Agraïda per la nostra trobada
Internar-se en el cor és un viatge fascinant i alhora confús, és una cosa que moltes vegades tergiversa el que són els conceptes de l'exterior i el que està en nosaltres.
Fem servir emocions internes: el que volem, el que busquem, el que transformem. I l'emoció de l'exterior: el que ens conforma, moltes vegades com ens defineix un conjunt de persones, un conjunt de situacions, un conjunt d'éssers, de virtuts i de tot allò que qualifiquem constantment.
El viatge intern de cor és un laberint que pot arribar a ser molt confús, és tractar de trobar el que veritablement volem i tractar de trobar també el que els altres volen.
El viatge al cor és entendre que les emocions també arriben a ser falses emocions.
Realment ho sentim?
Realment ho volem?
Realment som nosaltres?
Arribem a actuar d'acord amb les circumstàncies, d'acord el que els altres ens diuen que han de definir i creiem doncs, que aquestes són les nostres emocions.
Ens guiem també per un món que té set de canvi però que no sap que canviar, sap que necessita moltes coses però no concreta que necessita primer.
Moltes vegades així són les nostres emocions, la nostra tristesa té un origen però realment només té un origen o té diversos orígens? la nostra felicitat ¿té un origen o té diversos orígens?
I és que realment cap emoció pot generar-se d'un sol vincle, entre nosaltres, les circumstàncies, els éssers i el que es projecta.
He estat feliç per diferents motius i puc tenir tristesa per diferents factors, però en realitat quin de tots ells em fa prioritzar en el que necessito? Què és el que veritablement volen els éssers?
Llavors, el viatge intern al cor, en ser confús i en ser també una cosa que arriba a generar les falses emocions, ens pot determinar el que som en l'ara, la nostra forma d'actuar i de conduir-nos.
És clar que les emocions poden arribar a ser un concepte que allibera la ment o un concepte que l'atrapa moltes vegades en el remordiment, en l'afecció, en la tristesa, en l'enuig, però moltes altres ho allibera en ser valent, entusiasta, feliç.
Com llavors ser entusiasta, feliç, valent?
La valentia dels éssers es manifesta a l'atrevir-se a viure, moltes vegades els valents només s'atreveixen quan mesuren el camí i quan saben què hi ha de l'altre costat, però, és valent aquell que sense saber què hi ha en el camí, es dóna la oportunitat de viure-ho, aquest és, un altre viatge intern al cor, atrevir-se, independentment de tot el que hagi passat o hagi deixat de passar.
La valentia, és ser feliç amb tot allò que va passar, per que és llavors quan sap que la lliçó de cada circumstància era necessària per determinar ara, el valor que es tindrà per a seguir amb molt més del que avui ja ha pogut aconseguir.
¿Com alliberar-se llavors de la tristesa, l'enuig i el remordiment?
El remordiment és el record de tot allò que ha passat, però és llavors quan entenem que ja no és present, no hi ha manera de transformar-lo en l'ara, però sí d'entendre'l de manera diferent, d'aprendre a viure amb tot allò que fa mal, que fereix, que cansa.
Entendre que és un concepte de l'ahir però que tenen tota la intel·ligència, la valentia, per poder-ho fer diferent en l'ara ... un altre viatge intern al cor.
Independentment de tot el que passa, hi ha manera de canviar-ho perquè es té un ara, un present, un camí, és llavors quan la tristesa, l'enuig i el remordiment no són més que una oportunitat per entendre què és el que veritablement ara necessiten.
Realment el remordiment dels éssers és un valor intern o és un valor extern?
Les falses emocions es generen amb tots aquells conceptes que les persones esperen de nosaltres, una valentia malentesa per als altres, una felicitat malentesa per altres i tot allò que per als altres és el que hauria de passar.
El viatge intern al cor es deu fer amb transparència, entendre què veritablement es necessita, quines emocions, el remordiment és natural o és per les paraules de tercers, el col·lectiu, el món.
Els altres estan viciats perquè necessiten també que algú més actuï per ells, de manera que ells internament no es permeten fer, no tenen el valor d'actuar.
Per què els éssers intenten estar canviant les emocions d'altres? No és per ventura, una idea que no poden canviar-lo en ells mateixos.
És que vostès avaluen constantment què és el que els altres fan o deixen de fer emocionalment, en els remordiments, en les culpes, en els valors mal entesos?
No és potser perquè vostès no veuen el que necessiten alliberar internament?
Aquell que parla que un altre ha d'alliberar perquè així mateix sigui feliç, est intentant que algú faci el que aquest mateix ser no va poder fer.
Aquell ser que est intentant canviar tot el temps l'entorn perquè els altres facin i es ser feliç, no est adonant que est deixant passar l'oportunitat ms valuosa que té, canviar-se a si mateix, per ser feliç.
Aquell ésser que canvia des de l'interior per a l'exterior transforma tot, transforma el seu entorn, transforma el seu món i és llavors quan les circumstàncies, els valors, s són ben entesos.
Les falses emocions per tant, són una cosa que existir sempre, però que no existirn a l'interior.
I aquest laberint confús que de sobte sorgir a cada moment, va ser llavors fascinant, perquè resultar un repte dia a dia per entendre quines emocions s es requereixen, quines són veritablement les nostres i quins són tamb n aquelles que pertanyen al món que no s'atreveix a viure, que noms s'atreveix a definir però que no ha pogut transformar.
Llavors intrnense en el ms valuós que tenen, 1 cor d'emocions, aquestes fibres sensibles que poden canviar el món, que poden canviar la seva vida i que podran transformar la seva eternitat, no pel que els altres generen, si no pel que tenen en cada un de vosaltres.
No oblideu que el viatge intern al cor és el viatge ms fascinant, el viatge ms confús però els asseguro que és el ms durador, facin llavors l'estada feliç, calmada, valent i entendre n el que veritablement és ser feliç.
Atrevir-se a ser feliç és una qesti de decisi, de valor, no de definicions.
Units en l'eternitat amb vostès en el viatge a la felicitat
Canalitzat per: Fernanda Abundes (21 de febrer de 2016, Pobla, Mèxic)
Publicat per: Geni Castell
