La presència del budisme tibetà a Espanya és un tema relativament recent, per això el nostre interès se centrarà en estudiar la presència del budisme a Barcelona no només des d'un punt de vista històric o religiós, sinó endinsant-nos en el mecanisme d'aquests centres budistes -sobretot urbans- tractant de conèixer com es sustenten, com s'organitzen i examinant si el budisme tibetà és o no acceptat socialment. Estudiarem el nivell d'impacte d'aquesta religió, observant si el nombre de centres de pràctica és tan elevat com podria pensar-se, així com el nombre de practicants o simpatitzants d'aquesta religió. El budisme és una religió amb dos mil·lennis i mig d'antiguitat, la més estesa geogràficament de les religions d'origen asiàtic i la quarta religió del món en nombre de seguidores1.
El budisme pot considerar-se una religió d'alliberament i universal on s'atorga un important paper a l'individu en la tasca personal de superació, i que es caracteritzen per un missatge que pren tota la humanitat com a possibles fidels, sense cenyir-se a un marc ètnic o nacional. L'objectiu del present treball serà analitzar la presència concreta del budisme vajrayana * (tibetà) a la ciutat de Barcelona, tractant d'identificar els mecanismes que han fet possible l'arribada d'aquest budisme a una ciutat mediterrània, estudiarem com es va donar primer contacte del budisme tibetà en aquesta ciutat, quin va ser el primer mestre tibetà a assentar-se i quin o quins són els mestres budistes que es troben actualment residint en aquesta ciutat. Conèixer els motius de l'elecció d'aquesta ciutat també serà un apartat important en el desenvolupament del següent estudi per al qual s'han realitzat nombroses entrevistes entre les quals s'inclou la del primer i més antic lama resident a la ciutat de Barcelona.
A partir d'aquí anirem més enllà, intentant saber com funcionen internament els centres budistes, com s'organitzen, com es registren jurídicament, com s'integren en un ciutat majoritàriament catòlica, com són acollits per la resta de la població i minories religioses amb les que comparteixen la mateixa o similar situació jurídica. 1 Lenoir, Frédéric, El Budisme a Occident, Seix Barral Manuals de la Cultura, Barcelona, 2000. 3 No deixa de ser curiós com el budisme tibetà, tan aliè a la nostra cultura s'ha assentat discretament i per això estudiarem els motius de aquesta implantació, ¿s'ha de la implantació del budisme a Barcelona a una labor de proselitisme? Quins factors poden explicar-la? És visible el budisme tibetà a Barcelona? A partir de quin moment? A quines causes podem atribuir? En la seva majoria, els centres budistes i els mestres insisteixen molt en mantenir la qualitat de les transmissions dels seus textos o pràctiques, conservar de la forma més pura possible una tradició que durant molts anys ha estat totalment oral i el perill de la desvaluación està a la volta de la cantonada en un Occident que ho vol adaptar tot al seu estil de vida i no al revés, adaptar l'occidental a la tradició.
Veurem en el següent estudi si una de les raons per les quals aquest budisme ha estat acollit és per la seva no discriminació sexual, ja que tendeix a deixar la sexualitat com un tema privat de cada practicant i la doctrina no es pronuncia o ho fa en termes generals de manera que ningú se sent discriminat per la seva orientaci sexual o pel seu sexe. Els tibetans són un poble petit en proporció altres, i creen un fort sentiment de comunitat quan estan fora de l'Índia o Tbet, mantenen unes relacions molt properes entre ells, creant un fort esperit de comunitat, i cuidant el mantenir un esperit de no violència entre ells i socialment. 2.
MARC histric: EL BUDISME TIBETÀ (vajrayana) El terme vajrayana designa bsicament la forma de pràctica i el corrent de tipus esotrico que es desenvolupa en el budisme a partir del segle III. Com és sabut, el budisme s'origina a l'Índia a partir dels ensenyaments de Siddharta Gautama Shakyamuni *, conegut com el Buddha * (el Despert), la vida se sol situar entre els anys 531 i 496 aC El budisme es hi haurà difós en tres grans corrents denominades theravada * (o hinayana *), mahayana * i vajrayana. El budisme vajrayana és tanben conegut com el budisme tntrico, perquè els seus pràctiques es basen en la utilització dels tantres *, conjunt d'escrits que van aparèixer cap al segle VI aC que contenen t cniques de recerca de l'alliberament mitjançant la expansi de la consciència. Des del punt de vista doctrinal, el corrent vajrayana parteix de la idea que la veritat última de totes les coses és el buit. La nostra ment confusa genera il·lusions, aquestes fan que s'acumuli karma * negatiu, i produeix el nostre patiment. 4 El budisme budisme vajrayana és una extensi del budisme mahayana que va entrar en Tbet a través dels ensenyaments del mestre indi Padmasambhava2 al segle VIII. Fins a aquest moment, hi hagi en Tbet 1 religi de caràcter animista i esotrico, anomenada Bon *.
Amb l'auge del budisme arribat de l'Índia la tradici chamnica Bon no va desaparèixer, inici 1 transformaci i amb el temps es va convertir en una pràctica minoritària. D'altra banda, les creences de la tradici Bon influir en el budisme tibetà. El terme budisme tibetà comprèn el budisme desenvolupat a la zona de l'Himàlaia i que va arribar a través de les rutes entre l'Índia i Tbet durant la seva gran expansi durant al segle VIII cap a Tbet, Nepal, Xina i Indonèsia. Aquest tipus de budisme és majoritari en Butn, Mongòlia, Ladakh (Índia) i Tbet, així com hi ha importants minories budistes a Sikkim (Índia), al Nepal ia les regions d'ètnia mongol de Rússia i Mongòlia interior. Bsicament, aquesta forma de budisme és la religi predominant dels pobles mongols i tibetans, la majoria dels quals reconeixen al Dalai Lama * com un alt mestre espiritual, si bé cadascuna de les escoles té 01:00 jerarquia diferent i un sistema propi d'ensenyament. En comptar amb uns 20 milions de practicants arreu del món, és una de les branques ms grans i importants del budisme.
Des de la seva implantació al Tibet, aquest budisme es divideix en quatre grans tradicions: Nyingma *, Sakya *, Kagyu * i Gelugpa *. Bàsicament es diferencien pels seus orígens històrics i per fer èmfasi en determinats aspectes de la pràctica quotidiana. Cada tradició té el seu propi líder espiritual però totes reconeixen el Dalai Lama com un cap religiós suprem. En l'època moderna han sorgit altres divisions com, per exemple, la Nova Tradició Kadampa, també representada a Barcelona, però que no reconeix la figura del Dalai Lama ia la qual no anem a incloure en aquest estudi ja que ens centrarem en l'escoles més clàssiques del budisme tibetà. En el budisme tibetà ha quatre llinatges principals i molts altres menors.
El llinatge és molt important en el budisme tibetà, ja que garanteix que els ensenyaments estan vives, és a dir, que s'han transmès de mestre a deixeble des dels temps de Buddha i que sempre s'ha fet de forma pura, realitzant completament la seva comprensió. Al segle VIII sorgeix l'escola Nyingma, fundada al segle VIII. Més tard febrer fundador de l'escola tibetana Nyingma, les persones tibetanes el reconeixen com el segon Buddha. 5 al segle IX va aparèixer la tradició Kagyu; aquesta escola està dirigida per Karmapa i és l'escola oficial i majoritària de Bhutan. Al segle XI va sorgir l'escola Sakya. El seu dirigent és el Sakya Trizin. Al segle XIV va néixer l'ordre Gelugpa, el seu dirigent el Dalai Lama. Les escoles Ggelugpa i Kagyu són les més esteses a Occident.
El Dalai Lama era, fins fa poc, vist com el líder polític i espiritual de tots els tibetans a l'exili. No obstant això, cadascuna de les escoles tradicionals tibetanes han tingut sempre els seus propis líders als quals se'ls assigna també el tractament de "La seva Santedat" i que tenen autoritat sobre el Dalai Lama en els assumptes interns de les seves respectives tradicions. Amb la renúncia del Dalai Lama al poder polític en el 2011, aquest va passar a ser només líder espiritual. En tot cas, les relacions entre els respectius líders de cadascuna de les escoles tendeixen a ser cordials des de la invasió xinesa i el Dalai Lama preserva certa posició de lideratge per motius de tradició i herència cultural.
Després de la invasió de la Xina al Tibet al 1950, el budisme tibetà va afrontar una dura crisi, ja que les polítiques xineses van prohibir la pràctica de la religió budista tibetana, van destruir monestirs, van empresonar monjos tibetans i van dur a terme una sèrie de violacions als drets humans del poble tibetà. Al seu torn, el budisme tibetà s'ha estès a través d'Occident en part gràcies als activistes polítics que arran de la invasió es van veure forçats a sortir de l'Himàlaia i fugir principalment a Índia, on hi ha nombrosos camps de refugiats i d'aquí, a la resta del món. El Dalai Lama, líder polític dels tibetans, va haver d'exiliar al 1959. 3.
METODOLOGIA DE L'ESTUDI Amb aquest treball estudiarem l'arribada del budisme tibetà com a pràctica religiosa a la ciutat de Barcelona, alguns trets generals sobre el budisme a la regió de Catalunya i Espanya. Com a fonts d'informació es treballarà amb dades estadístiques, entrevistas3, bibliografia i tota classe d'informació vàlida, verificable que pugui completar aquest "Mapa del Budisme Tibetà a Barcelona" per acostar-nos a entendre com una cultura i religió asiàtica arriba a tenir arrelament a una ciutat mediterrània. Per a això 3 Totes les entrevistes han estat elaborades amb motiu d'aquest estudi i de forma individual a cada entrevistat.
La informació donada en ella té com a font al propi entrevistat. 6 també comptarem amb la informació que ens puguin oferir institucions com l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR), la Federació de Comunitats Budistes d'Espanya (FCBE), el Ministeri de Justícia i diversos dels centres de pràctica budista establerts a Barcelona.
Per acotar aquest treball ens centrarem a l'àrea metropolitana de la ciutat de Barcelona, la qual compta amb una població de 1.615.448 habitants. Ens centrarem en aquesta ciutat per ser una de les ciutats espanyoles amb més centres de budisme tibetà i més practicants en proporció respecte a la resta d'Espanya. Temporalment l'estudi queda emmarcat entre l'any 1977, data del primer contacte documentat en l'època moderna amb el budisme tibetà a Barcelona i més tard amb l'arribada i residència del primer lama budista a Barcelona i l'actualitat, any 2013, data de la realització d'aquest estudi. Delimitarem l'estudi a centres de budisme tibetà que mantinguin una pràctica ritual o religiosa, centres que no siguin només de meditació o retir, sinó també d'estudi i pràctica de la religió, amb un centre físic de reunió, un mestre reconegut i que mantinguin com cap principal al Dalai Lama.
Excepcionalment, vam incloure la Casa del Tibet per ser el centre més representatiu i conegut del budisme tibetà a Espanya tot i que la seva major i més coneguda tasca sigui difondre la cultura, art, filosofia del Tibet i no se centra exclusivament en el pla religiós. Alguns centres quedaran exclosos d'aquest estudi per no poder-se verificar que els dirigeixi directament o indirectament un mestre tibetà; no poder conèixer el mestre arran d'un centre l'exclou d'aquest estudi perquè per això no pot considerar-se que segueixi una forma de budisme clàssic o amb una sòlida història o trajectòria que permeti reconèixer unes bases clàssiques i tradicionals, pràctiques espirituals o mestres arrel. S'exclou principalment al monestir budista del Garraf (Monjos budistes Sakya Tashi Ling), ja que els seus practicants no s'ajusten als preceptes d'un budisme clàssic: el cap del llinatge Sakya no manté cap tipus de relació o vincle amb el monestir del Garraf quan visita Barcelona, visita únicament el centre budista Sakya Gephel Ling4 (Barcelona) i la Casa del Tibet (Barcelona); els monjos del Garraf no són nomenats pels centres budistes visitats per considerar que no s'ajusten als preceptes d'un budisme clàssic budista, de fet els seus monjos poden casar-se, tenir relacions o fills, tret completament allunyat de qualsevol escola de budisme dins de la ordenació abril
,
en aquest enllaç es pot comprovar com la figura de Sakya Trizin no està vinculada a cap manera al monestir del Garraf i els seus monjos. 7 de monjo, podent només tenir una família els caps espirituals d'alguns llinatges de budisme en els quals, la responsabilitat dels ensenyaments i el llinatge passa de pare a fills, generació rere generació com és el cas del llinatge Rigpa *. El 1992 es va produir el que es va denominar una "tempesta": la separació entre els seguidors de Gueshe Kelsang Gyatso, que fundaran a nivell mundial la Nova Tradició Kadampa i els que es van mantenir en la línia del Dalai Lama.
Va ser un enfrontament justificat per raons teolgicas, de manera que tamb aquesta escola queda exclosa d'aquest estudi. Quant a la terminologay el mtode de transliteracin utilitzats, en el desenvolupament del següent treball es presenten nombrosos termes de la llengua tibetana que no han estat traduïts o no han estat possibles traduir en perdre part del seu significat en castellà. A partir de la consulta de diferents textos relacionats amb la trascripcin del tibetà, hem pres com a referència la traducci al espanyol del Diccionari Akal de Budisme de Philippe Cornu. Com a norma general en l'escriptura d'aquest treball farem servir el terme budisme tibetà per referir-nos al budisme vajrayana i els seus quatre principals escoles o llinatges. Fem servir el terme budisme i no buddhisme com defensen alguns autors, entre ells el tibetlogo Ramn N. Prats, per ser la denominació d' sms comú i acceptada pel Diccionari de la Reial Acadèmia de la llengua espanyola. No obstant això, convé tenir en compte la explicaci que Prats fa de la dh, justificant que la pronunciacin de la paraula budisme a tibetà és aspirada amb el que quedar a correctament representada a través de la forma dh, existent en castellà i catal. En canvi, en el Diccionari Akal de Budisme s apareix el terme Buddha amb la forma dh i es ser com aparèixer en aquest text. Amb asterisc (*) vam indicar que el terme marcat apareix definit en el glossari inclòs al final del treball. 8 II.
EL BUDISME TIBETÀ A BARCELONA 1. EL BUDISME A OCCIDENT El budisme comença a arrelar a Occident cap a finals del segle XIX, en aquest moment a Europa es creen nombroses societats secretes que estenen la idea d'una religi universal i primordial com va ser el cas de la Societat Teosfica fundada per Helena Blavatsky (1831-1891). A la fi de darrer terç d'aquest segle reneix l'interès per la figurés de Buddha i la atracci pel mite del Tbet, que cerca una va entre ciència i religiny per primera vegada hi ha occidentals que abracen el Dharma *.
El mite del Tbet creix, nombroses expedicions fracassen en els seus intents d'aconseguir Lhasa, la ciutat prohibida i això no fa ms que acréixer l'atractiu que Tbet exerceix sobre Occident. Finalment el 1904 una expedici militar britnica, aconsegueix penetrar a la ciutat de Lhasa. Però en 1912 Tbet recupera la seva independència de nou i manté les seves fronteres hermticamente tancades, per això durant la primera meitat del segle XX, només un reduït grup de representants britanics destinats al Tbet fer arribar a Occident relats sobre el Tbet, les seves lames * i misterioses pràctiques. És al 1924 quan Alexandra David-Neel (1868-1969, exploradora i orientalista francesa) aconsegueix entrar en Tbet disfressada de captaire, odissea que publica en Viatge d'una parisenc a Lhasa (1927) i la publicaci aconsegueix 11 traduccions a tot Europa, un gran èxit ia partir d'aquest moment Alexandra desenvolupa un paper comunicador de la cultura i mite tibetà convertint-se en una de les millors especialistes en budisme tibetà. Durant més de seixanta anys la difusió de les seves obres no ha parat de créixer i la seva obra està àmpliament difosa a Occident. A la fi dels anys cinquanta, nombrosos terapeutes americans parteixen a l'Índia per enriquir-se amb la saviesa oriental. Al començament de dels anys seixanta, Occident mira cap a Orient per prendre valors espirituals d'experiència interior. En els anys 60 els occidentals que se senten atrets pel budisme han d'adreçar-principalment a Índia, Sikkim o el Nepal, on es troben els grans mestres i és així com alguns grans mestres atreuen la mirada dels primers occidentals.
El tibetòleg Robert Thurman (1941-) ha estat un d'aquests exemples de recerca d'espiritualitat sorgida durant els anys seixanta als Estats Units. El 1964 9 es va convertir al budisme i es va ordenar monjo, sent el primer nord-americà ordenat monjo budista. Conegut per les seves traduccions i explicacions de textos budistes i un dels pioners a Occident en la popularització del budisme tibetà. A la fi dels seixanta i començaments dels setanta la difusió del budisme a Occident es desenvolupa en dues vies: 1) els occidentals que es traslladen a l'Índia i impulsen que els seus mestres a viatgin a Occident i un cop allà aquests creen centres de budisme estables ; 2) i una segona via consisteix que els cap de llinatge de les grans escoles budistes envien fora a lames joves per estudiar anglès i la cultura occidental, però que un cop allà es troben amb la petició de practicants de fundar centres de budisme.
Aquesta doble direcció és la que ha expandit el budisme a Occident. Així els lames joves s'han dirigit mica en mica a la Gran Bretanya o els Estats Units per estudiar i més tard transmetre el Dharma * 5. A Europa, és a França on els mestres tibetans són convidats per primera vegada per fundar centres de budismo.6 D'això es desprèn que l'arribada del budisme tibetà no va ser una situació planificada sinó una sèrie d'esdeveniments que es van iniciar amb la invasió del Tibet per part de la Xina. Els mestres budistes van a Estats Units a partir de la segona meitat dels anys seixanta, moment en què la llei d'immigració de 1965 va obrir les portes, aquests mestres arriben convidats per aquests nous centres terapèutics, New Age7, que creixen a Califòrnia . Kalu Rinpoché * (1905-1989), un yogui i mestre tibetà de gran reputació, es va instal·lar a Bhutan i després a l'Índia després de la invasió de la Xina, funda a l'Índia Sonanda, un gran centre de retirs. I és aquí on els occidentals el coneixen cap al 1967-1968. Kalu Rinpoché és cridat per nombrosos deixebles perquè viatge a Occident, i en 1971 el mestre tibetà accepta la invitació per realitzar el primer viatge fora de l'Índia. El seu viatge comença visitant els llocs sagrats dels jueus i cristians. A París és rebut per un dels seus estudiants, i on deixa un reduït nucli de deixebles abans de volar a Vancouver on fundarà el primer centre de Dharma. Més tard el primer centre de retirs a França es fonamentarà en el 1975.
Els ensenyaments de Buddha per assolir el despertar i les vies proposades per assolir-s'anomenen Dharma o Buddhadharma. Per descriure la condició de tots els fenòmens de l'univers com dharma emprarem la minúscula. 6 Lenoir, Frédéric, El Budisme A Occident, Seix Barral Manuals de la Cultura, Barcelona, 2000; pàg. 195, 237-248. 7 Unió d'espiritualitat i psicologia que se centra en el desenvolupament personal. 10 1.1.
1.1. El budisme tibetà a Espanya
A Espanya la referència clau en el terreny de la religió és el catolicisme, mentre que el budisme és la quarta minoria religiosa d'Espanya. El patrimoni budista ha anat creixent notablement a Barcelona, i aquest és considerable pel que fa a gompes, centres de retir i xarxes de centres urbans.
Els primers grups budistes estables espanyols comencen a constituir-se uns mesos abans de finals que país votés per una nova constitució 1978, moment en el qual es va assentar una base per a la lliure expressió individual, de pràctiques religioses, però en aquest moment era comú donar el apel·latiu desqualificador de secta als grups budistes, i va començar a ocórrer a Espanya el que abans havia passat a Europa i sobretot al nostre país veí França: la formació de comunitats budistes.
Pel que l'any 1977 serà clau en l'arribada i implantació del budisme a Espanya, però hem de remarcar que el primer budisme que es va establir a Espanya va ser japonès: a la primavera de 1977 va començar a funcionar a Sevilla l'espai per a la meditació o dojo * zen, que prèviament havia estat fundat a França el 1966.
El mestre zen japonès de dit dojo, Taisen Deshimaru (1914-1982), va visitar Catalunya el 1981 i va fundar un dojo a Barcelona al carrer Montcada, al barri gòtic, que es manté avui dia.
En el pla del budisme tibetà hem de destacar l'impacte de la gran iniciació de Kalachakra * duta a terme a Espanya el 1987 dirigida per Kalu Rinpoché, que va tenir lloc al Pirineu d'Osca al monestir de DSK (monasterioreconocido a escala internacional i pioner al nostre país), on tots lospracticantes budistes d'Espanya podien donar-se cita per a una gran iniciació budista, la primera a Espanya d'aquesta magnitud.
Pel que els començaments de budisme a Espanya deixant al marge a Barcelona han estat en any 1977, que serà clau en l'arribada dels primers mestres occidentals i la implantació de veritables grups i centres de pràctica budista. I per la seva banda en1977 comença la seva marxa el centre Karma Kagyu de Barcelona (avui Samye Dzong)
El mandala (diagrama emprat en determinats rituals tàntrics com a suport visual per a la meditació) com a tècnica amb forma geomètrica i sagrada. Es tracta de la sala d'oracions situada dins del temple i on està situat l'altar budista.
Després de la visita d'Akong Rimpoché, aquest és el començament de la implantació del budisme tibetà de l'escola Kagyu. Una altra plataforma de l'escola Kagyu és una xarxa que inclou una dotzena de centres a Espanya i que se centra en el monestir de DSK, situat a Panillo (Osca).
També l'any 1977 es va produir la primera visita a Eivissa dels lames Thubten Yeshe (1935-1984) i Zopa Rinpoché (1946-), promotors de la xarxa de centres tibetans de l'escola Gelugpa que van prendre la denominació de Nagarjuna * i que van començar les seves activitats el 1978 i depenen de la Fundació per a la Preservació de la Tradició Mahayana (FPTM), amb seu a Estats Units. A Espanya aquesta xarxa manté l'editorial Dharma, l'editorial més antiga i important del nostre país en aquests temes i que publica des de l'any 1992 Quaderns de Budisme i la principal funció de la Fundació és transmetre el budisme mahayana i els seus valors mitjançant; ensenyaments, meditació i servei a la comunitat. Aquesta fundació es compon de: centres urbans de budisme tibetà, centres de retir, monestirs, centres de formació de traductors i intèrprets i projectes socials.
Dins el budisme tibetà a Espanya cal destacar la figura de Osel Tenzin Rinpoché (Osel Hita Torres, 1985), un nen lama que ha tingut un important impacte mediàtic i ha potenciat que el budisme sigui conegut a Espanya més enllà dels grups de practicants . Osel, reconegut el 1986, va ser educat en centres tibetans de l'exili a l'Índia i va ser el primer i únic nen espanyol reconegut com una reencarnació d'un important mestre tibetà, la notícia va generar gran controvèrsia pel fet que el nen fos enviat a l'Índia per preparar-se com mestre tibetà lluny dels seus pares, la notícia va tenir un gran impacte en tots els mitjans de comunicació d'Espanya.
Els budistes a Espanya, queden representats els grups zen (budisme japonès), altres (xinès, tailandès, etc.) i el major percentatge pertany als budistes tibetans que tot i ser el grup de budisme que més tard es va assentar a casa nostra .
Els centres de pràctica budista amb un total de 176 centres a tot Espanya, on el major percentatge pertanyen al budisme tibetà. La majoria dels llocs de pràctica es troben en locals urbans:
Amb diferència Catalunya és la comunitat amb més llocs de pràctica budista, seguida per les comunitats d'Andalusia, València i Madrid:
Llocs de pràctica budista estable a Espanya per comunitats autònomes (total: 176).
En resum, podem observar que el budisme a Espanya segueix molt vinculat a la Mediterrània, les Illes Canàries i Balears i Madrid. No cal obviar el pes de Barcelona, que podríem definir com la ciutat "més budista del país amb diferència.
En general les grans ciutats segueixen sent clau, i fins i tot es podria dir que a les capitals de les comunitats autnomes ms grans ims tursticas radiquen els forts focus del budisme a Espanya a, que és com passa en general fora d'Àsia, es tractés doncs d'una religi d'urbanites, un contrapunt a la vida moderna.
El monestir de Dag shang kagy, a Osca.
Un referent del budisme tibetà a Espanya.
El punt ms proper a Barcelona on hi ha un monestir budista clssic (amb l'arquitectura tradicional) és a la província d'Osca, Dag Shang Kagy (DSK), es tracta d'una comunitat vinculada als llinatges Dagpo i Shangpa kagy del budisme Vajrayana, un centre d'estudi del Dharma. El monestir va ser fundat en l'any 1984 per Kalu Rinpoche i actualment és la llar de sis lames tibetanobutaneses: Lama Drubgyu Tempa, Lama Phuntsok, Lama Snam Wangchuk, Lama Kelsang, Lama Snam Gyamtso i Lama Djinpa . DSK s'enquadra en el moviment Rime *, o no-sectari, que respecta totes les tradicions.
DSK va néixer el 1984 amb l'adquisició d'una petita finca que posteriorment va ser ampliada amb una altra més extensa, donada per un grup de benefactors i deixebles del mestre Kalu Rinpoché El 1985 es va establir com a centre dedicat a la pràctica i l'estudi del budisme, albergant també l'aspiració de convertir-se en un futur centre de retir per als seus estudiants. El centre està dirigit per l'autoritat espiritual del Lama Drubgyu Tenpa, així com per diversos residents i col·laboradors. DSK compta entre les seves activitats amb les visites regulars de grans Mestres i rinpochés de diferents escoles de la tradició budista Vajrayana.
El conjunt de DSK es compon d'un temple a l'estil tradicional, una estupa de 17 metres d'altura, un alberg, una biblioteca i nombroses casetes per recessos. Com que és una comunitat religiosa, DSK es manté mitjançant el treball voluntari i es finança gràcies als donatius i les quotes dels seus socis i benefactors. És a dir la major part dels ingressos que són generats per l'ús de l'alberg són invertits en el manteniment o l'ampliació del propi centre. És un lloc obert a tothom, fins i tot als turistes curiosos que volen veure monestir budista funcionant.
Autor: Renée ~ Soham REIKI
Font: www.sohamreiki.com
