"La Serp Uróboros, que es menja la seva pròpia cua ..."
El Uróboros és un símbol que mostra a un animal serpentiforme que engoleix la seva pròpia cua i que conforma, amb el seu cos, una forma circular. El uróboros simbolitza el cicle etern de les coses, també l'esforç etern, la lluita eterna o bé l'esforç inútil, ja que el cicle torna a començar tot i les accions per impedir-ho. Per la seva banda, la civilització maia va ser una civilització mesoamericana desenvolupada pels pobles maies, que va destacar a Amèrica per la seva escriptura glífica, l'únic sistema d'escriptura plenament desenvolupat del continent americà precolombí, així com pel seu art, arquitectura i sistemes de matemàtica, astronomia i ecologia. No en va l'expert Eric S. Thompson ens diu en el seu monumental "Escriptura Jeroglífica Maya":
"Un es queda perplex davant el domini sobre nombres formidables, implicats en els diversos termes per a les unitats superiors que han sobreviscut. Segurament cap altre poble amb un nivell comparable de cultura material, ha tingut semblant concepte de nombres immensos, i un vocabulari, per manejar-los ".
En aquest article, estudiarem com la civilització maia, se serveix del mite de la serp Uróboros per explicar els misteris de l'Univers, des de l'antiguitat, fins als nostres dies.
Evolució de la Consciència
Tots els cercadors de la Veritat saben que la consciència humana est evolucionant. La ciència ha registrat aquest evoluci durant llargs períodes de temps. Però en els darrers anys, l'home modern ha començat a accelerar la seva evoluci d'una manera tan natural, que la majoria de la humanitat ni s'ha adonat. Molts de vosaltres tennis la sensaci que el temps s'est accelerant, i al mateix temps també ho està fent l'evolució humana.
A finals dels vuitanta, els editors de l'Enciclopèdia Britnica van llançar un important descobriment: si prenem tot el coneixement que la humanitat havia adquirit des del principi de la nostra civilizacin, que comen amb els sumeris uns 6.000 anys a C i seguim fins l'any 1900, la mateixa quantitat d'informaci es dupliqués en els cinquanta anys que transcorren entre 1900 i 1950 .
Durant aquest perode de cinquanta anys, hem assimilat tants bits d'informaci, pensant en termes computacionals, com ho vam fer en els anteriors 6.000 anys. Res semblant fava passat mai en tota la història coneguda.
Després van descobrir que entre 1950 i 1970 aproximadament, de nou la humanitat va aprendre tant com ho vam fer en els 6000 anys anteriors, aquest cop en només vint anys. Després la corba d'aprenentatge va seguir creixent de 1970 a 1980, i vam aprendre de nou l'equivalent en quantitat de dades, als primers 6000 anys. I aquesta tendència va mantenir la seva acceleració fins a aproximadament 1986, quan es va duplicar de nou.
Hi va haver un temps durant els anys vuitanta, en què la informació recollida de l'espai i la la Terra estava fluint tan de pressa, que la NASA ni tan sols poda descarregar-la en els seus ordinadors. Es mantenien vuit o nou anys per darrere de l'entrada de dades que anaven recollint. Van haver d'esperar fins que el maquinari i el programari aconseguís la capacitat d'aprenentatge de la humanitat.
Avui, ens mantenim en un revolt recta. Ara estem assimilant la mateixa quantitat d'informació que vam aprendre en els anteriors 6000 anys en un interval d'unes poques setmanes. Sembla impossible, però és la veritat.
Els Vedes S ánscritos, compostos a mitjans del II mil·lenni a C, parlen d'aquest temps que vivim ara. Parlen sobre com hem après sobre l'electricitat i el magnetisme; esmenten que "l'home aprendrà a volar al cel amb caixes de metall" - això és textualment una cita. I després en un sol dia, segons diuen els Vedes, ens donem per vençuts. Igual que un nen que creix massa ràpid i renuncia al seu ós de peluix, la humanitat fa exactament això- créixer ràpid i després renunciar a les seves creences. Això pot dificultar la creença en la pròpia ascensió, però la vida està plena de sorpreses.
Des del punt de vista maia, l'alta tecnologia no és un s igno d'una civilització avançada, sinó el senyal d'una civilització q ue està a punt d'avançar. De què li serveix la tecnologia a les persones, quan descobreixen que el cos humà i la consciència humana són capaços de fer tot el que la tecnologia és capaç de fer i molt, molt més? No deixaríem la tecnologia externa si descobrim que la tecnologia interior és molt superior? Els maies creuen que aquesta entesa ens canviarà per sempre.
Quan mirem enrere a les cultures antigues, ens adonem que els humans som ara molt diferents del que érem, d igamos, fa 2000 anys. Això és bastant obvi: no només pels nostres moderns joguines tecnològiques, sinó que som diferents en la manera de percebre la realitat que ens envolta, el que pensem que és la realitat i el que pensem que està dins d'aquesta realitat. Els maies creien que en aquesta època, els éssers humans estaríem a punt de passar per un canvi de gran magnitud, un canvi de consciència. Ara mateix ens estem convertint en una cosa nova, una nova espècie amb una nova forma de percebre la realitat.
El canvi en la Consciència humana va començar el 21 de desembre de 2012 i aquest és el principi del canvi que anomenem A scensión. La consciència humana s'està acostant a un punt fixat en el temps, quan l'evolució humana experimentarà una enorme acceleració, i donarà un salt a un nou nivell d i la consciència. Llavors ens convertirem en una mica més gran del que ara anomenem humà.
Amb aquesta entesa, podem entendre el que els maies van explicar sobre el canvi que estem a punt de patir. Per a això, és imprescindible entendre el que per als maies és una cerimònia, ja que és dins de la cerimònia, que n ostra capacitat d'ascendir serà redescoberta.
la Cerimònia
En el món antic, la cerimònia significava molt més del que els habitants del món modern puguem tan sols començar a comprendre. Cerimònia significa la comunicació directa i el vincle viu amb el Gran Esperit, Mare Terra, Pare Cel, i t oda la Vida a tot arreu. Els antics creguin que abans que qualsevol canvi harmoniós en el món humà pugui tenir lloc sobre la Terra, ha de desenvolupar una cerimònia. La cerimònia és el que uneix els nostres cors, l'Cor de la Terra, el cor del Sol i el cor de l'Univers al costat de tot el que existeix.
Quan la gent del món antic entrava en una cerimònia, entrava en un món sagrat de possibilitats infinites. Els maies van predir que durant el perode de temps que abasta els anys 2012-201 6, la humanitat entrés en el caos a un nivell molt profund. Però no serà la fi, sinó el principi. Estem davant del final del cicle del temps humà i l'arribada de la fi del món? O és el començament d'un Nou cicle de gran bellesa i esperança? Això és el que hem de descobrir.
Si ens centrem en el final del cicle mentre mirem el món al nostre voltant, veiem que en els temps moderns, just ara, totes les coses est n començant a degenerar es ja trencar-se en nivells prim aris, exactament com els maies van predir fa molt de temps. Prenguem, per exemple, l'escalfament global i la destrucci del medi ambient acercndose rapidament a una probable Edat de Gel (gràcies a la Ciència, sabem que primer es donarà un escalfament massiu seguit de una nova glaciacin) que eliminés la major part de la vida a la Terra. El sistema financer mundial est a punt de col·lapsar total. Les malalties com el VIH / SIDA, virus H5 i H5N1, i altres malalties amenacen de convertir-se en pandèmies mundials. Hi ha ms de quaranta guerres que estan succeint en aquest moment-a més de la crisi de refugiats i els actes de terrorisme. El nostre món globalitzat roman ignorant enfront dels molts crims i desgràcies que pateixen cada dia milions d'éssers humans. Aproximadament quatre mil milions de persones viuen amb menys de dos dolars al dia, i 25.000 nens moren de fam diàriament. La poblaci humana que sobrepassa als set mil milions d'habitants, continua expandindose fins al punt de destruir tota vida a la Terra simplement per existir.
Podrem seguir, però ja tots sabem que el s temps en què vivim són precaris, per dir-ho d'alguna manera.
Segons els maies, tot aquest caos es va predir fa molt de temps. Estem arribant al final d'un cicle molt llarg, i el caos sempre aconsegueix el seu CNIT quan el cicle acaba. És part de la vida i de la mort. És un fenomen natural.
Els maies van afirmar que aquest caos que estem experimentant ara, serà seguit per un profund canvi. Una mica molt més poderós que c ualquier cosa que haguem experimentat fins ara, està a punt d'aparèixer a la Terra. És hora que tots escoltem el que ve i ens preparem interiorment. No és temps de seguir vivint com si tot fos normal, perquè no ho és. Però el que està a punt de reemplaçar a la realitat quotidiana, serà molt, molt millor.
Aquest canvi extremadament bonic, i positiu, portarà un missatge de gran esperança.
Però hem de recordar que en un moment com aquest, quan una pàgina de la història està a punt d'acabar, i la civilització està en crisi, tot depèn de com la humanitat sigui capaç d'assimilar la seva experiència, coneixement i saviesa en un cos de consciència que condueixi a la humanitat cap a un futur millor.
Si aquesta experiència futura és sostenible, llavors sobreviurem; si no ho és, seguirem el camí dels dinosaures i tard o d'hora ens extingirem. Depèn de nosaltres. Tenim el poder de canviar el nostre futur ara. De fet, l'aquí i ara és l'únic lloc i temps possible per fer aquest canvi.
Quan parlem de l'arribada de nova consciència, hi ha una entesa primordial, o secret, sobre com aquesta consciència es manifesta.
Un salt de semblant magnitud en la consciència, només pot ser sostenible si la consciència del món antic es combina amb la consciència del món modern.
En poques paraules, vivim tant en el món antic com en el món modern simultàniament, i aquesta simbiosi pot resultar difícil. Aquests dos mons necessiten entendre i absorbir mútuament els seus coneixements i saviesa, o cap serà capaç de moure cap a una consciència superior. Això requereix cooperació.
El món antic està a punt per moure en aquest moment. La majoria de les tribus del món sencer estan llestes per al canvi. Però el món modern encara no ha comprès la necessitat dels seus avantpassats, la necessitat del món antic.
Per què els nostres avantpassats són importants per a la nostra supervivència, i sobretot, per què la nostra supervivència és important per als nostres avantpassats?
Coneixerem la resposta a la segona part de l'article.
Espero que hagueu gaudit tant com jo d'aquesta revelació, i que la seva lectura us resulti útil i aclaridora.
FONT: "The Cosmic Cycles menja full circle" de Drunvalo Melchizedek.
