Si, sta afirmaci és extraay d'alguna manera sembla impossible en la vida real, però, no és es. El primer que hem d'entendre és qu és un enemic?, Comunament és aqul amb qui vam tenir un desacord, o algú que ens daofsica, emocionalment o simplement algú que ja no ens és agradable.
Independentment de a qui considerem enemic i el grau d'enemistat en què col·loquem, només és una projecci de la nostra ment, de vegades és una exageracin de la qualitats negatives de l'altre, quan estem enfadats la exageraci n tendeix a estar present. Com sigui, importants mestres d'orient asseguren que els nostres enemics són els millors mestres i tenen molta raó.
els millors mestres davant l'adversitat
Per exemple, quan algú en qui dipositem la nostra confiança ens traeix o ens maltracta per així dir-ho, ens inspira a desitjar amb la major maldat possible que el mateix o alguna cosa pitjor li passi també, quedant-nos internament amb gran enuig i negativitat. La veritat és que en el fons és el nostre gran mestre.
És el nostre gran mestre de paciència, a l'entendre que si em enuig i em mantinc ple de negativitat, el que s'estarà fent malbé internament sóc jo, en moltes ocasions la persona en què dipositem la nostra aversió ja no se'n recorda ni de nosaltres, ni del que que va fer. És llavors quan apareix la pregunta ¿Val la pena enutjar ?, la millor resposta en realitat és ser pacient, entendre que les persones actuen resultat de motivacions que la major part del temps desconeixem, és com una persona amb un pal en la qual el pal són les accions. Les persones no són les seves emocions, en el menor cas és la manifestació de quelcom que els pertorba.
Creixement espiritual i emocional
Això no vol dir que hem de romandre desinteressats davant l'altre, en realitat hem de romandre tranquils i pacients. També són els nostres mestres d'equanimitat, quan per exemple sentim que ens mereixem tot o ningú és digne de nosaltres, estem plens d'orgull, quan algú escapa al nostre control i això ens fa mal, el que en realitat fa és recordar-nos que mai som prou grans i savis i ens permet trencar amb aquesta gran limitant en les nostres vides que és la supèrbia. És llavors quan afortunadament podem seguir creixent espiritual i emocionalment.
Són també els nostres mestres de generositat, quan en lloc de fer mal a l'altre desitgem que aviat es vegi lliure del que li afecta, que es trobi en pau i feliç. Aquesta apreciació és realment sanadora perquè en el fons estem creixent internament davant l'adversitat.
Hem de donar la volta a la nostra apreciació d'aversió i deixar lliure a aquell que ens fa mal, agrair enormement la seva presència en les nostres vides perquè encara que d'una manera molt dolorosa hem transitat pel conflicte, ens han ajudat a créixer ia millorar.
Quin sentit té odiar als nostres enemics?
També és possible el resultat contrari que és romandre enfadats, ressentits i esperant venjança, quan siguem realistes el major nombre de les ocasions, no es van adonar o ja ho van oblidar. Quin sentit té llavors odiar als nostres enemics? ..ninguno..no hi ha benefici ni utilitat.
Encara que sembli difícil vegem al nostre enemics com els nostres grans amics de paciència, equanimitat, generositat i com detonadors de la nostra superació personal. No és grat tenir enemics però si la situació es presenta no és altra cosa que una finestra d'oportunitat i creixement exponencial.
El que algú ens faci malbé no és una dificultat, és sense més un obstacle a superar i amb la pràctica ens condueix al que és la veritable fortalesa espiritual que és per molt diferent a l'aversió, la rancúnia i l'hostilitat.
Autor: Pilar Vázquez, col·laborador de la gran família de la Germandat Blanca
