el Buit Primordial, aquest no podria desplaçar-se cap enlloc, ja que allà on no hi ha límits, espai, ni lloc al qual dirigir-se, tampoc pot haver cap moviment. No obstant això, el que sí que pot fer la Consciència és Projectar la seva Intenció d'expandir cap a totes direccions, generant així un camp d'energia al seu voltant, que dóna lloc a la primera forma geomètrica: l'esfera.

Aquesta primera acció creadora de l'Esperit ja ens mostra la seva naturalesa treu foc pels queixals (Pare-Fill-Esperit Sant, o Atma-Budhi-Manas) ja que la Consciència tant requereix d'una energia expansiva o masculina amb la qual pugui projectar-se a si mateixa; com d'una energia receptiva o femenina, que li permeti donar forma a aquest primer espai en el qual ja és possible acollir i engendrar la vida.

Així comença el llibre del Gènesi:

- En el Principi Déu va crear el cel i la terra.

(És a dir, un primer espai perfectament delimitat com és aquesta esfera)

- I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme ...

(Doncs recordem que més enllà d'aquesta esfera continua havent-res).

- I l'Esperit de Déu es movia sobre la faç de les aigües

Aquí s'introdueix el concepte de moviment i de lloc "es movia sobre la faç de les aigües", la qual cosa indica que aquest punt inicial situat enmig de l'esfera, ara ja pot desplaçar-se fins al límit del seu primer espai creat; la superfície de l'esfera.

I un cop allà, l'Esperit torna a projectar-se en totes direccions creant així una nova esfera. En termes biològics aquest procés es coneix per la "Mitosi", que és la capacitat reproductiva que tenen les cèl·lules per desdoblar-se a si mateixes conservant tota la informació genètica.

Però passa que aquesta segona esfera intersecciona amb la primera, la qual cosa genera un espai interior diferent de l'anterior, que rep el nom de "Vesica de Peixos". Aquesta nova forma sagrada conté molta informació pel que fa a proporcions geomètriques, càlculs matemàtics i altres dades d'interès, encara que pel que més destaca realment, és per les seves interpretacions místiques i religioses que la relacionen directament amb la Llum:

Així prossegueix el Gènesi en el seu tercer versculo:

Déu digué: Que existeixi la llum, i va haver-hi llum.

Aqu es pot advertir una imatge bastant familiar, ja que tamb s'assembla bastant als dos hemisferis cerebrals. Sabem que cada un dels hemisferis posseeix habilitats diferents, ja que si el dret es dedica ms bé a percebre i sentir tot el que passa al seu voltant, l'esquerre s'ocupa bsicament d'analitzar tota aquesta informaci n tractant de ordenar-la i entendre-la de manera racional. Són com la lletra i la música d'una mateixa melodia, els qual vol dir que, tot i emprar energies totalment diferents, ambdues es complementen a la perfeccin.

És aquest doble flux energètic el que alimenta i retroalimenta contínuament a tot ésser viu, i el que genera una nova forma sagrada; la Toroidal. Potser no es tracti d'una forma massa visible en el pla físic, però sens dubte ho és en plans més subtils d'existència com el etèric o vital, ja que aquesta figura es troba en permanentment moviment al voltant nostre, com un camp electromagnètic al qual anomenem aura.

I com que l'eix central d'aquesta figura connecta el de Dalt amb el d'A baix a través d'una espècie de tub que, en el cas de l'home recorre tota l'espina dorsal, des de la coroneta fins al perineu, activant al seu pas tots els xacres i permetent que ascendeixi per aquí la consciència; no és estrany que la Vesica de Peixos hagi estat des de sempre estretament vinculada a la Llum.

Bé, doncs aquest procés de desdoblament es realitza 6 vegades (coincidint amb els 6 dies de la Creació) finalitzant així un primer cicle de 7 esferes (els 7 dies de la setmana), que donen lloc a l'anomenada "Llavor de la Vida", que és on resideix l'essència de la Totalitat. Fixem-nos que 7 són els raigs de llum que generen tot l'espectre visible de colors, 7 són les notes musicals que generen totes les freqüències audibles, 7 són els cossos o vehicles de l'ésser humà, amb els seus 7 xacres o vòrtex de llum i 7 són també les lleis Herméticas que formen el Gran Principi de la Creació.

És precisament sobre aquest primer cicle de 7 esferes que apareix l'Arbre de la Vida, un diagrama que alberga tota la Saviesa cosmogònica de l'existència, tant a nivell macrocòsmic com microcòsmic. I si bé és cert que van ser els místics del judaisme els que més van aprofundir en el seu estudi i coneixement profund, l'Arbre de la Vida no pertany a cap doctrina espiritual ni religió, ja que és part integrant de l'Arquitectura Divina amb la qual es construeix el univers, més enllà del temps i l'espai.

És interessant esmentar que les 11 esferes que apareixen en l'Arbre de la Vida són en realitat 10 + 1, les 10 dimensions de l'Ésser + la Consciència, coincidint aquesta dada de manera sorprenent amb l'actual teoria de cordes de la física quàntica, la Teoria M, formulada per l'eminent físic teòric Edward Witten i validada per la comunitat científica vigent, on es postula que existeixen 10 dimensions espai-temporals en una mena d'amalgama d'universos o multivers, sent l'onzena dimensió, la que d'alguna manera cohesionaría a totes les altres i donaria sentit a aquesta teoria, tal com també passa amb Daat, l'onzena esfera de l'Arbre de la Vida cabalístic.

Bé doncs una vegada conclòs aquest primer cicle de 7 esferes, la Ment Divina s'expandeix amb una nova seqüència d'esferes que parteix de la intersecció de cadascuna de les 6 esferes anteriors, donant lloc al denominat "Ou de la Vida", en la visió tridimensional s'aprecia la inclusió dels dos primers sòlids platònics: el Hexaedre i el Tetraedre.

Es completa aquest segon cicle amb 6 noves esferes que sorgeixen una vegada més de les interseccions anteriors, i així vam arribar al patró central de l'anomenada "Flor de la Vida", una nova figura amb 19 esferes completes a la qual només caldrà afegir els pètals de les esferes exteriors i un cercle al seu voltant.

Probablement aquesta sigui la figura Sagrada més coneguda i representada per cultures i civilitzacions de tots els temps, tal com demostren les nombroses troballes arqueològiques trobades amb aquesta composició geomètrica al llarg i ample del planeta.

Es diu que la Flor de la Vida conté en les seves proporcions cada fórmula matemàtica, cada llei de la física, cada harmonia de la música, cada àtom de la matèria, cada nivell dimensional i absolutament tot el que existeix en l'univers.

I així arribem a l'anomenat "Fruit de la Vida", una nova forma sagrada que sorgeix al transcendir el cercle que envolta la "Flor de la Vida", un cercle que alguns alquimistes van considerar com un símbol de privació del saber diví. Però en realitat, aquesta nova figura, el Fruit de la Vida, només pot ser vista com un complement de l'anterior, ja que afegeix 6 cercles perifèrics a la Flor de la Vida, que en unir-se entre si ia l'esfera central, mostren un gran cub tridimensional que rep el nom de "cub de Metatron".

Aquesta nova figura alberga els 5 sòlids platònics, considerats perfectes ja en temps de Plató, a causa de que totes les seves cares contenen una mateixa forma polièdrica i un mateix angle.

En antics textos cabalístics s'esmenta a Metatrón com a "rei dels àngels", que va crear aquesta figura a partir de la seva pròpia ànima i va fer de l'Arbre del Coneixement seu regne. Per aquest motiu aquesta figura posseeixi tot el poder purificador i transformador de l'ànima humana, ja que mitjançant l'activació del seu cos de llum o Merkaba, integrat en aquest cub, tot ésser humà té la possibilitat de culminar el seu procés d'ascensió cap al món espiritual al qual pertany.

Bé, doncs fins aquí aquesta breu introducció a la Geometria Sagrad a com Font inesgotable de Vida i de Saviesa. Aquí tens l'enllaç del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=jnZx1IR7UUo

Font: www.comprendiendoalser.com

Autor: Ricard Barrufet, redactor en la gran família de hermandadblanca.org