La dona té una relació molt estreta amb la natura. Una natura salvatge i que no posseeix transici, és emocionant i abusiva, tan vigoritzant com exigent. La mare naturalesa estima tant a les dones que li ha donat moltes responsabilitats. Aquesta responsabilitat de mare severa i mare dolça, són els dos paradigmes que han adoptat per s mateixes davant tot el altres.
La dona ha d'ajustar els canvis del seu cos amb cert pragmatisme i fer front als esdeveniments que es presentin. Tamb ha d'acollir la bellesa i fragilitat com tresors a preservar. Ella ha d'estar escoltant el seu cos per beneficiar-se de la màgia que hi ha en ell.
La naturalesa li demana a la dona tanta força i responsabilitat, ella no només és terra, és viva, conscient, ella és amor en la seva duresa i no busca cap compromís. Penso en la cria de la meva petita gata, un dels seus gatets no estava molt bé, es trobava malalt, però tot i volia viure. Ella no ho deixo sol en cap moment, estava sobre el per escalfar i no podia alletar, ella espero pel tot i que estava paralitzat, tot podia intentar almenys aconseguir el seu mugró i prendre una mica de llet. Tot i que volíem donar-lo ja per mort, ella no volia deixar-ho.
El portem al veterinari per conèixer quines eren les possibilitats que sobrevisqués. El gatico va sobreviure la nit, ella ho va saber sempre mentre nosaltres érem a negació. El coratge de la nostra gata la va mantenir amb esperança malgrat les nostres males expectatives. A això em refereixo sobre les eleccions que han de realitzar les femelles en la natura, no es tracta de racionalitat, es tracta de la mateixa naturalesa utilitzant el llenguatge de l'amor per mantenir amb vida a una criatura.
GAIA sap de tot el poder amb què compten les dones
Les dones han de ser conscients de la força que tenen, i que aquesta força prové de la mateixa naturalesa. Per exemple, la menstruació de les dones sol ser objecte de desgrat en moltes cultures, sent assenyalades o criticades quan en ocasions es fa present sense voler en la seva vida diària. Aquests són problemes que solen lidiarse en completa soledat, ja que no tots els homes solen conversar sobre aquest tema sense tenir algun gest de rebuig al respecte.
La sang de la menstruació té un poder considerable i les civilitzacions antigues ho sabien. Algunes cultures li han donat una atmosfera diabòlica, mantenint a les dones lluny de la ciutat o poble durant aquests dies durant molts segles. Ja que segons en els seus dies, solen ser portadores d'energies negatives, però no tocarem a fons la història de la menstruació, només volia esmentar el poder i la força que posseeix, sent considerat un veritable poder xamànic.
Gràcies a totes les iniciatives del cercle de dones que ajuden a portar aquest poder de llum, s'estan descobrint a poc a poc a si mateixes perquè ja els gegants de la submissió han anat perdent el poder sobre elles.
Recuperar la confiança en el poder femení és enfortir el vincle d'amor entre la natura i la dona. És un vincle d'amor important perquè és fonamental en la reconnexió espiritual i corporal. Per a tots els esdeveniments traumàtics del cos, has de fer servir la llum, portar-la a tu, usant el mantra de "Jo, la natura, t'estimo tant, que confio en tu i en el teu amor, en la força per superar aquesta terrible experiència."
Petons a totes.
TRADUCTORA: Lurdes Sarmiento, redactora i traductora a la gran família de la Germandat Blanca
FONT: Canalitzat per Emeline
URL original: https://lapressegalactique.com/2019/07/11/la-femme-a-un-rapport-extremement-etroit-avec-la-nature/
