La Santedat, Qu és la Santedat? Sóc Jo Sant?
Era un dia com molts, però aquest presagiava alguna cosa especial, de fet era un dia de primavera, els camps estaven encatifats de boniques flors d'infinitat de colors, cada flor lliurava el seu perfum i el seu color, el vent les mova suaument i semblava, o ho estaven, que havia en elles felicitat i alegra, el devot hagi de recórrer diversos quilmetres enmig d'aquell valent paisatge per arribar a la casa d'habitaci d'aquell personatge una mica estrany, de profunda tranquil·litat, amb ulls serens i de parlar clar i pausat. Però per arribar amb Ell, an faltava un bon tros del camí, unes quantes hores i per fi estarà all. Aprofitant l'ambient i llarg caminar, per la seva ment passaven un pensament darrere l'altre, de vegades es ensimismaba tant en ells que ni compta es donava que havia avançat i s'havia perdut l'oportunitat de contemplar la formidable naturalesa d'aquells boscos i praderies, però impertrrito continuava el seu caminar, els pensaments continuaven el seu anar i venir, però de sobte un d'ells es va aturar ms d'un instant en la seva ment, s'havia preguntat que era el que feia d'aquell personatge un home tan especial, Per qu? les seves paraules sempre impactaven en la seva ment, Per qu? sempre es vegi que no tenia pressa, tot en ell era pausat, gairebé solemne, quan posava la seva mirada en algun dels devots, semblava que el temps es detenay les paraules desaparecan, fins i tot els seus pensaments cessaven i la seva ment es tranquil·litzava. No trobava resposta a les seves preguntes i després seguia vorejant el camí, el seu pas encara que lent era ferma, volia arribar davant la presència d'aquell mestre, li semblava tan Sant que ho vegi tan distant de si mateix, el devot es presenta tan diferent, tan llunyà, no hi havia trobat manera de veure com Ell, i es continu seu viatge a estones pensatiu a estones silenciós, a la tornada d'un revolt, feliçment Divis a una certa distància, aquella bella habitatge, plena de flors, envoltada d'un frondós bosc, a la petita distància un rierol vorejava un dels seus límits, el seu cor es aceler, afanyar el pas, anhelava arribar aviat al seu costat.
De seguida es va trobar al portal d'ingrés i des d'allà va poder escoltar un murmuri suau, aquest provenia dels devots que estaven ja en l'espera que el Mestre s'iniciés la reunió, la mateixa, que des de cap a alguns anys realitzava.
Una mica cuitat entro a la sala, adornada amb moltes flors silvestres, el perfum d'un encens i la presència dels seus amics devots, busco un lloc que li permetrà veure i escoltar el Mestre.
Creuo les seves cames i intento tranquil·litzar la seva ment.
El Mestre ingrés a la sala, prenc el seu lloc de costum i després d'un breu silenci, va dir. Què és la Santedat? D'on prové la Santedat, em reconeixeu com un Sant, però sou incapaços de reconèixer-a vosaltres mateix també com Sants.
LLIÇÓ 299 UCDM
UCDM ens presenta a la lliçó 299 amb claredat meridiana el següent.
La santedat eterna mora en mi.
El meu santedat està molt més enllà de la meva pròpia capacitat de comprendre o saber el que és. No obstant això, Déu, el meu Pare, Qui la va crear, reconeix que la meva santedat és la Seva. La nostra Voluntat conjunta comprèn el que és. I la nostra Voluntat conjunta sap que és així. Pare, el meu santedat no procedeix de Mi. No és meva per deixar que el pecat la destrueixi. No és meva per deixar que sigui el blanc de l'atac. Les il·lusions poden ocultar-la, però no poden extingir el seu fulgor ni atenuar la seva llum. S'alça per sempre perfecta i intacta. En ella totes les coses curen, ja que segueixen sent tal com Tu les vas crear. i puc conèixer el meu santedat, ja que vaig ser creat per la Santedat Mateixa, i puc conèixer el meu Font perquè teu Voluntat és que es Et conegui.
Aquí la paraula pecat no té la connotació usual, per UCDM el pecat no existeix, el que si hi ha és l'error, ja que ens movem en ell. La paraula pecat ens diu UCDM, no hi ha al cel ja que allà és totalment innecessària, El pla de Déu per a la Salvació considera que l'error si pot ser perfectament eliminat a través de l'expiació i d'això està a càrrec l'Esperit Sant.
Reconèixer el nostre origen Diví
Amic, és temps de començar a reconèixer que no som el que veiem o creiem que som, tot el que passa en aquest pla és il·lusoris, és a dir no és real, és una projecció d'una part de la nostra ment que se sent separades, és el pla de l'ego per perpetuar la seva existència il·lusòria, però UCDM ens diu que al temps li ha arribat la seva fi, si, és la fi dels temps, és el moment de deixar de fer judicis i reconèixer-nos en Santedat, ja que no podria ser d' cap altra manera, el nostre Pare ens crec a semblança seva, i si Ell és, Sant, Pur, Impecable i Etern, el teu també ho Eres, reconèixer-ho és la nostra missió, despertar és la nostra obligació. Despertar aquí voldrà dir Recordar.
Pren el curs, és d'autoestudi, més mai estaràs sol, El Mestre et acompanyés.
Hi ha Mestres de UCDM, disposats a acompanyar-te en el Viatge sense retorn, no t'espantis, no deixessis de Ser, més aviat Seràs.
Descarrega't aquí el PDF amb els tres llibres de UCDM
http://www.janethfranco.com/wp-content/uploads/2016/03/ucdm_ejercicios.pdf
Autor. Carlos EFR, redactor de la gran família de www.hermandadblanca.org
Basat en: UN CURS DE MIRACLES. (UCDM)
Canalitzat per: Helen Schucman
