Xerrant amb un pacient sobre quant recordava els mals moments en lloc dels bons, va arribar a la conclusió que privilegiem el dolor a l'alegria, la manca a la fecunditat, la restricció a la llibertat. Ens adonem d'això? Generalment no. Pensem: és el que hi ha, així són les coses. Està clar que necessitem un nou paradigma ...
Ens identifiquem amb les limitacions i la nica manera que coneixem per desenvolupar-nos és la lluita i l'esforç. Això és es perquè el model que regeix la societat és el de l'Ego, que est desconnectat de l'Ésser, de Tot El Que És. Estem pagant durament aquest model perfeccionista, que tracta el cos com una mquina ia la ment com un programa de computaci.
Portem un potencial extraordinari que no ens ensearon a alliberar. Estem connectats a l'Univers ia l'abundància infinita, però ens amaestraron per ser servents barats a creure que cal conquistar-al món el que ens pertany. Hem deixat el nostre poder en mans d'altres per engrunes.
És temps de reclamar i crear. Per això, hem de deixar de tenir-li por a l'xit. La majoria creu que la ra per la qual no intentem mobilitzar-nos o ens boicotegem és perquè li tenim por al fracàs. La realitat és que ja hem fracassat moltes vegades, es que una ms no ens matar. També, es pensa que és per por al desconegut, però això és un ancoratge en el passat, en el que ja ens ha passat i ens acovardeix que torni a passar. El veritable temor est en un altre costat: en qu haurem convertir-nos per viure com ho soamos?
Bogeria és fer sempre el mateix i esperar resultats diferents va dir Einstein. Tots som bojos llavors. Desitgem ser el que anhelem però recelem de fer els canvis que el posibilitarn. Podr ser aix ?, ser capaç de tot això ?, no ser molt ?. I si perdo això ?, i si es va aquell ?, i si em va pitjor que ara ?, i si, i si ?. Aquests supòsits ens impedeixen distingir que la veritable transformació no est digitada pels temors limitants de l'Ego sinó pel pla mestre de l'ànima, que busca l'expansi inherent a la Creaci.
Per tant, la por ha de ser reemplaçat per la confiança que el nostre Ser ens conduir potser per a nosaltres, que alliberar el potencial d'una vida plena de sentit, perquè estarà junyida a la Llum. La "foscor" que podríem trobar és simplement una oportunitat per més llum i expansió, quan ens endinsem en ella i trobem els tresors que amaga.
El nou paradigma ens convida a fer-ho de la dualitat a la unitat, del fer a l'ésser, del control a la confiança, de la lluita a l'atracció, del poder a l'amor. La consciència és l'eina bàsica (i està ancorada a la integració CuerpoMente). A mesura que ens anem sentint més segurs en atreure vibracionalment el que ens fa sentir complets i creatius, més expansió experimentarem i així infinitament. És un joc meravellós, molt diferent del que proposa l'Ego amb la seva estressant limitació.
Quins altres recursos podem utilitzar, a més de la consciència? L'alegria, l'entusiasme, la gratitud, la tendresa, la creativitat, la interacció responsable amb els altres, acceptar-se, estimar-se. Tots portem una llum que intenta il·luminar amb la seva brillantor particular. Ho permetràs? T'ajudo a aconseguir-ho.
¿Por a l'èxit? Confia i expándete, per Laura Foletto
