Missatge de la Mestra Lady Miriam: "Les paraules curen i les paraules destrueixen". Canalitzat per Fernanda Abundes

Saludant amb consciència a la ment ...

Només amb consciència es pot saludar la ment, quan un és conscient de la paraula que va a arribar a la ment de l'ésser humà es pot entendre quin serà l'aprenentatge que va tenir aquest. Les paraules curen i les paraules destrueixen; les paraules han construït grans imperis, han construït religions, han construït grans ciutats, han construït als éssers humans; han deixat en el llegat de la història del que va a ser el precedent del que avui resulta ser la seva realitat.

La paraula pot curar a les emocions però també pot augmentar el dolor; la paraula sana quan es diu amb veritat, quan es diu amb base en la realitat, a la realitat del que hi ha ia la realitat del que és bo.

La realitat del que és bo és el que els éssers necessiten, no el que volen escoltar; vivim en un món on busquem paraules que són bones per a nosaltres però no sempre són reals, poques vegades volem escoltar què és el que veritablement som per por a enfrontar-nos a allò que no ens beneficia ja allò que no ens agrada de la nostra personalitat. La nostra personalitat és fascinant però també arriba a ser fosca, la nostra personalitat és atractiva però també arriba a ser alguna cosa que no volem conèixer. Quan arriben éssers que parlen de la nostra realitat tal qual com la veuen, de sobte la ment molesta diu que "això no és cert", perquè només és cert allò que beneficia la nostra vida, al nostre temps i al nostre objecte de veritat.

L'objecte de veritat només és una estratègia de la ment per fer-se més fàcil el camí; però no vol dir que per ser més fàcil sigui el camí correcte. El camí del bé és el més difícil, el camí del bé és aquell que ens fa entendre que hi ha certes coses en nosaltres que no deuen aparèixer en aquesta línia i que tenint-les ocultes serà més fàcil continuar; però si es vol seguir en el camí del bé es necessiten entendre aquelles parts ocultes per poder travessar el camí. El camí del mal és aquell camí només de mentida que ens fa enganyar-nos a nosaltres mateixos de la realitat dels éssers i sobretot del que representem.

No podem canviar un temps que segueix una ruta humana, és a dir, no podem alterar un cicle natural de vida, només ens enganyem a nosaltres mateixos. No podem alterar el curs natural de les coses perquè les coses compleixen una missió, tenen una estada concreta en la nostra vida. Pensar que són diferents, només és enganyar-nos. No és una estratègia fàcil per a nosaltres, només és fer-nos més complexa la realitat; cosa que al final haurem de sortejar de qualsevol manera i de qualsevol manera aixafant més a la ment en el camí del que va poder haver estat benestar.

El camí del mal és considerar que les coses no són com són i només són com en aquest moment serien més senzilles que fossin; però clar que pot existir també la bonhomia del pensament, és clar que pot existir aquesta part de tenir certa fe en les coses, certa certesa de la realitat; però no enganyant-nos a nosaltres mateixos sobre el que al final haurem de enfrontar.

La paraula construeix a sanació tot allò que nosaltres veritablement parlem amb l'ànima. L'ànima parla moltes vegades només en la tristesa quan pot aprofundir en el que veritablement és. Només en la tristesa prenen el coneixement del temps, només en la tristesa moltes vegades valoren als éssers en la seva vida, és aquí també quan parla amb puresa l'ésser humà, quan parla amb consciència la ment. La ment poques vegades és conscient perquè només és conscient en aquells moments desafortunats i poc valorables en la seva existència.

La paraula pot curar quan es diu amb bondat, la paraula pot construir quan parla amb realitat. Si vostès dia a dia amb la paraula defineixen el que són i allò que volen assolir, comencen a construir amb fets una realitat. La paraula és un fet quan es diu, quan s'escolta, quan vibra a la boca. La paraula és un fet quan es crida a la vida; la paraula és un fet quan l'aire, quan aquest vent pot contemplar aquestes ones i portar-les a on han d'arribar. Si vostès li parlen a la vida ressona l'existència dels éssers; si vostès parlen amb paraules de sanació reboten en el cos humà; si vostès parlen amb paraules de bondat per a la humanitat, llavors calma aquest mantell de la ment, aquest vel que tenen en la ment per no poder veure més enllà, només el que tenen davant.

Si vostès parlen amb veritat per a la humanitat van a alliberar aquest vel; si vostès parlen amb sentit d'equilibri per a la humanitat van a tal de fer canvis que fins i tot es considera com impossible. Oportunitats hi ha diari, voluntats hi ha poques, realitats encara menys; però hi ha certs éssers que segueixen en la lluita i que ho van fer.

Però les paraules poden destruir també, així com de sobte treuen el vel als éssers humans, també arriben a ser el més dens quan només parlen de catàstrofe a la humanitat, enverinen en el sentit del que podria ser alguna cosa gran. La paraula sana si és proactiva, la paraula sana si arriba l'ànima; la paraula és més gran si es parla de l'esperit de la consciència, parlant de la realitat com és, transformant-la en com hauria de ser i acceptant per poder-transformar.

La paraula es conforma de voler, la paraula es conforma de missió i la paraula és un fet quan es pot pronunciar. Qui pronuncia el seu nom amb entusiasme parla amb valentia de la seva vida; qui pronuncia la seva vida com és, parla amb sentit de veritat i amb congruència en el que ja ha fet i en allò que li falta per fer. El que parla amb cert dubte de la seva ànima perquè vol conèixer-la és un ésser agosarat, és un ésser valent però sobretot tan noble que encara que volgués definir alguna cosa més gran no pot, però vol fer-ho.

El que parla de la seva vida tal qual, en si és valent, és un fet que canviarà allò que moltes vegades voldria transformar. El que parla dels altres amb realitat però amb bondat, pot transformar la vida mateixa d'aquells als quals vulgui ajudar noms amb la paraula; el que parla amb maldat dels demsslo s'est definint en les mancances de si mateix. Qui parla amb entusiasme d'un altre només perquè li vagi bé sense saber el qu, és un ésser tan transparent que no necessita saber qu passa en la vida dels altres; la seva ànima est tan feliç que busca el benestar constant d'aquells als quals voldria veure com a ell li agradés estar.

Parlin de benestar de la humanitat sense necessitat que sàpiguen qu necessiten els altres per poder-los veure feliços, sempre en equilibri amb paraules que curin. Curin seu ara retrunyint en la realitat en pronunciar les paraules que necessiten per poder transformar el que avui viuen i volen en aquest moment poder assolir.

Amb paraules de congruència en la nostra vida real, puc dir-los que construïm allò que vostès vulguin parlar Cada un de vosaltres pensar qu és el que necessita just ara i ser una realitat. Tots llavors desprs d'uns segons sols tindran que dir FET EST.

Tot el que les seves ànimes han dit en bondat pel que necessiten en la realitat, tinguin per segur que per la nostra trobada FET EST.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mxic. 20 abril 2017)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org