Radha Burnier, presidenta de la Societat Teosfica Internacional.
Traducci Sopha, òrgan oficial de la Societat Teosfica Espanyola, juny de 2003
La societat humana ha patit tant la plaga de la guerra que les classes d'història solen centrar-se en les guerres. Es parla de la guerra gairebé com d'un fet normal i corrent. Realment hem ot dir que, antigament, els camperols llauraven els seus camps i continuaven amb les seves activitats, sense immutar-se per les aferrissades batalles del seu entorn. Mentre els conqueridors i els senyors de la guerra anaven i venien d'un lloc a un altre, la vida de la gent no es vegi massa afectada.
Avui en dia l'escena és totalment diferent; els efectes de la guerra ja no poden localitzar-se en un lloc determinat i tenen repercussions psicolgiques, ecològiques, econmiques i espirituals. La guerra ara vol dir que morirno quedaran malferits incomptable nombre de persones, entre combatents i civils. Les bombes nuclears que van caure a Hiroshima i Nagasaki no són una història del passat, perquè les vctimes segueixen patint les conseqüències i la salut de les generacions futures est en perill. Les guerres deixen seqüeles, no solament entre els tolits i els malalts, sinó tamb amb els innombrables orfes, que pateixen el trauma de la separació dels seus pares i parents, que pateixen amputacions ( com a Sierra Leone) i que són utilitzats com a escuts a les línies del front. Són muchsimas les dones que han estat violades i humiliades per demostrar la supremaca de les forces conqueridores, a més de satisfer la luxúria dels soldats. S'est utilitzant la tortura i la violacin com a armes polítiques per sotmetre a l'adversari. És impossible descriure les desgràcies dels refugiats de guerra i la agonia dels milions de persones que han de desplaçar-se. Els hi ha als dos costats del conflicte. Els governants dements, els fabricants d'armes i altres persones amb interessos econòmics promouen les guerres. El sofriment els pateixen poblacions senceres que ho tenen tot per perdre i res a guanyar.
Per als que obren el seu corazna aquest enorme patiment que engoleix tant als combatents com als civils, a les famílies nens i dones, la pregunta de quin té ra i de quin no la té és una cosa secundària. El ms important és que en tots dos bàndols es perpetan els horribles records, les pors, els odis, els desitjos de venjança, l'enduriment del corazny la deshumanizacin. Totes les forces armades tant en la part ofensiva com a la defensiva, estan entrenades per la brutalitat i per acostumar-se al vessament de sang, a la tortura ia altres formes d'horror. Encara que algunes nacions afirmin que defensen la pau i els drets humans, la guerra es basa en la violència i en l'atac als drets i la dignitat humana.
El Centre Penitenciari dels Estats Units a l'Afganistan és un exemple. Als sospitosos se'ls tancava en uns "contenidors metàl·lics de vaixell protegits per una triple capa de filat" i se'ls tenia dempeus, agenollats o en postures doloroses sense deixar-los dormir. Això és més que una petita part de les tècniques de "stress and duress". Segons alguns periodistes del Washington Post, "tots i cada un dels actuals oficials nacionals de seguretat, entrevistats per a aquest article van defensar l'ús de la violència amb els presoners com una cosa just i necessari". Diuen que aquest centre penitenciari especial d'USA és un dels diversos que tenen a l'estranger, i en què no s'aplica el "judici just" dels Estats Units. Si l'estat que s'autoproclama com el major defensor dels drets civils i de les llibertats, segons ens diu un dels seus diaris més prestigiosos, descendeix a aquest nivell horrible d'bel·licositat, anomenat eufemísticament "antiterrorisme", que podem dir dels règims en els quals ni tan sols s'accepten teòricament els drets humans? La informació que ens van oferir durant el judici de Milosevic i d'altres dèspotes és massa fort com per poder descriure-la amb paraules. Aconseguiran oblidar mai les famílies de les víctimes? Ens pot sorprendre que cada guerra generi més odi i més guerres?
A part dels seus efectes psicològics, l'impacte que té la guerra moderna sobre l'ecologia de la terra és incalculable i està fora de tot control. L'aigua i l'aire no estan confinats a unes zones limitades i una vegada enverinats podrien ser una amenaça més per la diversitat de la vida, ja seriosament afectada, incloent a les generacions d'éssers humans. Una cosa com les mines personals plantades en territori enemic són un gran impediment perquè la gent corrent puguin viure tranquil·les i en pau. Ningú pot preveure quina serà la conseqüència de l'ús d'armes químiques i bacteriològiques.
Amb la globalització i el creixent nombre de relacions econòmiques entre les diferents parts del món, la guerra també suposarà un risc per a la seguretat i estabilitat d'enormes poblacions. El destí de milions de persones que continuen a punt de morir-se de fam serà cada vegada pitjor. Els que declarin les guerres des d'un país llunyà poden acabar de rematar-los. L'Índia ha gastat moltíssims diners amb el desplegament de tropes a la seva frontera occidental durant deu mesos, mentre que tenim una necessitat urgent de subvencionar elements essencials per al desenvolupament del país. Els EUA proposen gastar 200 bilions de dòlars o més en la guerra contra l'Iraq, mentre 30 milions de persones a l'Àfrica no han de menjar. Tota guerra és un malbaratament colossal, una forma de bogeria.
A més de tot l'anterior, pensem en les conseqüències espirituals que té la propagació de la crueltat, del desig de matar, de l'ocupació arbitrària del territori i de l'eliminació d'altres persones. Quan s'accepta la guerra, com una norma de la societat humana, els éssers humans estan negant el propi futur espiritual que els pertany. La guerra no hauria considerés només des de l'angle polític, econòmic o ecològic, perquè és també una regressió espiritual.
The Theosophist, abril 2003
-> Vist a: El Amarna http://www.el-amarna.org/
