Qu fcil és aconseguir la illuminaci! Qu fcil resulta seguir l'intuicin interior que et porta una vivència atemporal, on tot és pau! És fcil perquè el teu Ser Essencial vol mostrar-se en tot moment i en ocasions l'hi permets, és a dir, fas ús de la teva lliure albedro. Però qu difcil és sostenir-lo. El que passa és que portes 20, 30, 40 50 anys practicant el contrari. Volent ser una altra persona i creyndotelo. Normalment vius a pilot automtic, identificat amb els teus pensaments, amb els teus sentiments i emocions, amb la teva identitat resident a la teva memòria, amb les teves expectatives sobre tu mateix
Però saps quin ets? C rees que saps quin ets.
La illuminaci és com un far que veus brillar de tant en tant per mostrar el que ets en essència. Però aquest Ésser Essencial que ets busca autorealitzar. No pots negar-ho perquè és el nic que realment ets. I clar, entra en conflicte quan penses, sents i vius com el que no ets.
La atenci al moment present és imprescindible per saber quin ets. No pots saber quin ets si mires al passat perquè ests en un pla mental: la memòria. No pots saber quin ets si mires al futur perquè entres en un pla mental: expectatives, desitjos i evitacin. Només pots saber quin ets al nfimo instant present.
Quan et plantes en el present i observes els teus pensaments, t'adones que no ets els teus pensaments, perquè els pensaments són l'objecte de l'observador. Quan et plantes en el moment present t'adones que no ets els teus sentiments i emocions, perquè els sentiments i les emocions són l'objecte de l'observador. Quan et plantes en el moment present no hi ha un t passat ni un t futur, només un observador present. I l'observador no pot ser observat per si mateix. No pot l'observador convertir-se en objecte del que s'ha observat. Fes una prova: tracta de prestar atenci a la teva atenció i roman ah per 30 segons, i pregntate (sense paraules) quin atén? No hi ha una resposta del tipus jo atenc. Mai trobars a què atén perquè és la consciència mateixa, i la consciència és el contenidor sense frontera on es plasma tot l'irreal, inclòs el concepte i sensaci de consciència mateixa. El que estàs buscant és des d'on estàs buscant. Per això mateix sempre el teu Ser Essencial és present, perquè ets la mateixa consciència. No necessites fer un esforç perquè tot es plasmi en la teva consciència. Es plasma. Presta atenció a la punta del dit gros del peu, presta atenció als sons que escoltes, presta atenció al teu emoció en aquest moment, presta atenció a les línies que divideixen la teva realitat cada vegada que canvies l'atenció d'un punt a un altre. Pots notar la separació en els teus canvis d'atenció? Aquests són els teus condicionaments que pensen que tot està separat, sentits, emocions, pensaments. En realitat tot està unit. La sensació del teu dit, el so exterior, el teu emoció, la meva presència ... tot emergeix a la vegada en la teva consciència. Pràctica això. Expandeix la teva consciència fins que tot es trobi unit en un mateix instant .... En l'instant present.
Però què passa? Que estàs distret amb el que apareix en tu consciència. que penses
que tot el que apareix en la teva consciència és real i t'identifiques amb això, encara en ocasions estant en el moment present. Desidentificarse dels pensaments no és molt complicat. Desidentificarse dels sentiments i emocions una mica més difícil perquè és molt físic, i se sol utilitzar la identificació amb els sentiments per desidentificarnos dels pensaments, i li donem valor de real en el procés. Però realment tant tiranitzen nostres pensaments, com tiranitzen els nostres sentiments i emocions. Més complicat és desidentificarse de la nostra falsa identitat, aquesta motxilla carregada de records, emocions i sensacions que portem a tot arreu amb nosaltres i que només serveix per llastrar amb pors i creences d'incapacitat que puguem viure la vida tal com és el moment present, amb totes la seva probabilitats obertes; un llast que enjudicia i compara constantment el moment present amb la nostra vida passada. Una identitat identificada amb desitjos i expectatives sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra vida, que posa barreres al que realment som darrere del que volem ser. És com portar posat les aclucalls dels cavalls.
Creus que has de fer algun esforç per ser d'alguna manera especial? Creus que has de ser com volen o vols que ser? Creus que has de fer algun esforç per a, per exemple, estimar? Si has de fer un esforç per estimar algú, no estàs estimant, estàs practicant el concepte d'amor. L'amor s'irradia pels quatre costats quan no hi ha separació en la teva consciència, quan permets l'Ésser Essencial ser en el moment present. Si et digués que pastis el que ets en el moment present (els teus pensaments, els teus sentiments, les teves emocions, els teus condicionaments ... això està en un altre nivell diferent del que estic parlant), et estaria dient que pastis teu concepte del que ets al moment present. No estimis el que ets: Sé. El AMOR es manifestarà en la consciència. Viu la teva individualitat sense judicis propis o socials. Si haguéssim de ser tots iguals potser només existiria un i potser no fossis tu ... potser seria jo (o viceversa). La Consciència és Una, però tu ets una manifestació individual de la Consciència Una. No segueixis a ningú, no escoltis a ningú. Sigues tu. Cada instant que pots manifestar-te com a real és un instant d'amor de la Consciència Una per la teva individualitat, és la vida estimant-te, viviéndote.
Bé ... no dic que sigui fàcil ... Això s'entrena ... El gimnàs es diu Mindfulness i Atenció Plena.
font:L'Atenció Plena i la Consciència Una
